92 hortensies blanques i la terra de les 33 comarques recorden les víctimes de la COVID-19

L’Umbracle de València ha sigut testimoni hui, al voltant de les 12h, de l’homenatge a totes aquelles persones valencianes que ens han deixat a causa de la COVID-19, que amb l’arribada del president de la Generalitat, Ximo Puig, el president de la Diputació de València així com del president de les Corts, Enric Morera, la Ciutat de les Arts i les Ciències es quedava menuda en albergar aquest matí tots els sentiments i emocions que afloraven en la pell i memòria de cadascun dels assistents així com de cada homenatjat.

Amb una alta càrrega sentimental, la periodista i presentadora Clara Castelló posava veu a aquest acte solemne que començava posant en relleu l’alt impacte que assola el món i ha impactat en el territori valencià posant fi a la vida de més de 1.600 valencians i valencianes. “1600 valencians i valencianes que ens han deixat de forma inesperada, persones amb noms i cognoms dels nostres pobles, dels nostres barris, en què hui els recordem”, començava la periodista i encarregada de conduir l’acte.

Seguit d’un solemne minut de silenci, s’inaugurava ‘En record’, l’escultura de l’artista alcoiana Rosana Antolí que com a símbol del recull de cada racó del territori valencià i en memòria de cada valencià i valenciana que ens ha arrabassat la COVID-19, compta amb terra de les 33 comarques del territori. Així, gràcies al Servei de Bombers Forestals de la Generalitat s’ha recollit terra de llocs emblemàtics des de Vinaròs fins a Oriola donant fruit al sòcol d’una obra per al record. Des del Benacantil d’Alacant fins a l’Albereda de Morella; del castell de Xàtiva a la Muntanyeta d’Alzira i des del Palmeral d’Oriola fins a l’ermita de la Magdalena de Castelló, un llarg territori vertebrat per la força del record individual i la memòria col·lectiva. De Sud a Nord, d’Oest a Est, la seua terra, la seua essència, ha sigut extreta per a formar art del monument en record a les persones que en s han deixat per la COVID-19, un tros de totes i cadascuna de les comarques, del millor de nosaltres.

Seguidament una ofrena floral d’hortènsies blanques a ritme d”In memoriam’, una peça musical creada a propòsit per a aquest homenatge pel compositor Adam Ferrero que ha acompanyat després a la interpretació d’Impressió nocturna’, de Lorente Gaos; ‘Cant místic’, de Manuel Palau Boix, i ‘Oda a Sant Marcelo’, d’Adam Ferrero.

Un acte únic, necessari i carregat de simbologia, enyorança, condol però també coratge, i és que al mateix umbracle han assistit persones afectades i familiars de persones que ens han deixat per coronavirus procedents de les diferents comarques valencianes, així com alcaldes i alcaldesses de les localitats d’aquests territoris i les principals autoritats de la Comunitat. Emotivitat i record no han faltat a aquest homenatge, igual que cada vegada que un valencià o una valenciana passege per l’umbracle i es trobe amb l’escultura imponent amb una alçada de més de tres metres, serà en record que tots aquells que ens han deixat i que el virus ens ha arrabassat.

Com a representants de les persones afectades ha participat en l’acte el periodista Lluís Motes, qui en la seua intervenció ha destacat “el cop brutal” que ha suposat la pandèmia i ha desitjat que la vida “no ens hagués portat a aquest moment”.

Així mateix, Motes ha reflexionat sobre la necessitat de “no defallir” i ha remarcat el compromís per part de tota la societat valenciana de “reconéixer, retreure i recordar”.

En representació del personal sanitari ha intervingut en l’acte la cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital General d’Alacant, Esperanza Merino, que ha destacat el treball realitzat pels diferents professionals, “que van donar el màxim de si mateixos” en un moment que requeria donar una resposta “ràpida, dura i difícil”.

“Hem intentat viure el lema dels metges del segle XIX: curar a vegades, alleujar sovint i acompanyar sempre”.
“En els últims set mesos, -ha continuat Merino-, hem generat molt de coneixement científic que ha de ser la base per a afrontar el nostre present i el nostre futur. Com a professionals sanitaris, la ciència és la nostra guia diàriament en totes les nostres actuacions amb pacients però ha de guiar-nos a tots com a societat: a les autoritats sanitàries per a l’establiment de la gestió de l’epidèmia i de les noves mesures que calga prendre i a cadascun de manera personal per a saber com comportar-se per a limitar l’extensió de la infecció”.