Garcia: “El gran repte és que veiem el fem com una matèria primera”

El regidor de Gestió Integral de Residus de l’Ajuntament de Castelló, Ignasi Garcia, destaca l’avanç en sostenibilitat gràcies a la recollida selectiva de residus orgànics

Garcia: “El gran repte és que veiem el fem com una matèria primera”

Fa poc més d’un any, la ciutat de Castelló va fer un pas més en la recollida selectiva de residus amb la implantació del contenidor marró per a convertir la matèria orgànica en compost. Un contenidor que també s’ha implantat en forma de poal en les llars castellonenques, amb els i les educadores ambientals com a grans aliats en el reciclatge, reducció i reutilització dels residus. Ignasi Garcia, regidor de Gestió Integral de Residus de l’Ajuntament de Castelló, considera que s’han fet grans passos, encara que és necessari un compromís ferm per part del Govern d’Espanya i dels grans productors. Així ho destaca en la segona part de l’entrevista amb Castelló Extra.

En els últims anys s’han posat en marxa grans campanyes de conscienciació ambiental. En quin punt es troba la ciutat de Castelló?

A Castelló hem fet una aposta molt gran per l’economia circular. La gent tira cada dia el fem, però cada vegada hi ha menys matèries primeres, i el cost per a fabricar-les és molt alt. Hem de reduir i reutilitzar al màxim i hem d’intentar implementar sistemes que ajuden al fet que les matèries primeres es regeneren. Per això, la ciutadania ha de separar en casa i nosaltres, com a institució, hem de posar els mecanismes per a fer-ho possible, dir què és o no és orgànic. Totes aquestes coses generen conflictes, però també és veritat que la majoria de la gent és conscient que ho ha de fer, encara que després implementar-ho és distint. Afortunadament, cada vegada hi ha més gent que fa eixe esforç, de fet, els educadors ambientals s’estan trobant a gent que no vol saber res d’ells, però també molta gent que els pregunta com han de fer les coses i incús s’apunten els seus consells per implementar-los a casa.

El problema és que la recollida de fem és una competència municipal, si no ens donen suport des de dalt és complicat. Si tenim una ministra d’Indústria, que no exigeix ni promociona ecodisseny, i la seua única aportació ha sigut salvar la Setmana Santa, i no ha fet ni està fent res pel medi ambient, no podem fer grans passos. Han sigut les empreses les que estan potenciant la separació i l’ús de nou materials. Des del govern no ho estan potenciant ni ho estan legislant.

Aquest és el gran repte, que el fem es veja com una matèria primera. En aquest aspecte, quan nosaltres vam fer l’eco fòrum el passat mes de novembre en l’UJI, jo crec que una de les grans taules redones va ser en la qual plantejàvem el gran repte que té al davant la indústria del plàstic, que és el reciclatge químic. Bàsicament, perquè ara tenim molt de plàstic que es recicla en productes de menor qualitat, i això no és viable. No es tracta només de reciclar molt, també hem de reduir-lo. El plàstic ha sigut molt útil en molts aspectes, ha servit per a higienitzar o perquè les ferramentes arriben esterilitzades a la indústria sanitària, per exemple. Però l’ús i abús que fem no pot durar eternament. I ací entra el tecnoptimisme dels que pensem que s’inventaran fibres vegetals que ho solucionaran tot i els que pensen que no, que tot no pot ser tecnoptimisme i que hi ha assumptes greus que impliquen necessàriament un canvi en la nostra vida.

Per als ajuntaments, és molt complicat arribar als objectius que ens marca Europa, que és que només el 10% que consumim acabe en un abocador i que l’altre 90% estiga dins d’una economia circular.

Però, és possible?

Pensem que és un percentatge assumible per a 2035. Però la dificultat no és tant la recollida. Al final, tenim tecnologia per a les plantes, tenim maneres d’organitzar la recollida i en altres països s’ha dut a terme, el tema és com ho fem. La clau està en el canvi d’actitud, perquè els intents que ha hagut d’introduir formes de recollida que incrementen la separació a vegades han tingut problemes.

Està el cas famós de San Sebastián, quan Bildu ho va intentar, però no van poder. Encara així, hi ha casos d’èxit, en municipis menuts, per exemple l’últim municipi de la Comunitat Valenciana que ha entrat és Ibi, que té més de 20.000 habitants. Nosaltres, a Castelló, tenim Vistabella, aquest any comencen Benlloch i Alqueries, i volem començar amb sis municipis del Millars, on incloem a Montanejos amb les seues huit-centes places hoteleres.

Hi ha molts pobles que sí que tenen interés a dur-ho a terme. De fet, nosaltres tenim una línia concreta d’ajudes a la recollida porta a porta per a posar-les en marxa, ja que aquesta mena de recollida selectiva et fa separar molt més. No només es tracta de separar, també es tracta de com ho han dissenyat les empreses, com s’ha fet i la capacitat de recuperar el màxim possible. Si seguim eixos indicadors, hi podem arribar també.

En aquests punt és molt important també el pla d’ecoparcs, que la gent porte fusta als ecoparcs, i evitar també els abocadors il·legals. El que estem veient últimament és que al fem es tira de tot. Pareix que els contenidors s’hagen convertit en elements que ho engoleixen tot, com ha passat amb l’embotellament produït per les tovalles higièniques i els bastonets.

Al final és una qüestió d’actitud, i de quins són els valors que posem davant, si és la nostra comoditat i nosaltres com a individus o si entenem que nosaltres formem part d’una col·lectivitat, i que hi ha coses que no podem fer. Aquest és el gran repte que tenim i la gràcia dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que els veiem d’una manera global.

Amb motiu del Dia de l’Educació Ambiental, heu informat que des de la implantació del contenidor marró a la ciutat s’han recuperat quasi tres mil tones de matèria orgànica que després s’ha convertit en compost. Com valores aquesta primera xifra?

Ahí intervenen diversos factors. Una cosa és allò que recuperem i altra cosa és el que ens sobra de matèria orgànica. Aquesta és una de les estratègies dels ODS, que l’alimentació siga saludable, suficient, sostenible i sabrosa. De fet, jo vull avançar en línies de treball sobre l’equilibri alimentari. L’orgànica té eixe hàndicap, que nosaltres quan parlem de fem o de tones, moltes vegades ens oblidem de la dieta, i la pregunta és: hauríem de tindre tanta matèria orgànica? Si tinguérem un consum adequat i es reduïra la quantitat de residus orgànics que es tiren a les cases, potser no faria falta.

Però eixa no és la situació que tenim. Ara mateix, Castelló està tirant al fem unes 18.000 tones d’orgànica a l’any aproximadament, però no fa ni un any que ho tenim en marxa. Això implica que la teua cuina necessita més d’un poal, implica que has de fer una separació que antes no feies, que canvies la teua mentalitat. A principis de 2019, abans que començàrem la legistatura, a Castelló hi hauria uns 5.000 contenidors de ‘todo uno’ i uns 1.200 de selectiva. Ara, hi haurà uns 4.000 de ‘todo uno’ i estarem entorn a 3.500 de selectiva. Jo crec que podem acabar la legislatura estant a la par.

Açò és com el cinturó de seguretat. Abans no hi havia en la part de darrere, no es fabricaven, mentre que ara no te’n puges sense posar-te’l. Per tant, ara estem en eixa primera fase d’estar a la par de països europeus, de conscienciació… i eixa és la campanya en què treballem principalment amb el llançament de les revistes ‘Ara què fem?’ i dels educadors ambientals. Abans de començar la legislatura pense que sols teníem a una persona, mentre que ara tenim a 30 persones conscienciant a la gent, ajudant a la gent a fer el canvi. És un èxit? Clar, perquè veníem d’on veníem.

Hem de treballar més amb grans productors, com és l’hostaleria, gran castigada per la pandèmia, però és molt difícil per la seua situació, un hàndicap en què, malgrat això, trobem una bona predisposició. S’ha buscat anar al fàcil i el fàcil i barat no és sostenible. El resultat han sigut abocadors de fem plens.

De fet, des de l’ajuntament heu fet un estudi que mostra que el 22% de l’hostaleria de la ciutat no recicla. Una xifra prou elevada, no és així?

Les enquestes són enquestes. Un 22% diu obertament que no recicla, però també cal pensar que no tots reciclen de la mateixa manera. Arran d’aquest estudi, estem instal·lant més iglús de vidre, per exemple. L’hostaleria és la que més vidre utilitza i hem treballat en ells per a veure necessitats. S’han donat poals amb carros i s’ha intentat al costat de totes les peticions posar contenidors amb boques més amples perquè siga més fàcil tirar-ho per als hostalers i hostaleres.

Ara heu llançat la revista ‘Ara que fem’, d’educació ambiental. Teniu prevista altra gran campanya en 2022?

Aquesta és la gran campanya, perquè la idea és que arribe a 65.000 domicilis de Castelló, que serien la totalitat de la trama urbana. Entenc que és la campanya més potent. S’acaben les excuses, perquè ens trobem amb una guia molt ben feta per dissenyadors de Castelló. I l’altra gran campanya que volem fer és seguir impulsant la separació d’orgànica. Estem repartint bosses de fem i volem comprar entre 5.000 i 10.000 poals marrons perquè estiguen incorporats a les cases.

Molts dels que repartim són per a gent que està conscienciada i a poquet a poquet anem fent campanya. Els educadors ambientals treballen en associacions de veïns, en gent gran, en FAMPES, comerços… i quan podem, intentem col·laborar amb administracions per a facilitar arribar a moltíssima gent. Conscients que sabem que hi ha empreses que donen passos cap al ‘0 waste’ canviant les seues formes de treballar, volem col·laborar amb ells perquè això ho traslladen a casa els seus treballadors i treballadores. El motiu de tot açò és que la societat de Castelló en dos anys va a soterrar baix terra tant de fem que podria omplir l’Estadi de Castàlia. No em canse de dir-ho. Depenent de l’any se soterren entre 40 i 50.000 tones de fem i cal tindre en compte que una tona de fem tractada ocupa un metre cúbic. És una quantitat enorme de fem.

Com estan treballant els educadors ambientals?

Els vam introduir amb la modificació del contracte i jo crec que és un gran avanç des del punt de vista de l’educació ambiental. És una especialitat que no existia, abans treballaven amb campanyes curtes, s’utilitzaven per a eixir en les fotos, millorar la imatge, hi havia molta precarietat… i ara el fet de fer contractes amb estabilitat laboral, que treballen en una línia de treball molt clara, que compten amb recursos complementaris… fa que aconseguim estratègies molt bones. Els educadors de Castelló són 5 persones que necessiten més temps, però els de la Diputació que van a pobles de menys de 5.000 habitants han aconseguit treballar la separació, la reducció, fer tallers de sabó… i el que abans era separar l’oli ara és fer sabó, per posar-te un exemple.

Una campanya que em va encantar que van fer des del Consorci C2 era de decoració nadalenca amb materials reciclats, una contraposició a eixe despixorrament de llums que es pot fer típica. Es va fer amb la gent del poble, involucrant a gent de totes les edats… de roba i envasos usats, pintura i poc més van fer una decoració de Nadal de la plaça molt xula.

Al final veiem que el treball que fan els educadors està anant molt bé perquè en els pobles interiors, per exemple, veiem comerços que ja treballen des del punt de vista sostenible, que reutilitza, busca com produir… ahí veus esperança, i el tema és com amb més temps, podem assolir el repte de contindre.

En les grans ciutats s’ha d’aprendre més dels xicotets municipis en matèria de sostenibilitat?

Jo crec que són situacions diferents i això fa que tinguen necessitats diferents. Viure ràpid fa que no tingues temps per a les coses que necessites. Necessites més menjar preparat, anar més d’un lloc per a un altre… i si tenim més temps per a nosaltres, veiem que cal comprar alguna cosa més fresca, evitar envasos… per exemple, un cotxe que no corre molt, gasta més gasolina. Tindre temps t’ajuda a no consumir tant i la vida en les grans ciutats, com puga ser en Castelló, implica molta despesa que amb més temps la tindríem compensada. No es pot comparar perquè les realitats són diferents.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari