La Diputació celebra els seus 200 anys d'existència amb el lliurament al CD Castelló de l'Alta Distinció de la província l'any del seu centenari

La investigadora d’Onda, Dolores Corella, rep el Mèrit de la Innovació; la morellana Pilar Dolz el Mèrit de les Arts; Creu Roja el Mèrit de la Solidaritat; i el ciclista Sebastián Mora el Mèrit de l’Esport

La Diputació celebra els seus 200 anys d'existència amb el lliurament al CD Castelló de l'Alta Distinció de la província l'any del seu centenari
14/05/2022 -

El president de la Diputació, José Martí, ha reivindicat el simbolisme de l’arquer de la Valltorta, la imatge que identifica l’Alta Distinció i els quatre Mèrits que entrega la institució per a commemorar el Dia de la Província. Ha sigut en el discurs que ha pronunciat en el Teatre Principal de Castelló durant la gala commemorativa del Dia de la Província, l’any en el qual es compleix l’aniversari número dos-cents de la fundació de la institució provincial. L’acta fundacional data del 16 de maig de 1822.

La força de l’arquer

Martí s’ha referit a «un arquer en moviment que serveix per a subratllar la força i l’activitat de les nostres alcaldesses i alcaldes, els seus municipis i la societat civil». Un reconeixement que estén al conjunt dels munícipes, «que donen el millor de si en condicions de gran dificultat, com s’ha demostrat en els dos últims anys, després de la sorprenent irrupció de la pandèmia de la Covid-19 i les consegüents crisi econòmica i social, que tant ens han colpejat». I amb «la també inesperada guerra a Ucraïna, que ha encarit sobre manera els costos energètics municipals i del conjunt de la població».

Els xicotets pobles

El president ha afegit que «mire al conjunt dels ajuntaments però posant el focus de manera molt especial en els xicotets municipis, i en les seues alcaldesses i alcaldes, als quals cal reconéixer que treballen en condicions de màxima dificultat». S’ha dirigit a les regidores i regidors «per a renovar el compromís de la Diputació del segle XXI de continuar estant al vostre costat, molt més a prop si cap, perquè no ens conformem amb dir que la Diputació és un ajuntament d’ajuntaments, el que ens agrada és fer realitat que ho som, fonamentalment dels més xicotets, els que més ens necessiten» Segons ha expressat, «hem d’ajudar-los a augmentar la seua cartera de serveis i establir les bases que permeten generar activitat econòmica i fer front a l’èxode rural i la despoblació».

Són afirmacions pronunciades en el transcurs d’una gala conduïda per la diputada provincial de Cultura, Ruth Sanz, en la qual també han sigut presents la vicepresidenta de la institució, Patrícia Porta; els portaveus de PSPV-PSOE (Santi Pérez), PP (Salvador Aguilella), Compromís (Ignasi Garcia) i Ciutadans (Domingo Vicent), així com la resta d’integrants de la corporació. A més, han assistit entre altres autoritats, alcaldes i diputats nacionals i autonòmics, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; l’alcalde de Vila-real, José Benlloch; la subdelegada del Govern, Soledad Ten; els secretaris autonòmics María José Mira, Isabel Fajardo i Antonio Llorente; el president de la Diputació de València, Toni Gaspar; la delegada territorial de Presidència de la Generaliatat Valenciana, Eva Redondo; el subdelegat de Defensa, Luis Manuel Monzó; el bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló, Casimiro López, i representants del món acadèmic, associatiu, empresarial i el conjunt de la societat civil.

La Constitució de Cadis i el trienni liberal

Martí reconeix ser conscient de la imatge arcaica de la diputacions i que «en determinats moments han sigut terreny adobat per a nepotisme, amiguisme, clientelisme i molts altres ismos», encara que a continuació ha recordat que «és una cosa que no va ser culpa d’aquestes institucions, sinó de l’ús que es va fer d’elles». El dirigent provincial creu que d’aqueixos abusos deriva «la percepció lligada la franquisme i la dictadura que encara existeix en alguns sectors, que pensen que les diputacions són institucions velles, anquilosades i supèrflues».

No obstant això, defensa que la realitat resulta radicalment oposada a aquesta visió, ja que «enfront de l’Antic Règim, van sorgir a partir de la Constitució liberal de Cadis de 1812, donant-se la particularitat que, en concret, la de Castelló, va nàixer en 1822, durant el conegut com a trienni liberal de Reg. El president parla de «la revolució de les diputacions» i en referir-se a la de Castelló recorda que va poder ser realitat després del pronunciament del coronel Reg, «en acatar Ferran VII la constitució liberal que ell mateix havia derogat el 4 de maig de 1814, data en la qual va dissoldre les Corts».

Next Generation UE Rural

D’altra banda, el president de la Diputació ha fet referència al pensador espanyol de la primera meitat del segle XX, José Ortega y Gasset, i a la seua obra ‘La redempció de les províncies’, que segons ha assenyalat, «es fonamenta en l’atenció que presten les diputacions als xicotets municipis perquè puguen ampliar el catàleg de serveis a la ciutadania, aspiració que, en gran manera, passa per la superació de la bretxa digital».

Uns objectius que «ens porten a reclamar una vegada més que els fons europeus de reconstrucció Next Generation EU no sols vagen destinats a les grans urbs, sinó que també arriben fins a les xicotetes poblacions rurals d’interior».

En aquest context, Martí ha mostrat la seua satisfacció pel fet que la comissió de presidents de diputacions, consells insulars i capítols de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies reunida ahir a València donara llum verda a proposta de la Diputació de Castelló a una declaració reclamant l’aprovació urgent per les Corts Generals de l’Estatut de Municipis d’Interior. L’objectiu és «dotar a l’Espanya rural i despoblada d’un nou marc jurídic que reconega els desavantatges permanents que frenen el seu desenvolupament».

Alta distinció i ADN albinegro

Sobre l’Alta Distinció al Club Esportiu Castelló l’any del seu centenari, José Martí ha assenyalat que es tracta d’un reconeixement que «va més enllà del futbol, perquè per a generacions i generacions de castellonenques ser albinegro ha sigut, és i serà part del seu ADN».

Un sentiment orellut al qual troba una connotació èpica, en recordar que l’origen del CD Castelló va ser un equip anomenat Cervantes, el nom de l’escriptor que va llançar al Quixot a lluitar contra els molins de vent. Sobre aquest tema, ha assenyalat que «som conscients que el CD Castelló continua lluitant contra molts gegants perquè cent anys donen per a alegries, moltes, encara que també per a disgustos».

No obstant això, el president confia en el transcórrer del temps, perquè «sol proporcionar dolces eixides a moltes amargues dificultats». Per això, ha mostrat el seu convenciment que «els èxits tornaran».

Dolores Corella, assignatura obligada

José Martí també ha lloat la figura de la investigadora d’Onda, Dolores Corella Piquer, Mèrit de la Innovació, que posseeix un brillant i extens currículum en el camp de la investigació, amb assoliments tan importants com la creació de la Unitat d’Investigació en Epidemiologia Genètica Molecular a la Universitat de València.

Corella és una de les professionals més reconegudes a Espanya en el seu sector, en el qual ha col·laborat amb grups de treball nacionals i internacionals. A més, ha publicat més de 250 articles en revistes científiques i en 2018 va rebre el premi Jaume I a la investigació mèdica.

Durant el seu laudatio, el president de la Diputació ha assenyalat que «Dolores Corella hauria de ser assignatura obligada en els col·legis, en els instituts i en les universitats, perquè ens ha demostrat que, si es vol, es pot». No obstant això, ha reconegut que «perquè es puga resulta imprescindible un augment considerable de les partides econòmiques destinades a projectes d’investigació, a fi d’evitar que es queden pel camí iniciatives que podrien resultar molt reeixides». Per això, ha assenyalat que «diem ben alt i ben clar als quals manen i legislen que multipliquen els recursos destinats a la investigació, la ciència, la sanitat pública i l’excel·lència» perquè «la pandèmia ens ha demostrat el fràgils que som i la necessitat que tenim de fer de la investigació una peça innegociable de les nostres vides».

Per a finalitzar la seua referència a Corella ha etzibat «gràcies Dolores, per tant, encara que, a vegades, les institucions donen tan poc».

Pilar Dolz, Mèrit de les Arts

El Mèrit de les Arts ha sigut per a la morellana Pilar Dolz Mestre, una referència absoluta en el món del dibuix i el gravat, que va iniciar la seua trajectòria professional en la dècada dels 70 del segle passat en tallers de Barcelona, continuant posteriorment la seua formació a Itàlia assistint a tallers de gravat en relleu i xilografia, gravat calcogràfic i litografia.

Martí ha recordat que l’art és una eina fonamental per a l’ésser humà, que ajuda a conscienciar a la societat, alguna cosa que Dolz ha realitzat al llarg de tota la seua trajectòria unint de la mà l’art i la reivindicació en defensa del feminisme per a donar veu a les dones.

D’altra banda, s’ha referit al fet que les seues obres sempre s’han caracteritzat per la seua magnífica creativitat i el ple domini de la tècnica, que ha anat simplificant amb el pas dels anys.

Pilar Dolz va impulsar en 1974 l’obertura de ‘Cànem’, una galeria de Castelló que va obrir durant dècades les portes de l’art contemporani a la ciutadania i als creadors locals, generant un nou moviment cultural i artístic a la província.

Sebastián Mora, ambaixador de la província de Castelló

José Martí ha reivindicat el palmarés esportiu del ciclista de pista i carretera de Vila-real, Sebastián Mora, de qui ha dit que és «un ambaixador extraordinari de la província de Castelló per tot el món, que, malgrat la seua joventut, ja ha collit importantíssims assoliments: 42 medalles en campionats d’Espanya, d’Europa i del Món, a les quals cal sumar el diploma olímpic conquistat a Tòquio 2020.

D’altra banda, el president també ha lloat la faceta humana de Mora, la seua decidida aposta per l’esportivitat i el joc net, i el seu defensa de la província de Castelló com a escenari esportiu ideal per a la celebració d’activitats esportives a l’aire lliure.

Creu Roja, Mèrit de la Solidaritat

José Martí ha destacat la importància de la labor desenvolupada al llarg dels anys per Creu Roja Espanyola a la província de Castelló, que segons ha dit, «és el reflex de la part bona dels qui treballen com a voluntaris i dels qui col·laboren econòmicament per a atendre les persones vulnerables de la nostra societat, conforme als principis d’humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència».

Una labor que va aconseguir major dimensió amb la pandèmia i el confinament, quan l’ONG va haver de multiplicar la seua activitat per a portar menjar i medicaments als qui no podien eixir de casa i entregar kits de menjar i productes sanitaris als qui durant l’aturada de l’activitat van quedar sense ocupació.

Aquesta ONG, assenyala el president, «està sempre al costat de les persones que necessiten atenció, sense que import la seua procedència, raça, sexe, religió o condició». Els seus integrants ho fan perquè entenen que «tots som germans», seguint l’expressió «Tutti fratelli» pronunciada per Henry Dunant després de presenciar en 1859 el resultat d’una batalla en la localitat italiana de Soferino, amb més de 5.000 morts i milers i milers de ferits abandonats a la seua sort. Llavors Dunant va reclamar l’activació d’un cos de voluntaris per als ferits de guerra, sense distinció de bàndols, que va ser l’origen del que hui coneixem com a Creu Roja, fundada fa 159 anys.

Agraïment del CD Castelló

El president del CD Castelló, Vicente Montesinos, ha felicitat la Diputació Provincial pels seus dos segles d’existència i ha expressat que als representants del club «ens complau enormement recollir en el dia de hui l’Alta Distinció 2022», així com «poder compartir-la amb el nostre major aval: l’afició albinegra».

Un guardó que igualment ha volgut compartir amb les persones que treballen en l’entitat, que «dia a dia estan al peu del canó». A més, ha estés el seu agraïment a la Comissió Delegada del Centenari per la gran labor que està desenvolupant «de manera altruista» per a commemorar els cent anys d’existència del club.

El president també ha expressat la voluntat de «arribar a tots els racons de la província amb la realització d’actes en les diferents comarques amb la intenció de convidar a participar dels mateixos al conjunt de la població», perquè segons ha assenyalat, «estem celebrant un centenari de tots i per a tots».

Agraïment de Dolores Corella

Dolores Corella Piquer ha pres la paraula per a agrair la distinció del Mèrit de la Innovació, que segons ha dit, representa «un gran honor» que rep «en un any especialment emotiu com aquest, per la celebració del segon centenari de la fundació de la Diputació».

També ha donat les gràcies «al grup de persones pròximes que m’acompanyen aquesta nit, `perquè hem crescut juntes i juntes hem vist l’evolució de la província». Sobre aquest tema, ha comentat que «des de la meua infància a Onda, amb família a Suera, em vaig impregnar de l’equilibri entre el rural i l’urbà que actualment resulta tan necessari per a comprendre el desenvolupament sostenible en un món global».

Suport a la investigació

Corella s’ha reclamat «castellonenc i ciutadana del món», recordant que ha centrat la seua activitat innovadora en la investigació sobre la salut. A continuació ha afegit que «encara ens queda molt per descobrir per a previndre i tractar les malalties», reivindicant que «els científics fem una labor callada i vocacional».

No obstant això, ha incidit en què «la pandèmia ha visibilitzat una mica més la nostra labor», referint de manera categòrica que «sense investigació no hi ha bons diagnòstics, prevenció o tractaments, i sabem que sense salut la societat no pot avançar».

La investigadora ha assenyalat igualment que «la nostra província encara té moltes mancances en investigació biomèdica», encara que «tenim exemples innovadors en altres àrees com la ceràmica, que hem de cuidar i potenciar».

La investigadora ondense anima a aprofitar «el nostre caràcter mediterrani i emprenedor» per a «lluitar en un món cada vegada més complex i convertir en oportunitats totes les dificultats perquè les persones joves amb talent innovador puguen aconseguir el seu somni».

Corella ha finalitzat el seu discurs apostant per «la tradició i la innovació» com a via «per al desenvolupament sostenible de la nostra benvolguda província».

Mèrit de la Solidaritat a Creu Roja

El president provincial de Creu Roja, Esteban Fortea, ha agraït a la Diputació el lliurament de la distinció al Mèrit de la Solidaritat i el suport brindat per la institució «perquè junts, de la mà, aconseguirem arribar a més persones i fer d’aquest món un lloc una mica millor».

També ha recordat que l’organització compta amb 14 milions de persones voluntàries en 200 països, la qual cosa la converteix en la major organització humanitària del món.

Pel que respecta a la província de Castelló, en 2023 es compliran 150 anys de l’establiment de la primera assemblea. Un temps molt dilatat en el qual l’entitat s’ha esforçat per «estar al costat de les persones que ens necessitaven». Un període que ha sigut especialment complicat en els últims temps: «ens hem hagut de reinventar amb la pandèmia i ara per a acollir a les persones que fugen de la guerra d’Ucraïna».

D’igual manera ha pujat a l’estrada el president d’honor de Creu Roja, José Luis Tallón, qui ha felicitat la Diputació pel seu bicentenari. A més, ha agraït el reconeixement a l’ONG, «que és recíproc, puix que, junts hem pogut atendre als qui l’han necessitat en els 135 municipis de la província».

Pilar Dolz, feminista i mèrit de les Arts

La morellana Pilar Dolz Mestre ha agraït igualment la distinció que li atorga la Diputació de Castelló i la presència dels seus familiars i amics en un moment tan important.

Seguidament ha assenyalat que «vull creure que aquestes distincions són el reconeixement al treball, la perseverança, quasi tossudesa, i al fet d’envellir amb la millor intenció i passió» perquè segons ella mateixa s’ha preguntat «què hi ha sense passió?».

Sebastián Mora, Mèrit de l’Esport

Sebastián Mora, que ha referit que «és un orgull compartir distinció amb la ment inquieta de la doctora Corella, la perseverança de Pilar Dolz, la humanitat que engloba a totes les persones que formen part de Creu Roja i la llegenda centenària que atresora el Club Esportiu Castelló».

En el personal, Mora ha explicat que aquesta distinció «m’ompli d’orgull» i ha posat de manifest «és el fruit d’un camí pel qual he transitat a colp de pedal, en moltes sessions d’entrenament».

No obstant això, en el seu discurs també hi ha hagut cabuda per a la reivindicació en comentar que «m’agradaria que aquesta distinció es transformara en un suport major a les escoles de ciclisme, que afortunadament cada vegada tenen més practicants» perquè «en els inicis és quan més falta fa».

A més, ha mostrat la seua admiració «per les famílies que cada setmana s’esforcen perquè la seua filla o fill puga practicar ciclisme», alguna cosa que «a vegades resulta tota una odissea per la dificultat per a trobar llocs segurs en els quals poder entrenar i competir formant-se».

El ciclista de Vila-real ha explicat que ara està enfocant la vida d’una manera diferent, preparant-se acadèmicament «per a quan arribe el moment de tirar el peu a terra». També ha fet referència al fet que «la meua sofridora Maria i jo estem esperant per a ser pares d’un xiquet i m’agradaria que quan cresquera poguera comptar amb instal·lacions dignes, velòdrom inclòs, el que el seu pare no ha tingut».

Sebastián Mora ha afegit que «aquest reconeixement no és només per a mi, també ho és per a la meua família per la seua paciència en les meues absències; del meu grup d’amics, per no abandonar-me mai; de l’Ajuntament i la ciutadania de Vila-real, pel seu constant suport, afecte i complicitat, i de totes les persones que es posen un mallot i ixen a gaudir d’aquesta malaltia benigna que és el ciclisme».

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari