La reivindicació per l'accés als serveis públics de qualitat enfront de la resistència a la COVID-19: la doble cara de la despoblació

A la província de Castelló, el 60% de municipis està en risc de despoblació, per la qual cosa el seu veïnat requereix inversions que faciliten l’accés a serveis públics

La reivindicació per l'accés als serveis públics de qualitat enfront de la resistència a la COVID-19: la doble cara de la despoblació
28/12/2020 -

A la província de Castelló el 60% dels seus municipis està en risc de despoblació. La majoria de les poblacions en perill de buidar-se compta amb menys de mil veïns, segons les dades demogràfiques de 2019 de la Generalitat Valenciana. Una xifra que preocupa i que posa en perill l’accés als serveis públics, per la qual cosa exigeix més respostes de les administracions públiques per a facilitar els drets. És el cas, per exemple, de la Diputació de Castelló, que com a intermediària entre els xicotets ajuntaments i la Generalitat, ha defensat que aquesta legislatura anava a centrar esforços en mesures contra la despoblació.

Fibra òptica: independentment del lloc en el qual es residisca

El president de la Diputació de Castelló, José Martí, ha anunciat recentment que enfront de la problemàtica de la despoblació adoptarà una sèrie de mesures com estendre fibra òptica per a “aconseguir que l’accés a internet en les millors condicions estiga a l’abast de tots els ciutadans, independentment del lloc en el qual visquen”. Una mesura que tractaria de resoldre el desavantatge dels veïns i veïnes d’aquests municipis per a poder accedir a internet, integrat en la rutina.

Segons l’anunciat per Martí, la fibra òptica s’ampliarà a 107 localitats per a tindre garantit un bon accés a la xarxa que vaja en línia amb l’impuls del teletreball. D’aquesta manera, moltes empreses i emprenedors podran apostar per l’interior de Castelló. Per a això, també s’ha de millorar la cobertura de la telefonia mòbil, perquè continua havent-hi encara punts de la província que estan en ombra.

Nou model de finançament d’atenció primària


Un altre dels aspectes essencials per a mitigar els efectes de la despoblació és la promoció de l’accés a uns serveis públics de qualitat. Per a 2021, una de les novetats és que la Diputació estrenarà un nou model de finançament de l’atenció primària per als municipis de menys de 10.000 habitants, que suposen un total de 124 poblacions. Es destinaran 4,2 milions d’euros, la qual cosa és “un esforç econòmic molt important, però que val la pena”, segons la vicepresidenta de la Diputació i diputada de Benestar Social, Patricia Puerta.

Des de l’1 de gener la institució provincial es farà càrrec del cost lligat al personal dels serveis socials i de les prestacions d’urgència, com són les ajudes d’emergència social, per a combatre la pobresa energètica i d’atenció domiciliària. Els seus ajuntaments podran així garantir una millor qualitat d’aquest servei.

Reivindicacions

Pes a l’anunci de l’augment de la xarxa de fibra òptica, des dels ajuntaments de la província es reivindica millorar el Pla Wifi 135. Amb aquest motiu, el diputat de Desenvolupament Rural, Santi Pérez, assegura que es plantejarà un altre tipus de servei per a “arribar a tots”. Igualment, una altra de les demandes més sol·licitades és la millora d’accessibilitat dels camins o garantir el proveïment de l’aigua.

Cal destacar que la Diputació està augmentant la inversió en moltes de les comarques de la província. És el cas d’Alt Millars i l’Alcalatén, on la inversió ha crescut en un 42% enguany. També, la Diputació ha pujat els recursos en un 45% a la comarca de l’Alt Palència.

La realitat del despoblament

En l’últim any, ha descendit considerablement el nombre d’habitants en 45 localitats de la província de Castelló, arribant a tindre menys de 8 veïns per km², la qual cosa suposa una mitjana molt per davall de la mitjana espanyola i també de la valenciana.

Dels 171 municipis de la Comunitat Valenciana que es troben en risc de despoblació, segons Elisa del Río, presidenta de la comissió de Medi Ambient i Territori, “prop de la meitat pertanyen a la província de Castelló”. I 28 d’ells, com Villores, Culla, Ares del Maestrat, Forcall o Canet lo Roig, estan en alerta per un risc elevat.

El menys poblat en tota la Comunitat Valenciana es Castell de Cabres, a la comarca dels Ports de Castelló, on tan sols hi ha 17 persones, per la qual cosa són 0,62 veïns per km².

El Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV) explica en l”Informe sobre el Medi rural’ que la principal característica de l’estructura demogràfica del medi rural és el seu envelliment. Així mateix, cada vegada naixen menys xiquets i xiquetes i la població prefereix viure en zones més pròximes a la costa. A més, coincideix que en les zones amb el risc de despoblament es detecta una falta de serveis públics, una precària xarxa de transports i comunicacions i la bretxa digital.

Dades preocupants que, no obstant això, també han tingut la seua part positiva en l’actual context. Segons la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, 23 municipis de Castelló, amb poc percentatge d’habitants, han sobreviscut a la COVID-19 sense casos des que va començar la pandèmia, la qual cosa suposa el 17% dels municipis de la província. Es tracta de Vallat, Lludient, Pavies, Matet, la Torre d’en Besora, La Torre d’en Doménec, Almedíxer, Aranyel, Torralba del Pinar, Toràs, Sacanyet, La Pobla d’Arenós, Castell de Cabres, La Serratella, Zorita, Les Fonts d’Aiòder, Espadella, Figueres, Herbers, Vallibona, Xodos, Benafigos i Argeleta, segons l’última actualització de la Conselleria de Sanitat, amb dades del passat 14 de desembre.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari