La festa més popular de Castelló,
La Magdalena, naix a partir de la fundació de la ciutat, per la qual cosa per a comprendre el sentit de les festes i el seu significat en la vida quotidiana, és necessari conéixer la història de la ciutat i dels seus monuments més especials: les Gaiates.La llegenda més popular compta que va ser en la nit del tercer dissabte de Quaresma quan els habitants del
Castell de Fadrell (ara Castell Vell) havien de traslladar-se a la ciutat en la plana, que havia sigut recentment alliberada per Jaume I, amb millor accés i terres molt més fèrtils.
Gaiata actualLes Gaiates naixen a partir del dur i llarg camí que havien d'emprendre els habitants del castell, sabent que haurien de passar la nit a la muntanya,
van penjar fanals dels seus gaiatos i van lligar als xiquets perquè no es perderen en el camí.Els
rotllos, pans redons amb un forat en el centre, també són típics de la festa, ja que la llegenda conta que per al trasllat, es van portar molts com a provisions, penjant-los al voltant del coll per a transportar-los més fàcilment.En meitat de la nit, va començar a ploure, la qual cosa els va obligar a recollir
canyes que es van trobar pel camí per a sortejar els corrents d'aigua que es van formar en la tempesta.
Les Gaiates de l'actualitat
A partir d'aquesta llegenda que ha sigut posada en dubte, però mai desmentida, van nàixer les Gaiates, amb el trasllat de la població de turó de la Magdalena a la plana, en una difícil nit que van haver de passar en el camí. Hui,
les Gaiates són monuments que fan al·lusió a aqueixos fanals que van posar en els bastons perquè els guiaren, d'uns sis metres d'altura, en les quals
la llum és la protagonista. En moltes ocasions, en la part de dalt de les Gaiates es col·loca una espècie de ganxo, que recorda a l'arc que formen els gaiatos.Durant nou dies a partir del tercer dissabte de Quaresma, 19 barris de la ciutat de Castelló tenen la seua pròpia Gaiata, i s'organitzen diverses festes al voltant d'aquesta celebració.
Romeria de les CanyesUn dels actes més emotius, és la
Romeria de les Canyes, en les quals la ciutadania fa el camí invers, pujant des de la ciutat a l'Ermita de la Magdalena, ajudats de canyes amb cintes verdes entre els horts de tarongers. Després de l'ascens, els veïns i veïnes tornen a la ciutat, per a començar la processó de les Gaiates, en les quals les diferents juntes festeres ensenyen per primera vegada els seus monuments il·luminats en la nit.
75 aniversari de la festa
La Festa Gran de Castelló, no obstant això, no sempre va anar així. Enguany se celebra el 75 aniversari des que se celebren d'aquesta manera, des de l'any 1251 en què Jaume I va fer traslladar el poble a la plana.
Va ser en 1945 quan l'Ajuntament de Castelló va voler revitalitzar les festes de la Magdalena, fent la celebració tal com la coneixem hui. Es van crear 12 comissions festeres, de cadascun dels barris de la ciutat, i van construir les seues Gaiates, encara que hui dia són 19.En un primer lloc, quan el Castell de Fradell va ser abandonat amb el pas dels anys, la llegenda conta que un frare eremita es va instal·lar en les ruïnes del castell, iniciant el seu
culte en honor de María Magdalena. Amb la mort del frare, la població de Castelló va acudir en romiatge per a acomiadar-se d'ell. A la volta va començar a ploure, igual que el que conta la llegenda sobre el trasllat. A partir d'ací, van decidir construir una ermita en honor de Santa María Magdalena, i celebrar rogacions en temps de sequera per a demanar pluges. En aquestes rogacions, la població acostumara a fer xicotetes "gaiates" per a desfilar pels carrers.Ja
en el segle XV, es va construir una Gaiata de major grandària, per a commemorar l'extensió dels furs de València a Castelló, i antecessora de les Gaiates que tenim hui dia.Les Gaiates, moltes vegades mal comparades amb les falles de València, tenen la seua pròpia tradició, diferenciada de les seues veïnes, i conformen un eix vertebrador de les festes de la Magdalena, recordant la fundació de la ciutat, en lloc de ser un esdeveniment religiós, com són en molts casos les festes populars.