L'educació es converteix en incentiu per a frenar la despoblació de l'interior de Castelló

A travès del Pla Educatiu de Desenvolupament Rural s’han creat aules gratuïtes de 2 anys en CRAs i instituts en les comarques més despoblades

L'educació es converteix en incentiu per a frenar la despoblació de l'interior de Castelló

Castelló és una de les províncies més afectades per la despoblació. Les xifres així ho delaten: dels 135 municipis de Castelló, 86 tenen menys de mil habitants i les comarques de l’interior es troben en risc sever de despoblació, especialment l’Alt Maestrat, Els Ports i l’Alt Millars, amb pobles que tenen una densitat de menys de deu habitants per metre quadrat. Davant la gravetat de la situació, el Consell s’ha posat a la feina amb diverses mesures, entre elles les que animen a famílies i a joves a pertànyer als seus pobles natals, com és el cas del Pla Educatiu de Desenvolupament Rural perquè, en paraules del seu responsable, el conseller Vicent Marzà, “si es tanca una escola, tanca un poble”.

L’objectiu del Pla Educatiu de Desenvolupament Rural, que porta diversos cursos en marxa, és incentivar la permanència de famílies en aquests anomenats “deserts demogràfics” i evitar l’eliminació de les aules, al no haver-hi suficient alumnat en elles. En concret, el document conté accions com la garantia efectiva del transport escolar, la recuperació d’instituts i centres de Formació Professional, crear i agrupar més Centres Agrupats Rurals (CRAs) i evitar l’eliminació de les aules. D’elles, dos han tingut especial impacte en els últims mesos i, amb això, en aquest curs acadèmic: la creació d’aules de dos anys gratuïtes en CRAs i d’instituts.

Educació gratuïta per a xiquets de 2 anys

En primer lloc, la Conselleria d’Educació anunciava l’agost passat l’obertura, aquest curs 2019-2020, de 8 aules noves gratuïtes. 6 d’elles, en aularis de CRAs de Barraques, Begís, Catí, Forcall, Montanejos i Montán. D’aquesta manera, apunta Marzà, “no sols s’aconsegueix que les famílies joves no es vagen. Sinò que vulguen anar a viure allí”.

En aquests CRAs, presents a Atzeneta del Maestrat, Bejís, Castellnovo, Catí, Cinctorres, Forcall, Jérica, La Jana, *Salzadella, Rossell, Els Ibarsos, Sot de Ferrer, Tales i Vilanova d’Alcolea i amb aularis en diverses localitats, també es pretén desenvolupar una normativa específica que garantisca el seu funcionament, ja que són fonamentals per a combatre la despoblació i garantir l’educació de tots els xiquets d’aquestes comarques.

A més, en paraules del conseller, també són importants a nivell d’innovació gràcies a la ràtio baixa i a la vocació dels seus docents, que han generat “grans experiències” en aquest sentit.

Creació de l’institut de Benassal

A les aules noves de dos anys se suma la creació d’un institut d’Educació Secundària aquest curs 2019-2020: l’IES de Benassal. La localitat de l’Alt Maestrat, que té menys de 1.100 habitants segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), ja gaudeix d’aquesta mesura, que és fruit de la transformació de la secció d’Educació Secundària de l’IES Alfons XIII de Vall d’Alba i que, a més d’incentivar a quedar-se, també millora la tendència de declivi que s’està produint actualment en aquest nivell d’ensenyament, juntament amb l’FP.

Això es tradueix, segons la Conselleria, en un augment de personal docent durant dos cursos, per la qual cosa es passarà de 15 a 17 docents en l’actual i de 17 a 20 en el curs 2020-2021.

En aquest sentit, també juguen un paper clau els avanços per a garantir el transport escolar en les zones rurals de forma més efectives, així com les jornades de formació per al professorat al capdavant, perquè l’escola rural siga un nucli d'”irradiació de cultura i un espai de socialització del municipi”.

La CSIF demana reduir les ràtios a les aules per a impulsar la repoblació

A aquestes mesures que tracten de prevenir la despoblació des de les institucions públiques, també se sumen les propostes per la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), que està reunida amb la Conselleria en la Taula Sectorial d’Educació per a tractar els criteris generals per a la composició d’unitats i llocs de treball docents en centres públics i concertats.

En concret, el sindicat considera que és important disminuir la ràtio d’alumnes i alumnes en Infantil (25), Primària (25 i 30 segons el nivell), Secundària (30) i Batxillerat (35), perquè “una reducció del nombre d’estudiants per aula permetria oferir una educació més individualitzada, millorar l’atenció a les necessitats específiques de l’alumnat a impulsar la repoblació de comarques d’interior frenant el tancament d’unitats”.

En aquest sentit, Miquel Soler, secretari Autonòmic d’Educació, ha explicat que en el curs 2020-2021 s’inclouran més aules mixtes per a xiquets d’entre 2 i 4 anys en les localitats de l’interior de la Comunitat Valenciana per a respondre a aquestes demandes i millorar el servei educatiu. De fet, Soler va avançar a Europa Press que ja s’està treballant en aquesta possibilitat en pobles com Jérica i que s’està estudiant la creació d”escoletes’, entre altres mesures.

Més informació

1 Comentari

  1. Rogeli Santamaría Luna
    Rogeli Santamaría Luna gener 17, 23:34

    Iniciativas interesantes que pueden conseguir el efecto deseado si se relacionan con otras medidas, por ello urge difundir el documento del Plan Educativo de Desarrollo Rural y vincularlo a otros: agroecología, empleo, servicios a la comunidad, turismo rural, TIC y comunicaciones, energías renovables, custodia del territorio, industrias alimentarias, etc.

    Resposta al teu comentari

Escriu el teu comentari

lleida