"L'any del desconcert" dóna la benvinguda a 'Reviu Els Aules' de la Diputació de Castelló

"L'any del desconcert" dóna la benvinguda a 'Reviu Els Aules' de la Diputació de Castelló
09/03/2021 -

L’exposició col·lectiva ‘L’any del desconcert’ obri demà dimecres la nova etapa de l’Espai Cultural Obert (ECO) Les Aules sota la denominació de ReViu Les Aules. Una il·lusionada i acabada de posar gestió que pretén reafirmar l’aposta de l’àrea de Cultura de la Diputació Provincial, gestionada per Ruth Sanz, per l’heterogeni potencial creador de la província, acostant-ho fins als espectadors en un punt neuràlgic de la ciutat de Castelló.

Serà a les 18.00 hores d’aquest 10 de març quan s’inaugure aquesta primera mostra d’il·lustracions amb les signatures de Belén Segarra, Laura Castelló, Rodrigo García i Noel Pascual Cándido, que podrà visitar-se fins al 24 d’abril en horari de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00. El vincle que identifica el conjunt d’obres és el fet d’haver-les desenvolupat o finalitzat al llarg del 2020, l’any del confinament/l’any del desconcert, circumstància que marca el seu origen i fins i tot la seua temàtica.

Dins del seu propòsit d’utilitzar els diferents espais de l’edifici de la Diputació amb una funció multidisciplinària, l’equip gestor de ReViu Les Aules també ha programat per als dos primers mesos altres activitats a banda de l’exposició inaugural. Així, el dissabte 20 de març (12.00) tindrà lloc la presentació de ‘El Colmo Fanzine’. A l’abril, dins de les activitats del Dia del Llibre, està prevista la xarrada ‘El còmic com a entreteniment popular’, per Unrated Comics (dissabte 17; 12.00), una nova trobada de Photobook Club Castelló (divendres 23; 18.00) i la taula redona ‘Literatura infantil i il·lustració’, a càrrec d’Unaria Ediciones (dissabte 24; 12.00). Totes les activitats seran d’accés gratuït, aplicant les corresponents mesures de prevenció sanitària.

El grup de treball organitzatiu de ReViu Les Aules està integrat per Juanjo Clausell, Aïda Antonino i Queralt (programadors), Juan Vicent (producció tècnica) i Edgar Bernad (gestió administrativa), amb les col·laboracions de Màriam Calduch i Ferreres (mediació artística i xarxes socials) i Manolo Bosch (premsa i comunicació).

L’Any del desconcert

‘L’any del desconcert’ reuneix el treball de quatre joves il·lustradors amb treballs tan recents que van ser conclosos –i fins i tot posats en marxa- durant l’any més desconcertant de les nostres vides. Alguns dels dibuixos estan inspirats directament en aqueixa etapa de reclusió que ha marcat el desenvolupament del ritme de vida en tot el planeta, plasmant-se en diferents maneres d’adaptació, el què es transmet a través de les seues aportacions a aquesta exposició que posa en marxa el projecte ReViu Les Aules.

Belén Segarra és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Treballa com a il·lustradora freelance, a més de ser directora d’art en diversos projectes audiovisuals i fotogràfics. Les seues il·lustracions proposen un joc a l’espectador a través de personatges i mons que semblen innocents, però que en mirar-los amb més atenció es tornen complexos. El color i la naturalesa són imprescindibles en la seua obra, impregnada per un imaginari regit pel misticisme, evadint les normes de la lògica.

En Les Aules presenta dues sèries. D’una banda, el “Tarot”, amb els 22 Arcans Majors, realitzats tots ells durant l’inesperat temps desocupat que li va proporcionar el confinament. Aclareix que “al contrari del que es pensa, el Tarot no funciona per a endevinar el passat o predir el futur, sinó per a comprendre el present”. D’altra banda, el seu treball “Estudi”, dividit entre obra inacabada (en procés) i “Monstres”, aquesta última l’explica com “un exercici que faig quan estic embossada o quan he estat uns dies sense dibuixar, per a soltar mà. Són les meues pintures més sinceres: sense esbossos, idees prèvies o paleta de color preparada. Acostumem a pensar en què serà el correcte, però en els monstres no hi ha judicis”.

Laura Castelló és una il·lustradora professional nascuda a Castelló i establida a València des de fa més de 15 anys. Treballa per a diferents projectes, editorials i marques, alhora que protagonitza exposicions de manera regular, com la més recent en la galeria Tira-li Molles, de Madrid, al novembre 2020, el mes de publicació del seu últim llibre il·lustrat, ‘Vestides per a la revolució. L’alliberament de la dona a través de la moda’.

El seu estil era inicialment més perfeccionista, colorista i complaent, evolucionant cap a un treball més solt, amb un traç segur de si mateix que juga amb la improvisació. Acostuma a desenvolupar temes amb els quals s’identifica, usant el dibuix i la pintura per a “comprendre millor el context, una via de fuita o mitjà per a explicar-me, qüestionar-me i entendre’m”.

Presenta dues sèries en les quals ha treballat en 2020: “Els balcons” i ‘Il Dolce Far Niente’. La primera està basada en encàrrecs que li van arribar durant el confinament per a recordar –i fins i tot homenatjar- aquells moments. Persones que passaven els dies tancades a casa i venien el món a través dels seus balcons. Escenes quotidianes en instants de lectura, prenent una copa de vi o xarrant amb la seua parella o un familiar. L’objectiu era canviar la mirada, trobar la part positiva i guardar un bonic record d’aqueixa experiència inusual i complicada.

Les obres basades en “Il Dolce Far Niente” formen part de l’exposició realitzada a Madrid. Pren el concepte italià que tracta sobre el plaer de no fer res, la importància de parar i gaudir de la calma, de nosaltres mateixos i del moment present. Connectar amb el que és realment important i donar-li l’espai que es mereix en viure i en sentir.

A l’hora de definir el seu estil, Rodrigo García Traver (integrat en el nou espai creatiu Cúmul de Castelló) afirma que “de vegades crec que és l’única cosa que realment em pertany, encara que també pense que tan sols sóc un canal pel qual passen vivències i sentiments que simplement plasme”. La seua obra és una mostra d’allò que li envolta i li interessa.

Dins d’aqueixa línia de pensament, fins a l’espai expositiu de Les Aules porta una sèrie que és l’expressió d’un retrobament després del confinament, un període d’aïllament i desconnexió. També tracta sobre la sensació que aquesta soledat serà eterna, així com l’empresonament i les ànsies de llibertat, i com el cos i la vida es queden estancats quan u només pot imaginar.

Noel Pascual Cándido utilitza l’art per a, metafòricament, “esculpir el gel, no trencar-lo sense més”. Agrada d’agafar “allò que ens aombra i convertir-ho en una cosa veritablement resplendent”. Una teràpia que “m’ha salvat la vida en nombroses ocasions”. El seu punt de sortida és el principi “menys és més, acompanyat per la retòrica visual per a generar peces conceptuals”, a través de tècniques mixtes, amb la concepció de l’espai negatiu com un element compositiu rellevant.

El també cantant del grup metàl·lic vila-realenc Six Burning Knives presenta la sèrie “Observant sense observar”. Emmarcada en la categoria d’il·lustració conceptual, amb peces que pretenen embellir el decadent i marcir el bell; revelar la quotidianitat i contar la història que hi ha darrere de cada detall, gest o acció.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari