L'atur és una de les principals preocupacions de les valencianes i els valencians. Per això, hem volgut abordar el tema de l’ocupació en l’actualitat amb el Botànic, després d’aquests primers quatre anys. Hui parlem amb
Enric Nomdedéu, el
Secretari Autonòmic d’Ocupació i Director General de
Labora, el servei Valencià d’Ocupació i Formació.
Quin balanç pots fer d'aquests quatre anys que ja han passat del Botànic en matèria d'ocupació?
"Una de cada 4 persones que estaven en l'atur en el 2015, hui no ho estan"
Si sóc moderadament optimista, cal tindre en compte que en aquests quatre anys hi ha hagut 117.000 persones que han deixat d'estar engreixant les files de l'atur. Per tant, és prou positiu. Hi ha altres paràmetres a tindre en compte, com que s'ha reduït més d'un 11% el nombre de contractes parcials involuntaris.Una de cada 4 persones que estaven en l'atur en el 2015, hui no ho estan. Tot i que és una bona xifra, seguim tenint un greu problema estructural en la nostra economia, perquè tenim una enorme dependència en sectors com el turisme o l'agricultura, que són estacionals. A més, seguim tenint 360.000 persones a l'atur.
Una de les mesures més importants d’aquests últims anys, són les ajudes d'Avalem, amb subvencions destinades tant al sector públic com al privat. Quin balanç ens pots fer d'aquestes ajudes?
Una de les coses que teníem clares quan arribarem ací, fou que calia prendre les decisions amb una mica de trellat, posant la metodologia científica al per què estàvem fent les coses. Per això, vam fer també l'
Avalem Territori, que permetia detectar necessitats de formació comarcalment de la mà de sindicats i patronals locals, i saber quin tipus de llocs de treball es podien crear en els anys següents en eixos àmbits.
Avalem Joves i
Avalem Experiència són ajudes a la formació, a l'orientació i a la contractació. El balanç és molt positiu.Aquest govern té un coneixement real de la política municipal i som conscients de les necessitats que tenen de personal els ajuntaments. Així vam casar les dues. Als ajuntaments estem transferint algunes competències i necessiten més personal.En eixa línia, les empreses ens diuen que necessiten joves amb experiència. Vam posar en marxa contractes d'un any per als ajuntaments, i això ha donat la possibilitat a més de 8.000 joves a tindre una experiència professional, tinguen formació universitària o no, sovint en el seu àmbit geogràfic més pròxim. Els dona una experiència per a després acudir al mercat privat, i a més, la satisfacció personal de tindre un any d'experiència professional al costat d'un funcionari del teu àmbit de coneixement, que t'acompanye.Crec que el nombre d'insercions és important, i ha crescut també, encara que en xifres menors, el nombre de persones que s'han incorporat a les empreses a través d'aquests programes.
" El percentatge de dones aturades és molt superior al dels homes"
Altra mesura estrella va ser en concret dirigida a la contractació de persones majors de 50 anys i també aposteu per la igualtat de gènere i motivar a les empreses a què també contracten les dones.
Efectivament. Deia que teníem un problema estructural amb l'enorme diferència de gènere a l'hora de les contractacions i el percentatge de dones aturades és molt superior al dels homes. Podríem haver plantejat unes ajudes específiques per a les dones, però el problema de les dones és que estan en general infravalorades en tots els sectors d'edats i quasi totes les professions, excepte les que socialment hem feminitzat.Per tant, fem polítiques transversals. Totes les nostres ajudes posen en valor el fet que siga una dona, com a element diferenciador. Es dona el 100% de les ajudes, en cas que es contracte una dona i el 90 o 95% en funció de diferents ordres si es contracta un home, precisament per incentivar la incorporació de les dones.Va funcionar, no tan ràpidament com voldríem, perquè continua havent-hi una diferència important, però l'anem reduint a poc a poc.
Com es treballa des de Labora per a intentar trencar el sostre de cristall?
És complicat. Una de les coses importants, i que estem valorant ara, és que la secretaria autonòmica que ocupe jo ara, passe a dir-se secretaria autonòmica de treball. El treball és tot, i l'ocupació està reglada per una nòmina.Es dona la circumstància que el treball que no està reglat i no està pagat, socialment hem deixat que caiga del costat de les dones. Això fa que la seua incorporació al món laboral, siga més complexa. Les dones han conquerit una part de l'ocupació, però els homes no hem fet tots els avanços que hauríem de fer en la part del treball, per tant elles tenen doble jornada. Això fa que dificulte el seu creixement dins de les empreses.Açò es treballa fent polítiques transversals. Vam parlar amb el secretari autonòmic
Alberto Ibáñez i comparteix aquesta visió: no es tracta de legislar directament, sinó conscienciar socialment i facilitar. Al final, és veritat que la dona talentosa hui ja té la possibilitat d'arribar, però la igualtat no és això. La igualtat és que les dones no tan talentoses, tinguen la mateixa possibilitat que els homes tampoc tan talentosos... Jo sóc un sostre de cristall en aquesta casa. Les dues directores generals són dones, les cinc subdirectores també, i jo ocupe la secretaria autonòmica. Per què sóc home? M'agradaria pensar que no, però és possible.
A través de subvencions intenteu trencar la tendència de constractes per a poc temps, per contractes, com a mínim, indefinits o de jornada completa.
Un dels sectors quantitativament més importants pel nombre de persones que treballen és el sector serveis i dins d'aquest el turisme. Som un territori que rep una quantitat de turisme molt important i seguim tenint molt de turisme estacional, que implica tindre contracte de 6 mesos com a molt. Quan parles amb les empreses d'ajudar a convertir aquests contractes a contractes d'un any, no ix a compte.El
President Puig em va encomanar precisament unes ajudes específiques pel sector del turisme,que vam proposar i es va tancar, ara està en marxa. Ara nosaltres subvencionem l'import de tota la despesa de convertir els contractes temporals en fixos discontinus. Vol dir que es podrà allargar els contractes a 9 mesos. Té avantatges per al sector, crea ocupació; i també per a les persones que treballen, amb un fixe discontinu, si treballa nou mesos, té dret a l'atur. Sap que per llei, l'empresa li va cridar a ell també a l'any que ve.
" Aquest govern ha solidificat l'oferta, ja no és només sol i platja, sinó que tenim una oferta que va molt més enllà."
Les últimes dades d'ocupació publicades parlen de les millors xifres històriques ací, dels últims deu anys, abans de la crisi i en temps de PP. Quin balanç fas?
Són les millors xifres en deu anys. Dit això, notem una desacceleració molt evident i venen moments de crisi en el sector turístic, per exemple. El que ha passat en una gran empresa britànica no ens afectarà tant, perquè hem sigut capaços de diversificar, però tenim el Brexit a la porta i ve molt de turisme britànic. Tenim un greu problema que haurem d'afrontar, crec que està sobre la taula, tot el que es deriva del canvi climàtic. Haurem d'analitzar seriosament on volem anar, perquè és una activitat econòmica depredadora del territori, necessita molts recursos mediambientals i posar en risc l'equilibri.Crec que aquest govern ha solidificat l'oferta, ja no és només sol i platja, sinó que tenim una oferta que va molt més enllà. Tenim el risc també de dependre de l’agricultura. Hem crescut aquests anys molt més de la mitjana espanyola, però quan això s'atura correm el risc de caure també baix de la mitjana. Per tant, és un treball de fons. Sempre ho repeteix, quan treballes per a fer un canvi de model econòmic i de model productiu, no es fan quadrants, perquè no es fa per decret, sinó per conscienciació.Tenim un nou projecte per a 4t d’ESO, perquè tinguen una certa cultura del que és una empresa. Aquesta experiència que ha funcionat en 10 o 12 ciutats valencianes, simplement per a que els joves coneguen el món del treball.
" Tenim un nou projecte per a 4t d’ESO, perquè tinguen una certa cultura del que és una empresa."
Un dels problemes més grans és l'infrafinançament. Com ens afecta directament en ocupació als valencians?
D'una manera molt clara i molt evident. Una part no inferior al 75 o 80% del pressupost de què disposa aquesta casa (Labora) depén de transferències directes de l'Estat i de la UE. Nosaltres estem rebent ajudes d'entre 13 i 15 euros menys per persona aturada que la mitjana espanyola. Si tinc menys recursos per a fer polítiques actives d'ocupació, ho he de suplir amb imaginació i programes com Avalem. Però sobretot és que no és just.Això afecta directament perquè si he de disposar de 100 euros i només arriben 80, tinc més dificultats. Però alguna cosa estem fent bé quan som l'única comunitat autònoma que en l'època del PP en Madrid, vaig anar a l'
OCD a París, al costat del representant del ministeri, a explicar els països més industrialitzats, què era Avalem Joves i Avalem Experiència, perquè tenien interés. Explicar-ho a Austràlia, alemanya o al Canadà, penses que vas en bona direcció.
Al final, la Generalitat valenciana s'endeuta més per intentar oferir les mateixes condicions que la resta.
És com si quedem que la teua nòmina és 100, però et done 80. Tens un contracte i et compromets a fer un treball determinat, i l'Estat de Benestar reposa en les autonomies. I hem de fer el nostre treball amb un finançament insuficient.
Si es es prorrogaren els pressupostos de la Generalitat, hi haurà algun tipus de retallada al Labora?
Segur que ens afectarà, com afectarà a totes les Conselleries, però ja avance que ens afectarà menys que a la majoria. Potser no és tan retallada, sinó que ens complicaria els projectes que tenim dissenyats. Transformar l'economia no es fa ni en un any ni en dos, per tant, hi ha projectes plurianuals. Això demana un pressupost adequat. Doncs, potser sí que es produïra una pròrroga dels pressupostos haurem d'encaixar d'alguna manera. Però, és igual, tirarem endavant com siga, coneixent que estem en una situació de crisi econòmica molt greu al país.
"NovaGob ens ha concedit el premi d'excel·lència al millor procés de transformació d'un servei públic."
Com s'ha vist el canvi de «Servef» al «Labora»?
Crec que hi ha una imatge molt potent. L’equip de Labora anirà a Sevilla, perquè
NovaGob ens ha concedit el premi d'excel·lència al millor procés de transformació d'un servei públic.Alguns pensaven que de canviar les lletres era molt fàcil. No, això anava d'una cosa molt més difícil: canviar la cultura de la casa i la manera que teníem de comunicar-nos amb els usuaris. La manera de fer-ho va ser de la mà de la ciutadania, van participar més de 1.100 persones. Més d'un centenar d'empreses valencianes van dir-nos el que feien bé i el que havíem de millorar. Els nostres tècnics amb el suport de les universitats i la gent d'aquesta casa que té un fum de talents dispersos i que havíem d'aconseguir concentrar-los per a tindre una cultura organitzacional única, pròpia.Hem de posar els esforços en l'orientació i en la formació. En aquest moment tenim més de 900 cursos gratuïts perquè la gent puga millorar la seua formació. Igual que estem pendents que hi haja una modificació en el pressupost per a poder incorporar un centenar de persones en l'àmbit de l'orientació als que formem en un missatge i en una manera determinada de treballar amb la gent que fa orientació en la Conselleria de la Vicepresidenta Oltra i de la de Marzà.Quan tu canvies la teua manera de treballar i saps que necessites alguns espais tancats, i altres oberts, perquè hem confirmat que treballar en equips buscant faena funciona bé. Això ens ha obligat a redissenyar les oficines. Les podrem redissenyar les 55 demà? Ni de broma.Però hi ha un pla d'infraestructures que fa que les oficines noves ja tindran aquesta distribució i les altres, a mesura que es fa reformes, les anirem portant a aquest nou model.
L'ocupació evoluciona moltíssim. Com veus el Labora del futur, en els 4 anys vinents?
Nosaltres de dilluns a divendres treballem i el cap de setmana el dediquem a pensar, perquè el futur no està escrit, no sabem què passarà. Sempre dic que hi ha dos tipus de coses, les que deixem que passen o les que fem que passen. El futur ens pot atropellar o pot jugar a favor. Quan arribe la robòtica, pot ser una palanca que ens permeta fer un canvi social molt important, deixar de fer treballs pesats i cansats, i poder dedicar-nos a altres treballs... Aquesta és la quarta revolució, al final. Hui treballem molts milions de persones més que abans de la primera. No ens hauria d'espantar, només ho hem de fer bé.Per tant, els caps de setmana els dediquem a pensar, perquè quan arribe el mercat del futur siga més amable que aquest.
"Havien deixat morir el servei públic d'ocupació perquè pensaven que ho arreglarien les empreses privades."
Vosté té una formació amplíssima, en el món de les relacions laborals. què li aporta aquesta experiència aplicada a un món on realment es poden fer les coses, a Labora?
En l'àmbit personal una enorme satisfacció. Després d'un temps en política municipal veig moltes coses, però mai vaig tindre l'oportunitat de gestionar un àmbit en el qual tinc una formació universitària i saber que la meua última etapa en política podré valorar tot el que la societat m'ha ensenyat en la universitat i treballant.Té una part molt positiva arribar a aquesta casa perquè no vaig trobar un llenguatge nou. Per tant, l'aprenentatge per a mi ha sigut molt ràpid. Tenim un llenguatge comú amb els tècnics de la casa que ens permet que no ens fem trampes els uns als altres, per dir-ho així. Crec que hi ha un mite segons el qual quan arriba una direcció nova, hi ha reticències per part dels tècnics... jo no ho he notat.A aquesta casa, el problema no eren els tècnics, sinó la falta de direcció política. Havien deixat morir el servei públic d'ocupació perquè pensaven que ho arreglarien les empreses privades. Ací arriba gent amb cultura d'allò públic i una formació professional i acadèmica que té a veure en l'àmbit de gestió política... i hem fet equip.Treballem junts i corregim els errors que cometem en el camí.No es tracta de tindre la resposta final, perquè canvia el món molt ràpid... el que hui és la resposta, potser en un any no ho és. Es tracta d’implantar una metodologia en aquesta casa de presa de decisions, que tinga a veure amb qüestions de caràcter científic i que incorporen una autoavaluació permanent. Igual ens equivoquem, però descobrim altres possibilitats.No diré prova i error, perquè no ens ho podem permetre, són diners públics, però sí a vegades amb programes pilot. Alguna cosa concreta per turisme, veure si alguna cosa que funciona podria també fer-ho en altres sectors. Tindre un llenguatge comú amb els tècnics i una ambició comú que és fer que el servei funcione.
"L’objectiu final per a mi seria que digueren «quina pena que es jubile, que ho ha fet molt bé, que continue gent pareguda."
Per acabar, quin és el gran objectiu que t'agradaria complir en aquests quatre anys?
Evidentment, l'objectiu seria que millore la qualitat de l'ocupació i la cultura organitzacional de les nostres empreses, perquè això vol dir que hi haurà innovació organitzacional, més econòmica que la tecnològica. El que ens demostra l'experiència d'altres països, és que una bona cultura organitzacional i que cada persona estiga en el lloc adequat dins de l'empresa, multiplica talent i millora la productivitat. No necessàriament fent més hores, perquè ací fem més hores que ningú més d'Europa i són molt menys productius que els alemanys, per exemple. M'agradaria aquest canvi de mentalitat. Els empresaris de hui no són els de fa 15 anys, els sindicats també han de fer un esforç. L’objectiu final per a mi seria que digueren «quina pena que es jubile, que ho ha fet molt bé i que continue gent pareguda».