Puig proposa estimular la iniciativa empresarial, millorar el finançament i reduir la burocràcia per a ser una potència investigadora

El president de la Generalitat, Ximo Puig ha proposat estimular la iniciativa empresarial, millorar el finançament i reduir la burocràcia per a posicionar la Comunitat Valenciana com una potència investigadora.

Així ho ha manifestat durant la seua intervenció en l’acte de proclamació de la 34 edició dels Premis Rei Jaume I, celebrat en el Palau de la Generalitat i que ha comptat amb la participació com a jurats de més de 80 personalitats i experts en les diferents àrees de coneixement, entre els quals es troben 20 premis Nobel.

El president ha assegurat que la Comunitat Valenciana ha adquirit un doble perfil com a potència turística i més recentment reindustrialitzadora, que la singularitza en el conjunt d’Espanya, i ha mostrat la seua aposta per situar-la també com a potència investigadora perquè, segons ha assenyalat, la ciència és necessària per a garantir la seguretat, el progrés, la competitivitat i l’avanç de la societat.

En aquest sentit, el cap del Consell ha destacat que la Comunitat Valenciana és el territori espanyol que més ha avançat en Innovació en els últims 7 anys, com mostren els últims rànquings oficials europeus en els quals la Comunitat ha escalat 29 llocs.

No obstant això, ha considerat necessari estimular la iniciativa empresarial per a la investigació a través de la compra pública d’innovació i el suport a les empreses perquè concórreguen a missions d’I+D, millorar el finançament, participant en totes les convocatòries de fons europeus, i agilitar la tramitació burocràtica en aquest àmbit.

Suport a les empreses valencianes

Durant la seua intervenció, el president ha anunciat que la Generalitat ajudarà les empreses valencianes a concórrer als 260 milions d’euros que el Ministeri de Ciència i Innovació destinarà al reforç de la I+D empresarial, amb la finalitat d’estimular la investigació privada.

Per a això, l’Agència Valenciana de la Innovació realitzarà un mapatge d’empreses valencianes que puguen concórrer a les huit missions estratègiques que contempla la convocatòria d’ajudes per a impulsar camps estratègics com l’autonomia energètica segura i sostenible, la reindustrialització, l’agroalimentació sostenible, els recursos minerals i materials estratègics per a la transició ecològica, o les noves tecnologies de salut, entre altres.

D’aquesta manera es pretén incentivar la investigació en el sector privat on treballen tan sols el 18% dels investigadors, la qual cosa representa la meitat de la mitjana espanyola i 3 vegades menys que la mitjana europea.

Major finançament i reducció de la burocràcia

Respecte del finançament, Ximo Puig ha destacat que la inversió de la Generalitat en ciència i investigació s’ha triplicat en 7 anys, passant de 23 a 99 milions, i ha avançat que la Generalitat ja està participant en quatre dels plans complementaris d’investigació conjunta en accions d’I+D+i, aprovats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i que acudirà a totes les convocatòries de fons europeus en aquest àmbit.

Així mateix, s’ha referit a l’objectiu d'”alleugerir la burocràcia científica” a través del Pla Agilita per a la Investigació a través del qual la Generalitat ha simplificat tràmits en les convocatòries, facilitant la justificació d’ajudes, i agilitzat subvencions de menor quantia.

El president ha assegurat que l’administració ha de convertir-se en accelerador de la ciència i de l’emprenedoria, així com de la transició energètica perquè, segons ha assenyalat, l’aposta per la innovació i la sostenibilitat permet “millorar l’ocupació i protegir el planeta”.

Aliança per a feminitzar les cúpules de la investigació

En el transcurs de l’acte, el cap del Consell ha advocat per visibilitzar el treball de les dones investigadores i ha reclamat una aliança conjunta de la Generalitat, de les universitats i dels centres científics per a “feminitzar més les cúpules de la investigació”, atés que actualment el 79% de les investigadores no arriba a ocupar càrrecs de primer nivell en la universitat espanyola, la qual cosa ha qualificat de “malbaratament de talent i diversitat”.

Finalment, ha apostat per incentivar el talent jove i continuar avançant en iniciatives com el Programa Investigue, que ha augmentat de 180 a 250 els investigadors menors de 30 anys, o el Programa Gen-T que contribuït a millorar l’estabilitat laboral d’aquest col·lectiu.

Persones premiades en l’edició de 2022

El jurat dels premis Rei Jaume I ha atorgat el premi en la categoria d’Economia a Marta Reynal-Querol, doctorada en Economia per la London School of Economics, investigadora de la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats i directora del Institute of Political Economy and Governance (IPEG) de Barcelona, per les seues contribucions als determinants dels conflictes bèl·lics, l’economia política i el desenvolupament econòmic utilitzant metodologies basades en experiències històriques i “big data”.

Així mateix, el jurat ha destacat la seua anàlisi en el camp de l’economia política sobre la influència del capital humà dels líders polítics en el desenvolupament econòmic i la seua investigació recent sobre la importància del capital humà dels primers colonitzadors d’Amèrica Llatina i les seues institucions originals en l’explicació del desenvolupament econòmic, a més de la seua actual investigació sobre l’anàlisi del desenvolupament, els conflictes i la desigualtat usant tècniques d’aprenentatge automàtic.

En la categoria d’Emprenedoria, el guardó ha recaigut en Ángela Pérez Pérez, fundadora d’una de les primeres empreses biotecnològiques a Espanya i la primera dedicada al diagnòstic genètic humà Health in Code. El jurat ha destacat el perfil científic, habilitats de gestió d’alt nivell, i el talent per a l’emprenedoria de la investigadora que amb 24 anys va decidir emprendre en l’àmbit de la biomedicina i l’estudi dels genomes complets, en un clar exemple de transferència de coneixement al mercat. La seua empresa biotecnològica és especialista en medicina preventiva, personalitzada i de precisió, des del diagnòstic de qualsevol malaltia genètica que, en el 99% dels casos, són malalties rares.

Montserrat Calleja Gómez ha sigut distingida amb el premi a les Noves Tecnologies per la seua aplicació dels principals avanços de la investigació bàsica en física a les innovacions pràctiques en el camp clínic, i en concret, pel seu treball sobre marcadors biomoleculars i sensors nanomecànics per a la detecció precoç de càncer i malalties infeccioses, així com la identificació de la resistència als antibiòtics, tots aquests grans reptes en el camp de la salut humana. Calleja és doctora en Física i professora d’investigació CSIC amb 15 patents registrades i més de 90 articles indexats, fundadora de les empreses tecnològiques Mecwins SA i Nanodreams SL.

En la modalitat d’Investigació Bàsica ha sigut premiada Jesús María Sanz Serna pels seus treballs pioners en anàlisi numèrica i les seues implicacions per a les matemàtiques i altres camps de la ciència. Catedràtic d’excel·lència en la Universitat Carles III de Madrid, les seues contribucions principals combinen tècniques de la teoria de la probabilitat, estadística, optimització i intel·ligència artificial. Sanz-Serna és llicenciat i doctor en matemàtiques per la Universitat de Valladolid i Màster en Ciències en Anàlisi Numèrica de la University of Dundee. Ha sigut professor agregat en la Universitat del País Basc i catedràtic en la Universitat de Valladolid.

Així mateix, en Investigació Mèdica el guardó ha sigut atorgat al professor Antonio de Lacy Fortuny, doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i actualment cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic de Barcelona, per les seues aportacions en el tractament quirúrgic dels càncers, sobretot, els de tipus colorectal. Són rellevants les seues innovacions en cirurgies mínimament invasives, els seus desenvolupaments de noves tècniques i les seues demostracions amb assajos dels avantatges de la cirurgia laparoscòpica. En aquest àmbit, ha desenvolupat un programa de formació en la tècnica sense precedents, i, amb el seu Advances in Surgery Channel, ha creat la plataforma més gran mundial d’educació quirúrgica.

Finalment, la distinció sobre Protecció del Medi Ambient ha sigut per a Emilio Chuvieco Saliner, reconegut expert mundial en el camp de la teledetecció i la seua aplicació a la localització i observació d’incendis forestals. Llicenciat i doctorat en Geografia en la Universitat Complutense de Madrid, imparteix docència en la Universitat d’Alcalà, on lidera el Grup d’Investigació en Teledetecció Ambiental. El seu treball ha estés l’aplicació de la geografia a l’anàlisi de la problemàtica complexa que relaciona el medi ambient i el desenvolupament humà, de gran importància per al disseny i establiment de mesures de prevenció d’incendis davant el calfament global.