Alfred Costa: "Estem desenvolupant els guions d'una nova temporada de l'Alqueria Blanca"

Parlem amb el Director general d’À Punt Mèdia amb motiu de l’estrena de la nova programació d’estiu

Va ser el projecte guanyador de la nova Direcció d’À Punt Mèdia. Alfred Costa és un vell conegut de la casa de l’antiga Canal 9 on va arrancar en els seus inicis com a presentador amb parelles mítiques com Núria Roca o Carolina Ferre a passar darrere de la càmera com a subdirector de programació o cap de secció de Ficció Seriada. En aquesta nova marxa com À Punt Medìa, ostentava la prefectura d’emissions d’À Punt Mèdia i des d’el mes de febrer passat, és el nou Director General. Un projecte per a consolidar À Punt entre els valencians i les valencianes, amb una graella pròxima, si pot ser en un número específic del comandament a distància i compartint emocions per tot el nostre territori.

Vas assumir la direcció en el mes de febrer i sens dubte, has viscut uns mesos històrics amb la cancel·lació de les Falles, Magdalena i les Fogueres i la crisi de la pandèmia. Com heu viscut aquests primers mesos?

La veritat és que en eixos moments era o preocupar-se o ocupar-se’n i vam escollir la segona opció dels vessants. La primera ens haguera portat a una zona de confort, cosa que no tocava que haguera sigut molt còmoda. A aquesta casa l’ha funcionat molt bé el teletreballat però conforme avançàvem els dies, es venia avall el castell de cartes que el projecte tenia en ment.

‘Si en algun moment algú entenia que esta casa la seua funció era oferir informació veraç, plural i de proximitat eixe era el moment. ‘

Estava previst entrar en març amb tota la força de la festa fallera i de la Magdalena, volia arribar al juny i fer una bona campanya a terres alacantines que és una terra que estimem molt i volem guanyar-nos el seu respecte. El projecte en aquell moment tocava focalitzar-lo en la part informativa i esdevindre informativament imprescindible i si en algun moment algú entenia que esta casa la seua funció era oferir informació veraç, plural i de proximitat eixe era el moment. Malauradament ha sigut en una pandèmia. També vàrem posar els nostres recursos tècnics a l’abast de la resta de mitjans de comunicació que per altres qüestions necessitàvem que férem el pool i això va facilitar que les institucions pogueren apropiar-se a tots els mitjans de comunicacions fora qui fora la seua mirada.

Hui s’estrena un programa amb una parella mítica, La terrassa amb Carolina Ferre i Eduard Forés. Torna una parella mítica de l’antiga Canal 9, Per què hem de vore la terrassa i quins són els seus punts forts?

En primer lloc, això és un atreviment perquè de normal tots sabem que l’estiu és un període que els castellans diuen “fer el barbecho” que és baixar una miqueta la pressió pressupostaria i de continguts sobre les graelles però nosaltres venim d’una onada de creixement i no volem abandonar-la. Era el moment de demostrar-los que continuem acompanyant-los durant les vesprades. És veritat que també ens ha ajudat el reforç de l’equip d’informatius perquè no abandonen ni un minut de producció pròpia. Mantenim els tres grans informatius: el matinal, el de migdia i el de la nit.

Entre els dos informatius el de la vesprada i de la nit, quedava un espai que encara no teníem determinat. No tenim festes, no tenim molta activitat en el carrer, resultava difícil convéncer-nos a nosaltres mateixos de fer un format de grans reporters que van al carrer,

Com això no existia, vàrem pensar fem-lo al revés, convidem als valencians i valencians a entrar en un plató, ens aprofitem dels incentius fiscals que els ajuntaments han posat a l’hoteleria, obrim la nostra pròpia terrassa, ampliem l’espai a un decorat per on pot passar una gran quantitat de gent i el que volem fer és convidar als valencians i valencianes que a partir d’esta vesprada passem per esta que és la seua casa i la compartisquen com tu deies amb una parella que si mires la taula periòdica química, hi ha substàncies que quan per elles mateixes tenen molta vitalitat i molta energia però quan les combines fan una explosió molt particular. Eixa química la trobes en algunes persones i si volem donar-li un apartat a les emocions i fer una tele molt participativa i que la gent conten les seues històries a la seua manera. La música també les pot acompanyar i quin millor que la veu que Eduard amb la seua orquestra sempre ha liderat.

També teniu una parella particular entre Carolina Ferre i Eugeni Alemany. Han fet les campanades molt dignes a la televisió.

Eugeni amb Carolina fa eixa mateixa combinació, són productes molt explosius i tenen un sentit de l’humor molt exagerat els dos. En la seua superfície epidèrmica tenen l’humor i des de l’humor volem arribar a tots els espectadors i espectadores.

Encara no sabem que passarà amb les campanades però celebrarem les campanades segur i el pas d’any però no sé dir-te en quin escenari.

També una altra novetat és el programa Així dona gust amb Óscar Tramoyeres i el cuiner Lluis Penyafort. Què aporta de nou este programa de cuina en comparació amb la gastroneta en ruta?

La premissa de creació del producte és que en este confinament hem descobert dos coses que som els reis de la “masa madre” o que som les reines de la rebosteria. La qüestió era saber si això era veritat o era un fake com molts que hem viscut en esta pandèmia si no és un fake, juguem amb l’humor.

Hem convidat a un xef que ja coneixem i ha connectat amb l’audiència valenciana i qui seria capaç de menjar-se tot allò que es cuina i ja sabíem qui podia ser però a més Óscar tramoyeres aporta una vessant molt divertida i és pràcticament un reality. En temps real ha d’acompanyar al nostre xef en el desenvolupament de la recepta i a més com no teníem prou ens preguntàvem eixa gent que ha estat a casa durant estos mesos és capaç de fer les receptes. Amb la tecnologia que ens ha descobert la pandèmia, i entrem d’una manera molt intimista envaint les neveres i cuines de tot el territori perquè en temps real també desenvolupen la mateixa recepta.

És un repte personal i també fem un homenatge als llauradors i és un homenatge com ens enfrontem els valencians amb el nostre tarannà i el volem fer amb el nostre sentit de l’humor i ben alimentats.

En plena pandèmia i confinament hem vist com alguns dels programes amb més marca de la tele s’han adaptat. Este ha sigut el cas d’Assumptes interns o No tenim trellat. Com valores la capacitat d’adaptació d’estes productores?

Ahí hi ha dos vessants una creativa i una empresarial. La primera perquè suposa un repte perquè tot el sector s’autoinvente i contínuament cada setmana. Per a ells va ser una oportunitat perquè els de la casa triplicaren per tres els espais (informatius) i ells també acceptaren el repte de no baixar-se del calaix i mantindre les emissions. Mentres altres cadenes molt més grans i amb una potencial molt més elevat, van haver de renunciar als seus productes i repetir, nosaltres vam pensar, aprofitem aquesta situació i com a bons ciclistes posem-nos a rebufo de les circumstàncies. En el cas d’Assumptes ha funcionat molt bé perquè per eixes finestres han participat persones que per una qüestió de pressupost o accessibilitat era complicat visitar el plató de Pere Aznar i tot el seu equip de destrellatats.

‘ Assumptes ha funcionat molt bé perquè per eixes finestres han participat persones que per una qüestió de pressupost o accessibilitat era complicat visitar el plató de Pere Aznar i tot el seu equip de destrellatats.’

Això ens ha fet possible endinsar-nos en casa amb valencians i ens han acompanyat per fer més familiars la pandèmia. Això també ha suposat que s’han ajustat empresarialment per dins i s’han ajustat els preus cosa que ens ha beneficiat també a nosaltres perquè hem estalviat diners en graella.

Tots han trobat un espai molt més adient al públic i ha fet un bon tàndem de comèdia amb No tenim Trellat.

Estan ja confirmats per a la tardor?

Estem treballant en ella perquè ara bé la part de vore com reforçar la vesprada i on podem trobar el públic prescriptor majoritari amb la qual cosa la nostra mirada està en la vesprada en assentar-la i si no preparar el seu relleu. Les nits sí que és veritat que tenim en el punt de mira uns projectes que hem demanat amb la secretaria autonòmica de turisme que van a prime time perquè els pensem habitualment com un docu. Hem dit a les productores que facen un format atractiu per a turisme exquisit, excel·lent, segur i de proximitat i en tres vessants, valencià, castellà i en algun producte també en anglés.

Sé que encara és prompte però teniu previsió d’algun programa de matins per a la tardor?

El canvi més important és el fet de portat les Notícies del matí a un estudi de televisió. Això ens permetrà guanyar en espai en distanciament i també ens permet multiplicar les opcions d’entrades de senyals, connexions en directe, una bona taula, un videoworld, etc.

‘El canvi més important és el fet de portat les Notícies del matí a un estudi de televisió.’

Estem parlant d’un producte molt interessant que s’ha guanyat el respecte de l’audiència valenciana però tots coneguem el creixement que pot tindre este projecte dins d’un estudi de televisió. Això permetrà de 8 a 11 una finestra d’actualitat però això no impedeix que puguem tindre altres gèneres pseudoinformatius dins d’eixa finestra.

I si parlem de ficcions, i si no et pregunte això, em mataran. Hi ha opcions de tornar a vore la mítica Alqueria Blanca amb nous capítols?

És veritat que estos projectes són de llarg recorregut però et vaig a donar una exclusiva. Et puc avançar que estem desenvolupant alguns arguments i alguns guions del que podria ser una nova temporada de l’Alqueria Blanca.

A la ràdio un dels programes més coneguts és el Al Ras i compta amb una edició de proximitat amb les emissores municipals com és Al rall. Heu pensat alguna opció també amb mitjans digitals de proximitat en col·laboració amb vosaltres?

Si de fet jo crec que és un deute que tenim. De fet la llei del conveni- marc ens encoratja a buscar sinergies de tot tipus i no només amb esta iniciativa de creació de continguts, sinó també de col·laboració tècniques o si més no, institucionals o empresarials. Amb una televisió que té recursos ja ho hem fet però és veritat que això és un deute que té aquesta casa amb la xarxa d’emissores municipals que està vinculada a la federació de municipis i províncies amb els que estem intentant materialitzar un conveni que té molt a vore amb formació però també des d’un punt de vista semiprofesionalitzat dotar-los perquè puguem dotar-nos de continguts si no que també ens parlen i ens reten a altres projectes.

Què espereu de cara als pròxims mesos en els espais informatius?

De cara a la tardor hi ha dos objectius que m’ha traslladat Raquel que a més congrega amb el projecte de la direcció general que és: Dotar d’eficàcia i eficiència els equips humans perquè tenen molt de talent però s’ha d’explotar. Ella ho ha interpretat d’una manera molt atractiva perquè ve d’un món on dins de les pròpies redaccions hi ha la pròpia competència interna per aconseguir la teua portada amb els teus companys d’una manera sana però a més tu estàs competint amb la resta de mitjans de l’ecosistema.
Eixa filosofia és la que vol traslladar ací i especialitzar a la gent en quatre o cinc àrees que aniran proposant-li els temes de les portades i els sumaris. Però a més ve acompanyada d’un component que és la tercera pota que estem construint i arribarà a novembre que és el portal d’informatius de referència d’A Punt que és el web.

‘Estem construint i arribarà a novembre el portal d’informatius de referència d’A Punt que és el web.’

En eixe web tindrà una portada informativa i esdevindrà un repositori de vídeos on tota la gent podrà trobar continguts informatius de tota mena amb una usabilitat molt intuïtiva que ens preocupava sobretot i que la gent que busca, no tardara més de dos clics perquè hem de facilitar-ho a tota la gent que s’ha fet nativa per necessitat que maneja l’smartphone amb una agilitat cada volta major i entenem que tenen unes demandes que també hem de complir amb ell.

Què esperes de la tele i la ràdio pública en els pròxims mesos?

En els pròxims mesos el que volem és assolir el projecte que tenim, és a dir, acceptar el repte de mantenir els índexs de penetració que tenim. És a dir, quina quantitat de valencians passem per ací i que entenen que és una tele que vol estar amb ells i això només ho podem fer sentint, pensant, escoltant, parlant, i comptant la realitat com ells. Això requereix molta humilitat i molt de respecte a l’audiència i si a més ho podem fer sintonitzant-nos en una botonera molt concreta del comandament a distància ja la jugada pot ser molt interessant.

No sé si creus que l’actual sistema de mediació és obsolet. És just?

Hi ha dos elements que són molt de mercadotècnica. De vegades ho compare amb el monopoly són diners de mentida, doncs no juguem. Els medidors són els que tenim i són les regles de joc que acceptem tots. Entenem que és la més representativa, en un cas com el nostre que té una penetració de gent in crescendo, de vegades segons dos o tres audímetres et poden donar les tres estreles Michelin d’eixe matí o de la vesprada. Són les regles de joc, tots juguem amb les mateixes regles i per tant tenim les ferramentes que hem d’utilitzar perquè funcione al nostre favor i no en contra. Això també és una qüestió d’estratègia i d’avançar-se, si coneixes la ferramenta i els hàbits dels espectadors o espectadores que veuen televisió digital terrestre generalista, hem de saber. Si parlem d’on està ubicada esta cadena en plataformes digitals aleshores ja és un “vórtice espacio temporal” que és difícil trobar-nos. A què hem de jugar? A trobar a eixa gent que sí que pot trobar-nos, parle de resintonització de retrobar-nos, i de jugar amb eixe segment d’edat que està més hores davant de la tele.

Què ha suposat per a tu este repte?

Més que estressant és el que hem parlant al principi. Era o preocupar-nos i posar pel·lícules i series i abandonar la batalla o fer la batalla nostra. Ara és el moment, ens hem de reivindicar i si algú entén que este servei públic té una utilitat és ara o mai i per això, no et pots retirar. És veritat i no t’oculte que en aquell moment no hi havia directors de departament, la soledat va ser una bona companya però és una qüestió d’actitud i de motivació i si tu això ho trasllades i ho inocules a la gent que t’acompanya les coses fluïxen. Al final és el que deia Unamuno toca convéncer i això només pot fer-ho si prens el relleu i és una qüestió d’actitud.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari