En 1983, Sole Giménez (París, 1963) va començar la seua incursió musical com a vocalista del grup Presuntos Implicados. Un grup del qual va formar part fins a 2006 quan va decidir començar la seua carrera en solitari per a consolidar-se com una de les veus del blues o el jazz més importants del panorama nacional.'Cómo hemos cambiado', 'Alma de blues' o 'Mi pequeño tesoro' són algunes de les cançons que van ser èxits l'any del seu llançament quan les seues lletres eren corejades per milers d'apassionats dels Presuntos en cada actuació que realitzaven. Unes peces musicals que no sols van arribar al cim durant els 80 i els 90, sinó que han aconseguit persistir anys després i continuar sent escoltades dècades més tard.De fet, en 2023 es van complir 40 anys des de l'aterratge de la compositora en el terreny musical i, com a homenatge, la productora Catorce va decidir gravar el documental 'Sole Giménez, Alma de Blues 40 aaños nys de música (1983-2023)' en el qual participen grans artistes com Rozalén, Víctor Manuel, Ana Belén o Joan Manuel Serrat. Una peça audiovisual el fil conductor de la qual és el concert que la intèrpret va donar el mes de febrer passat en el Palau de les Arts de València i que es podrà veure hui dissabte 25 de maig en À Punt.
Com va sorgir la idea de gravar este documental que hui s'estrena en À Punt?
Va sorgir perquè he treballat en altres ocasions per a la productora Catorce i ja tenim una bona amistat i ells em van suggerir la possibilitat que ja que feia 40 anys en la música poder fer un documental que recollira tota eixa trajectòria. Al principi, a mi em va donar una miqueta de vergonya, però al final ells van insistir i Televisió Espanyola va dir que sí llavors es van posar a fer-ho.
Com tu mateixa has dit, al principi la música era simplement un 'hobby'. Quin va ser el moment en el qual et vas adonar que cantar podia ser també la teua professió?
Em vaig adonar quan va començar a funcionar Presuntos Implicados. Jo havia fet Belles Arts i veia que en acabar la facultat el camí estava sent molt complicat; però, sempre em vaig imaginar que la música anava a ser encara més complicat i mai ho vaig veure com alguna cosa possible. Però quan va començar a ser possible em vaig plantejar que este fora el camí. Estar en la música em semblava com un somni impossible d'aconseguir i pensava que triomfar era alguna cosa que no aconseguia ningú, per això no m'ho plantejava.
Estar en la música em semblava com un somni impossible d'aconseguir
La realitat és que tu vas nàixer a París i després et vas mudar a Yecla, però València ha sigut epicentre de la teua carrera musical. De fet, el concert en el Palau de les Arts del passat mes de febrer és el fil conductor del documental.
València ha sigut molt important en tant i quant que és la meua llar. La gent de València amb la qual m'he envoltat en la música també ha sigut molt important en la meua carrera, com per exemple Vicente Sabater. Jo crec que el lloc on residixes i et situes d'alguna manera influix en totes les teues decisions i tota la teua vida i ha sigut molt important en estos últims 40 anys i ho seguix sent.
I en estos 40 anys, com ha canviat el món de la música?
Ha canviat tant que ningú la coneixeria ara mateix realment. Ara la música és irrecognoscible respecte a com era fa 40 anys. L'era digital va tirar al trast tota la manera de fer de la música analògica. Però, és cert que, en essència, la música no ha canviat. Almenys per als de la meua generació que l'entenem com asseure't a fer una cançó amb una guitarra o creiem que el text és molt important, això no ha canviat perquè l'origen seguix sent molt íntim.Els principals canvis han vingut a l'hora de fer-ho, de gravar-ho i sobretot de donar-ho a conéixer i també el consum ha canviat absolutament. Llavors cal anar adaptant-se però per descomptat els canvis han sigut dràstics.
I en el teu cas, com ha sigut esta adaptació a la situació musical actual?
Jo sempre he intentat fluir amb el moment i adaptar-me als nous temps, però sempre respectant l'essència que uno té. Jo no em puc posar a fer el que fa la gent més jove perquè no entenc així la música i he de respectar la meua essència i les meues maneres de fer.Encara així, dins d'això el que fas és adaptar-te i aprens que la imatge és molt important i que els enregistraments musicals han d'anar acompanyades dels enregistraments d'imatges i que cal estar molt activa en xarxes socials.
Concert de Sole Giménez al Palau de les Arts de València
A través de la música i també l'activisme, has sigut una ferma defensora del paper de la dona dins de la indústria. Com valores la presència femenina en el món de la música actualment?
Crec que queda molt per fer perquè encara que ara hi ha una nova generació d'artistes dones que em sembla brutal i que són fascinants, són quasi totes cantants i trobe a faltar que hi haja més dones intèrprets o dones instrumentistes i queda molt per fer ací.Després, la indústria ha canviat molt en estos últims 40 anys però no ha canviat tant com hauria d'haver canviat. En la rebotiga de la música, seguixen faltant moltes dones, tant en llocs de decisió com a tècnics o músics i això és alguna cosa que el públic no sap i que hauria de saber per a prendre consciència i per a intentar que això vaja canviant.
Hi ha una doble vara de mesurar per a jutjar el talent d'una cantant dona respecte al d'un home? Se'ls exigix més a les dones?
Generalment sí. Això és el peix que es mossega la cua perquè el joc de la cosificació ho juguen moltes dones dins de la música i això fa que a l'hora d'impulsar una carrera per part de la indústria la dona ha de també tindre unes mesures adequades.La indústria no solament exigix a una dona que tinga talent sinó que també exigix que siga atractiva. I això és una altra de les coses de les quals caldria parlar i veure cap a on ens està portant per a saber què imatge li donem de la dona a les xiquetes. Cal saber què referents tenen les xiquetes i què és el que més es valora d'eixos referents per a saber si és la veu o és la seua imatge. No estem parlant tant com deuríem sobre la cosificació de la dona en la música i és alguna cosa que s'hauria de plantejar més.
La indústria no solament exigix a una dona que tinga talent sinó que també exigix que siga atractiva
Has fet de tot durant estos 40 anys de carrera: onze discos, col·laboracions amb grans artistes fins i tot has donat el salt a la televisió participant en diversos programes. Quin és el pròxim repte professional que tens en ment?
Afortunadament, tinc moltes coses en ment i tinc l'objectiu de fer molts projectes preciosos. Ara estic immersa a arrancar un projecte que no va a ser un disc, sinó actuacions amb Juan Valderrama en les quals volem entre els dos homenatjar als grans boleros de la mà d'una orquestra simfònica i estem ara mateix preparant això. I jo pel meu compte estic començant a preparar el nou disc.
Ens pots fer aǵun avanç de com serà eixe nou disc?
Va a ser molt bonic. Estem elegint els ingredients ara mateix i l'única cosa que puc avançar és que serà molt bonic i especial.