Ruiz: “Les vertaderes protagonistes d’este dia són les dones de les associacions de Castelló”

La regidora de Feminismes de Castelló, Verònica Ruiz, demana lluitar cada dia: “Hem de tindre una societat en què homes i dones tinguen ulleres lila”

La pandèmia de la COVID-19 i la coincidència amb el festiu de Magdalena – que finalment es trasllada al 10 de setembre – semblava que eclipsarien una jornada de reivindicació, però finalment el Cecopal ha donat llum verda a la celebració del 8M a Castelló. El Dia Internacional de la Dona no tindrà una manifestació al carrer, però visibilitzarà més que mai la necessitat de tindre una societat igualitària i justa. Així ho considera la regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, que destaca que cal reconéixer que la corresponsabilitat encara no s’ha aconseguit.

Com es celebra enguany el Dia de la Dona a Castelló?

En l’última reunió del Cecopal es va determinar que ja es poden obrir espais esportius i culturals, per la qual cosa vam poder continuar endavant amb la programació que teníem prevista. Et pots imaginar com de contenta estic i l’alegria que vam tindre totes per poder realitzar les activitats que havíem preparat és extraordinària.

Enguany ha sigut una miqueta diferent a la resta d’anys com a conseqüència de la pandèmia, ja que no podem tindre a molta gent en un mateix espai. Per tant, enguany allò més diferent serà la mancança de la manifestació tradicional del 8M.

Però, nosaltres hem elaborat coses diferents en què també fan partícips a totes les dones, no només del teixit associatiu, sinó en general, de la ciutat de Castelló. En primer lloc, hem fet una campanya de sensibilització ciutadana, que enguany hem volgut apuntar cap a la corresponsabilitat domèstica, en algunes línies d’autobusos municipals. Es tracta de la campanya ‘Ajudar no és compartir’, que vam iniciar dilluns passat per tota la ciutat i estarà tot el mes.

També comptarem amb diverses exposicions, com és el cas de ‘Construïm una ciutat lliure de violència masclista’, producte de tot el treball comunitari i associatiu que es va fer en relació al 25N. També, ‘Calladita no estás más guapa’, de Julia Gallán, un crit contra els rols que hem d’assumir només nàixer amb el gènere femení que després volem traslladar a un vídeo amb qui visite l’exposició.

En tercer lloc, tenim previst fer públic el dia 8 de març un vídeo amb les dones que pertanyen al teixit associatiu de dones a la ciutat de Castelló. Hem convidat a totes les associacions a explicar què és per a elles la seua associació, què és pertànyer a una associació de dones feminista i què els ha suposat. Ens ha quedat un vídeo meravellós. És una forma de posar en primera línia a les vertaderes protagonistes, les dones i, a més a més, les dones del teixit associatiu castellonenc, que són les que abanderen cada dia de l’any els drets de les dones en la nostra societat.

També tenim teatre feminista. Una que reprogramarem que és l’obra de Mariana Pineda, de la companyia Tres Mil Ducados. I ‘Sobrepassades’ per al 18 de març, també en clau feminista, que fa una crida a la lluita per aconseguir la igualtat entre homes i dones, eixa equiparació real i igualitària dels sous en el mateix treball desenvolupat a través del teatre i la música.

Després tenim tot el cicle de ‘Los lunes concierto’, amb tres concerts durant el mes de març fets per dones i, a més a més, amb un missatge feminista. I ‘Raval de musiCS’, amb ‘Annacrusa’, que és la presència femenina més canyera que tenim del mes de març.

I, finalment, l’acte institucional que féiem sempre en voltat del mateix dia 8: l’entrega del premi Olímpia i dels premis del concurs de relats. Com que el dilluns estava tot suspés, ho hem posposat al dia 26 de març. Enguany el premi Olímpia és Rosalia Torrent, una ‘donaça’ enorme, professora de la Universitat Jaume I, experta en art contemporani, que ha escrit moltíssims llibres i molts articles sempre en clau feminista i parlant sempre de la presència de la dona dintre de l’art i, sobretot, dintre de l’art contemporani.
En definitiva, hem fet moltes coses i amb poca presencialitat real perquè la pandèmia no ho permet. Al final, celebrar el 8M és molt important, però el que tenim molt més clar, sobretot nosaltres, és que hem de lluitar pels drets de les dones no només un dia a l’any, sinó tots els dies de l’any.

El lema d’enguany és ‘Ajudar no és compartir. Corresponsabilitat’. Què significa?

Aquest surt d’una enquesta que vam realitzar a finals de l’any passat a unes 650 dones de la ciutat de Castelló, des dels 16 anys fins a 85 i endavant. Vam preguntar sobre corresponsabilitat: és a dir, qui neteja a casa, qui fa les compres, qui s’encarrega dels fills, qui s’encarrega de la gent gran…

Volíem posar en valor eixa part de corresponsabilitat, que correspon no només a l’organització de les tasques de la llar, sinó, a més a més, la cura dels fills i dels dependents. Crèiem que era també important posar en el lema d’enguany, ‘Ajudar no és compartir’, perquè no sorprendrà que a Castelló, igual que a l’enquesta que van fer al conjunt de l’Estat espanyol, evidentment són les dones les que no només s’encarreguen de les tasques de la llar, sinó sobretot són majoritàriament únicament elles les que es fan càrrec de la cura de la gent més gran, inclús amb la compra de medecines i altres qüestions relacionades, per exemple.

Per tant, crèiem important posar una frase curta i que fóra molt senzilla d’entendre. Perquè molts diuen: jo ajude a casa. Però no, ajudar no és compartir. La responsabilitat ha de ser del 50% i el fer un dia el llit, un dia el dinar o els diumenge les paelles no és corresponsabilitzar-se. Això només fa perpetuar uns rols que ens claven damunt només néixer per ser homes o dones. Això no pot ser. Estem en un moment en que crec que tot el món entén que ajudar mai no pot ser compartir i que tots hem de ser responsables en cuidar dels nostres grans, els nostres fills i corresponsabilitzar-nos a mitges de la responsabilitat de la casa.

Penses que la pandèmia ha afectat la lluita pel feminisme?

El que queda demostrat, i no només a través de l’enquesta, sinó parlant amb amigues i gent del carrer, és que indubtablement al final les situacions de crisi acaben afectant a les persones més vulnerables. Això vol dir que, si les dones som les que majoritàriament ocupem eixos llocs de treball més precaritzats o en els que es cobren en negre, eixes són les primeres persones que en una situació de crisi es van a l’atur. Per tant, ha afectat en major mesura i en eixe sentit laboral a les dones per ser les més vulnerables dintre del mercat laboral.

En segon lloc, la pandèmia ha afectat també negativament a les tasques de la llar: has de treballar, però també tens fills al teu càrrec. Evidentment s’han sobrecarregat més, perquè tenen que fer el seu treball del seu lloc de treball més el treball que fan a casa. Les enquestes han demostrat que, en la pandèmia, ells no s’han encarregat més. De fet, en aquelles llars en què afortunadament hi ha diners per poder contractar a altres persones de neteja, ara han recaigut en les dones que estaven tele-treballant a casa. No s’han corresponsabilitzat els homes.
I, a banda, voldria afegir una cosa més: al final, sanitat és el cos de professionals que més està patint la pandèmia. Doncs, si te’n vas a un hospital, són majoritàriament les dones les que ocupen els espais de cura. Sobretot són metgesses, infermeres, auxiliars d’infermeria… dones. Són llocs de treball que estan molt feminitzats. Per tant, ha caigut sobre elles l’estrés emocional que ha provocat aquesta situació.

Per tant, la pandèmia no ha beneficiat en cap moment ni en cap àmbit al paper de la dona en la nostra societat. Ben al contrari; les ha desafavorides. Majoritàriament, els treballs de la dona no formen part del Producte Interior Brut (PIB). En general, cuidar, educar i curar conformen l’estructura de la societat i són qüestions que recauen sobre la dona.

A l’hora de dissenyar esta mena de campanyes, quin és el col·lectiu principal a qui ha d’arribar aquest missatge?

Als homes. Sense dubte. Evidentment també a algunes dones, però, sobretot, als homes. Hem de tendir a una societat en què tots els seus ciutadans i ciutadanes tinguen les ulleres lila, que siguen feministes. Ser feminista no és ni més ni menys que considerar que dones i homes tenen els mateixos drets.

Per tant, els homes han de conscienciar-se que ajudar no és compartir. D’eixa manera s’arribarà a una societat completament democràtica, perquè homes i dones tindrem els mateixos drets.

Penses que sí que s’ha evolucionat en este sentit? Mirant les noves generacions, per exemple.

Jo crec que sí que s’ha avançat molt gràcies, sobretot, a les dones que han estat al capdavant de diverses associacions, de totes les polítiques feministes de qualsevol institució. Hem assolit moltíssim con a societat. Però, això no vol dir que encara quede molt de recorregut per davant per tindre vertaderament eixa igualtat real, en qualsevol enclau de la vida. A més a més, també considere que costa molt donar un pas, però desfer eixe pas costa un segon.

Hui per hui, un estudi diu que en termes salarials hem retrocedit a l’any 2008. Això vol dir que en tots eixos drets que s’havien assolit entre els laborals – a mateixa tasca feta, mateix sou, sent home o sent dona- s’ha fet un pas enrere com a conseqüència de la pandèmia. S’han situat les xifres salarials de les dones més de deu anys enrere.

Per tant, sí que podem estar satisfetes de tots la tasca i tota la lluita que s’ha fet abans de que arribàrem nosaltres perquè puguem estar en estes condicions. Però no ens oblidem de que continuem en unes escletxes salarials que són evidents, que seguim sent les que ens responsabilitzem de les tasques de la llar, les que encara naixem amb eixos rols d’estar sempre ‘mones’, de ser ‘dones florero’ enlloc de poder ocupar un lloc de poder ocupar un lloc de vertadera responsabilitat. Queda molt per avançar. No hem de baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment de crisi es poden fer moltes passes enrere en un sol segon.

Vau intentar de nou traure endavant una declaració institucional que pretenia aconseguir un compromís de l’ajuntament per fer un pressupost amb perspectiva de gènere. Què vol dir?

Este ajuntament va ser pioner, el primer de l’Estat espanyol en incloure la perspectiva de gènere en les despeses de l’ajuntament. Això vol dir que que tots els diners que es gasten en les arques municipals tinguen en compte els drets de les dones.

A l’hora de dissenyar un parc o un jardí, per exemple, hi ha que pensar que els bancs han de tindre una farola al costat, ja que les qui passen por quan no hi ha llum són elles. A elles és a qui violen, a ells no els violen. A més, els banquets han d’estar sempre enfocats als jocs, ja que sempre són les dones les que porten els carrets de bebé. Tot ha de tindre perspectiva de gènere. O, per exemple, a l’hora de fer un concert, s’ha de tindre en compte que la meitat de la proposta artística estiga feta per dones. Es tracta de comptar amb les dones.

Nosaltres volem aconseguir incloure la perspectiva de gènere en els ingressos. Cada vegada són més diners el que tenim per a perspectiva de gènere. Ara volem arrancar els estudis, els diagnòstics de com es fa la realitat en els ingressos municipals. Qui paga l’IBI? Va l’home a pagar-lo o és la dona? Perquè això també diu molt de com s’estructura la societat. I es tracta de començar a incloure la perspectiva de gènere en els ingressos i no només en les despeses.
Malgrat no haver-se aprovat eixa declaració institucional que estava pactada per tots els grups polítics menys per VOX, ho farem igualment. Tan sols era fer un crit a la ciutadania perquè volem estar amb ella.

Ja per 2021 teniu previst açò?

Estem ja demanant pressupostos a expertes que ens puguen ajudar a estudiar ordenances fiscals, preus públics per a en 2021 poder començar a treballar en incloure eixa perspectiva de gènere també en els ingressos.

Al final el 8M serà molt diferent per la pandèmia. Què vas a fer tu per celebrar-lo?

Jo tinc molt clar que el 8M, malauradament, el que m’haguera agradat haguera sigut poder manifestar-me junt a la resta de dones i d’homes que ixen a cridar per la igualtat real i pels drets i obligacions al carrer. Però, enguany, per no saturar els hospitals, hem de prendre distància i consciència de que si ens quedem a casa ni ens infectem ni infectem a ningú. Per això, el que vaig a fer és posar-me la camiseta lila i penjar en les meues xarxes el vídeo fet per les vertaderes protagonistes d’este dia, per les dones que encapçalen les associacions de la ciutat de Castelló. Ja arribaran temps millors per juntar les nostres veus cap a un objectiu comú: la igualtat real.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari