Hui ja fa
770 anys que es va fundar la ciutat de Castelló i, amb això, s'han preparat una sèrie
d'actes commemoratius i adaptats a la situació actual de la covid-19, com un acte institucional en record a les
víctimes del coronavirus, que tindrà
lloc aquest divendres 10 de setembre.Els actes començaran
aquest dimecres i acabaran el diumenge, amb visites
teatralitzades, espectacles de joglars i bufons de l'edat mitjana, així com exposicions culturals que fan referència a monuments reconeguts a Castelló com són les gaiates, entre altres.A més, per a aquest esdeveniment s'ha preparat un
operatiu que contempla el
reforç policial entorn dels actes a l'aire lliure per a vetlar pel compliment de les mesures vigents de protecció i de prevenció davant la covid-19.«Hem plantejat un programa adaptat al context actual i tenint en compte els protocols anticovid, per a poder gaudir de l'Aniversari amb les màximes garanties de seguretat i seguint amb les mesures de protecció de la salut», ha assegurat l'alcaldessa,
Amparo Marco.PROGRAMACIÓ
La programació començarà el
dimecres 8 de setembre, on hi haurà un volteig de
campanes al Fadrí a les 12.00 hores. A la vesprada, a les 18.00 hores, s'inaugurarà l'exposició «Gaiates de mà» organitzada per la Gestora de Gaiates, que estarà
oberta fins al 30 de setembre, en el Claustre del Museu de Belles arts de Castelló. Finalment,
a les 19.00 hores, es commemorarà el
XX aniversari de l'escultura de Tombatossals, organitzada per la Colla del Rei Barbut, en l'Estàtua de Tombatossals de la ciutat.El
dijous 9 de setembre hi haurà un acte a les
19.00 hores, on s'entregaran els
Premis Ciutat de Castelló 2021, a la sala de conferències de l'edifici Menador.Així mateix,
el divendres 10 de setembre, a les
12.00 hores, hi haurà una
recepció dels retrats commemoratius de Germà Colón i Pare Ricardo, fills Predilecte i Adoptiu de la ciutat, respectivament, en el Saló de Plens de l'Ajuntament de Castelló.A la vesprada,
a les 19.00 hores, es realitzarà l'acte institucional en memòria de les víctimes de la covid-19 i en reconeixement als treballadors i treballadores del sector considerats essencials durant la pandèmia, en la plaça Major. Finalment, es visitarà a la «
Castelló medieval, senyors i ordes militars», amb eixida des de la plaça de l'Olivera,
a les 20.30 hores, la inscripció de les quals és necessària a través de la web de Turisme de l'Ajuntament de Castelló.
El
dissabte 11 de setembre, a les 20.00 hores, es realitzaran
microescenes històriques d'Alfons II a Jaume I («Alfons II, primer rei del terme de Khadrell»,
«El laude dels tres bisbes» i «La carta d'assentament»). Tot seguit es realitzarà una lectura del Laude arbitral i de la llicència de trasllat, organitzada per la
Germanor dels Cavallers de la Conquesta, al costat del Fadrí, fins a completar l'aforament.I aqueix mateix dia
, a les 22.30 hores, es realitzarà la nit de joglars i bufons de l'edat mitjana, al costat del Fadrí, també fins a completar l'aforament permés.Finalment, el
diumenge 12 de setembre, a les 11.00 hores, es visitarà teatralitzada «
Na Violant d'Hongria, primera Regina de Castelló«, l'eixida de la qual serà des del Fadrí, i inscripció en la pàgina de Turisme de l'Ajuntament de Castelló, fins a completar l'aforament. I a les
19.00 hores, es realitzarà un espectacle de joglars i bufons de l'edat mitjana, seguit d'un homenatge dels Cavallers Templers de Jaume I, al costat del Fadrí, fins a completar aforament.HISTÒRIA DE CASTELLÓ
No obstant això, compte la llegenda que a Lleida,
el 8 de setembre de 1251, Jaume I El Conqueridor estenia un document pel qual s'autoritzava a Ximén Pérez d'Arenós, el seu lloctinent en el regne de València, a traslladar la vila
de Castelló des del seu emplaçament originari al lloc de la plana que li resultara com més apropiat.La memòria tradicional situa el trasllat en el tercer diumenge de
Quaresma de l'any següent. Aquest fet es rememora anualment, des de 1945, durant les festes fundacionals mitjançant la celebració d'una romeria a l'ermita de la Magdalena el tercer diumenge de Quaresma.
La vida al Castelló dels segles medievals va tindre uns caràcters plenament urbans, amb important pes de
les activitats artesanes i comercials per damunt de la
dedicació rural del cultiu dels camps, que també cobrarà posterior i creixent desenvolupament mitjançant el sistema de regs amb les aigües del Millars.Com a mostra de l'impuls real al desenvolupament econòmic,
el 16 de març de 1260 Jaume I va autoritzar la construcció d'un
camí per a unir la vila amb la mar, donant origen al que ara coneixem com el Grau.El fill i successor de Jaume I, Pere III el Gran, des de Barcelona, a 7 de febrer de 1284 atorgarà a la vila de Castelló la facultat d'autogovernar-se mitjançant la concessió del dret a posseir els seus propis òrgans municipals.
Castelló va assumir des del segle XIV la seu de la governació de la comarca que abastava des del riu Uxó fins al Sènia, i amb ella un rol de capitalitat que no li ha abandonat al llarg de diversos segles.
