Ja ha passat un any del canvi de direcció a la Diputació de Castelló. Com vos vau trobar la Diputació l’any passat? En quina situació estava?
El resum és que esta província torna a tindre Diputació i crec que és un bon titular. Esta institució deixa d’estar intervinguda políticament per aquells que no creien en ella. Esta casa estava convertida en una sucursal de la Generalitat Valenciana i governada per uns partits que no creien en ella.
Ara és una institució que es torna a oferir als seus 135 municipis com el seu principal aliat perquè nosaltres perseguim i estem obsessionats en ajudar als 135 municipis. Podríem dir que la societat castellonenca ha recuperat una institució que abandera en orgull les fortaleses de la província que són moltes i té la contundència per a reivindicar davant qui faça falta les seues necessitats per a créixer.
Quina ha sigut l’acció més urgent que vau prendre en el moment d’assumir la Diputació de Castelló?
La Diputació és fonamental per a esta província. Per això, la mesura més important ha sigut donar-li al ON, posar-la en marxa perquè quan està en marxa i des de totes les seues àrees ajuda com cal als municipis. Una de les filosofies que ens trasllada la nostra Presidenta Marta Barrachina en totes les accions de govern és que hem de ser una Diputació que tinga capacitat de resposta perquè la resposta l'esperen els municipis. En l’anterior legislatura, la Diputació es va convertir en una entitat sense capacitat i dormida.
"Hem fet un pla que redueix la burocràcia, incrementa els recursos i dóna més llibertat."
Entre les accions, heu presentat el Pla Diputació Impulsa. Quines són les claus del programa i si em pots fer un balanç?
El Pla Impulsa és el Pla d’obres i serveis de la Diputació, el Pla ensenya d’esta casa. Transferim els majors recursos perquè puguen ser els alcaldes i alcaldesses en autonomia qui decidisquen on els destinen. Nosaltres veníem de treballar en l’oposició en quines eren les necessitats dels alcaldes i hem arreplegat totes les seues inquietuds per a fer el millor pla possible. Hem fet un pla que reduïx la burocràcia, incrementa els recursos i dona més llibertat. Donem la possibilitat als alcaldes no tan sols de fer obres sinó també destinar una part a gasto corrent.
Ha sigut gràcies a l’escolta activa de tot l’equip de govern i de la nostra presidenta i ha quedat plasmat perfectament en eixe Pla Impulsa que no va tindre pràcticament al·legacions i demostra que ha sigut un pla de consens, el major dels últims anys de la mà dels alcaldes.
Ja heu mantingut algunes reunions per a explicar el pla als alcaldes i alcaldesses. Quin és el feedback que esteu rebent del Pla?
Nosaltres vam preparar un primer borrador que havíem parlat amb els alcaldes. Hem agarrat la maleta i visitat als alcaldes, vam fer reunions comarcals per a escoltar-los i el feedback va ser molt positiu i per eixa actitud d’escolta i de replegar les seues opinions. De la reunió anterior vam recollir millores i en la segona, ja estaven arreplegades al document i que no era anar a fer-nos la foto. També ens hem reunit amb els tècnics, que mai s’havia fet, perquè són ells qui han de tramitar el pla.
La província de Castelló com la de València i Alacant es troben en una situació complicada per l’oratge i en concret per la falta d’aigua. Des de la Diputació s’ha demanat al govern central mesures urgents. Heu tingut resposta del govern central? Vos preocupa la postura del govern central de cara a la nostra terra?
És preocupant perquè la resposta ha sigut la callada per resposta. Per a nosaltres, és principal i la nostra presidenta ho ha destacat en més d’una ocasió que esta va a ser la legislatura de l’aigua. La nostra presidenta ha remés per escrit diferents cartes a diferents ministeris per a reclamar-los ajuda i salvo una carta d’un ministeri que va ser rebuda pel secretari d’estat, la resta han donat la callada per resposta. Nosaltres necessitem una aposta real per l’aigua i esta casa l'està fent. Hem elevat els pressupostos i les nostres partides per a l’abastiment de l’aigua potable als municipis i hem aconseguit de la mà de la Generalitat Valenciana un protocol de 40 milions d’euros signat. Fins ara s’anunciaven i no s’executaven, ara ja s’està executant 4,2 milions d’euros en Canet lo Roig, Traiguera i la Jana. Són municipis amb problemes d’abastiment d’aigua potable i amb esta inversió, estem convençuts que l’any que ve a estes altures els haurem tret d’eixa llista que desgraciadament estan patint molts municipis.
Ens falta una pata i és la del govern d’Espanya que podria contribuir notablement perquè d’ells depenent una part de les inversions com són les dessaladores. Hem impulsat el Consorci provincial d'aigües, nosaltres la treballem des de la unitat i la solidaritat.
En desembre, vau aprovar el pressupost de la institució amb 193 milions d’euros. Quines són les claus d’este pressupost que esteu ja aplicant enguany?
Els pressupostos s’han fet perquè volem ser una administració que tinga capacitat de resposta. Per tant, la resposta s’ha d’atendre a un problema. Estos són uns pressupostos que venen a donar resposta als problemes que els alcaldes ens han plantejat. Totes les ajudes que hem anat llançant des de l’inici de la legislatura no venen de cap ocurrència política del govern. Totes venen a atendre les reivindicacions que els alcaldes l’han traslladat a la nostra Presidenta. Per tant, hem anat transformant esta casa en eixa administració que esperen i necessiten els alcaldes que és a qui ens devem. Igual que els pressupostos, és important com s’executen.
La Generalitat de Ximo Puig pintava uns pressupostos bonicos amb molts hospitals i després, la Generalitat del Botànic no va fer un hospital en 8 anys. Per tant, el com s’estàn executant és igual de crucial. S’estan executant per a servir als alcaldes. Nosaltres en estos moments estem en uns nivells d'execució d'inversions de més d’un 77% als municipis. Això demostra que el ritme que ha marcat la Presidenta i que ha marcat el PP des de l’equip de govern és un ritme alt.
La Diputació ha aprovat en els vots del PP, Vox i Compromís i en contra del PSPV demanar un nou marc per a la cogeneració? En què consistix esta demanda i per què penseu que el PSPV ha votat en contra?
El PSPV ha fet el que fa sempre. És votar a favor de Pedro Sánchez. En els plenaris, veiem que sempre intenten llavar la cara i protegir eixa gestió. La cogeneració en el sector ceràmic és vital i la vam presentar perquè s’articulara de manera ràpida però el sector no ha cobrat les ajudes i tampoc s'ha convocat per part del govern les subhastes de la cogeneració.
El PSPV s’excusa dient que hi ha un marc aprovat però sense les ajudes i la convocatòria de les subhastes no servix de res. Això provoca una desafecció del sector que aposta per la cogeneració. El sector ceràmic és el que major pot aportar a la cogeneració i per això s’ha d’alentar. Estem en un moment que hem d’aprofitar totes les fonts energètiques possibles i ser creatius i per tant s’ha d’alentar i no desalentar.
Des de l’àrea de carreteres, la Diputació ha mantingut una reunió amb la que fins ara era Consellera Salomé Pradas per a millorar les infraestructures de la província. Quina és la situació actual de les infraestructures en la província de Castelló? Quines considereu més urgents millorar?
La prioritat de l’equip del govern i de la nostra Presidenta és una aposta per l’interior i és una aposta per generar les mateixes oportunitats a tots. La igualtat real no és donar a tots el mateix sinó donar a tots el que necessiten per a tindre les mateixes oportunitats. L’interior tenia moltes necessitats que no havien estat ateses. Per això, hem aplicat eixa discriminació positiva i vam reclamar ajuda a la Generalitat Valenciana. Nosaltres li vam transmetre que volíem inversions per a millorar carreteres en l’interior per fer eixa xarxa de carretera més segura i d’eixa manera conseguirem consolidar població en l’interior.
Estem treballant amb la Generalitat de forma conjunta en carreteres com les de Caudiel, Higueras que ja hem fet una inversió i s’està executant 1.200.000 euros. El mateix anem a fer a la carretera d’Algimia o la 207 de Puebla Almenoso.
Abans de canviar la cartera, la Consellera Salomé Pradas va anunciar l’eix de la ceràmica que va a connectar Onda i l’Alcora amb Castelló i el Port de Castelló. És un eix fonamental amb una licitació que es preveu després de l’estiu per damunt de 100 milions d’euros i per tant, una connexió estratègica. També ho és l’aeroport de Castelló i la zona ZAC que la nostra Presidenta té molta il·lusió i està ficant molts esforços per recuperar protagonisme.
Eixos terrenys eren de la Diputació i l’anterior govern com no creia en esta casa i en la seua capacitat de gestionar-la va decidir cedir-la a la Generalitat a 100 anys perquè foren ells els que decidisquen. Ara la Presidenta està reivindicant com a motor d’activitat econòmica i eixa zona també ho serà.
En infraestructures no podem oblidar i tornem al govern d’Espanya. Necessitem la connexió de la CV-10 fins a Tarragona que ha de connectar l’interior i que desgraciadament estava pressupostada pel govern del PP i Pedro Sánchez va decidir eliminar dels pressupostos.
La província de Castelló compta amb molts municipis d’interior en risc de despoblament. Com encara este repte la Diputació?
Ho hem fet de forma contundent. Eliminant al diputat de despoblament que pot parèixer estrany. Ara esta casa des que tenim la Presidència no tenim un diputat de despoblament, tenim un equip de govern que treballa el despoblament i no tenim una partida per al despoblament sinó que tenim tot un pressupost que està centrat per indicació de la nostra presidenta en treballar contra el despoblament.
En carreteres, tota la inversió va a consolidar població en l’interior i per tant, tota la nostra acció de carreteres està focalitzada en la lluita contra el despoblament. Però si parlem d’aigua i abastiment d’aigua potable, anem a actuar amb el mateix criteri. On hi ha problemes és en zones de l’interior.
Des del consorci de bombers, una de les nostres obsessions és millorar el temps de resposta d’una emergència en l’interior. Hi ha municipis de la nostra província que tenen un itinerari d’hora i mitja per a poder ser atesos en un hospital en una ambulància i per això hem actuat amb un Pla d'helisuperficies. Hem acabat la de Sorita, estem acabant la de Barracas i anem a fer 9 en any i mig. El que fem és reduir el temps de resposta i així també davant d’una emergència, els pobles d’interior puguen vore que estan ben atesos. És una aposta decidida de tot el govern.
De cara a un estiu especialment de molta calor, Quin pla té la Diputació per a la previnció i també l’extinció dels incendis?
Esta província ha estat colpejada durament pels incendis i sabem el dur que és això. El primer que hem de fer és fer una crida a tota la població que ens ajude quan puga detectar qualsevol xicotet incendi i que siga prudent amb les muntanyes.
Ara, estan fent un treball important de mitigació, especialment per perimetrar adequadament els municipis, les zones més pròximes al municipi per a no lamentar incidents i especialment les zones poblades i industrial més protegides. Tenim nou equips repartits per tota la província que fan treballs de prevenció i estem preparant-nos en personal i equips quan hàgem de respondre. Esta casa va a incorporar 36 nous efectius i la incorporació de 10 nous vehicles que se sumaran al consorci de bomber el millor possible.
Al mateix temps, hem creat una línia de resposta d’emergència perquè no passe el que va passar fins ara. Quan vam entrar en la Diputació, ens vam trobar que encara no es vam pagar els convenis singulars als municipis afectats per l’incendi de Montanejos en el 2022 i en el 2023 i vam pagar nosaltres. No havíem cobrat ni un euro d’ajudes i això no pot ser. Això no tornarà a
passar. Hem activat una línia d’ajudes d’emergència que la tenim activa però està hibernant i en el moment que faça falta la Presidenta podrà convocar una comissió d’urgència, aprovar la declaració de zona especialment danyada i activar-las de manera immediata. Així que des del minut zero el sobrecost que li puga suposar a l’incendi estiga cobert per esta casa.
Ara ja més en el plànol personal, com ha viscut el vicepresent tercer i portaveu del govern este primer any del govern del canvi?
Amb intensitat i el ritme ha sigut molt alt. Crec que també de manera gratificant perquè hem conseguit moltes coses però també de manera il·lusionat. Queda molt per fer i hem posat la maquinària en marxa. Sabem que el ritme és bo i la maquinària en marxa i el repte que tenim per davant és molt il·lusionat.
Com és treballar dia a dia amb la Presidenta Marta Barrachina?
Ella és alcaldessa d’un municipi que no és molt gran i per tant, coneix quina és la realitat que esperem els alcaldes de nosaltres i crec que això és fonamental perquè esta diputació treballa en eixa intensitat i això fa que la presidenta tinga clar que els temps s’han d’acurtar i no podem dir-los als alcaldes que ens estem dormint en tramitació administrativa. L’equip que s’ha format és un equip que ens agrada treballar així i la resposta crec que està a l’altura.
Quin és el gran repte que teniu per a la legislatura?
Evidentment la Presidenta l’ha anunciat. Esta va a ser la legislatura de l’aigua. Assumim que no és un compromís fàcil però és el més important que tenim entre mans.
En els nuclis més poblats, dir que per a poder beure per al consum humà han d'abastir-se en cubes. Hi ha municipis que s’han gastat 135.000 euros pujant cubes al municipi però eixa és la realitat que tenim damunt de la taula. Eixa realitat ha passat perquè tenim un problema de sequera i també perquè no s’ha fet el treball de previsió per a poder-lo afrontar en les majors garanties possibles. La Presidenta fa una comparativa. El problema de l’aigua es pot afrontar de dos maneres: fen prerrogatives als peregrins de les Useres o treballant. Crec que l’anterior govern van anar als peregrins tots els anys però no va treballar massa.
Per això, quan no es fan les inversions adequades, hi ve un problema de sequera, no estàs preparat per a afrontar-lo. Per això, la inversió de Canet lo Roig, Traiguera i la Jana farà que si hi ha problemes de sequera, ells no la patisquen. A l’anterior govern, es va trobar en la millor situació possible: 50 milions d’euros de romanent de la caixa que va deixar el PP, deute 0 del PP i llibertat de gasto total. En eixe moment, devien haver utilitzat tots eixos recursos per a eliminar els problemes estructurals d’esta província i desgraciadament ens han tornat la Caixa a 0, amb unes regles fiscals imposades pel govern d’Espanya que no anem a poder disposar de recursos i de totes, esta irresponsabilitat de no haver destinar eixos recursos els acompanyarà sempre.