Raquel Ejerique (À Punt): "La gent sí que està a prop dels seus informatius en valencià que cobrixen el territori valencià"

Parlem amb la Directora d’Informatius d’À Punt Mèdia

El currículum de Raquel Ejerique parla per si sol. En la seua última etapa com a redactora en cap de Política social en el diario.es, es va encarregar de revelar el Cas Cifuentes o el Cas Montón. La seua avalada experiència, la seua passió pel periodisme i el seu model d’especialització han arribat a la radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes. Des del mes de febrer passat, està al capdavant de la direcció d’informatius d’À Punt, concurs que va guanyar amb un 70% dels vots. Hui conversem amb ella sobre el seu model d’informatius i sobre les imminents apostes que arriben dilluns que ve amb el nou informatiu comarcal.

T’has incorporat enguany, en 2020, un 2020 molt particular, molt intens, com ho has viscut?

Bé, la incorporació la veritat és que ha sigut un procés fàcil perquè la redacció ho ha posat prou fàcil. Sorprenentment també per a mi vaig ser acceptada per un 70% dels vots i eixa actitud de la votació s’ha mantès. Aleshores, he arribat amb un equip que he trobat ple de ganes de canvi, de fer més periodisme i en eixe sentit ha sigut un aterratge prou fàcil.

‘Si tú no especialitzes una redacció el que passa és que la mateixa persona que va hui a l’ajuntament, demà va als jutjats i despús demà va a les corts, estem perdent en eixe trajecte, qualitat, fonts i coneiximents’

El teu model en este cas és un model basat en l’especialització, que ja ho hem vist per exemple també a eldiario.es, com es va a materialitzar ací a la redacció d’À Punt?

Això ja està en marxa des de dilluns, hem fet equips de societat, economia, internacional, política i cultura que tenen al capdavant a una persona que son els coordinadors d’àrea i estem funcionant com la majoria de les redaccions, aprofitant l’esforç, el coneiximent de la gent, les fonts. Si tú no especialitzes una redacció el que passa és que la mateixa persona que va hui a l’ajuntament, demà va als jutjats i despús demà va a les corts, estem perdent en eixe trajecte, qualitat, fonts i coneiximents. El que estem fent és especialitzar a la gent en la mesura del possible perquè tampoc som una redacció que puga… Som grans, però és que tenim 15 hores d’informació diària, programes de tele, ràdio, web… o siga que si fas eixa divisió, realment no queden unes seccions tan grans, però en la mesura del possible, que els periodistes tinguen un background per tal d’explicar millor les coses

En esta nova temporada que va encetar al mes de setembre ja vau estrenar un nou programa que era A La Ventura. Quin balanç fas d’esta nova aventura del programa?

El que hem fet amb A La Ventura és ficar un equip molt bo de gent que estava un poc escampada i que es portava super bé, que tenia un mateix concepte de periodisme i els hem ficat junts. La veritat és que eixa barreja ha funcionat molt bé. Bàsicament, les línies maestres d’eixe programa és actualitat.Tractar les coses que passen durant la setmana amb entrevistes rellevants que donen titulars i que en eixe sentit que estem al capdavant també per al cap de setmana en titulars que ens han deixat els convidats divendres i crec que ha funcionat molt bé, hem donat un pas endavant en la professionalització, en la imatge del programa. Marta Ventura és una periodista excepcional perquè combina molt bé un to molt rigorós i seriós però també pot portar un programa i el pes d’un programa d’eixes característiques, de dues hores que no és poca cosa. I ha funcionat la veritat que prou bé.

Quin feedback teniu dels espectadors del programa?

La veritat que molt bo, i també de convidats que venen. Estem en alguns moments del programa per damunt de la mitjana de la cadena. És veritat que és una franja difícil perquè divendres a la nit hi ha molta competència de grans concursos, pel·lícules i tal d’altres cadenes, però crec que sí que hi ha una oportunitat d’informació pròxima, d’anàlisi perquè estem vivint un moment de molta informació diària, però també a vegades hem de parar. Això significa que vinga un expert i m’explique el que ha passat. O anem a fer una tertúlia que combina una tertúlia viva però rigorosa també i que no siga un ‘gallinero’. Totes eixes coses crec que ajuden prou a comprendre una realitat que es molt canviant i que va tan de pressa que no tenim temps per a digerir-la.

De la graella d’ À punt Mèdia al final els informatius de la casa són els espais més vistos, després ja evidentment seria el concurs d’Eugeni Alemany. Per què creus que els informatius d’À Punt Mèdia connecten o són els espais més vistos de la cadena?

‘Som essencials, clar, perquè som un servei públic, no tenim atadures econòmiques, ni de grups de poder, ni de fons d’inversió i en eixe sentit òbviament som fonamentals i crec que la gent això ho aprecia molt.’

Perquè òbviament hi ha necessitat d’informació i la pandèmia l’ha ficada damunt la taula. Hi ha una necessitat d’informació que la fa À Punt on no la fa ningú. Qui té la capacitat, quin mitjà de comunicació en la Comunitat té la capacitat de cobrir de Vinaròs a Pilar de la Foradada? Quin mitjà de comunicació tenim que puga donar imatges i vídeos i històries audiovisuals? No hi ha, malauradament no n’hi ha perquè com més gran i més ric és un panorama mediàtic millor.
Però, malauradament no el tenim, n’hi ha llocs i n’hi ha temes, n’hi ha localitats que tan sols podem cobrir nosaltres i ho podem fer en valencià, que tampoc ningú mitjà de comunicació ho fa. En eixe sentit, som essencials, clar, perquè som un servei públic, no tenim atadures econòmiques, ni de grups de poder, ni de fons d’inversió i en eixe sentit òbviament som fonamentals i crec que la gent això ho aprecia molt, en el fet que siga amb la seua llengua. Ara, per exemple, anem a les eleccions americanes a cobrir-les. Òbviament serem l’únic mitjà de comunicació que podrà donar eixa informació des d’allí i en valencià, que és la nostra fortalesa.

En la presentació vàreu avançar un poc les línies dels informatius d’esta nova temporada: un nou informatiu comarcal. Què ens pots avançar?

La idea és mitja hora d’informació comarcal per tal d’apropar-nos a eixes comarques perquè clar, fem una cobertura en valencià de temes valencians, però a vegades eixa actualitat tan canviant no dóna temps per a fer una cobertura local ni tan sols a València, que ens acusen, a vegades amb raó, de valencianocentrisme. Realment, nosaltres tampoc tenim capacitat per cobrir les localitats ni de València, ni d’Alacant ni de Castelló. Per què? Perquè l’actualitat és tal que és el primer que cau de les escaletes, aleshores crec que és necessari obrir un espai de mitja hora que serà diari per tal de parlar d’eixes coses més pròximes, d’històries humanes, històries de superació, d’històries locals i municipals, de baralles d’ajuntaments, d’assumptes socials, d’entrevistes a personatges locals i eixe espai bàsicament el dedicarem a això, a una cobertura local de València, Alacant, Castelló, de les 34 comarques que tenim i els 500 quilòmetres de costa que tenim, és una comunitat molt llarga, molt difícil de cobertura perquè de nord a sud hi ha 800 quilòmetres, però eixe esforç, eixa necessitat d’informació més local i en valencià anem a cobrir-la ara de dilluns a divendres.

‘És necessari obrir un espai de mitja hora que serà diari per tal de parlar d’eixes coses més pròximes, d’històries humanes, històries de superació, d’històries locals i municipals,’

En quin horari estarà ubicat este nou espai?

Començarà de huit i mitja a nou. Eixa primera hora estarà dedicada a la informació comarcal i després començarà l’informatiu estàndard.

 

Estem vivint una pandèmia que ens ha canviat la vida a tots i com a periodista i directora d’informatius, com creus que s’ha d’informar de la Covid sense perdre el rigor i sense caure en l’alarmisme o amarillisme?

El coronavirus ens ha passat per damunt a tots com a persones i com a periodistes. A l’inici havia una necessitat imperiosa i obsessiva per la informació però tots hem aprés prou com donar eixa informació, ens hem fet amb una bossa d’experts que s’ha anat conformant amb el temps i també hem baixat el nivell d’informació de dades sense cuinar. Les dades s’han de cuinar, s’han de reflexionar, s’han de digerir i en eixe sentit ara ja no donem les dades en brut, fem més enfocaments. Ahir, per exemple donàvem a l’informatiu analitzant dades que també és una vessant del periodisme que estem implantant més i amb eixes dades veiem que al litoral ja no hi havia tants casos, s’havien desplomat els casos al litoral que se n’havien anat a l’interior. Les dades del coronavirus que són diàries, que són moltes, hem de digerir-les. En eixe sentit sí que en este camí hem après a donar eixa informació acompanyada també d’experts com per exemple Margarita del Val va estar divendres passat al programa A La Aventura, o siga que hem après també a donar les coses més reposades.

Fa una setmana vaig llegir una entrevista teua que vas parlar que la marca À Punt estava associada a una certa agressivitat. Per què creus que genera eixa agressivitat la marca de casa que al final és de tots els valencians.

Jo crec que en l’inici també de la creació d’À Punt va estar eixa agressivitat present, en el sentit polític, de baralla política, de gent que no volia obrir-la, gent que sí, gent que volia obrir-la però que no costara pràcticament res… Seria fantàstic en un món ideal que tu obrires un servei públic i que no coste diners seria fantàstic, però la veritat és que la realitat és una altra. I, òbviament el component de la llengua també genera en l’àmbit polític, social, a les xarxes… El tema de la llengua és un tema que s’ha anat ideologitzant en alguns sectors o siga que es barregen un poc moltes coses. El fet de ser un mitjà, tres mitjans públic, això no és cosa nostra de València, també ha passat amb televisió espanyola (TVE). N’hi ha molta baralla política de qui controla, si algú controla, que jo vull eixir-me, que el meu partit no ix tant com deuria…. És una confusió de la pertinència d’un mitjà públic, que no pertany al govern, pertany a l’administració pública i per tant als ciutadans i eix és la tensió. En una empresa privada tu saps a qui pertany la teua empresa. Ací, pot haver confusió i el treball dels periodistes i de la direcció general sempre està al costat dels nostres propietaris que vertaderament són els ciutadans, ningú més que els ciutadans.

Fa unes setmanes va haver una picabaralla curiosa. La consellera de transparència, Rosa Pérez Garijo vos va acusar de falta de rigor, Per què vos acusa de falta de rigor a vosaltres?

Vam tindre una conversació amb el seu gabinet després perquè la veritat que quan vam vore el tuit jo pensava que havíem fet una cosa realment grossa, era un tuit tan contundent…Parlant després amb el seu gabinet bàsicament es queixava que no havia eixit en els informatius un tema de la memòria històrica i que havíem dit Podem en lloc d’Unides Podem que és una errada, però és una errada que és prou habitual malauradament, però òbviament ni és maliciosa ni és molt greu en eixe sentit. Però, òbviament ella no estava contenta amb algunes coses de la televisió, jo li he animat, i també públicament, a debatre això i a argumentar quan algú fa una acusació tan grossa com eixa de falta de rigor, jo crec que les notícies en algunes ens equivoquem com tot el món. Però, òbviament l’equip que tenim ací és rigorós, periodista, que confirma i contrasta i en eixe sentit jo estic molt satisfeta del treball que fem.

Com a directora d’informatius, que creus que diferencia els informatius de l’antiga canal 9 dels informatius d’À Punt Mèdia?

Moltes coses. No tenim per exemple targeta de crèdit ningú dels directius, no tenim tot l’edifici, la redacció està en una planta, som molta menys gent i som tots molt més conscient de la sort que suposa treballar per a un servei públic. En eixe sentit, és un treball molt eficient, de veritat, perquè hi ha gent que entre a les deu del matí en directe, després fa la crònica per a la ràdio, avisa al web que hi ha un titular perquè algú del web redacte… O siga, és un sistema de treball totalment diferent, i molt més ajustat a uns recursos molt més limitats i en eixe sentit la informació ha canviat i desprès ací no tenim propietaris, no tenim cortapises de cap tipus, si n’hi ha una errada del govern la donem, si hi ha una errada de l’oposició la donem. No tenim prejudicis ni tenim consignes de ningú i això és un treball en llibertat que s’agraïx molt i que es pot fer en la televisió, ràdio i webs públics més que en l’empresa privada.

À Punt des del principi sempre ha tingut un hàndicap molt important, que és l’audiència també en un temps en el qual hi ha moltes maneres de consumir televisió e informació, hi ha moltes plataformes digitals… Què creus que necessita À Punt per a connectar amb la gent o sí també creus que se li posa massa exigència a À Punt en un temps molt diferent al de Canal 9.

El cos de la nostra graella, si comptàrem tots els programes, sèries i entreteniment és el que pot costar un programa de Telecinco, una temporada. Això és el primer problema, que volem fer Masterchef? Clar que volem, en valencià, tindria unes audiències del 25,20, 18… No tenim eixe pressupost, però és que tenim el pressupost de Masterchef per fer tota la graella de ràdio i tele per a tot l’any. En eixe sentit, és prou clar el que necessitaríem per a tindre audiències com La Ruleta de la Fortuna o Masterchef. En el cas dels informatius, podem estar molt satisfets perquè realment sí que tenen unes audiències molt bones i que s’apropen molt deixant fora òbviament TV3 que té altres components i és lider absolut de tota Espanya en quant a les autonòmiques, però molt a prop de Telemadrid per exemple. Tenim a vegades en el cap de setmana un 12% d’audiència de mitjana en la informació de migdia, això vol dir que en alguns pics érem l’informatiu més vist de la Comunitat Valenciana. Que també és un mantra que m’he trobat: “no os ve nadie y no sois relevantes”, això no és veritat. Els informatius moltes vegades en moments concrets som l’informatiu més vist de tota la Comunitat Valenciana, o siga que la gent sí que està a prop dels seus informatius en valencià que cobrixen el territori valencià, clar que estan a prop i les dades no són per a res no estan lluny d’altres cadenes autonòmiques però és veritat que s’ha instal·lat eixa idea, també s’ha instal·lat la de “sou funcionaris”, m’agradaria que si pogueres veure la quantitat de gent que hi ha en este edifici després de 8 o 9 hores de treball i encara estem fent amunt i avall, en reunions… Que hi ha moltes coses que han calat en la societat, que es donen per fetes i que no són veritat.

‘El cos de la nostra graella, si comptarem tots els programes, sèries i entreteniment és el que pot costar un programa de Telecinco, una temporada. Això és el primer problema’

Què creus que es deuria fer per canviar eixa imatge que tenen moltes persones d’À Punt?

Animaria a la gent a veure-la primer i opinar perquè també trobe molta gent que opina i realment ni la té sintonitzada o l’ha vista una vegada de passada. El primer per a fer una anàlisi seriosa seria veure la televisió, la ràdio, llegir el web que no parlem d’ell però també el tenim, i després opinar. Crec que és un treball de dia a dia, a mesura que ens anem apropant a la ciutadania amb informatius més pegats al carrer, amb més temes socials. Tot això, jo crec que ompli un poc la nostra audiència. Crec que és una qüestió de temps i d’estar a prop i d’escoltar.

Una de les teues filosofies ha sigut: el web primer. Vull dir, que la gent que connecte amb À Punt pel web puga tindre la informació de primera mà fins i tot abans que una agència de notícies. Com es va instal·lar això en la mecànica pròpia dels periodistes que treballen en À Punt?

La veritat és que sorprenentment s’ha instal·lat molt prompte. Per exemple, nosaltres ja hem donat moltes exclusives com la de la UPV per exemple amb els contagis, o l’agressió sexual a la xica de la Vall d’Albaida. Tot això és informació que ha arribat a esta redacció i s’ha donat immediatament al web i després a les dues o les huit i mitja l’hem donada en format audiovisual. És una redacció més audiovisual que web, la part de web té el seu equip i la redacció central és molt més audiovisual. Però, quan hem parlat d’això, hem fet reunions i s’ha instal·lat eixa rutina, s’ha adoptat amb una naturalitat sense pegues, la gent ja sap, arriba una notícia, ho crida, primer al web? Sí, primer al web. Realment ha sigut tot molt fàcil perquè tots també com a usuaris del web sabem que no volem esperar a certes coses i ells, els redactors, els editors… Ho saben també com a usuaris online, ho siga que s’ha adaptat amb naturalitat i molt prompte, molt més del que u podria pensar. NO hi ha hagut resistències, o pegues… Òbviament hi ha gent més digital, menys digital, però no hi ha hagut resistència al canvi.

Com a periodista com veus la situació del sector dels mitjans de comunicació amb la crisis de la Covid-19?

Una bona notícia és tindre un sector de mitjans de comunicació com més ric, més nombrós i més divers, millor per a la societat. M’agradaria que hi hagueren tots els mitjans possibles de totes les ideologies possibles perquè una societat ben informada és la que té opció e informació diversa i enfocaments diversos i en eixe sentit malauradament estem vivint una època ara que va al contrari amb Ertes,Eros…etc, i això és una mala notícia per a la ciutadania. En eixe sentit, el camí que hem de prendre tots és la unió perquè per a mi sempre ha sigut molt sorprenent i en el meu pas pel diari no ho fèiem així. Per exemple, amb el tema de citar. Tenim una espècie de guerra interna a vegades entre els mitjans de no citar o ocultar. Ací, la premissa és citar i enllaçar. Perquè és el que hem de fer, perquè som companys i treballem per a la informació general de la gent. Després, cadascú tenim la nostra empresa, els nostres objectius i tal. Però, el periodisme és un negoci molt particular, és un negoci que no es tracta tan sols de fer diners, el que és periodista normalment no espera forrar-se. És perquè té una voluntat i una vocació de formació i d’informació. En eixe sentit hem d’aprofitar tots eixos perfils de mitjans dispersos que estan patint i unir-nos en el servei principal que és el nostre, que és la informació. I això comporta estratègies, parlar, fer associacions d’algun tipus de contingut. Jo crec que eixa és un poc la solució per al tsunami econòmic que està ja molt a prop.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari