La cílix i el tresoret han rebut un total de 15.715 visitants des del passat 11 de novembre, quan van arribar procedents del Museu de Belles Arts de Castelló per ser exposats com a part de la mostra permanent del Mucbe «Terra d'ibers».A banda del públic general que ha visitat el museu, bona part del públic que ha pogut contemplar les peces durant aquests quasi cinc mesos són grups escolars que han acudit diàriament al Mucbe, amb una mitjana de dos grups cada dia, per participar en les visites guiades i tallers que el museu ha organitzat al voltant d'aquests elements.La majoria dels estudiants procedeixen de centres educatius de Benicarló, tant de primària com de secundària, però també de Vinaròs i de Peníscola, i continuaran acudint fins a final de curs, concretament fins al 9 de juny, quan la cílix i el tresoret, les peces arqueològiques més emblemàtiques del patrimoni de Benicarló, tornaran al seu emplaçament habitual, el Museu de Belles Arts de Castelló.Cal recordar que la Direcció General de Cultura i Patrimoni va autoritzar la cessió temporal de la cílix i el tresoret al Mucbe per a exhibir-los en el marc de l'exposició permanent 'Terra d'ibers'. El préstec, per a un termini de set mesos, està permetent als benicarlandos i benicarlandes i també a turistes i gent de tota la comarca, gaudir del patrimoni cultural i de les tradicions i rituals dels ibers.La cílix, atribuïda al pintor de Penthesilea, és una copa grega que conté a l'interior un medalló central amb una parella, mentre que en l'exterior s'hi poden vore dues escenes amb cinc figures cadascuna. Servia per a beure vi de forma comunitària i tenia, probablement, una funció de caràcter ritual. Té un diàmetre de 470 mm i una altura de 112 mm i està datada del segle V aC.Pel que fa a l'anomenat tresoret, és un conjunt de peces de joieria o ornament personal que formaven part d'un dipòsit ritual: un passador bicònic d'or, dos parells d'arracades i un braçalet obert de plata. Les peces, que pertanyien amb tota probabilitat a una dona de l'alta societat, van ser localitzades totes juntes en una de les parets de les cases del poblat del Puig de la Nau i també estan datades del segle V aC.