Castelló de la Plana acollirà el programa pilot Barnahus d'atenció a la infància i adolescència víctima d'abusos sexuals i violència

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha anunciat que el programa pilot del model Barnahus d’atenció integral a la infància i adolescència víctima d’abusos sexuals i violència es posarà en marxa a Castelló de la Plana.

Aitana Mas ha viatjat aquesta setmana a Reykjavík per a conéixer de primera mà el model islandés Barnahus o ‘Casa dels Xiquets’, habitual als països nòrdics i promogut per organismes com el Consell d’Europa o l’ONU i entitats com Save the Children.

Es tracta, ha assegurat la vicepresidenta, d’un model “afermat i testat” en diferents països d’Europa, que fa “més fàcil i còmode a les persones supervivents d’abusos la seua denúncia”.

Barnahus integra en un únic servei tots els departaments que intervenen en un cas d’abús sexual infantil de manera coordinada i sota el mateix sostre, en unes dependències lluny de comissaries i hospitals que permeten crear un entorn amigable per a xiquets, xiquetes i adolescents que han sigut víctimes d’abusos i violència.

Durant la visita a les seues instal·lacions, la vicepresidenta ha assenyalat que aquest model d’atenció “transforma el sistema mèdic, policial i judicial” d’acord amb els drets d’infància que recull l’ONU, i la seua implantació en la Comunitat Valenciana “permetrà aflorar més casos de violència contra xiquetes, xiquets i adolescents”.

Model Barnahus

Aitana Mas ha destacat també l'”efectivitat del model islandés en la reducció de la victimització secundària i en un millor tracte cap a la infància i adolescència i les seues famílies”, ja que el model té en compte tot el procés, “des de la detecció de la violència fins a la recuperació”.

La vicepresidenta ha lamentat que la violència i els abusos contra la infància “no són casos aïllats”, sinó que es tracta d’un “problema social” que s’ha d’abordar “amb urgència” des dels poders públics.

En aquest sentit, ha recordat que el Consell ha dut a terme des de 2015 un important desenvolupament normatiu en aquesta àrea, que ha suposat “un avanç en el reconeixement dels drets de la infància i que estableix les bases per a l’abordatge integral de la violència contra xiquets, xiquetes i adolescents”.

El model Barnahus, ha assenyalat, “és una necessitat si volem que la Comunitat seguisca la línia de la majoria dels països europeus i faça un pas avant cap a la protecció de la infància més vulnerable”.

Amb aquest objectiu, a la fi d’aquest mes està convocada una reunió amb els actors i actrius necessaris en el procés de posada en marxa del programa pilot en la Comunitat Valenciana per a mostrar-los i explicar-los la idea.

Respecte al cost de la seua implantació, la vicepresidenta ha assegurat que “no suposarà una gran inversió de recursos sinó la redistribució d’aquests, ja que els i les professionals ja existeixen, però, de moment, treballen de manera separada. Amb el nou model, formarien part dels equips de les cases Barnahus i passarien a treballar conjuntament i de manera coordinada”.

En la primera jornada del seu viatge a Reykjavík, la vicepresidenta també ha mantingut una trobada amb Bragi Guðbrandsson, creador del model Barnahus i representant del Comité dels Drets del Xiquet de l’ONU.

Recursos actuals

Des de la direcció d’Infància i Adolescència de la Conselleria d’Igualtat, en aquests moments es coordina el Servei d’Atenció a Abusos a Xiquets, Xiquetes i Adolescents (SAANNA).

Està format per un equip multidisciplinari per al diagnòstic i la valoració, l’assistència psicològica, l’assessorament jurídic i la intervenció sociofamiliar.

L’atenció té com a beneficiaris i beneficiàries principals a xiquets, xiquetes i adolescents que hagen patit abusos i agressions sexuals, tracta i/o explotació sexual i que es troben en la Comunitat Valenciana. També s’atén les seues famílies.

Aquesta atenció professional especialitzada té com a objectiu reparar el mal causat per l’abús o agressió sexual, alhora que dotar d’eines a la persona menor d’edat i al seu entorn convivencial i impedir la victimització secundària.

La intervenció és extensiva a persones menors d’edat perpetradores que siguen inimputables, per edat o condició, i aquells que, sent imputables, no se’ls haja imposat una mesura de responsabilitat o judicial.

Durant l’any passat, des del SAANNA es van realitzar un total de 475 atencions, 77 de la província de Castelló, 142 d’Alacant i 256 de la província de València.

També existeixen els Equips Específics d’Atenció a la Infància i Adolescència (EEIIA) d’àmbit municipal. El seu objectiu és l’actuació amb xiquets, xiquetes i adolescents que requerisquen una intervenció especialitzada i que es troben en una situació de vulnerabilitat, risc (amb o sense declaració), desemparament o amb mesures jurídiques de protecció, així com amb quantes altres persones es considere necessari per a aconseguir els objectius establits en el pla de treball.