Castelló ratifica reformes fiscals més socials, progressives i dirigides a pal·liar la crisi per la covid-19

El ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat aquest dimecres de manera definitiva modificacions a tres ordenances fiscals dirigides a pal·liar la crisi generada per la covid-19 i per a fixar criteris d’una fiscalitat més social, verda i progressiva. Es tracta de les tres primeres modificacions del total del paquet de mesures fiscals aprovades en ple de manera provisional i que entraran en vigor a partir de 2021 després de la resolució d’al·legacions i la seua aprovació definitiva en el ple extraordinari d’aquest dimecres.

En concret, s’ha ratificat la modificació de l’ordenança fiscal per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per ocupacions (l’anomenada taxa de terrasses) que implica ampliar fins al 30 de juny del pròxim any la suspensió d’aquesta taxa per a reduir l’impacte econòmic en sectors com a hostaleria; la taxa de guals i la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns immobles. La desestimació de les al·legacions presentades i la ratificació definitiva ha sigut aprovat pels grups del l’Acord de Fadrell’ (PSPV, Compromís i Podem-EU) i Ciutadans, amb el rebuig del PP i l’abstenció de VOX.
El primer tinent d’Alcaldia, David Donate, ha destacat que aquestes noves ordenances suposen introduir criteris per a una fiscalitat “més social, basada en la progressivitat fiscal i la proporcionalitat”, a més de contribuir a pal·liar la crisi econòmica derivada per la covid-19. “Exemple d’aquest compromís és la pròpia suspensió de taxes que s’ampliarà fins al 30 de juny de 2021 per a ajudar al sector de l’hostaleria, als emprenedors i als venedors o venedores dels mercats extraordinaris”, ha apuntat durant el ple.

El segon tinent d’Alcaldia, Ignasi Garcia, ha destacat que “amb l’aprovació d’aquestes ordenances tanquem un any en què s’ha demostrat de manera clara la necessitat d’aplicar una fiscalitat progressiva, progressista i verda que consisteix en el fet que aporten més aquelles i aquells que més guanyen i més tenen”. Garcia ha recordat que tant la Comissió Europea, com a Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional i el govern del Botànic “aposten per un model que defensa que en els moments de més dificultat, cal fer esforços per a beneficiar el conjunt de la població”.

Com a mostra d’això Garcia ha recordat que aquestes ordenances inclouen una reducció de quasi el 70% per als guals de persones amb mobilitat reduïda. La baixada recull una reivindicació històrica dels col·lectius de persones amb discapacitat i vida independent i suposa un pas més cap a la inclusió de les persones amb diversitat funcional.

Per part seua, el tercer tinent d’alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que l’Acord de Fadrell impulsa “una fiscalitat progressiva amb mirada verda”, amb un recàrrec d’un 50% de l’IBI als habitatges buits de grans propietaris, d’un augment d’un 0,05% a l’IBI del port o d’una bonificació a les explotacions agràries en actiu.
Navarro ha ressaltat que en el cas del port, l’IBI “no pujarà a tots per igual” i ha assenyalat en el ple que un xicotet moll d’un pescador pujarà menys d’un euro -de 14 a 15 euros a l’any- mentre un dels grans operadors de graneles passarà de 46.000 a 48.000 euros.

Cal recordar que l’Ajuntament ha aprovat altres modificacions fiscals que entraran en vigor l’any vinent com l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica que implica ampliar de cinc anys actuals fins a un màxim de deu anys la bonificació del 75% de la quota de l’impost a vehicles amb etiqueta Eco i Zero, així com la penalització als més contaminants (que suposen el 5% de la totalitat de vehicles de la ciutat). També s’aplicarà l’any vinent una baixada del ICIO del 3,50 al 3,25 com a mesura d’impuls a les persones emprenedores.