Garcia: "La Diputació va ser la primera a signar el Pacte Verd Europeu perquè l’economia circular és el futur"

La Diputació de Castelló ha fet passes de gegant en matèria de sostenibilitat i, això, s’ha anat traduint a les polítiques dels ajuntaments. Ignasi Garcia, diputat de Sostenibilitat, Transició Energètica, Energies Renovables, Residus i Reciclatge i Cicle Integral de l’Aigua, fa un balanç “més que positiu” del primer any i mig de legislatura i assegura que, encara que queden molts reptes i la COVID-19 els ha endarrerit, la clau és tindre clar que cal “treballar la sostenibilitat de forma global per afrontar el canvi climàtic i garantir el benestar de les persones”.

Fa un any i mig vas començar la legislatura com a Diputat de Sostenibilitat, Cicle integral de l’Aigua, Transició Energètica i Energies Renovables i Residus i Reciclatge. Quin balanç fas de les iniciatives que s’han donat fins ara?

La veritat és que per a ser el primer i amb el ritme de l’administració, el balanç és molt més que positiu. És veritat que han passat tantes coses i el coronavirus ens ha afectat tant que tirant la vista enrere et costa recordar les accions que hem anat realitzant. En el tema de Transició Energètica hem fet un pas molt bàsic: hem tirat avant la forma d’smart village, que busca donar les ferramentes perquè els municipis puguen fer el control de la seua transició energètica. Per aconseguir aquesta transició hi ha una sèrie de passos: saber el que gastes, prendre mesures per intentar gastar menys, invertir els diners a canviar els hàbits per gastar menys, ficar electrodomèstics que no gasten tant…

En el moment que hi ha menys consum es passa a energia renovable perquè no és el mateix una instal·lació fotovoltaica per a 100 kilobytes, que una instal·lació fotovoltaica per a 60. Estem en eixos primers passos i hem fet altre pas per fer un Pla estratègic de Transició Energètica que busca fugir del model que està plantejat de la gran línia La Mar, una línia d’alta tensió que és una ferida en el nostre territori, i que les comunitats siguen autogestionades amb energies renovables.

També hem posat en marxa i d’ací a poc temps la tindrem acabada una xarxa d’electrolineres en tota la província, de manera que viatjant amb vehicle elèctric per la província pugues recarregar el teu vehicle. A banda, han passat altres coses aquest any. Ha sigut el primer en què al mes d’abril el servici de la Diputació s’alimenta per energies renovables i per primera vegada nosaltres vam ficar energia renovable a la xarxa. Érem productors d’energia renovable envoltada de consumidors d’energia fòssil.

Quant a residus, el projecte estrella és el repte polític que teníem de les plantes de purins. Vam arribar a 4 plantes de purins que estaven tancades, és a dir, milions d’euros de diners públics invertits i parats. Els vam posar en marxa en un projecte que és un ecosistema de proximitat i és l’exemple de transició ecològica. Hi ha un residu agrari que el tractem per a un concurs ecològic i s’acaba revertint en el mateix terreny d’on ha eixit. És economia circular. Si pensem que els productors estaven portant els seus residus a Tortosa o Huesca, el fet de tractar-los ací implica una reducció de CO2. Hem posat en marxa la planta de Salzadella, gràcies a la col·laboració de la Conselleria i estem avançant molt per posar en marxa la planta de Sant Mateu. Volíem que estiguera abans del 2020, però esperem que estiga en el primer trimestre de l’any que ve.

Busquem transportar eixe model amb ajudes europees per aconseguir que es faça un producte de qualitat en el nostre paisatge a través de l’oli. A banda de gestió de residus el més important és activar eixes plantes. Tenim un problema amb els purins i hem fet molt de treball de prospecció per buscar possibles solucions. Ens interessa el tema dels educadors ambientals. L’economia circular passa per com gestionem els nostres residus, ara mateixa tenim una economia lineal. Els residus han de ser matèries primeres que tornen a recuperar-se perquè així no fem extracció, no la transportem. És ser molt més sostenible. En eixa gestió de residus comença el que són els veïns i veïnes de Castelló. El nostre objectiu és que mig milió de persones canvien cada dia com tiren la brossa. És un objectiu senzill i assumible. Volem ficar-nos en la cuina de la gent i dir-los que fiquen 5 poals de brossa. Això és molt complicat perquè tu no estàs en la cuina i perquè no és ta casa. Això passa per l’educació ambiental.

En aquest sentit, com s’han acollit les mesures?

Castelló ha sigut punta de llança. Ha sigut la primera gran ciutat del País Valencià en tindre educadors ambientals. La província de Castelló també ho serà. L’any 2020 va començar amb 0 educadors ambientals i acabarà amb 23. És un salt qualitatiu. No són campanyes determinades, és un treball continu. Un treball pensat per anar a comerços, a associacions, per conéixer la realitat dels municipis i ajudar-los. Tenim un exemple: Vistabella ha pegat un salt qualitatiu en la recollida porta a porta de contenidors, que permet millorar la quantitat de recollides lectives i facilitar la mobilitat de la gent major.

Els contenidors fan olor, estan bruts, la gent no li agrada tindre’ls davant de casa. És important perquè el consorci II on està Castelló en 2019 va tractar unes 170 mil tones de brossa i 120 mil van acabar soterrades baix terra. En canvi, si tu fas una recollida selectiva, aconsegueixes reutilitzar el plàstic, poder fer una orgànica o biocombustible, el vidre es recicla el 100% i el paper depén de qualitats. Ara les empreses, amb les noves mesures de la Unió Europea que diuen que si contamines pagues, estan començant a canviar eixos models productius. A molta gent li costa de creure perquè fins ara no ho estaven fent, queda molt de canvi per recórrer, però eixos són els objectius. En 2035 l’objectiu és que només el 10% de residus que fem acaben en un abocador i la resta s’ha d’intentar reutilitzar. I en 2030, el 60% siguen energies renovables.

Hem començat un projecte nou en Benlloc i estem col·laborant i volem donar ajudes a tots els municipis. Volem intentar acabar la legislatura amb la meitat dels pobles de la província fent un porta a porta. La qualitat del feedback ha augmentat molt. En Vistabella en el seu nucli històric fa un 80% de brossa selectiva, Castelló ciutat on funcionen en contenidors estem en un 89%. S’ha de reduir moltíssim les tones que acaben soterrades, és cuidar el planeta.

Venim d’una política que consistia a tirar la brossa i no passava res. Nosaltres volem fomentar l’economia circular. Hi ha molta gent asèptica en aquest tema, però al final les empreses tenen l’obligació de fer campanyes d’educació ambiental. Quan parles d’açò a la gent els ve al cap la idea de l’empresa privada. La idea és canviar eixe concepte i anar a la societat civil. Vam començar repetint el missatge ecologista dels anys 60 de ‘quin món volem per als nostres fills’.

Ja no és una qüestió de futur, sinó de present. És el món on volem viure. Donem eixe discurs. Fa poc vam participar en una taula d’innovació i sostenibilitat on es plantejava que el canvi climàtic havia generat molts incendis en Califòrnia i havia cremat totes les infraestructures.

En setembre vas presentar el Pla Director de l’Aigua. Quins canvis comporta?

En el tema de l’aigua, fa anys vam treballar perquè tots els municipis tingueren l’aigua depurada. Aquest mes passat vam inaugurar la depuradora d’Argelita, on es portava 40 anys reclamant-la. Hem construït una depuradora amb col·laboració de l’Epsa i l’aigua que arriba allí estarà neta. Ara mateixa els ajuntaments tenen molta pressió demogràfica i volem començar a posar les bases per a treballar en els disseminats. Són nuclis poblacionals al costat de pobles que quan arriba l’estiu poden tindre 300 persones i ara mateixa no estan depurant les seues aigües.

Tenim encarregat el projecte de fer un depòsit en Xodos perquè és un dels pobles que més problemes té. Amb un depòsit podríem intentar amortir la seua necessitat híbrida. Hem arreglat el depòsit d’Almedíjar, que tenia moltes pèrdues. Aquest estiu ha sigut el primer que no han tingut problemes. Hem fet una obra i hem arreglat el depòsit.

Hem aprovat el pla Director de l’aigua. És el pla més ambiciós de tota la legislatura, que anirà més enllà d’aquest govern. Volem traure entre 350 i 400 milions d’euros d’inversió en infraestructura i que no hi haja fugues per garantir l’abastiment. A base d’un treball llarg s’arreplega l’aigua en profunditat i s’aprofiten les dessaladores, infraestructures que estan paralitzades. Les volem aprofitar i no carregar en eixe cost. Busquem la col·laboració entre administracions. I volem incorporar el Pla Director de l’aigua al pla del 2021-2027 de la Confederació que és el pla hidrològic nacional.

L’objectiu és fer avantprojectes i fer inversions que garantisquen l’abastiment. Per això, és important la governança. Hi ha una desigualtat en la província, amb municipis que estan pagant entre 5 i 10 cèntims per metre cúbic i altres que euro i mig. Recordem que el 89% dels municipis de Castelló tenen menys de mil habitants. Per tant, eixos pobles no es poden fer càrrec de certes infraestructures, necessiten l’ajuda dels pobles grans. Això porta la necessitat de crear un consorci provincial que hem començat a preparar i si tot va bé hauria d’estar en marxa en 2022.

En la Diputació esteu en contacte permanent amb els ajuntaments. Com acullen eixes mesures noves?

La gran majoria dels alcaldes són conscients que són municipis menuts i necessiten donar-li vida. Les mesures les agafen molt bé. Alguns entenen el canvi de mentalitat cap a un model d’economia circular i sostenible i hi ha altres que no ho entenen, però comprenen que s’ha de fer. Alguns alcaldes entenien que anar porta a porta els donaria beneficis.

Cadascú té el seu govern i encara que siguen del mateix color polític hi ha diferents visions. Per exemple, Peníscola vol ficar el porta a porta en el seu nucli històric. És un alcalde del Partit Popular que veu els avantatges de llevar els contenidors. Veurà els avantatges del medi ambient. Hem de pensar que al final el nostre objectiu és que canvien la manera de tirar la brossa 550.000 persones. És una qüestió transversal.

Ara mateixa hi ha dos moviments motors de la societat: l’economia circular i la igualtat. Jo diria que les coses són cicles. No es tracta de coses lineals, sinó que tot influeix en la resta. És un canvi de mentalitat ideològica i cal fer-ho pràctic. Vam començar l’any amb 0 educadors ambientals en la província de Castelló i acabarà l’any amb 23 persones que estan parlant en la gent i busquen el canvi de conducta.

L’altre dia estàvem reunits amb l’Hospital General de Castelló. És un dels grans productors de fem i residus. Ara mateixa ho separen, però tot no. La quantitat de material que es pot reutilitzar és enorme. El problema és que partim d’eixes situacions.

La pandèmia com ha afectat als reptes?

Alguns s’han accelerat perquè hi han trobat la via de l’essencial i emergent. Així ha passat en infraestructures molt importants en temes híbrids. Una la paga la Generalitat i l’altra la Diputació, com en el cas de la connexió de Cabanes i la Pobla.

Nosaltres no hem accelerat res. S’han retardat reunions, infraestructures i licitacions. Un dels problemes és que la Generalitat ha apostat per agafar els temes d’urgència. Jo discrepe. Està bé, però al final si el tècnic que ha de fer l’informe ha de tardar 3 dies, tardarà el mateix. Al final sempre és la mateixa gent i no es pot arribar a tot.

S’han accelerat alguns tràmits, però a nosaltres no ens ha afectat. Crec que totes les polítiques que havia de fer, excepte algunes de la ciutat de Castelló, s’han retardat. La por que tenim ara mateixa és no poder executar el fons de reconstrucció de les administracions públiques perquè els llocs claus no s’han reforçat. En la secció de l’aigua, podríem estar desenvolupant-lo. Hem aconseguit la part política d’aprovar el Pla per unanimitat i vull destacar el fet de tindre la complicitat de Conselleria i estar a punt d’incorporar-lo, és molt important. No serveix de res aconseguir ingressos si no tens gent que t’ajude.

Per aconseguir la transició ecològica és necessari actuar des de la societat civil com des de les administracions i les empreses. Què podem fer els ciutadans?

Canvi de xip. La transició ecològica comença quan anem a fer la compra. Les 3 R han d’estar gravades: reduir, reciclar i reutilitzar. Hi ha una falsa creença que tot l’ecològic és car i no és així. El fet de comprar productes que estiguen ben etiquetats o ben separats. No es tracta que el producte no estiga processat. El plàstic no és bo, però té la seua utilitat, com conservar els aliments. No és el mateix comprar un producte on estiguen mesclats paper i plàstic que comprar un producte amb el mateix producte. Aquí entra l’ecodisseny. La nostra competència és que hi ha competències en altres ministeris. El Ministeri de Justícia hauria d’estar regulant l’ecodisseny i el Ministeri de Consum dir quins productes no són bons. Si tot això es fera, el ciutadà no ho tindria tan difícil.

Estem tota l’estona fent medicina somàtica. Abans els metges deien que si tenies tos et donaven xarop i ara es pregunta com evitar eixa tos. Ara el que es fa és medicina preventiva. Eixe canvi de medicina s’ha de donar també en la gestió de residus. Si nosaltres separem bé, el plàstic serà reutilitzat. Hi ha supermercats amb productes reciclats. Això és un valor afegit perquè reduïx la petjada de carbó.

Com podem fer-ho des de casa? Primer es tracta de saber com comprar. En segon lloc, la cuina ha de tindre una bossa per a cada material. Evidentment, hi ha altres coses com el tema de la mobilitat. I les administracions han de fer un pas endavant. Per posar-te un exemple, el govern britànic va fer la llei de Canvi Climàtic en 2008 i la llei espanyola es va presentar fa res.

Tenim plantes de residus que s’han de renovar perquè poden ser més eficients. Hauríem de fer esforços per portar ecoparcs als barris de la ciutat. En Castelló ciutat hem multiplicat per quatre la presència dels ecoparcs mòbils i hem passat d’haver-hi un al matí a dos al matí i a la vespra.

Les empreses tenen molt a veure. Han de tindre publicat quant gasten d’energia i saber com poden reduir el consum i com implantar energies renovables. Tenim un exemple d’una empresa de ceràmica que ha ficat tot el sostre amb plaques solars. Ha fet una inversió enorme amb una gran resposta. Eixes col·laboracions són importants.

La gent que fa investigació ha de treballar per fer el pas a la pràctica. Això hem fet en Xarxa Verda. Col·laborem amb la Universitat Miguel Hernández amb un treball preindustrial. Les empreses són molt responsables i hi ha que estan treballant ja amb açò. Hi ha empreses de supermercats que et porten el menjar a casa i t’arrepleguen el plàstic i el cartó per reutilitzar-la, per exemple.

Quin balanç general fas de la Diputació aquesta legislatura?

Un balanç positiu. Hem treballat en tots els municipis a través del diàleg. Hem introduït algunes qüestions que estaven paralitzades. Aquesta setmana, sense anar més lluny, hem aprovat el primer Pla d’Igualtat de la Diputació. Hem ficat una àrea concreta per fer política lingüística, que és una cosa que no es feia. Col·laborem per primera vegada des de la Diputació per la recuperació de la memòria democràtica.

Especialment fem balanç positiu de les àrees que portem. La sostenibilitat ha deixat de ser “coses verdes”. Abans de la Covid, la Diputació va ser la primera a firmar el Pacte Verd Europeu perquè érem conscients que l’economia circular era el futur. La sostenibilitat l’estem treballant d’una manera global per afrontar el canvi climàtic i garantir el benestar de les persones.

Estem parlant de coses que afecten el nostre sector agrari i primari. Tot el que fem té la mirada de lluitar contra la despoblació. Sóc optimista. Crec que hem fet molt d’esforç per suplir la falta de finançament dels municipis, però és cert que hem de fer entendre que la seua falta de finançament no pot solucionar-se en la Diputació. És una cosa que ve d’altres llocs. Ara anem cap a un pressupost molt ambiciós i sincerament pense que hem sigut capaços de reaccionar en una situació tan difícil com el coronavirus.