La Diputació Provincial de Castelló posa en valor els recursos arqueològics de la província amb una nova campanya d'excavacions en el paratge natural de 'la Crebada – Cova dels Aragonesos', a Atzeneta del Maestrat.
El diputat de Cultura, Alejandro Clausell, ha subratllat l'"orgull" que suposa per a la institució que presidix Marta Barrachina "sumar" en esta intervenció per a "continuar enriquint el coneixement dels nostres orígens i impulsar la conservació i difusió del patrimoni arqueològic, cultural i històric d'esta província que tant té encara per descobrir".
Així, el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) ha realitzat una important labor d'investigació i excavació en el paratge de 'la Crebada – Cova dels Aragonesos', on ha revelat la història d'un entorn quasi oblidat de la província de Castelló, "l'herència que els nostres avantpassats ens van deixar com a llegat", ha assenyalat Clausell.
En este sentit, el diputat ha posat l'accent en la importància de visibilitzar i difondre els recursos de la província, i ha assegurat que este paisatge cultural que es troba situat a Atzeneta del Maestrat, "representa una prova palpable de la riquesa històrica, cultural i arqueològica d'esta terra".
Pel que, l'objectiu d'esta intervenció, tal com ha explicat el diputat responsable de l'àrea de Cultura, ha sigut "comprendre millor un paisatge que, gràcies a campanyes anteriors, ja deixava un gran potencial arqueològic i patrimonial". Les excavacions que, per primera vegada, s'han efectuat en l'exterior de la Cova de la Crebada, dutes a terme durant el mes de juliol passat, han aportat un conjunt de dades que amplien i complementen la visió d'este enclavament prehistòric. Esta tasca està coordinada amb l'Ajuntament d'Atzeneta, que col·labora econòmicament en el finançament de les excavacions.
Els resultats preliminars indiquen que l'espai va ser ocupat per una comunitat humana durant el Neolític, fa prop de 6.000 anys, deixant eines de sílex, ceràmica i restes dels animals consumits. A més, s'ha identificat una nova cavitat sepulcral de l'Edat del Bronze, reforçant el caràcter funerari d'este entorn situat als peus de Peñagolosa.
Finalment, l'equip d'arqueòlegs també ha documentat estructures associades a l'activitat ramadera datades entre l'Edat mitjana i l'Edat Moderna, probablement vinculades a la Setena de Culla, entitat que gestionava els recursos forestals i ramaders del territori durant estos períodes.
Així, les excavacions en el paratge de 'la Crebada – Cova dels Aragonesos' continuen revelant capes de "la nostra prehistòria i història col·lectiva, aportant dades valuoses per a entendre com diverses comunitats al llarg de mil·lennis van aprofitar i van transformar este paisatge", ha comentat Alejandro Clausell.
Es tracta d'un paisatge que, lluny de ser només un llunyà vestigi del passat, es revela hui com un clau fonamental per a interpretar el llegat cultural i entendre com era.