Professionals de la salut demanen més assessorament psicològic per a pacients que per a si mateixos

El Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana adverteix que no fer un exercici introspectiu pot suposar “un gran risc psicològic per a aquest col·lectiu

Professionals de la salut demanen més assessorament psicològic per a pacients que per a si mateixos
30/04/2020 -

Amparo, 54 anys, viu amb la seua parella. Les primeres setmanes aparentment, portava bé el confinament però amb el pas dels dies, sent que ja no pot més amb la situació. Se sent responsable per no poder atendre els seus pares que són majors, viuen sols i als quals a penes veu un moment a la setmana per a portar-los la compra. La seua filla està a quilòmetres de distància i a més de trobar-la a faltar, està preocupada per ella i li sap greu que estiga passant l’estat d’alarma sola.

Aquest és un nom fictici però el relat, representa al gruix de les trucades rebudes en les dues línies telefòniques, d’atenció a la ciutadania i acompanyament al duel (tel. 960 450 230), i professionals sanitaris, cossos de seguretat i altres intervinents (tel. 960 450 231), habilitades pel Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana. Durant el primer mes, els 40 psicòlegs i psicòlogues d’emergències han realitzat al voltant de 1.000 intervencions, evidenciant que a mesura que avancen les setmanes de confinament, el nombre de consultes ha anat en augment.

Els principals motius de la consulta tenint en compte que una persona pot presentar més d’un, han sigut: 65% ansietat, 27% depressió, 21% problemes familiars, 12% orientació per a persones amb diagnòstic previ en salut mental, 11% duel. En la majoria dels casos, la persona que telefona és la que sol·licita el servei i el fa quan està desbordada emocionalment. Respecte als conflictes familiars, “Són principalment, problemes quotidians però que els usuaris expliquen que els superen en estar 24 hores a casa”, informa Txema Toribio, coordinador del servei telefònic i de Psicòlogues i Psicòlegs sense Fronteres (PsF). “Les situacions que plantegen –continua- estan relacionades amb adolescents i la impossibilitat de pautar el seu accés a internet o establir altres normes de convivència. Els adults que anomenen ho fan quan ja no troben alternatives per a gestionar la relació amb els seus fills”.

Quant a la descripció sociodemogràfica, la mitjana d’edat se situa en els 52 anys, el 75% són dones, i el 39% de les persones que telefonen estan passant el confinament en parella seguit dels quals el fan amb un fill/a (37%), sols/as (32%), o amb la mare o pare (16%).

En mitja hora, que és la mitjana de cadascuna de les crides, els professionals de la psicologia escolten a la persona que hi ha a l’altre costat del telèfon permetent la ventilació emocional i fent-li sentir que no està sola. “Part de l’ansietat baixa en parlar amb nosaltres”, comenta el coordinador de PsF. A mesura que avança la conversa i s’estableix un vincle de suport, “els oferim tècniques d’afrontament d’estrés com que creen un espai o temps d’autocura, o pautes de respiració per a manejar l’ansietat, per exemple”. També orientem a les persones en relació amb altres recursos als quals poden accedir.

De les 1.000 intervencions, el 50% corresponen a orientació psicològica mentre que l’altre 50% és d’atenció psicològica. “Parlem d’orientació quan amb una única crida la persona se sent millor i considerem que pot ser suficient. En canvi, quan la situació és més complexa, oferim fer-li un seguiment. Quan això succeeix, ja fem referència a atenció psicològica”, explica Toribio. “Les tres primeres setmanes es feien més orientacions però a partir d’aquesta, la tendència s’inverteix”, cometa Toribio.

Els sanitaris s’estan oblidant d’ells mateixos, la crisi “els passarà factura”

En aquest temps, s’ha mantingut una tendència de major demanda en la línia telefònica que ofereix atenció a la ciutadania i acompanyament al duel (tel. 960 450 230) enfront de la línia destinada a professionals sanitaris, cossos de seguretat i altres intervinents (tel. 960 450 231). El 86% enfront del 14%, respectivament.

Per a Mariano Navarro Serer, coordinador de Psicoemergencias Comunitat Valenciana, entitat que col·labora en el dispositiu, aquestes dades “indiquen que tots els sanitaris estan centrats i bolcats, des del principi de la crisi, exclusivament en l’atenció dels pacients i s’estan oblidant d’escoltar-se a si mateixos, és a dir, de les seues pròpies necessitats, la qual cosa comporta un greu risc, ja que quan se suavitze la tensió davant la pandèmia, si no fan un exercici introspectiu, els passarà una factura tremenda”.

Navarro posa l’accent que a més, els professionals que anomenen, ho fan per a demanar assessorament per a poder ajudar als seus pacients o als familiars dels malalts. “Els sanitaris han de donar-se permís per a ser atesos, per a poder ser sostinguts davant la càrrega emocional que arrosseguen durant tot aquest temps d’intervenció, mentre que l’obligació de l’administració, és posar a les seues mans, els recursos per a atendre totes les seues necessitats. La meua queixa i la de la majoria de companys del dispositiu i així com de psicòlegs d’emergències, clínics i sanitaris, és que l’administració no ens ha tingut prou en compte, ja que l’atenció psicològica que estem donant en aquesta pandèmia és bàsicament, a través de telèfons com els del COPCV i el psicòleg hauria d’haver estat molt més implicat des de l’àmbit assistencial a l’organitzacional. Hauríem d’haver format part del disseny de protocols, als hospitals, en les UCI’s, en la comunicació de males notícies…, ja que som un recurs fonamental per a atendre les famílies, efectuar la comunicació adequada davant pèrdues dramàtiques, amb duels hipercomplexos, etc. Tot això es podria haver minimitzat amb la presència del professional de la Psicologia com a part del professional sanitari. Sabem que en alguns hospitals alguna cosa s’ha fet però sens dubte, la nostra presència hauria d’estar sent molt major”, assevera Navarro.

Davant l’augment de trastorns, els psicòlegs reclamen dissenyar protocols d’intervenció psicològica, reforçar les xarxes de Salut Mental i l’atenció primària amb psicòlegs clínics

Un recent estudi, realitzat per la Societat Xinesa de Psicologia a la ciutat de Wuhan, va trobar que ‘un 42,6% de 18.000 ciutadans xinesos analitzats van donar símptomes d’ansietat relacionada amb el coronavirus. Un 16,6% de 14.000 examinats van mostrar indicis de depressió en diferents nivells de gravetat’. Des del Consell General de la Psicologia (COP) s’assegura que les taxes d’aquests trastorns en la població general s’han multiplicat per dues i fins i tot per tres i, en personal sanitari i intervinent, sabem que podria ser encara més greu.

“És previsible – comenta Francisco Santolaya, President del COP i Degà del COPCV-que tant en la població general, com en el personal sanitari, s’incrementen les depressions, l’ansietat i l’estrés posttraumàtic. Per això és necessari establir plans d’acció per a atendre eficaçment i eficientment l’augment de demandes que en aquest sentit es produiran, evitar la cronificació i anticipar-nos a les dramàtiques seqüeles psicològiques en professionals imprescindibles en el nostre sistema sanitari, en la xarxa d’atenció a persones majors i altres col·lectius vulnerables és una necessitat inqüestionable i una acció responsable”.

Per a poder donar una cobertura adequada i universal, “és imprescindible que els responsables de la salut dels espanyols elaboren un pla integral per a fer front al més que previsible increment de les seues necessitats de salut mental i això passa per dissenyar protocols d’intervenció psicològica, reforçar les xarxes de Salut Mental de totes les CC.AA., així com l’atenció primària amb psicòlegs clínics”, conclou Santolaya.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari