José Martí: "En aquesta Diputació del canvi, els protagonistes són els ajuntaments"

El president de la Diputació destaca la importància de la immediatesa i el diàleg per a eixir de la crisi sanitària i posa en valor l’autonomia dels ajuntaments per a decidir en el seu dia a dia

La pandèmia del coronavirus ha posat en alerta les administracions més properes a la ciutadania, els ajuntaments, que han hagut de respondre ràpidament a les necessitats i imprevistos de la crisi. Després d’un any de legislatura i amb la situació més controlada, el president de la Diputació de Castelló, José Martí, fa balanç de les principals actuacions de la institució i assegura que l’objectiu ha estat i serà “recolzar els ajuntaments” i fer-los “protagonistes” amb la “Diputació del canvi”.

Hui fem balanç d’un any a la Diputació de Castelló amb el seu president, José Martí. La primera pregunta és quasi obligatòria: com heu viscut des de la Diputació aquests dos mesos i mig de plena pandèmia de la COVID-19?

A peu d’obra. Ací està un poc la contradicció: sense eixir de casa, treballant molt. Hem descobert, tot el món, el treball des de les videoconferències. Estàvem tot el dia allí connectats i féiem coses que segurament ara comentarem. Féiem coses importants i que pogueren ajudar la ciutadania.

Quines han sigut les principals necessitats que vos han transmés els ajuntaments?

Des del primer moment, els ajuntaments, i també ens ho va demanar la mateixa consellera de Sanitat, que ajudàrem amb el material de protecció. Vam ser pioners entre totes les diputacions d’Espanya, perquè els ajuntaments tenien material de protecció per al personal dels serveis essencials dels ajuntaments. Això va ser una mesura importantíssima: mascaretes, bussos, gels desinfectants, guants… Això ho va proveir la Diputació molt prompte. I després també vam actuar de coordinació entre els ajuntaments i una empresa que té una persona d’ací de Castelló en la Xina per a després fer arribar mascaretes, a principis del mes d’abril, perquè l’Ajuntament lliurement poguera disposar, inclús, per a tota la seua població o per a persones més afectades. Per tant, a escala d’immediatesa en la resposta, va ser important. A més a més, qüestions d’ajornament de pagaments, el nostre personal de Protecció Civil també va distribuir, en coordinació amb l’Hospital Provincial, medicines per als malalts oncològics. Va haver tota una sèrie d’ajuda també en Serveis Socials, amb teleassistència, cridant a més de 3.300 persones majors, perquè no se sentiren a soles, ja que els majors han sigut els més afectats. Per tant, des del primer moment, en l’aspecte d’intendència, hem estat treballant.

Han sigut 250.000 euros de mascaretes quan, en eixe moment, les mascaretes eren com l’objecte més buscat, més apreciat, de tot el món, no?

Sí. Afortunadament, ara ja és un material accessible. Però en aquells moments no. Era important que policies locals, Serveis Socials… També ha sigut importantíssima la tasca de desinfecció que ha fet el Consorci Provincial de Bombers. L’UME treballava en residències en les grans ciutats; nosaltres, el nostre consorci de bombers, també va desinfectar més de cent xicotets municipis allí on ho sol·licitaven. Això tenia també un efecte important de calma, de tranquil·litat per a la població dels pobles d’interior, que veien que estava allí al costat d’ella.

En aquesta Diputació del canvi, els protagonistes són els ajuntaments”

De fet, la ciutadania el que demana en situacions així és que les institucions reaccionen ràpid, i vosaltres vau reaccionar molt ràpid, perquè dos o tres dies després del confinament ja teníeu un Pla de Xoc per a reaccionar.

Sí, efectivament. Inclús, la primera reunió la vam tindre abans que es declarara l’estat d’alarma pels nostres treballadors, que també ha sigut una idea immediata i central, buscar la protecció dels nostres treballadors. Immediatament, el 90 % es va ficar a treballar per teletreball i, després, com dius, eixe Pla de Xoc d’immediatesa, que passava també per donar liquiditat als ajuntaments. Nosaltres el que fem és, a principi d’any, en situació de normalitat, per a aquells ajuntaments que ho demanen, avancem fins al 75 % de la recaptació. Ja s’havia acabat eixe termini i vam tornar a obrir el termini en 5 milions més per als ajuntaments que ho necessitaren, perquè l’administració local en aquesta tessitura és fonamental amb eixa proximitat que té amb la ciutadania. Després, amb el Pla de Xoc, han tornat a ser 3 milions d’euros més, però eixa liquiditat per als ajuntaments que estiguera també molt present.

Com han valorat els ajuntaments el Pla de Xoc?

Jo pense que molt positivament. És més, ara també hem desenvolupat un Pla d’Ajudes de 3 milions d’euros per a fer front a la COVID. Per tant, primer, el que havia sigut eixa ajuda immediata pensant en la crisi sanitària; però ara, amb la crisi social i econòmica que, desgraciadament, ve després d’aquesta crisi sanitària, estar també ací. I tot això, a més a més, que per primera vegada la Diputació posava en marxa el Fons de Cooperació doblant el de la Generalitat. Eixe Fons de Cooperació no l’havien cobrat mai els ajuntaments i, enguany, l’havien cobrat ja. Per això diem que en aquest primer any de vida nostra, en aquesta Diputació del canvi, en aquesta nova Diputació, els protagonistes són els ajuntaments.

De fet, el passat 23 de juny es va aprovar per absoluta majoria el pla Reactiva Castelló, amb 9 milions d’euros, aprovat per unanimitat.

Sí, perquè si en tota aquesta crisi haguera de destacar dos qüestions, la primera és la que hem comentat, que és eixa immediatesa en la resposta que vam tindre, i la segona, el diàleg. Jo també, des del primer moment, vaig tindre clar, i també el president del Govern, Pedro Sánchez, que tot calia fer-ho des del màxim consens, des de la màxima unitat, que és el que demana la ciutadania. Quan hi ha una situació difícil com la que estem travessant, el que és important és que tots tirem endavant. Després, si de cas, ja parlarem que es poguera fer açò o allò, però el més important era tirar endavant. Jo per això vaig oferir molt prompte també que la Junta de Portaveus, que és la que hi ha normalment per a preparar els plens, adquirira un pes específic major i, a partir d’ací, anàrem tots junts a uns fons de lluita. I això fer-ho comptant també amb la societat, perquè jo pense que són importantíssimes aquestes nou meses de diàleg que vam obrir i vam estar en converses amb tots els sectors socials. Nou meses de diàleg nosaltres des d’ací i, després, una cosa que és molt nostra, el Patronat de Turisme, per la seua part, també havia iniciat una taula de crisis per a escoltar tots els sectors turístics que tan essencials i tan importants són en la nostra província. Per això, en referència a eixos 9 milions, són 3 milions per als municipis, perquè ells també facen arribar a la seua població. I, després, quasi 3 milions també per al sector turístic, que per a nosaltres és essencial.

En aquesta crisi cal destacar dos qüestions: la immediatesa i el diàleg”

I et va sorprendre el consens en temps on han sigut notícia, principalment, les discrepàncies en el Congrés dels Diputats quan la Comunitat Valenciana ha brillat pel consens en general?

Sí, jo pense que en eixe sentit també el president de la Generalitat, Ximo Puig, ho va tindre clar des del primer moment i, de fet, s’estan obrint eixes meses de diàleg, i ara estan treballant per al que serà la resposta des de Les Corts, des dels sectors socials i econòmics i des del sector institucional, ajuntaments i diputacions. Per tant, nosaltres ací ho vam treballar, vam dir que tots els partits amb representació en la Diputació feren les seues propostes. Ho vam treballar, eren propostes que es podien assimilar pels distints partits. Alguns van haver de renunciar, com és normal quan hi ha un pacte, però eixe pacte va ser possible i d’això pense que ens hem de felicitar tots. I, com faig sempre que tinc ocasió, agraïsc als nostres socis de govern, a Compromís, i després als dos partits de l’oposició, PP i Ciutadans, el seu tarannà de diàleg, que ho ha fet possible.

També heu aprovat el Pla 135 d’Obres i Serveis. Em pots destacar quines són les principals línies del Pla?

Nosaltres volem que eixe esperit de diàleg estiga present, i abans de tota aquesta crisi de la pandèmia, l’any passat, nosaltres, a l’hora de confeccionar els pressupostos, també vam tenir la iniciativa de sentar-nos comarques per comarques amb tots els alcaldes. Una eina fonamental d’ajuda als ajuntaments és el Pla 135, i allí, parlant amb els alcaldes, ells mateixos van proposar, entre altres coses, una sèrie de mesures per a millorar el Pla 135 que nosaltres ja hem adaptat al Pla 135 d’enguany. Sobretot, una qüestió que preocupava als alcaldes és que, quan es fa la licitació de l’obra i hi ha una baixa, eixa baixa passava a la Diputació, i ells demanaven que es quedara, lògicament, en els ajuntaments. I això s’ha incorporat i estarà present en el Pla 135 d’enguany. I després també alguns alcaldes, en el que són despeses ordinàries, demanaven que es pujaren, perquè el que era habitual era 70 % per a inversió i 30 % per a despeses. El que hem fet és que es pot demanar fins al 50 % també en despeses ordinàries, que de vegades els ajuntaments menudets tenen eixe altre tipus de despeses. Eixes dos línies s’han incorporat en el Pla 135 d’enguany, i això pensem que ha sigut també una millora que han vist molt favorable els ajuntaments.

Fa molt poc, vas complir un any, encara que semblen moltíssims, del canvi de la Diputació. Després de 24 anys de govern del PP a la Diputació, ha arribat el canvi amb tu en aquest cas. Com ho valores?

En principi, com no pot ser d’altra manera, he d’agrair al meu partit, perquè és tot un honor. A més, una persona com jo, que ha estat moltíssims anys en el partit, amb càrrecs orgànics, però que al cap i a la fi era un alcalde d’un poblet de 500 habitants, Sueras, en les primeres estivacions de la Serra d’Espadà. Que els socialistes castellonencs confien en un és un honor que he de reconéixer i que, també, jo personalitze en el nostre secretari general, Ernest Blanch, que va veure clara eixa aposta del nostre partit perquè es visibilitzara el gran repte que tenim, que és el repte demogràfic; el gran problema que tenim, que és la despoblació. Això es podia visualitzar molt fent eixa aposta perquè fora un alcalde d’un poble menut que, també, lògicament, pot tindre molta més disponibilitat que alcaldes de pobles grans. Eixa va ser una idea del nostre secretari general Ernest Blanc, una idea de l’executiva, i que vam dur endavant.

També amb l’ajuda d’Amparo Marco, amb l’ajuda de Castelló. Ací, tot els que havien sigut presidents de les diputacions, tots havien sigut regidors de Castelló. L’alcaldessa Amparo Marco també ho va tindre clar i també va estar en eixa aposta. I el primer és això. Important és el 28 de juny, que és el dia que, ací precisament, vaig prendre possessió, però jo recorde també molt especialment el 19 de juny, que és quan el meu partit, el Comité Provincial, pràcticament per unanimitat em va proclamar candidat del partit Socialista a la Diputació. I, a partir d’ací, eixa línia municipalista jo vull que estiga molt present, i jo pense que ho ha estat, i ací estan els números. Mai els ajuntaments de la província de Castelló havien rebut de la Diputació tants diners com enguany, perquè ací ha estat també el Gloria, que també va suposar un entrebanc important, ha estat també la COVID. Però, encara que no hagueren estat, el Fons de Cooperació és una nova ajuda que tenen els ajuntaments que no tenien. I també eixa liquiditat d’avançament; enguany, hem avançat als ajuntaments més diners que mai. Jo, a escala teòrica, sempre ho he tingut molt clar: nosaltres som administració local. Inclús, a mi m’agrada més parlar d’una administració local que són les diputacions intermunicipals, més que supramunicipals. Nosaltres estem entre els ajuntaments per a recolzar-los i per a anar endavant.

Mai els ajuntaments de la província de Castelló havien rebut de la Diputació tants diners com enguany”

Quins seran els principals eixos d’aquesta legislatura, que potser s’han vist un poc trastocats per la pandèmia?

Sí, efectivament. Una idea fonamental que s’ha vist trastocada en eixa línia era passar de les subvencions a les diputacions de la concertació. És tot un canvi, que jo entenc que costarà. És allò que nosaltres diem constantment: volem que els ajuntaments siguen majors d’edat, que ningú decidisca per ells, que siguen ells els qui diguen realment per a què volen. I nosaltres per a què estem? Nosaltres estem per a donar-los recursos tècnics, econòmics i de personal, però que siguen ells els qui decidisquen. Eixa és una idea fonamental. I això es fa concertant amb ells, mirant, inclús, la possibilitat que no fora anualment, sinó plurianualment, que l’ajuntament diga en què vol orientar les seues polítiques. Això és un canvi total, perquè ací s’havia treballat molt des de la tutela, des del paternalisme. Nosaltres no estem allí, sinó que estem en la Diputació de la concertació. Això és fonamental.

Com abordareu el fonamental repte de legislatura, que és el despoblament que pateixen molts pobles?

Jo sempre ho dic: una forma d’abordar fonamental aquest tema és la fiscalitat. Jo pense que ha d’haver una discriminació positiva per a la gent que viu, treballa i inverteix en els xicotets municipis. Però això, la política fiscal, no està en les nostres mans. Nosaltres podem pressionar, fer força perquè això es tinga en compte, i podem actuar en altres àmbits. Podem actuar, que és el que fem i volem incrementar, que els drets de ciutadania de les persones de l’interior no es vegen minvats. Una qüestió fonamental: benestar social, que també en els nostres pressupostos enguany s’ha augmentat aquesta partida de més de 2 milions d’euros. Totes les polítiques de benestar social per a nosaltres seran fonamentals i tenen eixa mirada cap a l’interior, cap als pobles que ho necessiten.

Una altra línia fonamental que a la llarga és fonamental, el canvi cultural. Hem de veure el rural, i cada vegada s’està caminat més en eixe sentit, no única i exclusivament com un sinònim, que també ho és, d’agrari, de ramader, sinó el rural com a sinònim de benestar, de qualitat de vida, de salut, de tranquil·litat. Potser açò actue en el fet que la gent busque de nou eixa pau, eixa tranquil·litat, eixe benestar que li done l’interior. I nosaltres ací estem molt implicats i volem incidir també en eixe aspecte. És un tema difícil, a ningú se’ns oculta que és un tema complicat, però les societats no estan tranquil·les mai i tot va canviant, i potser ara es fa un cert canvi en la mirada, que és fonamental.

Totes les polítiques de benestar social tenen eixa mirada cap als pobles de l’interior per a combatre el despoblament”

Fa uns dies vas comentar que la pandèmia podia ser una oportunitat i que havíem d’aprofitar-la, imagine que per a reinventar-nos. Ens ho pots explicar un poc?

Sí, i en eixe sentit nosaltres també estem molt implicats en tot el que són les noves polítiques d’innovació, de digitalització, de sostenibilitat… Pense que ací també hi ha moltes coses a fer a l’interior, eixa bretxa digital cal superar-la. Hem d’anar a que l’interior tinga unes bones comunicacions, uns bons sistemes informàtics, no sols per a entreteniment, sinó també per a l’emprenedoria. És a dir, per què aquell professional que vulga treballar, i ara des de casa, no pot estar en un municipi de l’interior que li pot oferir una qualitat de vida també tan important?

Açò ha sigut un màster intens de dos mesos i mig. Com ho has viscut a escala president i a escala personal?

Amb preocupacions. Jo soc alcalde de Sueras, i només començar vam tindre un cas en la localitat, que a més era una persona pròxima a mi. Era una persona molt volguda, socialment molt present en el municipi, més amb les persones de la tercera edat, i aquesta persona va faltar. Vam dir: «Bo, ara a veure què ens vindrà». I la veritat és que després no, tot el període ha estat bé, no es va contagiar ningú, però eixa preocupació inicial la tenies per un cas pròxim i per tot el que estava passant.

I, després, amb feina. Jo també vinc del món de la filosofia, he sigut professor de Filosofia i tinc algun article setmanal pensant des del món de la filosofia el que es pot dur o aprendre, perquè jo el que dic és que l’ésser humà està aprenent constantment i d’aquesta experiència hem d’eixir un poquet més savis, amb més experiència i, si pot ser, inclús un poquet millors. I, en eixe sentit, no tan sols resistir, sinó la resiliència, veure si açò ens pot donar nous impulsos i amb eixa tornada al rural, amb eixa digitalització. A veure si tot açò pot servir-nos, i hem d’aprendre en eixa direcció. Per tant, no hem tingut temps d’avorrir-nos. Ha sigut, efectivament, un any intens, però un any viscut també molt directament, perquè em trobe tant amb la gent que treballa més pròxima a mi en presidència com amb els diputats; pense que hem configurat un bon equip. Els diputats estan treballant en les seues àrees també amb il·lusió. També, aquesta nova Diputació té moltes coses per fer encara, però anem endavant amb ganes i amb força.

L’ésser humà està aprenent constantment i d’aquesta experiència hem d’eixir un poquet més savis”

Quin serà per a tu el gran repte d’aquests quatre anys que t’agradaria aconseguir?

El gran repte seria que deixàrem una província més vertebrada, i no amb aquesta gran diferència entre costa i interior. Eixe seria un gran repte, que potser no està del tot en les nostres mans, però seria, efectivament, el que ens agradaria.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari