Els primers treballs d'exhumació en el cementeri de Segorbe permeten trobar les restes de cinc víctimes de la repressió franquista

Es preveu la recuperació de les restes de 15 persones afusellades el 28 de juny de 1939

Els primers treballs d'exhumació en el cementeri de Segorbe permeten trobar les restes de cinc víctimes de la repressió franquista
23/03/2021 -

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, i del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha visitat a l’inici dels treballs d’exhumació de víctimes de la repressió franquista en cementeri municipal de Segorbe. També ha assistit l’alcaldessa de la localitat, Mari Carmen Climent, i el regidor de Cementeris, Pepe Muñoz.

Rosa Pérez Garijo ha destacat que en aquests primers dies de treball “s’han localitzat ja les restes de cinc víctimes de les 15 que està previst trobar en aquesta fossa, la qual cosa deixa clar que la fossa és ací i que es recuperaran els cossos”.

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que amb aquestes actuacions “retornem la dignitat al nostre país, no a les víctimes que mai la van perdre i que van ser els que van lluitar pels nostres drets i llibertats, però sí la dignitat a un país democràtic que no pot continuar tenint els cementeris i les cunetes plenes de fosses comunes”.

La consellera ha explicat que “encara tenim molta faena per fer, però continuem avançant en les exhumacions en diferents punts de la nostra geografia per a aconseguir l’objectiu que ens marquem a l’inici de legislatura, un territori lliure de fosses”.

Inici de treballs a Segorbe

Els treballs, que acaben d’iniciar-se després d’obtenir els permisos corresponents, es desenvoluparan durant un termini de tres setmanes en el cementeri municipal de Segorbe. Està previst recuperar les restes de 15 víctimes del franquisme afusellades el 28 de juny de 1939 i que podrien trobar-se en aquesta fossa comuna.

A través d’aquesta intervenció, es pretén localitzar i delimitar científicament, mitjançant metodologia arqueològica, l’existència de fosses comunes corresponents a la repressió franquista de postguerra a Castelló, a més d’exhumar i identificar amb criteris forenses les restes òssies que es puguen trobar en aquestes inhumacions, amb traumatismes compatibles amb una mort violenta produïda per una execució.

Els afusellaments de Segorbe es realitzen després de la celebració dels consells de guerra realitzats en el Casino del municipi. L’afusellament més nombrós va ser el realitzat el 28 de juny de 1939, amb un total de 15 víctimes, assassinats que el comandament militar responsable va celebrar amb un ball amb orquestra.

Les víctimes eren veïnes de Segorbe i de localitats pròximes, municipis fortament castigats per la repressió franquista. Entre els represaliats es troba un gran nombre d’activistes polítics o sindicals de diferents organitzacions que van conformar els governs democràtics o revolucionaris de la Segona República i del període de la Guerra Civil.

L’objectiu és exhumar de manera científica les restes de les persones assassinades en la dictadura franquista per a, en una fase posterior, poder identificar i entregar-los als familiars.

Aquest projecte ha sigut adjudicat per la Conselleria de Qualitat Democràtica a l’empresa especialitzada en treballs d’excavació arqueològica ArqueoAntro amb un pressupost de 17.242,50 euros per a la indagació i investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic de víctimes de la repressió franquista en el cementeri municipal de Segorbe.

Les exhumacions de Segorbe formen part d’un lot de quatre contractes adjudicats per la Conselleria de Qualitat Democràtica que ascendeixen a 74.653,37 euros per a localitzar les restes de persones represaliades pel franquisme en fosses situades a Alacant, Oriola i Castelló.

Els treballs en el cementeri municipal de Segorbe se sumen als que ja s’han realitzat a Alacant, Monòver, Oriola, Benissa i Castelló. Així mateix, la Conselleria de Qualitat Democràtica ha dut a terme una prospecció en el terme de Sant Isidre per a concretar els límits del camp de concentració documentat entre aqueix municipi i el d’Albatera.

Pròximes actuacions

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica realitzarà exhumacions directament en 2021, en concret en el cementeri municipal de Paterna, on està previst actuar en les fosses 21 i 126.

Aquesta última és la fossa més nombrosa de les que s’han documentat en el territori valencià. Allí està previst recuperar les restes de 238 persones procedents de 5 saques de víctimes d’afusellaments entre el 27 d’agost i el 14 de setembre de 1940. Mentrestant, en la fossa 21 es buscarà a 78 víctimes.

Així mateix, la Conselleria de Qualitat Democràtica va publicar el mes de desembre passat la convocatòria de subvencions per a l’exhumació de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura en 2021 i 2022 per un import de 700.000 euros, el termini de presentació dels quals de sol·licituds va finalitzar el passat 15 de març i a la qual poden optar associacions, ajuntaments i mancomunitats sense limitació en la quantia dels projectes presentats.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari