Almassora retola amb nom de literates valencianes carrers sense denominació

El departament d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Almassora ha dut a terme aquest divendres la retolació dels carrers i places de la localitat sense nomenclatura per a solucionar els problemes en el repartiment de correu i missatgeria detectat pel veïnat. En concret, es tracta d’espais en els grups d’habitatges de Caixa d’Estalvis i Pius XII, que adquireixen el nom de mestres i escriptores valencianes.

Destaca, en el cas de Pius XII, l’homenatge a Carmelina Sánchez-Cutillas. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua la va triar com a escriptora de l’any 2020, prorrogada per a 2021, i hui dona nom a la plaça del barri. Està situada entre els carrers Santa Quitèria, Cervera, Sant Rafael, Albocàsser i València. L’Ajuntament ha aprofitat la intervenció per a estendre el nom del carrer Vila-real en la seua continuació viària per a garantir l’ordenació urbana.

A més, Almassora ha reservat el nom de Beatriu Civera i Matilde Llòria (pseudònim de Matilde González Palau). Aquesta última representa un cas excepcional en la poesia de postguerra en utilitzar el castellà, el valencià i el gallec en els seus textos. Per part seua, Civera va combinar el seu treball de modista amb l’activitat periodística i l’escriptura narrativa i de contes en valencià. Va seguir els cursos de gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner en la Universitat de València i va obtindre el certificat de suficiència per a ensenyar llengua en els col·legis.

L’altre grup d’habitatges que modifica la nomenclatura és Caixa d’Estalvis, al costat del col·legi Regina Violant. María Mulet, Empar Navarro i Carme Miquel, mestres ja mortes, donaran el seu nom a tres vials en els quals el veïnat havia recorregut a l’Ajuntament d’Almassora per a informar de dificultats en la recepció de missatgeria externa. També la plaça de la Garrofera recuperarà el nom tradicional de l’antic camp de futbol, del qual existeix constància des de 1945, que hui ocupa el recinte educatiu.

María Mulet va ser mestra i va editar llibres de poesia i de narrativa tant en valencià com en castellà amb un estil molt pròxim a la parla popular. Es va dedicar quasi en exclusiva a la literatura infantil i juvenil. Pionera en la incorporació d’aquestes disciplines a les escoles, va ser una dona silenciada. Va exercir una renovació silenciosa des de dins del sistema educatiu i literari, una actuació constructiva en la mesura en què el règim ho va permetre.

Empar Navarro Giner va ser mestra i escriptora compromesa amb la renovació pedagògica i la llengua. Després de cursar Magisteri es va especialitzar en l’ensenyament de pàrvuls i alumnat amb necessitats especials. Destaca la seua defensa dels drets de les dones i la seua insistència per a garantir l’accés de les dones a l’educació com un fet bàsic i imprescindible per a l’avanç social. Navarro va afegir, a més, l’exigència de la incorporació al treball i la plena igualtat dels drets civils i laborals. Les seues reivindicacions la van portar a la presó durant tres anys i a la prohibició temporal de treballar com a mestra. Va ser readmesa.

Finalment, Carme Miquel va exercir la docència durant 39 anys. Va publicar més de 1.500 articles, va ser presidenta de la Federació Escola Valenciana i, entre altres, va organitzar les Trobades d’Escoles en Valencià (Festa per la Llengua). Entre altres mèrits, va rebre el guardó a la trajectòria dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians i va ser triada acadèmica pel ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2016.