La primera campanya del Pla d'Investigació Arqueològica a l'Illa Grossa de les Columbretes ha conclòs amb la identificació i catalogació de 44 elements d'interés patrimonial, a més de la troballa de fragments ceràmics atribuïbles al Ferro antic, datats entre els segles VII i VI aC, i de noves estructures documentades en distints punts de l'illa.
Troballes des de la protohistòria fins a l'edat contemporània
El Servici d'Arqueologia de la Diputació de Castelló ha treballat en este projecte juntament amb investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Jaume I (UJI), amb la participació de l'empresa Estrats, Treballs d'Arqueologia S.L. La campanya ha comptat també amb el suport de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de la Reserva Natural de les Illes Columbretes, dependent de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació.
Segons la informació difosa per la Diputació, els treballs s'han desenvolupat amb autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura i han permés localitzar elements distribuïts entre el Promontori Nord, la Zona Central i el Promontori Sud. Entre els resultats més destacats figura l'aparició de ceràmiques en l'extrem nord-oest del Promontori Sud i a prop d'un sender amb escales tallades en la roca, materials que ara estan sent estudiats en els laboratoris del Servici d'Arqueologia.
L'equip també ha georeferenciat i revisat l'abric on en 1990 s'excavà un enterrament medieval. Els estudis antropològics, de carboni 14 i d'ADN han precisat que es tractava d'un home d'entre 40 i 50 anys, amb possibles vincles amb activitats marineres i afinitats genètiques amb el Mediterrani central i oriental. La datació situa la seua mort i enterrament en l'illa entre els anys 1041 i 1211 de la nostra era.
Documentació digital i noves línies d'estudi
Per a salvar les dificultats d'accés i la coberta vegetal, els investigadors han recorregut a vols de dron amb sensor LiDAR i han elaborat 30 models fotogramètrics 3D d'alta resolució. En total, han generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics, amb un corpus digital que arriba aproximadament a uns 453 GB.
Esta metodologia ha permés documentar amb detall l'enginyeria hidràulica tradicional, construccions de pedra en sec, patrimoni industrial i del far, així com gravats rupestres. La Diputació ha assenyalat que les troballes reforcen la idea que, malgrat l'aïllament i les condicions de l'arxipèlag, l'Illa Grossa ha tingut un paper rellevant com a punt estratègic, de refugi i de referència per a la navegació antiga en la Mediterrània occidental al llarg de distintes etapes històriques.
L'estudi de l'enterrament medieval ha sigut recollit, a més, en un article científic publicat en l'últim número de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, n.º 42.