Reconéixer a les dones doblement discriminades o el treball de la llar: aquests són els arguments per a donar suport al 8M

Aquesta vesprada se celebrarà la manifestació del Dia Internacional de la Dona per a defensar els drets i llibertats de les dones, que continuen en situació de desigualtat

Carles Desfilis

Reconéixer a les dones doblement discriminades o el treball de la llar: aquests són els arguments per a donar suport al 8M

Hui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, els carrers es tenyiran de morat amb dones i homes que reivindicaran la igualtat de gènere per a viure en una societat de plena igualtat de drets i llibertats. Una lluita per la qual s’ha de treballar cada dia amb grans i petits passos i en la qual és essencial el suport de tots i totes perquè tire avant, així com un pacte polític que trenque amb les cadenes que retenen avanços.

És el que hui farà la societat castellonenca, que segons ha informat la Federació Estatal d’Organitzacions Feministes, eixirà en manifestació a les 18 hores des de la Plaça María Agustina de la capital de la Plana. Encara que l’ambient ja es prepararà des del matí, ja que l’Assemblea 8M de Castelló, organitzadora de la marxa, ha programat un vermut sororil a les 13.00 hores, un menjar a les 14.00 hores i un taller de pancartes i maquillatge per a la manifestació, en La Verduleria (carrer Cronista Muntaner, 4) a les 16.00.

La federació nacional, que s’encarrega de coordinar i anunciar les diferents activitats que promouen els moviments feministes de totes les ciutats, ha volgut animar a la participació compartint l’Argumentari de la Comissió 8 de Març de Madrid, un document que s’ha elaborat fruit de l’intercanvi d’experiències, sabers i pràctiques individuals i col·lectives per part de les dones que el conformen. En concret, recull les seues reivindicacions agrupades en quatre eixos: les violències, els cossos, les fronteres i l’economia.

Els arguments per a donar suport al 8M

Així, respecte als principals arguments que es refereixen als tipus de violència contra les dones, la Comissió del 8M de Madrid destaca, entre altres aspectes, situacions que han de canviar i que es desenvolupen en la llar, el treball, els espais públics, la parella, la família, l’entorn laboral, la societat o les institucions de l’Estat:

    • Més de 1.560 dones han sigut assassinades per violència masclista en els últims 14 anys i molts casos no estan ni tan sols contemplats en la Llei de Violència de Gènere. L’objectiu és aconseguir que es considere com una qüestió que concerneix a tota la societat i que té la seua arrel en un sistema patriarcal, capitalista i colonialista que organitza les relacions socials amb jerarquies de gènere, classe i raça.
    • Hi ha dones que pateixen una doble o triple discriminació per. És el cas de les dones trans, lesbianes o bisexuals, així com les migrants en situació irregular, que si denuncien s’arrisquen al fet que s’òbriga un expedient sancionador d’estrangeria o l’expulsió, i també viuen situacions de discriminació racista i xenòfoba en els espais públics. També les dones psiquiatritzades, a les quals els vulneren drets amb ingressos involuntaris, medicació forçosa, aïllaments o abusos sexuals; i les dones amb diversitat funcional, els drets fonamentals de les quals estan limitats i tenen menys capacitat de decidir, per la qual cosa tenen menys autonomia i són controlades i sotmeses pel seu entorn.
    • Els maltractaments que es continuen patint per part de parelles o exparelles, que continuen veient a les dones com a objectes en lloc de subjectes: “Ens violen els homes que es creuen amos dels nostres cossos, pretenent anul·lar-nos com a persones per a mostrar a altres homes la seua masculinitat dominadora i violenta”.
    • S’usen les noves tecnologies per a assetjar i agredir a les dones a través del ciberassetjament, que es dona amb especial virulència contra les dones que es declaren feministes.
    • La falta de formació específica del personal judicial, policial, de serveis socials i sanitaris impedeix un tractament correcte de les violències masclistes i no protegeixen del racisme, la xenofòbia i l’LGTBIfòbia.

D’altra banda, el grup feminista també destaca com el patriarcat “tracta de sotmetre els cossos i les vides de les dones, bolleres i trans”, per la qual cosa reivindica:

    • Que l’Església Catòlica i la societat masclista i colonial no neguen o limiten les decisions sobre com viure la sexualitat, la identitat i l’expressió de gènere, la corporalitat, la maternitat o les relacions de les dones.
  • Una educació pública, laica i amb currículums feministes i anticolonials, on es transversalitze la perspectiva de gènere, antiracista i antixenòfoba en totes les disciplines i educació afectiu-sexual dins del currículum escolar que aborde la por, els tabús i els estereotips dominants.
    • L’avortament segueix en el Codi Penal, sense estar reconegut com un dret de les dones i les persones amb capacitat de gestar per a decidir sobre el seu cos i la seua maternitat.
  • Que es reconega la diversitat de cossos i la condició ètnica i de racializació, que els cossos són diversos a l’hora de funcionar, etc.

“Existeixen fronteres interiors, construïdes a través del colonialisme, racisme, islamofòbia, antigitanisme, aporofòbia i capitalisme, que amb una interpretació excloent de la ciutadania ens discriminen impunement mitjançant la Llei d’Estrangeria, no respectant els drets humans i la lliure circulació. I fronteres exteriors, construïdes sobre el gueto del benestar eurocèntric, que es recolza en l’espoli dels pobles del Sud Global produint les situacions econòmiques, bèl·liques, socials i ambientals insostenibles que ens obliguen a migrar”. Això ha conduït a demandar:

    • Que no s’usen els drets de les dones migrants o racialitzades com a armes llancívoles en els discursos de la mentida, l’odi i la por que fomenten la xenofòbia i el racisme.
  • Milers de dones es veuen obligades a migrar per causes econòmiques, socials, polítiques, ambientals o conflictes armats, a causa de les polítiques colonials, neoliberals i racistes del Nord Global. El propòsit és que cap dona haja de migrar forçada per les polítiques del Nord Global, i que el trànsit siga interpretat com un acte polític transgressor.
  • Exigir el tancament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), on es deté i empresona a dones sense haver comés delictes. Allí pateixen agressions, tortures, falta d’atenció mèdica, abusos sexuals i morts que no s’investiguen, denuncien.

D’altra banda, també proposen mesures relacionades amb l’economia perquè, ressalten, les retallades socials produïdes per la crisi econòmica han aprofundit en la divisió sexual del treball i han agreujat la discriminació laboral. A més, això també ha afectat els espais on es desenvolupen els treballs de cures (llars, escoles infantils, centres educatius, centres de dia per a persones majors…), que generalment recauen en les dones. En aquest sentit, demanden:

    • Reconéixer i visibilitzar el treball de cures i domèstic, necessari per a cobrir les necessitats de la vida, que es desenvolupa en contextos de precarietat creixent malgrat ser imprescindible. A més, reconéixer la dignitat de les treballadores de la llar, la majoria migrants.
  • La dedicació a l’entorn familiar i l’escassetat de recursos públics té com a conseqüència que les dones no accedisquen en igualtat de condicions a la promoció professional. Així, asseguren que és necessari trencar amb la transmissió generacional de la desigualtat de gènere, especialment amb l’agreujada per la procedència, classe, raça i situació migratòria.
  • Visibilitzar la desigualtat i discriminació en l’ús de dones amb diversitat funcional, psiquiatritzades, migrants, trans o racialitzades, de les quals no es publiquen les dades d’activitat laboral i ocupació en les estadístiques.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari