La Comunitat Valenciana no ha sigut una de les més castigades per la pandèmia del coronavirus, però la seua petjada ja ha iniciat una crisi econòmica de la qual costarà eixir, segons adverteixen les veus expertes. Enmig del debat sobre com cal reconstruir el territori, parlem amb
Ignasi Garcia, regidor de Neteja i Reciclatge de l'Ajuntament de Castelló i diputat de Cicle Integral de l'Aigua, Transició Energètica, Energies renovables i Residus de la Diputació de Castelló, que assegura que la pandèmia ha servit per a reconéixer el valor de professions essencials per al dia a dia de la societat.
Com heu gestionat des de l'Ajuntament de Castelló i la Diputació aquesta crisi?
Com a regidor i diputat ha sigut molt intens. Com a persona l'he passat com tots però el fet de prendre decisions, reunir-nos en tot moment i telemàticament... ha estat molt intens i hi havia dies que no teníem ni temps per a pensar. Però també ha sigut un període de molta incertesa perquè al final esperàvem les ordres del govern central, preníem les decisions abans i després havíem de fer canvis... i eixa incertesa la seguim tenint. Nosaltres hem fet tot un pla de redistribució del personal per a l'atenció al públic pensant que la distància de seguretat eren dos metres i després per exemple es va dir que un i mig. Això canvia molt el que havíem pensat. Però és un gran repte i ens toca ser valents i fer el que potser en altres moments no volíem fer i no sé si serem capaços d'innovar i de preparar-nos per a una altra situació com aquesta o tornar al que ja teníem sense adonar-nos de l'agilitat que tenen certes modalitats econòmiques o productives per a fer les coses.
De segur hi ha hagut projectes que s'han hagut d'aturar, però també hi ha hagut altres que s'han iniciat?
Sí que és cert que algunes coses s'han hagut de quedar parades però el coronavirus també ens ha permés avançar algunes altres. Per exemple, jo que duc la part d'atenció ciutadana a l'Ajuntament de Castelló, feia molt de temps que volia implantar la cita prèvia, un pla de foment de l'atenció electrònica, la major agilitat en la gestió d'arxius... per tal d'evitar la mobilitat i facilitar el dia a dia, i amb el coronavirus s'ha desbordat. El nostre objectiu era que en dos anys el 25% de la documentació que es registrara a l'ajuntament de Castelló fóra electrònica i si es mantenen les xifres d'aquests 70 dies, hem arribat al 40%. Jo crec que la gent ha sabut adaptar-se i això està molt bé.També hi ha hagut altres que no es podien paralitzar. Jo crec que això és important perquè hi ha discursos polítics que sempre parlen del coronavirus com si fora el paraigua de tot, com si la resta no contara, i cal no oblidar que tenim reptes que cal complir. Per exemple, un nou model econòmic que per sort Europa ha vist la necessitat d'una Green Recovery i d'una reconstrucció que cal que es desenvolupe des del punt de vista de la sostenibilitat i mediambiental. Per tant, el coronavirus no sols no ha aturat algunes coses, sinó que també ha demostrat algunes, com per exemple que reciclar el fem és essencial en la nostra vida o ens ha permés reconéixer feines que eren essencials però que alguna gent mirava per damunt del muscle per una qüestió classista. És una de les coses de què més content estic. Per exemple, un dia el veïnat d'un carrer estava esperant que arribara el camió del fem i quan el van veure van aplaudir-lo i el gravaren en vídeo. Jo crec que és una de les imatges més emocionants.
La Diputació de Castelló serà la primera institució d'Espanya que s'adhereix a l'Aliança per la Recuperació Verda de la Unió Europea. Què significa aquesta unió?
El que hem fet és una declaració d'intencions, però de vegades jo crec que les institucions hem de marcar què cal fer i com hem de fer-lo. Aquesta declaració ha tingut el seu efecte perquè la comissió europea ha vist que cal invertir però en termes de sostenibilitat. Açò vol dir que si cal fer obra pública s'ha de tenir en compte la gestió de l'aigua per a no perdre-la, la no contaminació dels nostres aqüífers... significa que si hem de fer una inversió pensem abans en la mobilitat sostenible o en l'eficiència energètica. Que reutilitzem al màxim, reciclem, que fem que les xifres del que tenim baix terra milloren molt. Al final, necessitem que hi haja una recuperació econòmica, que hi haja moviment, però s'ha de tenir eixa visió humana i pensar que allò que cal invertir va a tenir un retorn social, ja siga perquè és una obra essencial en la part mediambiental o bé perquè parlem d'inversions en les nostres residències de majors o centres educatius que al final responen a una necessitat que demana la gent.
Com podem aconseguir la recuperació econòmica i alhora anar de la mà de la sostenibilitat?
No és una pregunta senzilla, però és la que toca. Jo crec que cal tenir en compte que no és una qüestió de les administracions, però sí que cal que actuem perquè les empreses de seguida s'adonen.En segon lloc, ser conscients que de la mateixa manera que abans féiem grans inversions per a mantenir les carreteres, també necessitem inversions per al tractament del nostre fem o perquè els residus agrícoles puguen convertir-se en pinsos i per tant que hi haja una economia circular.Cal ser valents a l'hora de legislar. La màxima de qui contamina paga cal tornar a posar-la damunt de la taula. Per descomptat hi ha la part positiva d'incentivar als projectes que contribueixen però també cal parlar de les conseqüències de no fer-ho. Si som capaços de fer-lo les administracions i el traslladem a les empreses canviarà, perquè les empreses tenen ganes d'innovar i d'actuar en eixe sentit perquè és el futur i les xifres són dures. Eixa dicotomia que alguna gent liberal ha volgut creure que una cosa és medi ambient i altra són els recursos econòmics s'ha demostrat que la qüestió no és salut o diners, perquè si no hi ha salut no hi ha diners. Ni tampoc és medi ambient o guanyar diners. Si el teu benefici econòmic ha de ser a costa d'altres coses no està ben pensat ni genera riquesa.
S'estan analitzant les aigües fecals d'alguns municipis per a rastrejar la Covid-19. Com surt aquest projecte?
Es tracta d'una col·laboració amb FACSA, l'UJI, el CSIC i hi ha una autorització per a fer una prova pilot que troba traces d'ADN de la COVID-19 en l'aigua. Els nostres residus tenen molta informació i se sap gestionar bé ens pot servir per a veure què està passant i què podem fer. Fa molt de temps a la ciutat de Castelló es van fer estudis de residus d'estupefaents i de la mateixa manera podríem detectar si hi ha un increment de persones que en anar al lavabo tira restes de la Covid-19. Justament per la natura del virus que no és manifesta en dies, ens permet avançar-nos i veure en quins territoris cal una especial actuació per a atenuar-lo amb antelació.Aquest projecte s'està fent en altres zones d'Espanya, en la ciutat de Castelló i també en municipis diversos i volem veure si hi ha suficient qualitat en l'anàlisi per a intentar arribar a tenir indicadors que ens permeten avançar-nos a un possible rebrot, és a dir, que puguem veure el rebrot mentre passa i no quan ja ha passat i això és una ferramenta que ens permetria avançar. Ara que no tenim una vacuna i veient que han mort desenes de milers de persones a Espanya veiem que calia intentar-ho i esperem que ens servisca o almenys haurem aprés.
Teniu previst ampliar-lo a la resta de municipis de la província?
Si funciona i econòmicament és assumible, és una política que cal tenir en compte. Jo crec que serà així perquè és una investigació que cal estendre almenys a municipis que siguen més susceptibles de tenir rebrots. Quan analitzes la informació t'adones que hi ha zones que han estat sotmeses a confinament sense cap cas i la idea, per tant, seria fer-ho a gran escala i que arribe a la major part de la població possible.
Formaràs part de la Mesa de Diàleg per a la Reconstrucció de la Comunitat Valenciana. Quines idees tens al cap?
Nosaltres a la Diputació vam fer una sèrie de meses de diàleg que van ser molt profitoses i ja anem un poc amb la lliçó feta. Crec que s'ha demostrat que hi ha inversions que cal fer pensant en verd més enllà del marc de la Comunitat Valenciana. Per exemple, cal que Madrid acabe amb l'oligopoli de l'energia elèctrica per a avançar en un nou model energètic i mentre que no es facen hi ha idees molt bones com la nova llei autonòmica.Un altre pilar fonamental al qual treballem des de l'Ajuntament i la Diputació de Castelló és l'educació ambiental. Ha de ser el nou paradigma. Arribem molt tard perquè farà que es prenga consciència, que es treballe dia a dia per a veure l'efectivitat dels canvis.I altra és involucrar l'empresa privada en buscar mesures i buscar com aconseguir que qui contamine pague. Hem d'anar a un model on hi haja un nou model on hi haja una reutilització, un model econòmic sòlid, acabar amb un treball precaritzant, veure que és necessari un equilibri per a no explotar zones que estan empobrides.
Quina reflexió has fet d'aquesta pandèmia?
La pandèmia ens ha servit per a valorar les coses més simples, he trobat molt a faltar la meua família i amics i ha servit també per a humanitzar determinades professions, per a retrobar-nos amb els mitjans de comunicació que han fet un treball extraordinari. No sé si haurà servit per a unir-nos, però sí que crec que ens ha fet més humans. També hem vist la tornada d'una campanya que em fa por, amb els pitjors arguments del bipartidisme d'"estàs amb mi o contra mi" o simplistes. Em fa por que perdem el matís. Hem vist una crispació que no afavoreix en res. En definitiva, jo crec que la pandèmia ha tret el millor i el pitjor de nosaltres, s'ha vist molt clarament què no funcionava i què calia millorar i el reconeixement de les nostres tasques. I hem vist la necessitat de tenir cura i la diferència entre lluita i cura.
