Virginia Martí: "La gent està apostant pel territori i redescobrint el que té Castelló perquè som un destí complet"

“Alguns destins s’han hagut de repensar, però a Castelló el que semblaven debilitats ara són fortaleses”. Aquesta és una de les valoracions que fa Virginia Martí, diputada del Patronat de Turisme de la Diputació de Castelló, després d’uns mesos d’incertesa on el sector turístic ha patit directament les conseqüències de la pandèmia. Amb l’inici de la temporada alta, la diputada assegura que cal veure amb optimisme el futur perquè “encara que sempre es diu el mateix, som un destí complet i ací ho tenim tot”.

Quins reptes et vas plantejar a l’inici de la legislatura?

Els principals reptes ja no sols meus sinó també des del Patronat de Turisme eren tenir una estratègia definida a nivell turístic, que eixa estratègia arribara al territori per a vertebrar-lo i intentar modernitzar el patronat. Nosaltres tenim com a missió ajudar a la promoció turística dels destins però pense que podem anar més enllà. Som una província menuda que no arribem a 600.000 persones i som l’administració supramunicipal més propera als ajuntaments, per això podem ser la ferramenta i l’administració pont amb la Generalitat per a la promoció turística.

En algunes intervencions has explicat que l’anterior Patronat estava antiquat. Per què?

No és antiquat, però el patronat i el seu ple va nàixer fa 16 anys i en eixe moment els objectius i l’estratègia turística era una i ara eixa estratègia ha anat evolucionant al llarg dels anys i pensem que cal fer canvis, modernitzar-lo i obrir-lo a tot el teixit empresarial que està en aquest sector i sempre ha estat ahí.

Feia falta treballar en els municipis amb visió i estratègia turística”

Cadascú ha portat la política turística de la millor manera que ha pogut i jo veig necessari que en el mateix territori tinga unes línies clares d’actuació, veure què tenim, quins recursos podem convertir en productes i després explotar-los i que siguen comuns a tots, és a dir, que donen una visió global del que és la província de Castelló.

Vosaltres heu defensat molt l’impuls dels municipis. Com s’aconsegueix visibilitzar-los però alhora també vertebrar el territori?

Nosaltres som uns ferms creients dels plans de governança i dinamització turística que ja es van implantar en legislatura anterior. És un projecte que naix des de Turisme Comunitat Valenciana, on som paral·lels al que pretén implantar el Govern d’Espanya. Són uns plans plurianuals on les tres administracions (autonòmica, provincial i mancomunitats i agrupacions de municipis) destinem vora 900.000 euros i eixe és el revulsiu que creiem que feia falta. Feia falta treballar en el mateix territori amb visió i estratègia turística. Com que estan codirigits per Turisme i la Diputació, podem implantar en el territori línies estratègiques.

Els eixos principals que tenim són donar un plus al turisme de sol i platja i la sinergia entre la costa i l’interior. Com s’aconsegueix? Posant en relleu productes que siguen comuns a tot el territori. Tenim una província que orogràficament és de les més muntanyoses i creiem que és un recurs que cal aprofitar. En eixe sentit, un dels eixos claus és el cicloturisme i altre és el turisme actiu, perquè pensem que també tenim recursos naturals i empreses que es deixen la pell en posar de manifest un turisme actiu que cal posar en valor.

L’altre eix és el turisme gastronòmic. A la província s’ha apostat per tenir una marca pròpia, un club de producte, Castelló Ruta de Sabor, i ahí és on entra en joc l’evolució de la marca cap al club de producte de turisme gastronòmic.

Sembla que aquest turisme sostenible ha sobreviscut més a la pandèmia del coronavirus, a diferència del turisme massificat d’altres territoris…

Així és, al final molta gent em diu que som un destí slow. Per molt que ens parega que Peníscola tinga molta gent en agost, no és un destí massificat com el d’altres destins de costa blanca, per exemple. Per això et dic que inclús els nostres destins més visitats són destins slow, és a dir, destins familiars, on podem jugar i apostar per la sostenibilitat… nosaltres som una província on encaixen totes aquestes qüestions. Alguns destins s’hauran d’haver repensat durant aquesta pandèmia, però nosaltres, amb el mateix que hem oferit altres temporades, ara com ara oferim les condicions i les necessitats que els turistes demanden en aquest moment.

Per què Castelló és un destí segur?

Bé, nosaltres som un destí segur perquè no estem massificats, tenim molta diversitat de destins. Les nostres destinacions no sols estan a la costa, sinó que també tenim interior. Tenir aquesta diversificació d’espais i destins afavoreix que la gent no es concentre en un únic punt. A més, tenim molt de territori amb poca població i tot el que semblaven entrebancs o debilitats, ara són fortaleses que ens afavoreixen més que ens perjudiquen.

Ara per ara oferim les condicions i necessitats que els turistes demanden”

Com estan vivint la temporada turística els municipis més menuts?

Estos dies vam estar per l’Alt Palància visitant la mancomunitat, on s’estan implantant els plans de governança, i tots em van dir que estaven tenint una gran ocupació. I el que jo veig directament és que, per exemple, molta gent de Cabanes està anant a Villahermosa, a fer rutes de rius… jo crec que ens quedem més al territori i estem gaudint i descobrint tot l’interior i els racons que tenim al costat de casa. Una part positiva que cal traure és que la gent està apostant pel territori i està redescobrint el que té Castelló.

Una de les principals novetats és la incorporació de nous representants del sector turístic als plens i més participació en les taules sectorials. Què heu aprés d’ells i elles?

En aquesta greu crisi hem fet fòrums on el sector ha tingut veu i vot i realment el que hem aprés és que nosaltres fem política institucional però als qui li la fem és a ells i elles. El consens al qual hem arribat a l’hora de prendre les decisions ha sigut en pro del sector i els seus empresaris i això el tenim claríssim. A l’hora de configurar el patronat aquesta nova legislatura teníem clar que calia donar espai a altres agents fonamentals del sector.

Quines eren les seues principals preocupacions?

Jo he tingut èpoques dures en la meua carrera professional, però cap com esta perquè es va mesclar la part laboral i la personal i tot ha sigut una època roïníssima, la veritat. Roïníssima per veure el trosset de cor del teu poble, les mesures, les solucions que calia buscar… i després en l’àmbit provincial, veure el drama dels empresaris. El primer fòrum que vam fer, on va nàixer el Pla de Xoc, era un drama. Vaig fer una primera ronda telefònica per a convocar-los i era un drama, la gent no veia més enllà en plena crisi sanitària sense haver arribat al pic de la corba. No veien estiu, temporada, s’havien posposat les Falles i la Magdalena, la Setmana Santa… al final les coses han anat evolucionant i han pogut obrir en estiu. Cal obrir i estar ahí, però sabíem que aquesta temporada era per a mitigar les despeses que tenen perquè no siguen tan greus, però ha estat una època dramàtica i segueix sent-lo.

Encara que els nostres turistes són nacionals i les decisions a nivell internacional com les del Regne Unit no ens afecta com a altres destins, però aixina i tot els rebrots i les notícies que hi ha no afavoreixen gens a vegades. Cal veure en eixos rebrots què signifiquen en el conjunt de la població, si estan controlats… però si nosaltres d’eixa notícia fem un món, es perjudiquen els destins turístics. Està clar que cal informar, però no s’ha de posar una alarma perquè som destins segurs i volem que la gent vinga i això és tasca també dels mitjans de comunicació, de no ser massa sensacionalistes perquè ens juga a la contra. Hem de saber conviure amb els rebrots perquè sempre hi haurà. Si tenim clares les mesures de seguretat, podem conviure amb ells perquè Sanitat ja s’encarrega de posar el control sobre l’evolució de la pandèmia.

Heu aprovat per unanimitat el Pla de Xoc, amb 2,8 milions d’euros de pressupost. Quines actuacions contempla?

Als fòrums amb els diferents agents socials i sectors empresarials l’objectiu i les prioritats que teníem eren 3. En primer lloc, protegir el teixit empresarial, sabíem que havíem de protegir-lo amb les nostres competències. En segon lloc, garantir la seguretat dels destins amb ajudes als ajuntaments per a aconseguir la confiança dels mercats i reposicionar-nos i, finalment, aprofitar les virtuts del nostre turisme slow i sostenible. Aquestes tres prioritats es tradueixen en un milió d’euros als 19 destins turístics, 500.000 euros de la Diputació de Castelló i 500.000 euros de Turisme de la Comunitat Valenciana per als 16 municipis costaners i els 3 que tenen platges continentals (Navajas, Cirat i Montanejos).

A això se sumen altres 500.000 euros de la Diputació per a municipis turístics d’interior i altres 500.000 euros per a les empreses que pertanyen a la marca de Castelló Ruta de Sabor. Aquesta marca va nàixer per a ajudar al sector agroalimentari i ha anat evolucionant fins a agrupar també empreses turístiques, per exemple bars, restaurants, hotels… i inclús, agències de viatges. La resta de partida es destina a la promoció.

El que abans semblaven entrebancs o debilitats, ara ens afavoreixen”

Dins del Pla de Xoc heu treballat molt amb el sector privat. Quin balanç fas d’aquesta col·laboració?

Molt positiva. Com he dit, per a nosaltres protegir el teixit empresarial, que ells tinguen veu, un espai dins de l’administració on poden parlar i explicar els seus problemes amb total llibertat és molt positiu. A més, nosaltres actuem com a nexe amb administracions superiors o per sota de nosaltres i crec que això és molt important. Al cap i a la fi, som una província menuda i entenem que el paper que juga el Patronat és molt important tant per als municipis com a les empreses.

Quina gastronomia té Castelló que fa la província tan especial?

Castelló Ruta de Sabor és un projecte que surt per a impulsar el sector agroalimentari des de Desenvolupament Rural. Vol aglutinar les diferents empreses i emprenedors que ja treballaven o volien apostar per viure de la terra i la seua gastronomia. I ha derivat en un projecte de club de producte i turístic de turisme gastronòmic. Nosaltres, a diferència de les altres províncies del País Valencià, tenim grans productes, com la tòfona, els olis de les olives mil·lenàries… jo crec que els empresaris, les empreses i les mateixes administracions ens hem adonat que tenim molt a dir, que podem eixir amb la cara ben alta a obrir-nos un espai dins del mercat gastronòmic que res ha d’envejar a altres.

De fet, en moltes zones de la nostra província estan treballant molt bé en els nostres productes i et puc dir que tenim molt bons. Aprofitem els productes que tenim i els convertim en una oportunitat turística perquè volem que la gent visite la nostra costa o interior puga gaudir dels productes que tenim ací.

José Martí y Virginia Martí en estands de Castelló Ruta de Sabor

Ara estem treballant en una modernització de la marca. La part més agroalimentària continuarà depenent de Desenvolupament Rural perquè són els qui han de posar en marxa les polítiques, estar en contacte amb els productors, però per no morir d’èxit, necessitem que el nostre teixit empresarial de gent que està apostant per tenir empreses tinga canals de comercialització i distribució i ahí és on està la part de Turisme. Ens encarreguem i encarregarem d’obrir al mercat els productes castellonencs tant en canal de distribució de línia agroalimentària com després a nivell turisme. Per això, enguany en Fitur vam entrar dins del projecte Exquisit Mediterrani. El positiu que tenim és que complementem l’oferta de la resta de províncies amb Castelló Ruta de Sabor. Ens hem de fer costat i la veritat és que el projecte està reconegut i aixina ho vam veure a Gastrònoma.

Jo vull veure el futur amb optimisme, a nivell turístic, és el pitjor any, perquè cap crisi ha afectat tant com la d’aquesta pandèmia. Sempre hem espentat i ara ens ha tocat de ple directament. Esperem que prompte hi haja una vacuna, que les empreses amb les ajudes de totes les administracions puguen eixir de l’any de la millor forma possible – encara que sabem que amb moltes pèrdues, perquè les dades d’ocupació són dramàtiques -. I a nivell d’institució cal veure el got mig ple i veure una oportunitat per a fer un replantejament en el nou pla estratègic i veurem quina perspectiva i enfocament fem al turisme a partir d’aquesta situació, perquè açò serà un abans i un després per a totes les destinacions turístiques i cal traure la part positiva siga com siga.

Per què animaries a la ciutadania a venir a Castelló?

Pareix que sempre diguem que ho tenim tot, però és que és de veritat, a Castelló tenim tot vages on vages. Som un destí complet i això cal recalcar-lo, tenim uns destins de platges meravellosos, on pots veure al fons la plena muntanya, paratges naturals vora mar, eixos interiors plagats de zones amb rius on pots gaudir d’eixe altre tipus de turisme i sabem que valoren molt els nostres pobles en estudis internacionals. Som una província amb pobles molt bonicos i cal saber explotar-los, inclús des del propi territori creent que som guapos, que som atractius per a la resta de la gent. Eixa pedagogia també és responsabilitat nostra. A Castelló pots disfrutar de la costa, de l’interior, de productes gastronòmics de renom i qualitat i eixa diversitat d’oferta en un sol territori ens fa ser un destí complet que sempre et fa descobrir coses noves.