"Vila-real hui és una ciutat més inclusiva, més sostenible i més innovadora amb més oportunitats per a tots"

Fem balanç dels 10 últims anys de la gestió del govern del socialista José Benlloch al capdavant de l’alcaldia de Vila-real

Un 11 de juny de 2011, José Benlloch va arribar a l’alcaldia de Vila-real. Hui ens trobem en el Gran Casino, un edifici emblemàtic, i parlem amb el seu alcalde amb qui farem balanç d’aquests 10 anys en l’alcaldia de Vila-real.

Com es trobava l’alcaldia en 2011?

Aquests dies que estem fent balanç són dies per a reflexionar. Aquella ciutat era una ciutat que era molt diferent de la que és actualment Vila-real. Era una ciutat que tenia moltíssims projectes abandonats, que van començar sense cap mena de sentit i que eren senzillament obres abandonades: Palau de Justícia, la piscina de l’Ermita, un dels poliesportius que es va començar… Era una ciutat que tenia un ajuntament que no vivia de cara a la ciutadania, tancat, poc transparent i amb un equip de govern que ha sigut el pitjor de la història de Vila-real. Aquell equip de govern del Partit Popular que va encapçalar l’exalcalde Juan José Rubert de 2007 a 2011 va estar a punt d’arruïnar i fer fallida la ciutat.

Els efectes d’aquelles històries estem vivint-los en aquest moment. Era una ciutat sense projecte, sense rumb i que no s’assemblava res a la institució de Vila-real amb la ciutadania, a la seua societat civil, a les empreses, associacions. Era una desconnexió brutal que hem aconseguit revertir, encara que queda moltíssim per fer i que amb tot no hem sigut capaços en les circumstàncies que vivim. Sí que és veritat que Vila-real hui és una nova ciutat més inclusiva, més sostenible i més innovadora amb més oportunitats per a tots i que cuida més a les seues persones.

Un dels problemes que encara arrossegueu i patiu són els problemes econòmics derivats d’eixa gestió, com es pot aconseguir millorar eixes dades partint d’on partíeu en 2011?

Perquè amb dues claus. Nosaltres heretem una ciutat d’un govern anterior tremendament irresponsable que tenia tres crisis econòmiques a gestionar. La primera del 2008, crisi internacional econòmica i financera que ens afectava a tots, però ací hi havien dues que eren pròpies de Vila-real i que no tenia cap poble del voltant. La primera era l’elevat endeutament econòmic en els bancs. El Partit Popular en aquell govern en el pitjor moment de la història econòmica de Vila-real i de tot el món en 2009 saca un préstec de 20 milions d’euros als bancs per a fer malifetes, perquè res de tot això ens ha servit per a res: una plaça major horrorosa i inútil, una ruta de l’aigua que no ha servit per a res, asfaltar un terreny per al nou cementeri que no feia cap falta, un milió d’euros tirats… 20 milions d’euros que no han millorat la vida dels ciutadans i que ens ha tocat pagar al govern actual quan arribem perquè ells pacten el préstec en 2009, pacten dos anys de cadència i quan arribem a 2011 és el primer any que hem de retornar eixos diners. D’eixe préstec en aquests 10 anys hem pagat 10 milions d’euros, 6, 5 milions en interessos i 13 en amortització. I ens queden fins a 2026 6,5 milions d’euros d’amortització i prop d’un milió d’interessos calculats més o menys.

Però, a eixa crisi de la hipoteca en els bancs, s’havia de sumar també una nefasta gestió urbanística que era il·legal i així ho han acreditat els tribunals en diverses sentències, fins i tot una d’elles penal que condemna l’exalcalde i l’extinent alcalde primer en el cas PIAF. Era un govern que basava el seu dia a dia en l’especulació de l’urbanisme, a jugar amb Vila-real i fer del nostre territori un monopoli. Un monopoli que en aquests moments estem rebent els resultats. És com un tsunami, que es produeix el terratrémol en un punt i tarda un temps a arribar i afecta de manera important a allò que va ocórrer en anys anteriors. Però clar, nosaltres havíem de gestionar eixes crisis i gestionar-les amb un nivell d’endeutament tan alt… perquè nosaltres tenim 530/540 euros per habitant de deute quan a Castelló són 105, per exemple. Tractem de buscar un equilibri permanent entre gastar en el que és absolutament imprescindible i tractar d’optimitzar allò que teníem a la ciutat.

Hi ha tres qüestions fonamentals que ens han servit per a aconseguir eixe lideratge i avanç de la ciutat que són: optimitzar el que teníem, no pensar en nous projectes i reutilitzar infraestructures i coses que teníem. Si teníem una biblioteca sense llibres que va fer el PP per més de 5 milions d’euros i que no sabíem ni per a què. I reconvertim en un centre d’innovació, en la universitat Jaume I i, UOC, UNED… Portem allí totes les infraestructures sobre aquest tema, càtedra i innovació ceràmica, biblioteca infantil, etc. Teníem un casal de festes abandonat, sense serveis, el transformem en la mesura que vam poder en centre de congressos i per ací han passat molts, per exemple la fira de DESTACA, amb 12.000 persones que passen cada vegada, o ara està servint com a centre de vacunació comarcal a tota la zona. Vam ser pioners, el primer lloc on es van començar a vacunar als professors de tota la província com a programa pilot i d’experiència, gràcies a tota la transformació que vam fer d’una nau que només s’utilitza per a fer les paelles de festes i els empedrats quan arribaven les festes del poble i nosaltres el convertim en un centre d’innovació, de congressos i d’utilització. Eix és el primer pilar, utilitzar tot el que tenim, utilitzant-lo millor.

Dues coses més. La primera: lluitant molt per a obtenir diners d’altres administracions. L’exemple que tenen vostés ací, tot aquest espai, el Gran Casino i el teatre Tagoba han sigut 1,4 milions d’euros en la primera fase de rehabilitació i ha sigut finançat per fons FEDER de la Generalitat Valenciana. Nosaltres no hauríem pogut mai en la vida poder haver emprat aquesta infraestructura i rehabilitació.

La tercera pota fonamental ha sigut la col·laboració del carrer, de tota la ciutadania. Nosaltres hem passat a Vila-real aquests deu anys de tindre dos poliesportius a cinc i un d’ells ho ha pagat el Vila-real CF amb el qual mantenim una estreta col·laboració: un win-win. Les nostres infraestructures les posem a la seua disposició, uns terrenys que teníem amb una concessió va fer possible construir la nova instal·lació del Pamesa i gràcies a això, a la construcció de dos camps de futbol a la ciutat esportiva i més camps de futbol que ha construït el Vila-real CF ens ha col·locat com la localitat d’Europa amb més camps de futbol, la qual cosa genera possibilitats de campus en caps de setmana, gent que ve a entrenar, i això és economia.

El Villareal CF té més de 600 treballadors en plantilla, és una gran empresa de la ciutat i la plaça de l’estadi de la Ceràmica es va fer mitjançant un conveni. Nosaltres tenim una aliança amb la societat civil de Vila-real, amb les nostres associacions, empreses i el que l’ajuntament no ha pogut fer, van compartir ells els projectes de ciutat que anava a ser bo per a tots, anava a donar oportunitats econòmiques ho han fet ells. I jo crec que eixes tres potes han sigut fonamentals per a una situació de tant de deute i punt d’empastre ens deixara continuar avançant.

Estem encarant la recta final de la pandèmia i ara estem parlant molt d’eixa reactivació econòmica, com es prepara Vila-real per a això?

Aquest tema és molt curiós. Record quan el president del Govern, Pedro Sánchez, un dissabte de manera tremendament inesperada, ens diguera a tots que ens quedem a casa. La meua generació -jo compliré ara 47 anys a l’agost-, no havíem viscut res així, ni tan sols els meus pares que són fills de la postguerra. Nosaltres en aquell moment havíem aconseguit véncer el que era la crisi del 2008, anàvem molt avançats, havíem avançat gràcies al treball que hem fet conjuntament a la nostra ciutat, arribem a dos anys sent cada mes la ciutat de la Comunitat Valenciana amb menys atur, un 13,8% en aquests moments, arribem a nivells d’un 11,5%, 12% abans de la pandèmia i comparat amb ciutats de 50.000 habitants de la Comunitat Valenciana que tenen un 24/23% era pràcticament la meitat.

Estàvem molt il·lusionats, havíem vençut una crisi i ens quedaven dues. La que ens havia deixat el PP amb les il·legalitats i els empastres urbanístics, que per a aquest tenim molts anys, i la que ens havien deixat del deute en els bancs. Però, almenys un ho havíem deixat arrere i teníem molts projectes de futur, moltes idees de futur per a la nostra ciutat i ve el virus i està a punt d’arruïnar moltíssimes coses. La lluita ha sigut durant tots aquests mesos intentar que el virus no ens pare, encara que és inevitable que ens frene. Jo sempre pose la metàfora d’un fre de mà d’un cotxe. No és el mateix ficar-ho fins dalt que et para, que deixar-ho a meitat, que t’ix igual el cotxe. Nosaltres hem treballat contra el virus perquè no ens parara i per tant aquells projectes que teníem, aquelles idees, aquelles aliances amb empreses que teníem arracades i que podien generar oportunitats de futur de ciutat les tirem avant.

Quan jo parle de crear treball em referisc al fet que Vila-real en aquests moments també és un referent en la creació d’ocupació gràcies al treball dels deu últims anys en l’àmbit sociosanitari, perquè tenim una forta xarxa d’entitats socials que tenen conveni amb l’Ajuntament de Vila-real. Una de les referents és la Fundació Brollador que tracta tots els temes de salut mental i que té més de 60 treballadors a la ciutat i que en aquell moment teníem un projecte en marxa que era la primera empresa de fabricació de xampinyons de la província, Vila Mico i que vam estar a punt de tindre dificultats per a tirar-la avant, però amb la nostra ajuda des de l’ajuntament i la implicació amb ells la tirem avant i en aquests moments treballen dotze persones en una empresa de responsabilitat social ací a la ciutat en un espai que és el futur clúster agroalimentari. Perquè això és el que intentem garantir, que el virus no ens parara, però és veritat que ens ha frenat.

Com encarem el futur? Ho encarem amb l’esperança de véncer com més prompte millor la crisi sanitària, que almenys la campanya de vacunació ens permeta tornar a reimpulsar totes aquestes empreses que les nostres ceràmiques tenien en marxa a la mateixa velocitat que tenien. Jo estic bastant content i bastant tranquil que no massa projectes s’han mort durant aquest any i tres mesos, estan latents. Alguns estaven a punt de començar i es van parar i són projectes molt interessants que generaran llocs de treball i economia per a la ciutat. Crec que l’any que ve serà un any bo per a la nostra ciutat, un any bo per a la província, perquè quan Vila-real tira també tira la província i també tira la Comunitat.

En eixe paper de reactivació d’atractiu turístic i econòmic, va ser un paper clau eixa marca de ciutat de festivals, congressos i esdeveniments?

Un paper fonamental. Al final, evidentment no era descobrir res, per a posar en valor el que tenies i promocionar-ho i gestionar-ho millor per a fer un producte que fóra atractiu. Nosaltres creem quatre marques de ciutat que són les que tenim en tota la nostra publicitat, màrqueting, que molts diuen que són senzillament propaganda, però que les entitats de la nostra ciutat les han interioritzades. Tenen un sentit. Jo em vaig preguntar fa nou o deu anys què era el que era necessari per a un individu del segle XXI i també per a una societat per a ser viable i hi havien quatre coses. Una cosa era educar-se, però a més contribuir en l’educació de tots i a més fer-ho durant tota la vida; la segona era fer esport i per a nosaltres l’esport és salut.

Era molt important tindre un ambaixador com el Villarreal CF que impulsaren tots els altres àmbits de l’esport i tenim una part del projecte del Vila-real que veurem que el seu PIB ha augmentat moltíssim. Quan vaig arribar al govern hi havien quatre empreses esportives privades, ara hi ha 20 gimnasos en aquests moments a la nostra ciutat. Evidentment, de 26.000 metres quadrats en instal·lacions esportives a 75.000 que hem arribat, això genera economia, comerç, genera oportunitats… Ciutat de la salut i l’esport, tenim l’hospital ací també pendent de convertir-lo en hospital universitari, aprofitar totes les oportunitats que també això ens atorga.

Més de mil treballadors que treballen ací, que molta d’aquesta gent decidira viure a Vila-real i no decidira anar i tornar cada dia era un objectiu que hem anat aconseguint i que hem d’aconseguir encara més. Salut, esport, educació, ciència i innovació. Teníem molt clar que o érem capaços de canviar la cultura cap a la innovació i apostar per la ciència o no anàvem a ser capaces de resoldre reptes del segle XXI i hi havia un element que Vila-real tenia una potència, que vosté m’ha preguntat al principi, brutal. Nosaltres tenim un bagatge en el teatre de carrer, en un festival pràcticament permés ja i en tres o quatre festivals que ja arribem i ara hem fet un per mes i hem incorporat el de malabars, màgia per ací, hem incorporat el de música clàssica, el jazz l’hem recuperat… Hem anat reincorporant una sèrie d’elements, hem posat en valor les infraestructures culturals que teníem i els convenis amb entitats com els Lluïsos, Els Tretze, la Fundació Caixa Rural Vila-real, hem posat totes les sales d’actes, els espais per a fer teatres, per a fer activitats en comú, hem invertit moltíssim en la basílica de Sant Pasqual com a referent importantíssim per a la nostra ciutat que pot generar i ja genera. Abans de la pandèmia podien arribar quatre o cinc autobusos en la setmana a visitar el museu, es passejaven pel centre, compraven en els comerços…

Per tant, nosaltres som molt conscients que el turisme que ve ací no és per a quedar-se un mes a Vila-real. Nosaltres no tenim coses per a estar un mes ací. Però la gent que va a Benicàssim a estiuejar, a Orpesa, Borriana, Peníscola, els viatges de l’Imserso que van cap a algun lloc i poden parar ací tenim coses per a ensenyar-los d’un dia, de dos, de tres. I des del punt de vista del turisme esportiu també tenim molt potencial i aquest és un dels elements que desenvoluparem moltíssim. La marca de Vila-real ciutat de congressos, festivals i esdeveniments ens ha generat una millor gestió de tota l’oportunitat que Vila-real té de fer congressos, festivals i esdeveniments i això ens ha generat que el poble siga dinàmic i que tinga contínuament activitat.

En aquests deu anys, no podem oblidar que estem vivint una pandèmia que no ens esperàvem. Com es gestiona des d’un ajuntament de proximitat una pandèmia mundial que ens ha canviat la vida a tots?

Amb moltes dificultats especialment de recursos. Però, és evident que hem de reconéixer que quan un ajuntament està molt connectat a la seua societat civil, eixa aliança que vam ser capaces de crear el 2011 quan arribem amb les entitats socials de la nostra ciutat, hi havien moltes menys de les que hi ha, i eren uns 700.000 euros l’aportació que l’Ajuntament de Vila-real feia a les mateixes per a ajudar-les a fer una societat millor. En aquests moments estem prop dels 3 milions d’euros, la subvenció que l’Ajuntament de Vila-real injecta directament en les entitats que ens ajuden per a generar oportunitats: universitats, entitats empresarials, cambra de comerç, Fundació Caixa Rural… I d’altra banda les de les persones: associacions pel càncer, salut mental, alzheimer… això ha suposat multiplicar per quasi 4 l’aportació que donem.

Què ha permés això? Nosaltres hem superat millor totes les dificultats que hem tingut perquè hem tingut una tremenda col·laboració d’eixa societat civil amb l’ajuntament de Vila-real de manera permanent. Ací estàvem tots junts a l’hora de treballar: Creu Roja, Càritas, Sant Vicent de Paül, Fundació Caixa Rural, entitats empresarials… Totes aquestes entitats que tenen conveni amb l’ajuntament de Vila-real juntament amb els nostres funcionaris, els nostres serveis públics, Policia Local i Protecció Civil hem fet una junta amb les altres administracions.

Si vosté va ara al Centre de Congressos, que és el centre de vacunació, veurà Policia Local, Protecció Civil, funcionaris de l’ajuntament… Nosaltres a Vila-real treballem tots junts, i per tant, eixa és una de les coses que ens ha permés evidentment amb molta confiança entre nosaltres eixe salt de col·laborar amb entitats i treballar junts per un mateix projecte. Ha sigut fonamental per a poder-ho superar millor. Però jo sí que vull llançar des d’ací un missatge d’agraïment ara que també tinc l’honor de presidir la delegació espanyola del Consell d’Europa i la delegació espanyola dels alcaldes.

Jo represente a tots els alcaldes d’Espanya en aquests moments davant un organisme internacional tan important com és el Consell d’Europa fa dos mesos i he de dir que l’altre dia en el departament de Salut de l’Hospital, que sóc el president, com a alcalde d’ací de la Plana vaig fer un reconeixement especial als ajuntaments i alcaldes perquè em consta que han sigut fonamentals des de la proximitat per a fins i tot inventar de quina manera podíem lluitar contra alguna cosa que era totalment desconegut que ningú sabia com gestionar i que quan l’exèrcit venia i ens ajudava, quan venien altres administracions a demanar-nos col·laboració com el president de la Generalitat en una cogovernança amb les ciutats de més de 50.000 habitants quan ens vam tindre que perimetrar i al final hem fet coses que no ens esperàvem en la vida fer perquè les nostres competències eren molt diferents, els serveis públics, la cultura, l’educació, coses de la nostra ciutat, els espais verds, jardins i vam poder gestionar una crisi sanitària.

He de dir que l’experiència ha sigut molt fructífera i ha demostrat que des de la proximitat amb les noves tecnologies, amb el talent que hi ha als ajuntaments, el que hem de resoldre és el tema de l’infrafinançament perquè si ens donaren més diners, gestionant-ho aquests diners des de la proximitat s’és molt més útil per als veïns i veïnes. I aquest és un repte que jo com a president de la delegació espanyola reivindicaré perquè evidentment el virus ha sigut una clara mostra que des de la proximitat es pot resoldre els problemes millor i ser més útil a la ciutadania.

I durant aquesta pandèmia de fet heu posat en marxa deu plans per a combatre els efectes de la COVID en tots els sectors, més de cent accions. Com s’elabora eixa prioritat quan tots els sectors estan patint en eixos moments?

Perquè, la veritat és que vam tindre en compte les necessitats com a ajuntament absolutament connectat amb eixa societat civil amb la qual tens l’aliança i això et permet encertar més amb les mesures i les prioritats. Quan has de decidir tot sol i no tens interlocutors és molt complicat. I hui dia encara més. Jo crec que el que fan de manera errònia algunes administracions i representants polítics és mirar què diuen les xarxes socials. I les xarxes socials són un percentatge de la societat el que és. I a més, a vegades molta part d’eixe percentatge és una part interessada, evidentment en generar opinió. Fins i tot hui dia hi ha en funcionament aplicacions, xatbots… que poden generar eixa manipulació entre cometes.

Però, quan tu tens una realitat de connexió amb la ciutadania i si vols parlar del comerç tens entitats que representen a altres a la teua ciutat, si vols parlar de salut mental tens una entitat pionera i absolutament contrastada que té la seua experiència, el seu bagatge sobre eixe tema, si vols parlar d’economia tens entitats per a parlar amb elles d’economia i eixe ha sigut un element molt important per a tirar avant eixes més de cent accions, cent quan les expliquem fa uns mesos, però portem més de dues-centes i plans molt elaborats que ens permeten sempre pensar en les 5 W. A mi m’agrada molt treballar planificant, i pensant les cinc W, com, quan, per què, per a qui i on. Eixes cinc coses. I, llavors, a les cinc preguntes han de contestar la interlocució amb les entitats i part de l’equip i jo. I això és un pla. La meua vida professional s’ha basat en el món privat, en l’empresa, sóc advocat, tinc la meua pròpia empresa i he treballat moltíssim en el món internacional en tot això i ho intente aplicar moltíssim a l’administració pública.

La veritat que és perfectament aplicable. D’ací han eixit tots eixos plans que han donat resposta i algunes qüestions que ens faltaven interlocució hem impulsat que nasquen. En plena pandèmia han aparegut dues entitats noves, Apesovil, que és l’Associació de Vila-real de les persones sordes, que no existia i que ells ens han fet veure com amb la pandèmia encara han patit més, però que a Espanya hi ha un milió de persones amb dificultats auditives que quan fem activitats la resta estem discriminant-les. S’ha creat una associació en aquests moments, vaig anar a la seua presentació l’altre dia amb activitats en el dia nacional de les persones sordes que va delimitar el Govern d’Espanya la setmana passada i ara ja estem treballant en activitats, amb convenis… Hem presentat una proposta en la Generalitat dins dels pressupostos participatius per a posar un intèrpret que els ajude a acudir a les administracions, si no sale el finançarem des de l’ajuntament.

I després està Ashiovi, que és l’associació d’hostaleria, que es va crear dins de la pandèmia i que aglutina diversos negocis de restauració d’aquest poble que ha sigut fonamental també per a poder amb ells tindre una interlocució i veure quin tipus d’ajudes podíem traure o podien ser útils amb totes eixes accions que hem fet, que han sigut moltes a la ciutat, i algunes d’elles molt pioneres, que em vaig comprometre amb elles i que plantegem com va ser la de fer una bonificació del 95% en la contribució en l’IBI a totes les entitats que van demanar que havien patit la pandèmia. És un tema que no ha fet cap altre ajuntament i que ha suposat prop de 500.000 euros que no ha recaptat l’Ajuntament de Vila-real i evidentment amb la situació econòmica que tenim és molt complex, però unit als 1,3 milions d’euros del Pla Resistir, eliminació de taxes de les terrasses, d’ocupació de via pública… I creem una Mesa del Renaixement en la qual estan tots els partits polítics representats i a la qual fem acudir a entitats de la societat civil perquè ens informen de com van les coses, com ho veuen, les seues necessitats… Hem posat fixes en eixa taula a l’associació de restauradors i hostalers i a l’associació de comerciants.

Cada 15 dies es reuneixen i ja l’altre dia em van dir que tenen unes deu o dotze iniciatives preparades i ara estan impulsant i fent molta força en eixa iniciativa. També pionera és la targeta Fem Poble, la targeta d’estimulació a les compres del comerç que no és el típic bo que s’esgoten i s’acaben, és una targeta recarregable i que ha vingut per a quedar-se. Per tant, si triomfa, que sembla que va molt bé i que ha tingut unes 60 sol·licituds que de cada 200 euros que consumeix en els comerços adherits a les nostres ciutats els ajuntaments pagarem 40 de subvenció, és una ajuda al comerç. I si funciona bé a partir de setembre o octubre començarem a injectar diners per a tornar a fer més campanyes perquè l’ajuntament estimule. No donem ajudes directes, sense finalitat, sinó que ho fem és d’alguna manera el que al nostre poble tots hem cregut convenient que era el més interessant. Ens ho deia molta gent. El que volem és treballar, tirar avant el negoci.

La pregunta que m’ha fet es pot resumir de manera clara. Es poden fer totes aquestes accions, tots aquests plans, quan tens una connexió permanent amb la societat i quan tens suficient entramat associatiu i viu i dinàmic a la teua ciutat que et permet que eixes accions siguen efectives i arriben. I si no ho tens, l’impuls decreix. I és el que nosaltres hem fet en tots aquests anys.

Aprofitant el tema de la Mesa del Renaixement, m’agradaria saber la seua valoració sobre el paper de l’oposició en aquesta pandèmia amb el consistori.

Més enllà del soroll que a vegades es fa i comprenc, jo també he estat en l’oposició uns anys. I a vegades perquè t’escolten i la gent sàpia que eres ací es diuen coses més estridents que unes altres. Però, després cal anar al contingut. Per a mi, com a alcalde i representant de tota la ciutat he d’anar a veure quin ha sigut realment el comportament a l’hora de votar iniciatives, de fer costat al govern en línies de subvencions, o activitats i tal. I he de dir, que pràcticament quasi quatre milions que portem ja imprevistos des que va començar aquest virus de despeses que no teníem previst fer i que ens ha desequilibrat totalment el pressupost i que estem ara intentant tornar-lo a equilibrar.

D’eixos quatre milions, jo m’atreviria a dir ací en aquests moments que no hi ha hagut ni una iniciativa d’eixos plans que hem comentat abans de més de cent accions que haja sigut votat en contra per cap partit de l’oposició. I a mi això m’ompli d’orgull perquè estem parlant que som sis partits que representen a la ciutadania de Vila-real en aquests moments. S’ha produït una espècie de paral·lelisme a l’arc parlamentari amb Madrid, ací estem pràcticament totes les forces polítiques i que siguem capaces de posar-nos d’acord tots els sis partits és complex. Després ja es pot criticar que s’execute millor o pitjor, que siguen més ràpids o menys ràpids, però jo crec que és per a estar molt orgullosos tots i especialment per a agrair-los públicament. Jo ho faig contínuament, que hagen tingut eixa altura de mires en moments tan difícils com aquests perquè la ciutadania és el que esperava.

M’ha comentat que en una pandèmia els pressupostos es desajusten, Què no s’ha pogut fer en pandèmia i quins projectes heu hagut d’ajornar o adaptar?

Molts projectes evidentment. La lluita és intentar que no ens pare el virus, però és evident que ens frena. Nosaltres el que hem fet ara és vist el desequilibri pressupostari no sols pel tema del virus que són 4 milions, sinó perquè encara ens vénen sentències d’urbanisme del PP depredador que ens fa haver de buscar diners que no tenim i continuem pagant eixos préstecs en els bancs… Per tant, la situació és molt delicada en aquests moments, però tal com deien en les reunions amb els comerciants i hostalers en els moments més difícils, quan van haver de tancar les portes em deien: “alcalde, és moment que si ens hem d’endeutar entre tots, ens endeutem, però salvarem el que tenim perquè si ho salvem els comerciants després ja pagarem impostos i ho pagarem”.

Jo coincidisc absolutament amb ells, en aquests moments hem fet aquesta aposta. Per tant, eixes qüestions que no són imprescindibles per a demà o despús-demà les hem anades alentint una miqueta. I és evident que hi ha altres projectes que són imprescindibles estar damunt d’ells i tirar avant i la prioritat en aquests moments és la lluita contra el virus i és reactivar l’economia de Vila-real com més prompte millor perquè puga ja llevar-lo de la bonificació de l’IBI i no tinguem problemes pressupostaris perquè no ingressem 500.000 euros, ficar les taxes d’ocupació de la via pública i de mercats i de terrasses per a poder no tindre eixes dificultats econòmiques en el pressupost i per això ara hem d’estar pendents d’ells i ajudar-los.

I els projectes que s’han mantingut han de veure tots a garantir despesa corrent, garantir que podem tirar avant els serveis públics mínims. Si a vegades els jardins no els tenim en les condicions adequades, la gent haurà de tindre paciència perquè per a tot no hi ha. Jo ho explique constantment i els diners que havia d’anar ací l’hem gastat en neteja dels col·legis, reforçar la neteja perquè els xiquets i xiquetes tinguen totes les garanties que toquen, donar subvencions als nostres comerços, iniciatives del Pla de Renaixement per a reimpulsar l’economia que com més prompte millor torne a ser com eren abans del virus, i paciència. Moltes coses no podran estar com estaven abans, però aquest és un moment de prendre decisions i de marcar prioritats.

Una pregunta a nivell personal. Són deu anys, amb què es queda d’aquest temps que li haja deixat una marca personal?


Deu anys són molts anys en la societat actual en la qual vivim, abans no era tant. Però, vivim en una rapidesa que ha generat les noves tecnologies i la manera de viure actualment, estem en una revolució i ens hem adaptat a tot això i fent reflexió d’aquests deu anys pensava que durant aquests deu anys han passat tres presidents del Govern d’Espanya, tres presidents de la Diputació de Castelló, i algun dels pobles dels voltants, quatre alcaldes i jo sóc ací. Això, evidentment, clar que marca. Marca perquè els projectes, i eixa és una de les qüestions que l’ésser humà haurà de ser capaç d’equilibrar i que crec que tenim tremendes distorsions en aquests moments. Els projectes dels éssers humans no naixen, creixen, es desenvolupen i es reprodueixen en dos dies. Requereixen confiança, idea primer, somnis, esforç, recursos… El que passa és que els canvis són tan brutals en aquests moments que t’has d’adaptar.

Tens un acord amb el Govern d’Espanya, et canvia el càrrec i ja canvien tot l’equip i has de tornar a convéncer a eixe equip del fet que el projecte és bo, has de tornar a generar confiança, llavors, el que més m’ha marcat ha sigut aquesta velocitat a la qual vivim, que no sé realment com he sigut capaç d’acostumar-me i d’equilibrar tot això, ho pense a vegades, però aquells que portem ja deu anys en les alcaldies, poquets, que arribem en el seu moment a la Comunitat Valenciana, tots tenim la mateixa sensació. Crec que si precisament hem imprés a Vila-real eixa marca de ciutat de la ciència i de la innovació és perquè hem sigut capaços de ser innovadors, d’adaptar-nos als canvis d’una manera brutal. Ara hi ha un president, ara hi ha un altre, ara hi ha un càrrec, ara hi ha un altre, ara està aquest projecte, ara ja no val. Molt complex, jo sóc secretari de l’empresa pública de fems que tenim un tremend problema en els fems a tot el món. En Reciplasa el president és Ignasi Garcia, el tinent d’alcalde de Castelló, i han passat quatre presidents per l’empresa.

Mantenir els projectes que moltes vegades en les qüestions humanes s’imprimeix un segell personal als mateixos és molt complex. Més enllà del que em va marcar i que em marcarà per sempre eixes persones majors que van faltar en la residència Verge de Gràcia a Vila-real. En plena pandèmia, atendre per telèfon perquè no podíem ni veure’ns les famílies que estaven deixant-los, que no podien anar-los a enterrar, que jo signava els actes per a enterrar-los en el cementeri, que no es podien ni celebrar els acomiadaments, aquell moment va ser molt dur sobretot perquè no sabies quan s’anava a acabar. Ara que ho veiem en perspectiva, a Vila-real han sigut 82 veïns i veïnes als quals el virus els ha arrabassat la vida i d’ells la meitat van ser a la residència on els treballadors van fer un treball brutal amb una por en el cos on els militars ens van ajudar moltíssim. I en aquell moment tan fosc que estàvem vivint, la sensació era: I si això no s’acaba mai? I si l’ésser humà no és capaç de ser tan ràpid amb les vacunes, no és capaç de buscar una solució i aquest virus no acaba?

Perquè eixe moment d’incertesa em va marcar moltíssim, eixe moment de no tindre esperança perquè l’ésser humà evidentment és limitat en eixes qüestions i és lògic, no l’havíem viscut mai i per tant no sabíem el final on estava, això va ser el més dur, eixa angoixa. I ens passava a tots els alcaldes quan parlàvem i especialment Morella i Castelló juntament amb nosaltres, que vam tindre residències amb moltes dificultats i pensàvem que ningú se salvaria d’eixa residència i això era molt complex. La velocitat a la qual va tot m’està marcant molt i no sé si serem capaços d’adaptar-nos, però hem de ser capaços de buscar fórmules per a frenar una miqueta eixa velocitat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari