Un any des del primer positiu: Castelló doblega la corba i es prepara per a la seua desescalada

Encara que quan es van conéixer els primers casos semblava massa llunyà, a poc a poc va anar expandint-se fins a convertir-se en una pandèmia que va canviar la vida per complet de tot el món. El 31 de gener de 2020, un turista alemany en La Gomera es va convertir en el primer cas positiu de coronavirus confirmat per Sanitat i no va ser fins al 25 de febrer, fa just un any, quan el virus va iniciar camí a la província de Castelló. Des de llavors, les restriccions, la paralització de l'activitat, la suspensió dels actes amb aglomeracions i fins i tot de les reunions socials i la impaciència per l'administració de la vacuna han marcat el dia a dia dels i les castellonenques de cada xicotet poble i ciutat.En aquell moment, es veia amb una certa incertesa l'avanç de la COVID-19 procedent de la ciutat xinesa de Wuhan cap a altres països, com Milà, que es va convertir en el gran focus d'Europa. Precisament la ciutat italiana va ser el lloc en el qual es va contagiar el primer cas positiu a la província de Castelló, un veí de Borriana que havia viatjat a un comiat de solter, tal com va informar la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública la nit del dimarts 25 de febrer de 2020. Va ser ingressat a l'Hospital de la Plana de Vila-real i a poc a poc va començar el degoteig de casos.En qüestió de dies, tot va fer un gir de 180 graus. El 10 de març, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar la primera decisió preocupant acordada entre el Consell i el Ministeri de Sanitat: la suspensió de les festes de la Magdalena i de les Falles de València, amb la intenció de celebrar-se més endavant. A penes l'endemà passat, la Conselleria d'Educació, amb 98 contagis comptabilitzats en la Comunitat Valenciana, va suspendre de manera indefinida les classes.I la mesura clau: el dissabte 14 de març va començar el confinament domiciliari, tan sols mantenint els serveis essencials, decretat per l'estat d'alarma. Malgrat que en principi només duraria 15 dies, finalment les pròrrogues ho van ampliar fins a maig, quan va començar la desescalada per fases. El primer a començar a flexibilitzar les seues restriccions a Castelló va ser el departament de salut de Vinaròs, juntament amb alguns de València i Alacant, i la resta va haver d'esperar una setmana més per a fer el pas.La nova normalitat va començar el 22 de juny, i amb això es van obrir de nou les fronteres per a permetre la mobilitat entre comunitats autònomes. Amb la situació més controlada, l'estiu no va estar tan marcat per les restriccions, encara que el turisme va viure en primera persona la duresa de la crisi derivada de la COVID-19. Això sí, el turisme de Castelló no va ser dels més perjudicats i l'aposta per un model de proximitat i sostenible es va convertir en una fortalesa i no en una feblesa, tal com va reconéixer la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Castelló, Virgínia Martí, que va assenyalar que la diversitat d'oferta i la no massificació van ser claus durant la temporada alta.La tornada de les vacances i l'estabilitat de la pandèmia a l'estiu van donar pas a la tornada a escola més atípica. Els col·legis de Castelló es van organitzar per grups bambolla per a evitar al màxim l'aparició de brots de COVID, es va crear l''aula covid', es va reforçar el professorat i es van crear protocols d'higiene, com la ventilació de les aules, la instal·lació de filtres HEPA o l'establiment de circuits per a moure's en els centres educatius. I és que des de la Conselleria d'Educació es va apostar per la docència presencial, com més tard va establir també el Ministeri d'Educació en el conjunt d'Espanya.El pitxer d'aigua freda va arribar també el 30 d'octubre, quan va començar el tancament perimetral de la Comunitat Valenciana i el de la majoria de comunitats autònomes com a resposta a l'augment progressiu de casos de coronavirus de la segona ona. Una mesura que ha continuat intacta i que no s'espera que canvie prompte, tal com ha reiterat en diverses ocasions el president de la Generalitat, Ximo Puig, que no ha dubtat a prorrogar aquesta limitació en cadascuna de les meses interdepartamentals, que a poc a poc han anat augmentant el seu debat.I és que des de meitat d'octubre la pandèmia ha anat en 'crescendo' i el Consell ha sumat restriccions que han afectat principalment la fixació d'aforaments màxims permesos en l'hostaleria, cerimònies, comerços i un altre tipus de negocis. També s'ha aplicat el toc de queda nocturn i els ajuntaments, dins de les seues competències, han ampliat les normes locals tancant espais municipals públics, com a parcs, poliesportius, centres culturals o dependències dels consistoris.Després de reconéixer que el pont de la Constitució de desembre havia provocat un gran repunt de casos, el Consell va anunciar les mesures de Nadal més restrictiu. En cada racó de Castelló, València i Alacant, tan sols es van permetre reunions de fins a 6 persones, amb un màxim de dos nuclis familiars, el toc de queda retardat a les 00 hores en Nit de Nadal i Nit de Cap d'Any i sense possibilitat de viatjar a cap comunitat.Així i tot, no va ser suficient i la tercera ona ha sigut molt major a l'inici de la pandèmia del coronavirus. Tant la consellera de Sanitat, Ana Barceló, com Puig, han reconegut que no van ser suficients les mesures i Castelló ha arribat a rondar els 1.000 casos diaris en els pitjors dies d'aquest 2021, que al gener va obligar fins i tot a confinar diversos municipis, com Xèrica, Soneja, Borriol i Atzeneta.Ja han passat 12 mesos des d'aqueix primer cas de COVID d'un veí de Borriana i les dades comencen a donar un respir com a resposta a les dures restriccions aplicades per part del Consell, que van des del tancament total de l'hostaleria i un altre tipus de negocis fins a la limitació de l'horari de comerços, la prohibició de reunions socials, el tancament perimetral durant caps de setmana de Castelló i Vila-real al costat d'altres grans capitals i el toc de queda a les 22.00 hores.Els departaments de salut de Castelló han aconseguit, en qüestió de l'última setmana, reduir la seua incidència acumulada de casos pràcticament a la meitat, encara que amb un lleuger augment de les defuncions que evidencia que la pandèmia continua ací. Tot això, juntament amb la campanya de vacunació contra la COVID-19 que ja ha vacunat a 35.942 residents i professionals de residències de Castelló, hospitals, atenció primària i ara a poc a poc arriba a persones majors de 90 anys, des d'aqueixa primera dosi que va rebre Benilde Domingo a Borriana el 27 de desembre. Ara l'esperança se centra en abril, quan s'espera començar amb la vacunació massiva a l'Auditori, el Palau de Congressos i l'Hospital de Campanya de Castelló, entre altres espais.Segons l'última actualització de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a la província de Castelló s'han contagiat 38.551 persones, s'han recuperat 37.810 i han mort 749. I hui, un any després d'eixe primer contagi, s'espera que Puig confirme la flexibilització de mesures en tota la Comunitat Valenciana, que podria permetre la volta a les reunions socials i la volta de molts negocis al seu dia a dia.