Pons (l'Alcora): “Denunciar és un segur de vida per a elles: El silenci és còmplice, no calles”

La regidora d’Igualtat de l’Alcora, Tica Pons, demana més actuació i conscienciació social per a erradicar la violència masclista: “cal veure d’on ve el problema”

Pons (l'Alcora): “Denunciar és un segur de vida per a elles: El silenci és còmplice, no calles”

Saber què està passant és el primer pas per a actuar contra la violència masclista en les seues múltiples formes. Però, per a això, cal saber identificar-ho gràcies a les campanyes de sensibilització i a l’ajuda de l’entorn, essencial per a sortir endavant i començar una nova etapa. Així ho explica Tica Pons, regidora d’Igualtat de l’Alcora, que insisteix a denunciar per a poder ajudar aquestes dones i evitar més morts i maltracte per masclisme.

Com heu organitzat la celebració d’aquest 25-N?

No hem organitzat tantes coses enguany per la situació de la pandèmia, però llançarem moltes coses per les xarxes socials. De fet, també hem fet un vídeo en què estem en una biblioteca i es lligen versos de llibres o paraules de llibres que tenen molta connotació amb problema de la violència de gènere. La gent també pot pujar el que crega oportú: una cançó, un vers, una estrofa… Serà un vídeo de menys d’un minut molt bonic per a totes les xarxes socials.
Presencialment tenim un contacontes que anirà als col·legis i el dia 25 es llegirà el manifest on estarem presents l’equip de govern i representants de les dones progressistes.

Les dones han de fer un pas avant. Han de creure’s el que estan passant”

La veritat és que volíem fer moltes coses perquè inclòs havíem de fer una xicoteta obra de teatre. Però l’aforament és limitat. No pots arriscar-te a aquestes altures que t’isca un dia amb sol. Per això, hem optat per fer-ho a través de les xarxes socials. Ficarem tot el que puguem i farem recomanacions de llibres vinculats. Més o menys és el que farem perquè tampoc anem a fer més per com està el panorama.

Com participa la gent en aquest tipus d’actes que lluiten per l’erradicació de la violència masclista?

Nosaltres hem estat fent minuts de silenci cada setmana que moria una dona en la façana de l’ajuntament. I penjàvem un llaç negre per cada una. Ho hem fet fins a la pandèmia. Però la veritat és que costa molt que s’implique la gent. Per exemple, vam tenir el cas d’una veïna que gràcies a entrar en una carnisseria es va salvar la vida del seu maltractador. Crec que amb un cas tan proper com aquest hauríem de ser més conscients del problema greu que tenim.
Ara és veritat que tot està una mica molt tancat per la Covid-19. Està tapant moltíssimes coses que passen. Ara has de mirar quantes dones hi ha. No és una cosa que òbriga un informatiu. Des que estic en la Regidoria d’Igualtat en tot el que hem intentat fer, cooperaven totes les associacions relacionades amb les dones. Cal que participe molta més gent en aquest actes i que siguem conscients de la gravetat de l’assumpte.

Creus que encara és un assumpte que incomoda i això no afavoreix donar la cara?

Depenent també dels grups polítics que venen açò. Els que som progressistes ho venem com una violència de gènere. Hi ha qui vol disfressar-ho de violència domèstica. Serà violència domèstica, però maten a les dones. Si hi haguera un grup que ara també s’alçara dient que tenen maltractes psicològics, també els recolzaríem perquè també hi ha.

En els serveis socials em conten coses que em fiquen la pell de gallina. També hi haurà encara que siga eixe 0,0 % de denúncies que no són reals.Però el real és que 40 dones i 1 o 2 xiquetes han perdut la vida en aquest 2020. Algunes s’han suïcidat i altres no.

Cal veure d’on ve el problema. Jo estic farta d’acudir a laboratoris de Serveis Socials i escoltar biblioteques humanes que et conten els casos, i és un modus operandis igual. Primer acaben amb tot l’amor propi que pot tindre una dona perquè l’anul·len. Quan l’han anul·lat, van al maltractament. Es guien per un denominador comú. Sents un cas i un altre i un altre i és difícil que u de la nit al dia es faça mala persona. Va seguint un cànon.

Les dones que s’han atrevit, han començat a ser persones quan han denunciat”

Nosaltres hem fet xarrades interessants. L’any passat en biblioteques humanes han anat elles mateixes a contar i insistisc en què cal acudir a escoltar-les per a entendre de què estem parlant.
Potser incomode a cada u d’una manera. En els homes està encara la idea d'”alguna cosa haurà fet”. Eixes coses amb el temps no som capaces que millorar-les. Encara hi ha homes de certa edat i joves que encara tenen el concepte “alguna cosa haurà fet”. Com lleves tot això? Aquí estarem.

Afortunadament en llocs més grans hi ha més conscienciació i sensibilització. Nosaltres en un poble de més de 10.000 d’habitants veiem que, a través de les xarxes socials, sí que la gent fa més cas a les publicacions. Però cal més implicació.

I com viviu el 8-M al municipi?

Justament l’any passat vam fer un homenatge a les mares d’una associació de persones amb diversitat funcional. Vam omplir l’auditori. És veritat que en eixe tema es meneja més gent.

Les Dones Progressistes van fer un calendari en el mes de març amb dones que havien fet o dit alguna cosa en el poble i van tindre un èxit brutal. En el tema de la violència ens falta eixa part de la societat. Ara continuem fent coses, no hi haurà ningú que ens pare. I necessitem a més gent jove que s’implique. Et quedes al·lucinada perquè l’any passat vam tindre un teatre on vam convidar a tots els col·legis i instituts. Eren un grupet de teatre que interactuava en el públic. Al·lucinava perquè les xiques veien normal que la seua parella els mirara el mòbil. Aixó no pot ocórrer perquè també és violència.

Moltes dones víctimes de violència masclista no s’atreveixen a denunciar. Quina cosa els diries?

Denunciar és un segur de vida per a elles. El silenci és còmplice. No calles. És veritat que al principi poden estar un poc acovardides. No saben exactament com se’ls pot ajudar. Ara des de l’Institut de la Dona els poden donar molta garantia de protecció. Una ha de tindre la llibertat per a poder denunciar i tirar endavant. Jo a una dona li diria això, que no calle, el silenci és còmplice, i que denuncie. Quan tenim xerrades d’aquest tipus totes les que s’han atrevit han començat a ser persones quan han denunciat. Crec que és el que totes haurien de fer. No la pots obligar, ella és la que ha de decidir, però pots donar-li tots els camins. Tenen molta por, però si no denuncien entren en un cercle viciós en el qual poden perdre la vida. Haurien de denunciar.

Primer acaben amb tot l’amor propi que pot tindre una dona perquè l’anul·len”

El cartell que tenim enguany és molt significatiu. Són unes sabates de tacó rebentades en la part de baix. No diu res, però diu molt. És el que al final ha de fer un cartell, ha d’impactar. Crec que agradarà molt pel que transmet. S’ha d’interpretar la realitat en eixe cartell i la realitat és eixa. Són moltes les dones que estan en aquesta dinàmica del maltractament.

Les dones han de fer un pas avant. Han de creure’s el que estan passant. Jo anava a fer un post que diu que fins que tu no t’encontres no canviaràs. L’ull morat te’l tapes, l’hòstia la justifiques. Has de reconéixer totes aquestes coses.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari