L'Ajuntament de Castelló avança en la recuperació de la doble denominació de la ciutat amb l'objectiu que la ciutat passe de tindre com a nom oficial Castelló de la Plana (la denominació en valencià) a Castelló de la Plana/Castellón de la Plana. Es tracta una modificació el primer moviment de la qual es va produir el passat mes de novembre i ara el consistori vol reactivar després d'haver rebut un informe tècnic elaborat per Santiago Fortuño, filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l'UJI.“El següent dels passos que es donaran en este expedient cap a la recuperació de la doble denominació és l'aprovació de l'informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig”, ha assegurat l'alcaldessa Begoña Carrasco.“Després de la seua aprovació s'obrirà un procés d'informació pública, durant 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l'informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l'Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l'expedient en altres instàncies”, ha avançat la primera edil. Un document en el qual s'indica que el nom “Castelló” apareix per primera vegada a principis del segle XIV, poc després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. A més, este anàlisi conclou que "no és cert que l'ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l'etimologia en valencià de “Castelló”, ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de “castell xicotet”".“Este informe avala l'ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l'oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme “Castelló” a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni”, ha declarat Carrasco.En eixa mateixa línia, l'alcaldessa ha defensat que “la doble denominació no és excloent ni d'una ni d'una altra manera de cridar a la ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l'altra". “Una vertadera normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d'importants”, ha afegit.