Galí: "Fa set anys que no apugem impostos a Almassora gràcies a la col·laboració entre administracions"

En un 2023 clau pel context de crisi mundial i cara a les eleccions, l’alcaldessa d’Almassora destaca la transformació del municipi des de 2015

Galí: "Fa set anys que no apugem impostos a Almassora gràcies a la col·laboració entre administracions"

Almassora s’ha transformat en els últims set anys a través de grans inversions on la ciutadania ha tingut un paper fonamental per a decidir. Aquesta és la principal reflexió de l’alcaldessa d’Almassora, Merche Galí, després de set anys en l’equip de govern com a regidora i ara primera edil. En un 2023 especialment complicat pel context d’inflació, la guerra a Ucraïna i els llastos de la pandèmia, i de cara a eleccions, parlem amb Galí per a conéixer els principals reptes de la localitat i què ha conduït a ells.

Vas entrar en l’equip de govern d’Almassora en 2015 com a regidora i a partir del 2019 com a alcaldessa. Amb quina Almassora et vas trobar fa set anys?

Em vaig trobar amb una Almassora que feia molt de temps que no feia inversions i eixe va ser el primer objectiu que vam tindre: reconvertir els pressupostos municipals per a poder fer inversions que van dotar a Almassora d’unes infraestructures necessàries. Durant aquella primera legislatura comencem a la recerca de transferències altres administracions per a fer possible que el que sempre havia sigut un pressupost no enfocat en inversions, canviara radicalment. Aquest va ser el motiu fonamental pel qual decidim posar-nos a treballar amb fons europeus, ja que mai s’havia optat a cap de les convocatòries que s’havien fet anteriorment.

La primera vegada, ens quedem fora dels primers municipis que es van triar, encara que havíem tret una nota d’aprovat, perquè va pujar el nivell. No obstant això, no desistim i vam anar per la segona convocatòria i ja en 2017 aconseguim eixa subvenció de cinc milions d’euros que a més involucrava a l’ajuntament d’Almassora a afegir altres cinc en molt poc temps. Això ens permetia tindre un pressupost inversor. Sempre distingisc entre pressupostos gastadors i pressupostos inversors. Passem d’un pressupost gastador del PP que venia molt marcat pel pagament de la sentència de l’avinguda Generalitat -que obligava el consistori a fer un desemborsament molt gran per a indemnitzar als propietaris- al pressupost inversor actual i amb el qual any rere any hem anat obtenint fites històriques de pressupostos dedicats a la inversió.

Quines inversions destacaries?

La major part d’aquestes inversions provenen dels fons Feder i altres venen del Pla Edificant de la Generalitat. Edificant ens ha permés acabar la construcció de l’Ambaixador Beltran – ara, Riu Millars-, hem començat el col·legi Santa Quitèria, està projectat l’institut Falomir i també xicotetes obres en els altres centres educatius que també era una fita molt important per al govern, ja que en 2015 Almassora era un dels municipis amb més barracons i en 2023 Almassora es deslliurarà d’ells. Crec que ens trobem eixe rècord de barracons i li vam donar la volta. Hem aconseguit que Almassora siga molt inversora perquè està canviant la nostra població. La comunitat educativa necessitava alliberar-se dels barracons.

Què ha suposat la construcció del Riu Millars o del col·legi Santa Quitèria?

El primer col·legi del qual ens vam poder deslliurar dels barracons va ser el Regina Violant. Van ser els primers estudiants d’Almassora que van eixir d’un centre construït íntegrament en barracons i aconseguim eixe “col·legi de veritat”, com el definisc jo, amb totes les traves que passem. Enguany ens hem desfet així d’un centre que era de 1960 com el Riu Millars i els xiquets ja ocupen un col·legi modern. Aquesta infraestructura dona resposta a les necessitats que té el professorat, que utilitza unes tècniques totalment diferents i, per tant, també necessita espais concebuts per a aquesta nova forma d’ensenyament.

Tenim també el Santa Quitèria, que era el segon col·legi d’Almassora que estava també amb barracons i, a més d’això, està ocupant una zona verda i era necessari portar-ho a la zona on ha d’estar definitivament. Als xiquets i xiquetes del Santa Quitèria els passa igual que als del Regina, van entrar en barracons i van acabar tota la seua etapa educativa en barracons. Pense que és una circumstància que no podia esperar més, era absolutament prioritari traure als xiquets d’aquestes aules prefabricades i això ho aconseguirem en 2023. El Pla Edificant ens ha permés que les escoles estiguen fetes a mida del barri on estan, als equips directius i a les associacions de mares i pares. És molt important i un avança perquè respon a la realitat del barri on estan.

A més, en aquests nous centres guanya protagonisme el contacte amb la naturalesa i ara tenen arbres, terra i permeten que l’espai no estiga colonitzat per qui jugava a futbol, per exemple. Les dues escoles tenen espais molt comunicats entre si perquè els xiquets estiguen més integrats, tenen molta transparència lumínica, les aules no són tan tancades sinó molt més obertes. El projecte de l’Álvaro Falomir, amb una construcció també molt urgent, tindrà més l’aparença de campus universitari que d’una institució tancada.

Esteu treballant en el paratge de Santa Quitèria per a fer un mirador, en què consisteix aquest projecte?

Quan arribem al govern d’Almassora teníem en la zona de Santa Quitèria una piscina que ja portava molt de temps tancada i demanem un estudi sobre les seues condicions i la seua viabilitat per saber si era possible tornar-la a obrir o veure què féiem amb aquest espai. L’arquitecte municipal va fer un informe dient que estava en ruïna i que, per tant, no hi havia manera de reconstruir-lo perquè era totalment antieconòmic.

Pensàvem que havíem de dinamitzar i acostar aquest paratge a la ciutadania perquè és un paratge natural que hem d’aprofitar al màxim. Destinarem fons europeus i també de la Diputació de Castelló per a fer una nova zona d’esbarjo innovadora, transformant l’antiga piscina en una zona de graderies on la gent puga asseure’s o fer exercici, o simplement admirar les vistes que tenim. També hi haurà zones per a gaudir del riu i per a estar menjant o berenant, zones d’oci per als més xicotets, un rocòdrom…

Ho unirem amb una xicoteta platja fluvial que tenim contemplada en el pressupost d’enguany i que vindrà de la mà dels pressupostos participatius que fem cada any des que vaig començar a ser regidora de Participació Ciutadana. I després, l’espai comptarà amb un embarcador que ja està en funcionament, on s’han fet els primers cursos de piragüisme. Tot això s’ha de convertir en un conjunt que realç un paratge natural que tenim i que pense que feia massa anys que estava oblidat.

Com valores la teua relació amb el municipi després d’haver sigut regidora de Participació Ciutadana i ara alcaldessa?

He aconseguit una premissa que em vaig imposar quan em vaig presentar a les eleccions. Sempre deia que volia que l’Ajuntament tinguera les portes obertes i que tota la ciutadania cogovernara amb mi, no sols que ens tinguérem a veure cada quatre anys amb la cita a les urnes. Els pressupostos participatius han sigut una eina que ens ha ajudat a això, precisament al fet que el ciutadà prenga decisions.

Hem establit un diàleg continu. Tots els dimarts rep a les persones que volen vindre a parlar amb mi sense cap problema i això s’ha traslladat al fet que quan isc pel carrer la gent em pregunta sobre tots els temes. El fet que els ciutadans saberen que les portes estaven obertes per a ells era un objectiu que estic molt contenta d’haver aconseguit. De fet, agraïsc que la gent vinga perquè és impossible tindre els ulls en tot. Hi ha vegades que no resolem problemes perquè o no els coneixem o no els veiem, així que tindre al veïnat treballant fent-nos propostes o fent-nos arribar les seues necessitats és fonamental.

Tots els projectes que es fan tenen incorporada la seua part de participació ciutadana, reunim la gent del barri que es veurà afectat per l’obra i els demanem la seua opinió per a tindre en compte els punts de vista de la ciutadania. Així ho vam fer al carrer Sant Jaume, el carrer Sant Lluís, en l’avinguda Castelló o per exemple amb les obres que s’estan fent en Pius XII o Corell.

Hi ha algun projecte que haja canviat molt respecte a la idea de l’equip de govern gràcies a la participació ciutadana?

No era la idea inicial que teníem, però a la Vila, en la primera de les reunions que vam tindre amb el veïnat, nosaltres vam posar sobre la taula que fora per als vianants i això és el que hem fet. Teníem previst llevar alguna zona d’aparcament, però no teníem tancat què anava a passar amb el trànsit i van ser els mateixos veïns els qui van tancar completament la zona per a fer-la per als vianants i nosaltres així ho hem dut a terme.

Almassora compta amb un projecte clau com és la construcció d’una pantalla verda en el Serrallo, per a la qual s’ha aconseguit comprar els terrenys. En quin punt es troba aquest assumpte?

La veritat és que ha sigut una fita, va anar realment emocionant arribar a eixe moment d’adquirir els terrenys. Era un projecte que s’havia anunciat mil vegades pel PP, però quan arribem en 2015 busquem el projecte i no el trobàvem. Calia posar-li remei i ens presentem als fons FEDER a través d’EDUSI i vam veure que havia de fer-se a través de la pantalla verda.

En primer lloc, vam fer l’adquisició de terreny perquè és obvi que no podíem construir si no érem propietaris i vam posar en marxa una taula de treball amb les empreses del Serrallo perquè aquesta inversió no pot fer-se tota a càrrec de l’ajuntament, les empreses que són les que generen eixe soroll i contaminació també havien de contribuir a protegir els nostres veïns i veïnes.

Hem aconseguit el compromís de costejar l’actuació per part de l’associació INDES -que integra a les empreses del polígon- i ara estem treballant amb Conselleria per a arribar a un acord: nosaltres posarem a disposició els terrenys i les empreses construiran la pantalla, amb la Conselleria com a interlocutora com a competent en la matèria de medi ambient. La Conselleria haurà de decidir com serà eixa pantalla.

Després de tants imprevistos, ho continues veient llunyà?

No, jo crec que no. Pensem en qüestió de pocs mesos, d’una banda, perquè ja hem fet els nostres deures des de l’ajuntament, i perquè les empreses estan fent els seus i tenen molt avançat el projecte. Crec que d’ací a poc la Conselleria també farà els seus.

Hem parlat d’Edificant, d’aquesta pantalla… Quin paper juga la col·laboració entre administracions en un moment de crisi com aquest?

La veritat és que em passe el dia dient que hem de treballar de manera col·laborativa. Hem de ser aliades les unes i les altres, no competir entre nosaltres perquè no té sentit. La Conselleria d’Educació, per exemple en el cas d’Edificant, ens ha ajudat molt malgrat que no tenia suficients recursos humans, i ací vam ser els primers a adherir-nos com a ajuntament posant eixos recursos.

I al contrari, també m’ho he trobat, quan nosaltres hem demanat que ens tinguen en compte. Per exemple amb el Fons de Cooperació de la Diputació de Castelló, que ens permet invertir eixos fons en el que els ajuntaments necessitem, tenim capacitat de decisió. Si porte set pressupostos seguits sense apujar impostos és gràcies a aquesta col·laboració entre administracions. Això ens permet treballar en els projectes d’Almassora.

Per exemple, vam ser capaços de repartir més d’un milió d’euros entre els comerços d’Almassora amb els nostres propis recursos, de la Diputació i de la Generalitat, alguns d’ells amb fins a 4.000 euros de subvencions. I això no ha de tindre res a veure amb colors polítics.

També ha sigut importantíssim que la Generalitat pague dins dels terminis de l’any. Per exemple, quan arribem pagava súper vesprada. Que no tinga deutes amb nosaltres ens ajuda a treballar de forma molt més eficaç.

Quina és la teua valoració del Pacte de la Ceràmica impulsat per la Diputació?

Jo diria que és un exemple de la bona política, de la qual té altura de mires. Ens afecta a tots perquè si algun poble pensa que no l’afecta el sector de la ceràmica, està molt equivocat. No sols afecta els pobles que tenen indústria taulellera, sinó que hi ha moltíssim benefici directe i indirecte en tota la província. Que tots hàgem sigut capaços d’asseure’ns i buscar solucions per a mi és fonamental i això és el que et dic que és bona política: que té mira d’altures i que mira per la ciutadania per damunt del rèdit polític que puga donar a l’un o l’altre.

Hem sigut ací quan hem hagut de reclamar independentment del color polític, per exemple amb Costes, o si està Rajoy o Sánchez en el Govern central. És hora de remar tots junts per a mantenir el sector de la ceràmica per a tota la província de Castelló.

Respecte a Costes, recentment ha autoritzat el trasllat de 7.000 metres cúbics d’arena a la platja d’Almassora. Així i tot, queden moltes reivindicacions pendents, no és així?

Per descomptat. Ara s’està delimitant la zona on es crearà el cordó dunar. És la primera actuació que hem aconseguit que el Port de Castelló duga a terme a Almassora després d’anys de reivindicacions, una lluita que va començar amb l’anterior president del port i hem continuat amb l’actual, amb Rafa Simó. Li agraïsc molt perquè ja en la seua presentació va dir que el port és de la província de Castelló, no de la ciutat. A més, tinc el seu compromís que no és puntual, sinó que és un trasllat periòdic per a compensar el mal que fa la limitació amb el port.

També hem anat de bracet en eixes reivindicacions al Ministeri perquè arriben les obres de regeneració. Hem anat tots els pobles units independentment del seu color polític. Tots els pobles entre l’Ajuntament de Castelló i el Port de Sagunt i la nostra reivindicació sempre és la mateixa: que tots els anys hi haja una part dels PGE que vagen a la regeneració de la costa. No pot ser que vaja deteriorant-se amb més rapidesa que la regeneració, perquè la mar ens guanya terreny.

Ja heu aprovat els pressupostos de 2023 i sorprén que els hàgeu presentats com a “austers”, malgrat ser un any electoral. Com s’ha treballat en aquests comptes?

Amb molta dificultat. Jo hi ha un lema pel qual em guie sempre que vaig aprendre de Santiago Agustí, “jo preferisc veïns enfadats que enganyats”. Eixa frase la repetisc sempre. Em dona bon resultat aquesta manera d’actuar. Enguany ha hagut de ser el de l’austeritat, m’haguera encantat fer grans anuncis, però ha sigut impossible. Portem 7 pressupostos seguits sense apujar impostos, amb una inflació que també afecta l’ajuntament i compromisos inversors que han de complir-se sí o sí.

L’única manera d’aconseguir-ho ha sigut retallar, cada regidoria ha hagut de retallar despeses. A més, s’ha hagut de fer front a la pujada de salari del funcionariat. Cal tornar a traure a licitació el contracte de la neteja i això s’ha vist afectat pel cost d’energia… imagina tot el que això suposa per a un ajuntament.

Ha sigut molt difícil tancar el pressupost de 2023 per a continuar oferint serveis i ho hem fet des del camí de l’austeritat. Intentarem continuar donant els millors serveis, però ajustant-nos a les nostres possibilitats, com hauran de fer les famílies. El realment important per a nosaltres són les inversions i els contractes que ens permeten desenvolupar serveis.

Com heu treballat en el pacte de govern amb Ciutadans?

En el Pacte de la Vila -format per PSOE i Ciutadans- ens vam posar uns objectius i jo crec que hui dia hem titllat més del 60% de la llista. Jo crec que ens hem tractat amb molta lleialtat i això ho ha fet molt fàcil. Ens hem integrat molt bé, hem aconseguit donar resposta al que ens plantegem la primera vegada i estic molt agraïda als regidors de Ciutadans i als meus, per descomptat.

Quines són les expectatives de Merche Galí per a aquestes pròximes eleccions?

Jo crec que estem en uns moments molt complicats, hi ha molta incertesa i no sabem ni quins partits es presentaran. Espere que els meus veïns i veïnes confien en la meua de nou i estiguen contents amb el treball que hem desenvolupat, però la veritat és que és difícil saber què pot passar.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari