Donate: “A Castelló hem avançat més en digitalització en huit mesos que en deu anys”

El regidor d’Hisenda i Innovació Comercial de Castelló destaca la gran acollida de Cistella i un pressupost de 2021 que impulse el benestar social i l’economia

Donate: “A Castelló hem avançat més en digitalització en huit mesos que en deu anys”

Al març la gran majoria de comerços van parar la seua activitat per a complir amb l’estat d’alarma i eixe llast continua present, especialment per a alguns sectors. L’entrada en el món en línia ha sigut, per a molts d’ells, una via de recuperació primerenca i un repte de futur per a sobreviure. Així ho ha demostrat l’acollida de Cistella, la nova plataforma de venda en línia que ha llançat l’Ajuntament de Castelló i que, al costat de la formació, ha fet que el consistori faca un gir de 360 graus cap a la innovació, tal com valora el regidor d’Hisenda, Seguretat Pública i Emergències i Innovació Comercial, David Donate.

Fa poc més d’un mes acabem la campanya de Nadal. Com l’han viscuda els xicotets comerços de Castelló? La ciutadania s’ha bolcat més en ells en aquest context?

S’ha bolcat més amb el xicotet comerç, però amb la pandèmia ha canviat bastant l’hàbit. Més enllà de campanyes de dinamitzar i participar en sortejos hem fet una campanya que es diu ‘Ara més que mai, comerç local’, i a través del sorteig de bons de descompte s’incentivaven les compres amb 90 sortejos de 100 euros per a cada persona, amb paperetes per compra per a gastar en el comerç local. Amb la qual cosa, ha sigut atractiu a l’hora de comprar i una injecció econòmica a través d’aquests premis que han de gastar-se sí o sí.

Hem calculat que la injecció ha sigut de 300.000 euros. Aquest tipus d’accions té un efecte multiplicador i quantitatiu perquè els tiquets que es donaven per compra tenien una despesa mínima i si es dubta en si gastar una mica més o menys, al final acabes gastant més per a entrar en eixe sorteig, per això és multiplicador.

A part d’aquesta campanya, al març es va parar tota l’activitat. Quines altres iniciatives heu posat en marxa?

Tot el que té a veure amb la venda en línia. En dues línies: d’una banda, la formació a venedors de manera en línia al no poder fer-ho presencialment; i per un altre, fent campanya a través de les xarxes socials per a comprar en mercats municipals amb el llançament a final d’any del marketplace local de Cistella. Aquest era un projecte de legislatura, però la pandèmia ens ha fet avançar-lo en el temps perquè el comerciant tinga la possibilitat de continuar venent de manera en línia, facilitant l’enviament a domicili mentre que s’ha reduït la venda presencial. Així evitem aglomeracions de gent pel carrer i el seu desplaçament en una situació complicada en la qual la gent intenta no eixir al carrer.

El que era per a llançar a final de legislatura de forma més ambiciosa, s’ha reconduït, la veritat que amb bastant èxit motivat per les circumstàncies. El que no s’havia avançat en digitalització en 10 anys s’ha avançat en huit mesos per les circumstàncies, lamentablement. Probablement sense aquesta pandèmia el comerciant s’hauria sentit una mica més poc inclinat a unir-se a Cistella, però la situació ha demostrat la importància de la digitalització i la venda digital.

Com s’ha posat en marxa aquest marketplace?

Va sorgir amb una idea i s’ha convertit en una més potent. Dóna la possibilitat als qui no estaven en el món del comerç digital de fer els seus primers passos i ara a part que poden vendre, s’ha convertit en un aparador en el qual la gent vol ser present potser no per vendre, sinó per a visibilitzar els seus productes i que servisquen de ganxo i atractiu per a les botigues físiques. Tot el que siga digitalitzar el comerç costa, ja no per recursos econòmics, sinó per recursos humans.

Sempre ho associem a un treball darrere, però aquesta eina detecta aquestes inquietuds i les soluciona, perquè és la mateixa empresa de Cistella la que fa les fotos i les penja, per la qual cosa al comerç majoritari de Castelló, on solen estar el pare, la mare, la filla i el fill, se’ls facilita perquè no l’han de fer ells directament. Ha funcionat molt el boca-orella i la gent ha anat veient els avantatges. El que buscàvem era que davant eixa necessitat, unida a la falta de recursos, fóra l’ajuntament el facilitador, que no fóra un obstacle el cost econòmic perquè som nosaltres els qui sufraguem els tres primers mesos i animem a la gent a veure les possibilitats del món en línia; i d’altra banda que els recursos humans els facilita l’empresa.

Aquesta empresa s’ha encarregat de fer pedagogia amb l’eina, perquè al final es veu com es fan les comandes, com s’usa l’aplicació, etc. Aquests tres primers mesos poden provar perquè és a càrrec de l’ajuntament i ja ells decideixen. Però l’ell èxit ens ha portat a plantejar per a aquest 2021 que una de les línies estratègiques siga el de la digitalització. Com? Via subvencions, subvencionant la despesa que genere Cistella o qualsevol altra eina que ells consideren bona per al seu negoci.

Com s’ha acollit aquesta plataforma?

S’han adherit 132 negocis. Teníem com a objectiu arribar a Nadal amb 100 i ja som 132, per la qual cosa pensem que d’ací a poc temps arribarem a 200. Tenim tota mena de comerços, el que passa és que el funcionament és molt dispar. Per exemple, en tots els comerços relacionats amb el tèxtil la gent continua volent tocar, provar, per la qual cosa tenen presència, però no són els que més venen. Hem fet una espècie de Top 10 de botigues que més han venut per a veure com millorar i les que més han venut són congelats, fruiteria, fleca, fruites, carnisseria, olives… És molt senzill, si tens por d’eixir i saps que hi ha cues, pots tindre en dues hores el producte a casa i sense fer compres per separat, ací tens una Cistella, una bossa en la qual tu fas la compra a la ciutat i te’l porten a casa. La cistella està oberta al comerç de tota la ciutat i es fa un únic lliurament.

Des del llançament el 9 de desembre fins a finals de gener hem tingut 205 comandes. La gent està repetint perquè veu que és una eina molt àgil i és important destacar que s’han donat d’alta 3.500 referències diferents, per la qual cosa és una cistella molt àmplia que va des d’higiene personal a alimentació, serveis de massatge… de quasi tots els sectors. El que millor funciona és l’alimentació i llocs molt freqüentats com els mercats municipals.

A més d’aquesta iniciativa, s’han donat ajudes econòmiques?

Tot el calendari de promocions en 2020 al març va parar de sobte i tots els diners que havia previst per a aquestes accions es va quedar parat, per la qual cosa es va poder destinar a ajudes. Vam haver de traure un pressupost tardà en 2020 que recollia aquesta situació, llavors el conjunt de comerç de Castelló ha rebut 1,4 milions d’euros en ajudes. Tots els diners de la regidoria de Comerç i el que es va poder aconseguir de la resta va eixir en una línia d’ajudes de fins a 1.200 euros per al comerç precisament. Vam entendre que el que necessitava la gent injecció econòmica directa per a traure el seu negoci dia a dia. Vam donar 1.200 euros directament als negocis que van haver de tancar per l’estat d’alarma i després, en funció del minvament d’ingressos, 300 o 600 euros. Aquest repartiment ha sigut molt desigual perquè hi ha hagut negocis que han fet el seu agost perquè han pogut estar oberts i fins i tot han pogut augmentar les seues vendes per falta de competència.

L’impuls de la digitalització i dels bons de compra són les principals línies estratègiques de subvencions i formació per a aquest 2021 des de l’àrea. Per què aquestes i no altres?

Ens centrarem en la formació perquè és una mica el que en el Consell Sectorial de Comerç, que aglutina a comerciants de tots els sectors, ha demanat. Era el que més interessava, les xarxes socials. És una formació a demanda que va des d’una cosa tan senzilla com la iniciació a l’ús d’Instagram per a vendre els seus productes, fins a muntar campanyes directament, per a totes les edats, en modalitat en línia.

Respecte als bons, nosaltres estem definint el diagnòstic del III Pla d’Acció Comercial i la Cambra de Comerç ens assenyalava que precisament aquesta era l’acció promocional de més impacte. La gent veu que és alguna cosa d’ací, que els diners es queda ací, i això és un al·licient més a l’hora de comprar. Realment és l’única arma per al xicotet comerç per a poder competir contra les grans superfícies, que poden permetre’s aplicar grans descomptes que van contra el marge per la seua gran economia a escala, mentre que amb aquests bons aqueix marge l’assumeix l’ajuntament i no el xicotet comerciant. Això agrada tant a comerciants com al client.

Quan parlem d’evolució del comerç parlem de donar la possibilitat que a part de tindre botiga física, la tinga en línia per a ser competitiva. L’avantatge del xicotet comerç en això és que eixa proximitat augmenta perquè et cola pels ulls el seu producte des del teu mòbil i després t’acaba d’agradar en el comerç on no sols t’emportes una bufanda, sinó que amb la seua capacitat i proximitat t’anime a comprar la bossa a joc.

En quin punt es troba el III Pla d’Acció Territorial?

En la fase de correcció, amb la qual cosa en quinze dies estarà entregat i ho presentarem. És important el treball, s’ha demorat en el temps per la pandèmia perquè els treballs de camp amb els comerciants i associacions amb mostres no s’han pogut fer com estava previst. A més, l’escenari precovid i postcovid són molt diferents i veurem com canvien els hàbits en l’era postcovid i ací tindrem una foto fixa de la realitat del comerç de Castelló.

Com veus la recuperació?

Serà costosa per una cosa molt senzilla: plou sobre mullat. Abans de la covid el comerç no estava en una situació molt pròspera, havia tingut diverses situacions que li mantenien en una situació complicada en els últims anys, per exemple amb el canvi en la llei d’arrendament o el canvi d’urbanisme que ha traslladat a moltes persones a la perifèria de la ciutat, on normalment estan les grans superfícies… a això afig-li el món en línia. La situació ja era bastant complicada, llavors recuperació hi haurà, però va ser molt lenta en el temps, evidentment.

Per desgràcia, en aquesta crisi molts negocis no podran alçar la persiana. El Pla d’Acció Comercial precisament el que vol és marcar una estratègia a llarg termini perquè eixa recuperació siga tan ràpida com siga possible en el temps, perquè defineix el model d’accions promocionals i ens mostrarà quin model d’urbanisme i oferta necessitem per a ser un atractiu no sols per a la ciutat de Castelló que ja es queda xicoteta, sinó per a l’àrea d’influència. És a dir, hem de ser més atractius per als 170.000 habitants que viuen voltant i que fins ara no vénen a Castelló com a destí de compra.

Ara mateix s’està treballant en el pressupost de l’ajuntament per a 2021. Com es troben les negociacions?, Quines partides s’ampliaran i quins es retallaran?

L’acord de pressupost de 2021 és la base de l’Acord de Fadrell. És a dir, sobre uns acords ferms de política del pacte es construirà el pressupost 2021. Llavors, aquest pressupost reforçarà tots aquells sectors que facen d’aquests comptes un escut social i econòmic, per la qual cosa totes les partides de benestar social, activitat econòmica i comerç es veuran reforçades. Parlem d’un doble vessant: social en primer lloc i reforç econòmic en el segon. Totes les línies d’ajudes noves que comente de digitalització, una altra ajuda per al relleu generacional de les botigues… són noves, per la qual cosa aquesta partida s’hi haurà augmentada. Parlar de terminis en política és complicat, però en el de febrer no estarà aprovat segur.

Com valores el Pla Resistir, en el qual ajuntaments, diputacions i Generalitat oferiu ajudes per a persones autònomes i pimes més afectades per la pandèmia?

Tot el que són ajudes ho valore bé. Aquestes ajudes cobreixen especialment a l’hostaleria que pitjor ho ha passat en aquesta tercera ona per estar tancada directament, però també van molt orientades a comerç. Sense hostaleria no hi ha comerç i això és una realitat. Amb la qual cosa, aquesta injecció econòmica que va directament a pal·liar la situació és molt bona.

Des del punt de vista com a regidor d’Hisenda, ens farà destinar 825.000 euros per a fer front a aquestes ajudes pel percentatge que hem de cobrir, per la qual cosa en total rebrem 5,5 milions d’euros. El que té de bo el pressupost municipal per a 2021 és que precisament per a reactivar tot el sector econòmic aqueix milió d’euros de 2020 es mantindrà i utilitzarem aquests recursos ara. És clar que aquesta ajuda de la Generalitat ens permetrà arribar a molta més gent. En uns mesos tindrem 7 milions d’euros en ajudes per a comerç.

Malgrat totes aquestes ajudes, continua havent-hi protestes. Falta empatia?

La Generalitat ha estat al capdavant de les ajudes. Pot ser insuficient depenent del que s’allargue aquest temps, però hem atés a tots i hi ha hagut empatia des del primer moment i des de l’entitat local que represente hem tingut acompanyament. A aquestes ajudes cal sumar els avantatges fiscals que a l’ajuntament hem anat aprovant, com la suspensió de taxes.

És una situació dramàtica i entenc que tant la Generalitat Valenciana com l’ajuntament hem estat a l’altura, sobretot tenint en compte que hi ha comunitats que ni tan sols han tret ajudes per a això. Arribarem a més de 2.000 negocis amb el Pla Resistir, més els 1.900 als quals ja arribem en el primer període d’ajudes, per la qual cosa cobrirem un sector molt ampli. El límit està a no superar la quantitat de pèrdues que s’ha tingut, que per desgràcia no serà l’habitual perquè hi ha sectors que han patit molt.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari