Ruiz: "A Castelló tenim una vertadera comunitat feminista, entregada a la igualtat i a la lluita contra la violència de gènere"

La pandèmia de la COVID-19 ha ajudat a visibilitzar la gravetat de la situació i les persones que han treballat per a combatre-la també han sigut essencials. La violència de gènere, des que va començar el 2020, ja ha assassinat 41 dones, però a Castelló hi ha «una vertadera comunitat feminista, entregada a la igualtat entre homes i dones i en contra de la violència de gènere». Així ho explica la regidora de Feminisme de Castelló, Verònica Ruiz, que assegura que l’entrada de l’extrema dreta a les institucions no serà un obstacle per a seguir treballant en aquest camí.

Com heu plantejat aquest Dia contra la Violència de Gènere i per què heu escollit el lema ‘Totes juntes cap al 25-N’?

Bàsicament, enguany estem vivint en plena pandèmia i tenim una normativa sanitària que està ben marcada per la Conselleria de Sanitat i de la qual no podem fugir si volem ser responsables i no incrementar els contagis i la corba, que per cert a Castelló pareix que baixe una miqueta, però no estem gens bé. Per tant, nosaltres en plena pandèmia estàvem plantejant-nos, ja que vam haver de cancel·lar tots els actes pel 8-M, com podíem organitzar alguna acció comunitària, perquè l’important és que la comunitat de la ciutat de Castelló tinga una veu forta i sense fallida de cara a la tolerància 0 davant la violència de gènere.

Com podíem fer-ho sense repetir els exemples d’anys anteriors? Sense tindre una massificació de dones, sobretot. El lema sí que era indiscutible perquè hem de caminar totes juntes de la mà cap a la tolerància 0 cap a la violència masclista, però fugint de les aglomeracions. I per això se’ns va ocórrer el tema de ‘Ciutat feliç’, de les casetes de fusta i treballar amb totes les associacions i diferents institucions que volgueren col·laborar amb nosaltres feren eixos cursos de formació i que cadascuna dels homes o dones que volgueren pintar aquesta caseta pogueren rebre la formació i evitar el contagi i fer-ho lliurement en la seua intimitat.

Totes les persones que treballen en pro de la igualtat i contra la violència masclista han estat servei essencial durant el confinament”

Hem comprat vora mil casetes de fusta, les hem repartit entre una trentena d’associacions i entitats com associacions juvenils, de dones, més dedicades a serveis socials, Creu Roja… perquè cadascuna d’elles pinten i decoren aquestes casetes, emprenent el lema d’una ciutat lliure de violència de gènere i després el dia 25 d’una forma coordinada i protocol·litzada aniran cadascuna de les entitats per separat per a transformar el Passadís de les Arts i fer una exposició en contra de la violència masclista. Estarà tot el dia allí, però el 8 de març tornarà a estar present. És, per tant, una acció comunitària, però sense que la comunitat s’ajuntara d’alguna manera. Hem trobat aquesta fórmula, que creiem ha estat molt encertada. De fet ens han donat l’enhorabona totes les entitats i pensem que l’objectiu l’assolirem.

Com lluita el moviment associatiu de Castelló contra la violència de gènere? Hi ha diversitat d’associacions que s’involucren?

Hi ha moltes associacions, i no només associacions que treballen pels drets fonamentals de les dones, la seua llibertat, la seua capacitat a viure la vida com vulga, a lluitar per a trencar amb el sostre de cristall, lluitar contra la violència masclista… No només hi ha moltes associacions feministes, sinó molta acció sindical i altres entitats que també treballen la violència de gènere o els drets per la igualtat per homes i dones. A Castelló està molt viu el Consell Municipal de Cultura, del qual formen part no només l’Ajuntament, sinó també entitats de teixit associatiu feministes on es valoren les propostes de l’ajuntament i proposen a la institució propostes per a avançar i lluitar pels drets de les dones.

Però, també hi ha altres entitats com la Plataforma per la Igualtat, on formen part tant l’Ajuntament com la Universitat Jaume I (UJI), conjuntament amb sindicats i associacions feministes que organitzen actes al voltant de les dades assenyalades com el 25-N o el 8 de març. A banda, està la plataforma que organitza totes les manifestacions i moltes entitats feministes que són independents les unes de les altres i a les que les dones poden prendre partit, ja que tenim una vertadera comunitat a Castelló feminista, entregada a la igualtat entre homes i dones i en contra de la violència de gènere.

Quin paper juga la col·laboració entre les administracions públiques i el teixit associatiu?

El moviment feminista sempre ha sigut i moviment independent i autònom a l’hora de manar a les institucions l’evolució en accions per afavorir eixa igualtat entre homes i dones i lluitar davant la violència masclista. Per tant, la relació ha de ser intima i s’ha de treballar dia a dia perquè el moviment feminista és dels pocs moviments que són autònoms, ja que va molt més enllà de les institucions i de tot perquè és un sentir comunitari que abanderen les dones i que no necessiten a cap institució per a demanar el que justament ens correspon tindre, que són els drets igualitaris.

Quin paper juga la institució? Doncs ha d’escoltar sempre el que diu el teixit associatiu i ha de portar a les institucions, cadascuna en el paper que li correspon, totes les peticions que es facen d’un moviment feminista, que el que demana és la vertadera igualtat i l’eliminació de la violència enfront de les dones. Per tant, el paper de les institucions és fonamental, ja que és escoltar-les, dur endavant les seues propostes. I sempre anar de la mà d’elles, de la seua veu.

Com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a les víctimes de la violència masclista en les seues formes diferents?

S’han fet estudis del Ministeri d’Igualtat i Conselleria que, tenint en compte que durant el confinament havíem de quedar-nos a casa les dones que havien de viure amb els seus “verdugos”, s’han produït situacions que eren molt complicades. A la ciutat de Castelló hi ha molts serveis com la Casa de les Dones, que ha sigut essencial, totes aquelles persones que treballen en pro de la igualtat i en contra de la violència masclista han estat servei essencial i el telèfon ha estat connectat 24 hores al dia per a estar informades en tot moment per si passava alguna cosa que poguera estar catalogada com a greu dins de la violència de gènere i per tant atendre i ficar tot el que hi ha al nostre abast per a eixir d’eixa situació. De fet l’Ajuntament de Castelló fa formació a diferents escoles i instituts en matèria d’igualtat i de violència de gènere als instituts.

Estem convençudes que cal posar l’accent en la prevenció”

Precisament, a través de les formacions tant el centre escolar com l’ajuntament l’ha cridat alguna notícia de violència de gènere dins dels mateixos centres escolars i per tant tota l’atenció i el procediment s’activa per a ajudar a aquestes xiques a tolerància zero i donar-les qualsevol mena de suport per part del centre escolar com de l’ajuntament. Es tracta de donar-les les ferramentes necessàries perquè ningú normalitze una situació de violència contra les dones. Que et miren el mòbil no podem normalitzar-ho, això és un tipus de violència, que et menyspreen no podem normalitzar-ho i hem de procurar que almenys les generacions més joves no callen, planten cara i sobretot que agafen totes les eines que actualment hi ha a la ciutat de Castelló per fer front a aquesta situació.

Des del servei d’igualtat i oportunitat heu fet una enquesta a 600 dones. Quin és l’objectiu?

Vam llançar aquesta enquesta igual que el Ministeri d’Igualtat va fer a escala estatal, però nosaltres volíem fer també en l’àmbit de la ciutat per a saber quins índexs de normalització hi ha en situacions que no haurien d’estar normalitzades, com saber qui fa les tasques a casa, qui cuina, qui segueix cuidant dels fills en una situació en la qual els dos estan a casa. I, consultar a 600 dones fa que aquesta enquesta siga molt verídica. Per tant, hem fet un qüestionari, anònim completament, a la ciutat de Castelló i ara estem bolcant totes les dades per fer l’índex. En el moment que tinguem ja una radiografia de la ciutat de Castelló la farem pública i això ens donarà les eines per a saber en què coses cal posar l’accent perquè no ocórreguen o que campanyes hem de produir per canviar certa realitat. En temps de pandèmia, era el moment ideal per a poder fer-ho. En un moment difícil com el d’ara en el que hi ha ERTOs son les dones les primeres que se’n van a l’atur i han de lluitar contra l’escletxa laboral i absolutament tot.

També, enguany heu aprovat el Protocol Municipal d’Actuació Coordinada per l’Atenció Integral de Dones Víctimes de Violència de Gènere. En què consisteix?

Aquest protocol ve treballant-se des de la passada legislatura i s’ha fet efectiu en aquesta legislatura. Per què creiem que és important? Perquè el que està bé protocol·litzat és a partir de la denúncia de la dona. En el moment que la dona denuncia un acte de violència s’activen tots els mecanismes i tant Policia com la resta d’institucions saben perfectament quin paper ha d’assumir cadascú de nosaltres. El problema, a parer nostre, és previ. És a dir, tu agafes les xifres de les dones que han sigut assassinades per la seua parella o exparella t’adones que un alt percentatge ni tan sols havia denunciat. I per tant, nosaltres estem convençudes que cal posar l’accent en eixa prevenció de la violència masclista. No podria ser d’altra manera sinó protocol·litzant, primer dins de casa, tots els serveis, gent gran, joventut, serveis socials, Igualtat, Policia Local. És a dir tots els serveis que puguen tenir consciència que siga possible del fet que eixa persona que tenen davant potser una persona víctima de violència de gènere, doncs, posar-ho en coneixement sempre amb el seu consentiment per a atendre aquesta dona i donar-li eixa atenció.

L’objectiu fonamental aleshores és que no se’ns escape cap persona, cap dona que puga estar sotmesa a violència masclista, poder oferir-li totes les ferramentes i el suport psicològic, fins i tot, jurídic i tots els serveis que tinga no només l’ajuntament sinó la ciutat de Castelló per a prevenir futures lamentacions. No volem commemorar el 25-N, volem que deixen de matar a les dones pel fet de ser dones.

Per tant, el protocol començava a casa nostra i ara estem treballant dins de Subdelegació de Govern un altre protocol interinstitucional, és a dir, ajuntament, Subdelegació de Govern i Conselleria d’Igualtat, i per supost Policia Nacional, Autonòmica i Local. Conjuntament ho estem elaborant per això, per a atendre a totes aquelles víctimes que tenen por a denunciar, però que podrien ser coneixedores d’alguna manera que podria ser una víctima sempre sota la seua autorització i obtindre tota l’atenció i totes les ferramentes per a no haver de lamentar en el futur absolutament res.

Quins canvis suposarà la posada en marxa d’aquest protocol?

Per exemple, et quedes sense feina i has de cuidar els teus fills i no tens recursos econòmics i sol·licites habitatge. Però, potser eixe funcionari públic pot veure senyals que mostren que aquesta persona pot ser víctima de violència de gènere. Sempre amb el seu consentiment ens podrien passar les seues dades per a atendre a eixa dona que, encara que no vulga denunciar, almenys puga verbalitzar-ho a juristes, psicòlegs, persones que poden ajudar d’alguna manera per a evitar futures lamentacions. Un altre exemple: un policia que en repetides ocasions acudeix a una habitatge, però que eixa xica es nega dient que no ha passat res i té el dubte que podria passar alguna cosa. La policia sap com ha d’actuar després d’una denúncia, però la part prèvia a la denúncia es podria fer sense que ells tingueren la prova “fehacient” del fet que ho és, però que podria ser si es demanen les dades i la xica ho autoritza, nosaltres podríem ajudar-la. El protocol tracta de prevenir eixes futures lamentacions i que no vaja a més eixa possible violència de gènere que podríem patir, i sobretot augmentar l’atenció a tots els nivells a aquestes víctimes de violència de gènere, donar-los cobertura i tots els serveis existents. Això ho vam aprovar al mes de setembre en sessió plenària.

No volem commemorar el 25-N, volem que deixen de matar a les dones pel fet de ser dones”

Teniu previstes més actuacions en els pròxims mesos?

A banda que seguirem amb la formació dels patis co-educatius, de les formacions d’igualtat i les aules de Primària i la formació en matèria de violència de gènere en Secundària, traurem una campanya de joguines no sexistes. Per exemple, ix la Barbie que a banda d’estar guapa, vol ser aventurera en realitat i vol conquerir mons. És una campanya en la qual portarem a totes les aules dels centres escolars els calendaris amb unes joguines no sexistes on els mateixos ninos et diuen que ells no tenen sexe i que volen jugar amb xiquets i xiquetes. Anirà acompanyat d’un vídeo que tirarem per xarxes i una programació didàctica que tots els professors i professores podran treballar amb els xicons des de casa per tal de fer-los entendre que una xiqueta pot jugar a futbol també si vol i que un xiquet pot jugar a ninos si vol, i que no per això és menys xiquet o menys xiqueta.

Aquesta legislatura, un dels fets més significatius és que l’extrema dreta ha entrat en les institucions. Com ha afectat la seua entrada? ha perjudicat a aquesta lluita?

Perjudica moltíssim perquè històricament en aquest ajuntament tots els grups municipals que formaven part de les institucions públiques havíem pogut commemorar conjuntament agafats de la mà en contra d’una xacra com és la violència de gènere i tots els anys hi havia una declaració institucional signada per tots els partits perquè tots han de caminar de la mà en defensa dels drets humans, que son els drets de les dones, i davant la violència masclista.

Des que ha arribat Vox no hi ha hagut declaració institucional”

Des que ha arribat Vox no hi ha hagut declaració institucional, ja que aquesta ha de produir-se amb unanimitat, i Vox rebutja totes. Ells presenten unes altres declaracions on a parer meu parla d’una manada de gent estrangera perquè estan molt allunyats de la realitat, són xenòfobs, racistes i no volen lluitar contra la violència masclista, l’únic que volen és acabar amb la Llei Integral Contra la Violència Masclista i és una barbaritat no voler defensar els drets de més del 50% de la població mundial i atemptar contra les mateixes lleis que estan en vigor, i no ho diem tan sols nosaltres, sinó també Nacions Unides. Nosaltres només tenim una resposta al que ells diuen i és seguir treballant i defensant els drets de les dones.

Quins reptes et planteges per als tres anys que queden de legislatura com a regidora de Feminisme?

Els reptes són eterns. Tant de bo poguérem arribar a una situació en què siguem un exemple que totes les administracions sense cap fractura treballen conjuntament per a lluitar contra la violència masclista i no lamentar cap minut de silenci ni a la Comunitat Valenciana, ni a la ciutat de Castelló ni a la seua província. És un objectiu que totes les persones que estem al capdavant del feminisme ens proposem, encara que no depén únicament de nosaltres, però posarem totes les ferramentes que tenim a l’abast de la ciutadania per a aconseguir una ciutat lliure de violència masclista.