Castelló proposa ampliar i restaurar l'entorn del Molí la Font com a eix vertebrador de les Rutes de l'Aigua

El regidor de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló, Fernando Navarro, ha presentat aquest dimarts l'avantprojecte d'ampliació de l'entorn del paratge del Molí la Font, una proposta per a dignificar i regenerar aquest espai de la Marjaleria que es presenta com l'eix vertebrador de la xarxa ecològica de Rutes de l'Aigua."El Molí la Font és un espai emblemàtic de Castelló i la Marjaleria, albergant una de les principals colònies de rates penades d'Europa i 13 espècies protegides. Des de la Regidoria de Transició Ecològica treballem en la redignificació de les Rutes de l'Aigua de la Marjaleria i tenim una fita i important amb el nou Pla General, que augmenta de 2.350 a 59.000 metres quadrats la superfície dotacional del Molí la Font", ha explicat el regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro, que ha indicat que s'ha encarregat aquest treball per a analitzar el rumb de restauració de la zona.L'ampliació i restauració del Molí la Font i de la Marjaleria forma part dels programes de paisatge del Pla General. L'estudi ha sigut realitzat per l'arquitecte Nacho Carbó, especialista en projectes d'arquitectura i paisatge. La iniciativa contempla els objectius d'unir les aigües fluvials i els cultius com a connectors territorials i biològics, connectar els ecosistemes litorals i d'interior a través de corredors ecològics amb el Molí la Font com a nucli vertebrador, restaurar les zones d'aiguamoll i conservar i posar en valor el patrimoni ambiental i cultural de l'entorn del Molí la Font.Els tres elements que conflueixen en la proposta són l'aigua, els camins i vegetació. El primer cas articula unes extensions d'aigua a través de l'aflorament del Molí la Font i la xarxa de séquies i la restauració del patrimoni hidràulic. El segon contempla la creació de camins actius entrellaçats amb les séquies per a reforçar la vinculació del visitant amb l'entorn. En tercer lloc, hi ha dos àmbits d'actuació: un lligat a la protecció i conservació dels hàbitats naturals, i un segon, la integració del paisatge per a gaudir la ciutadania. En aquest últim cas es projecta una aula de naturalesa i un observatori d'aus.Respecte a la zona de protecció es promouran mesures correctores que eviten un impacte a l'entorn de la zona d'aflorament i a la gruta, que acull una colònia de 1.600 exemplars de la rata penada peugrossa, una espècie declarada en perill d'extinció.L'avantprojecte és un primer pas per a dur a terme una actuació de llarg recorregut que convertirà l'espai en un dels principals paratges municipals de la ciutat. La Regidoria ja treballa en estudis topogràfics.