Ximo Puig: "Necessitem més recursos, però també ser cada vegada més eficients"

Periodista de vocació i de professió, Ximo Puig va fer el salt a la política en un moment on l'autogovern més ho necessitava. Així va ser l'alcalde de Morella durant cinc legislatures. Precisament des de l'alcaldia va viure com altres municipis que no eren del mateix color que la Generalitat no rebien el mateix tracte. Però sens dubte el moment més important va arribar en 2015 quan després de 20 anys de governs del Partit Popular, Ximo Puig es convertia en President de la Generalitat amb el Botànic, un senyal d'identitat que perdurà ja quatre anys i ha renovat convertint al PSPV en la força més votada a la Comunitat Valenciana.

La primera mesura del govern del Botànic va ser dignificar als familiars i a les víctimes del pitjor accident de metro que hem patit a Espanya, per què vàreu triar aquesta mesura en concret?

'Era fonamental dir a totes les famílies afectades que la Generalitat els demana perdó institucionalment, perquè no havíem estat en el lloc que tocava.'

Crec que era la mesura de reparació més important que calia prendre, per les persones que havien patit un accident, però que sobretot havien patit l'abandó anímic, espiritual com a societat. No es pot tindre aquesta actitud front una situació que, a més, era responsabilitat d’un servei públic de la Generalitat. Un servei que no va actuar d'una manera correcta, com s'ha vist després. No estem acusant directament als governants, no són responsables directes, però sí els responsables polítics i no ho van assumir.Era fonamental dir a totes les famílies afectades que la Generalitat els demana perdó institucionalment, perquè no havíem estat en el lloc que tocava.

Després de 24 anys, el Partit Socialista ha tornat a ser la força més votada al nostre territori, després d'anys de majories absolutes del PP. Vosté s'imaginava que arribaria a viure, a més en primera persona, el millor moment del Partit Socialista?

Jo crec que és un bon moment per a la societat valenciana. Després de 20 anys d’un govern que ens va situar en un paradigma de corrupció i de mala reputació en general, hem aconseguit traure'ns de damunt aquest llastre. Ara som una societat que es veu des d'altres llocs d'Espanya com tot el contrari. Ara la Comunitat Valenciana és un lloc on hi ha estabilitat, diàleg social i honradesa, cosa que ens situa en el «moment valencià», com parlen alguns intel·lectuals.M'agrada referenciar aquest «moment valencià» precisament amb el treball conjunt que fa la societat valenciana, una societat oberta, dinàmica, amb capacitat de mirar al futur, i diversa.

De fet, molts han posat també l'exemple del govern del Botànic com a referent a l'Estat. Com es veu des de dins?

És fonamental que finalment cadascú assumisca la seua responsabilitat. Nosaltres hem mirat aquest procés històric sempre amb gran responsabilitat. Hem posat per davant sempre l'interés general del nostre territori, per damunt de les ambicions partidistes. Crec que és el que ha funcionat i és l'única manera de seguir funcionant en el futur.Per això, també és important el factor humà, ens hem d'entendre i saber que estem ací representant a moltes persones. Tenim una gran obligació i jo, com a president, he volgut ser-ho de tots els valencians i valencianes, ens hagen votat o no.Els partits no poden acaparar el poder en un moment determinat, hem d'assumir també les limitacions que té cada organització i que una vegada els ciutadans han votat, les institucions són de tots.

'Ja m'haguera agradat a mi com alcalde tindre unes institucions que estigueren al costat de l'ajuntament.'

Molts alcaldes, i també des de la Diputació ens comenten que el canvi de govern amb l'arribada del Botànic s'ha notat en clau municipalista. Vosté, que ha sigut alcalde de Morella cinc legislatures, com recorda el municipalisme en l'àmbit polític?

Jo tinc certa experiència en el municipalisme. No ho dic per posar-me cap medalla, però ja m'haguera agradat a mi com alcalde tindre unes institucions que estigueren al costat de l'ajuntament. Nosaltres vàrem viure un moment en el qual hi havia una clara discriminació dels ajuntaments que no estigueren governats pel PP. Això ja no ha passat en cap moment.A l'any 2000 es va acordar fer un fons de cooperació. Han hagut de passar 20 anys perquè finalment es posara en marxa. Aquest fons és per a tots i totes, absolutament objectiu, no hi ha cap mena de partidisme. Això és el que defensa realment aquest acord de govern: que som per a tots i totes, no només aquells que estan més d'acord amb el govern.En aquest sentit, vull dir que hem fet una política clarament municipalista, hem posat en marxa el fons de cooperació municipal, hem fet tota classe d'aliances en els ajuntaments, perquè és fonamental, ells estan més prop que ningú de la vida dels ciutadans. Per tant, poden donar respostes més directes i més eficients.

De fet el municipalisme xafa molt el carrer, i vosté té una agenda institucional que és pràcticament estar tot el dia en el carrer, a Espanya, a Europa... per a posar en el mapa a la Comunitat Valenciana. Troba a faltar coses del municipalisme?

Després de 40 anys d'ajuntaments democràtics, s'ha vist la importància de l’àmbit local. A més, crec que no només s'ha de guanyar en espai constitucional, sinó també en finançament. És necessari que es forge una aliança molt potent entre Generalitat i ajuntaments per a poder prestar d'una manera eficient, ràpida, i de la millor manera possible tots els serveis públics fonamentals a la ciutadania.

L'any passat la Generalitat va atorgar una alta distinció a Carmen Alborch, que ja ens ha deixat. Com considera que es pot mantenir el seu record viu cada dia?

Fa un any i un dia que va morir Carmen Alborch. En aquest espai que estem ara, fou la seua darrera intervenció pública, molt emocionant. Ens va deixar aquest llegat del fet que el feminisme ha de ser patrimoni de la humanitat. Carmen estarà sempre present perquè la seua obra està ací, l'avanç del feminisme té molt a veure amb la Comunitat Valenciana i Carmen Alborch.

'Carmen estarà sempre present perquè la seua obra està ací, l'avanç del feminisme té molt a veure amb la Comunitat Valenciana i Carmen Alborch.'

Tots aquests avanços que s'estan produint en la conscienciació col·lectiva contra la violència de gènere, que és la pitjor de les qüestions que tenim ara damunt la taula, forma part del seu llegat. Mentre tinguem en compte la seua memòria, ella estarà present amb alegria. Ahir quan pensava en què ha fet un any, tenia una certa sensació de tristesa, però al mateix temps pensava que ella no ho voldria així. Ella era una persona profundament optimista, cosa que també forma part del seu llegat.

Fa molts anys, la Comunitat Valenciana ocupava portades per casos de corrupció. Després d'aquests quatre anys del Botànic, pensa que ja hem deixat aquesta plaga que ens posava en el mapa per corrupció?

És cert que s'ha avançat molt. Hem alçat una gran part d'aquesta reputació, però mai cal baixar la guàrdia. Per això, tenim mecanismes preventius perquè no torne a passar, com l'Agència Antifrau, la Conselleria de Transparència... una sèrie de mecanismes que alerten en el moment en què podria haver-hi alguna situació irregular, perquè pot passar en qualsevol moment. En aquests moments està clar que aquest govern té un principi fonamental d'honradesa. D'acord amb aquest principi, anem actuant.Ara bé, encara queden moltes coses del passat. Hem vist aquesta setmana passada que hi ha una sentència per una mala actuació de l'actual responsable del PP, i que finalment ens tocarà pagar 4'9 milions d'euros. Continua havent-hi conseqüències d'una gestió irregular per part del PP.

La sanitat universal o el final del copagament, han sigut mesures 100% botàniques. Quina és l'aposta del Consell en qüestió de sanitat?

Nosaltres volem tindre la millor sanitat possible per als valencians i valencianes, però no estem obsessionats en què només hi haja una mirada. També sabem que hi han clíniques privades que fan el seu treball i ho respectem. Però bé, volem un sistema de salut pública, potent, avançat i de màxima qualitat, i treballarem per això.

'Volem tindre la millor sanitat possible per als valencians i valencianes.'

Superant tots els problemes de les llistes d'espera, augmentant la inversió en tecnologia, buscant totes les aliances possibles en qüestió d'investigació... la salut és la gran aposta d'aquest govern i que totes les persones, davant de la malaltia, tinguen les mateixes oportunitats.

Hi ha alguna solució per al tema de les llistes d'espera?

Una solució definitiva és molt complicat. Entre altres coses, perquè moltes vegades hi ha un desfase entre les llistes d'espera i les distintes prestacions que pot donar el servei públic de salut. Per a nosaltres, és una responsabilitat interna fer el més ràpid possible el conjunt de les intervencions. És cert que ara la priorització és ben clara, i no hi ha llistes d'espera, en les malalties més greus. Però sí que hi ha altres malalties importants que tarden massa temps.

' En els pròxims mesos es posarà en marxa un districte únic de totes les llistes d'espera de la Comunitat Valenciana.'

Ara puc anunciar que en els pròxims mesos es posarà en marxa un districte únic de totes les llistes d'espera de la Comunitat Valenciana. Açò significa que ara les llistes d'espera estan per departaments, i que es canviarà a un districte únic en tota la Comunitat. Si hi haguera llocs on es pot operar més ràpidament, que el pacient es desplace en un moment determinat a un altre hospital per operar-se.Per a mi, l'eficiència en tota la gestió publica és una obsessió. La manera de mantenir l'estat de benestar i millorar-lo, ha de passar per una millor eficiència. Necessitem més recursos, però també ser cada vegada més eficients.En sanitat sobretot, hi ha cada vegada més medicaments millors que costen més diners; més tecnologia més cara... a mesura que avança l'esperança de vida, també avancen les prestacions necessàries. Això fa que hàgem de ser conscients: per a mantenir un estat del benestar potent, on tota la ciutadania tinga lliure accés a la sanitat, hem de ser profundament eficients. Les despeses van augmentant, només en aquests quatre anys, nosaltres hem augmentat 1000 milions d'euros en inversió en sanitat cada any.També hem de ser conscients que, al final, tenim els recursos que tenim.

Pedro Sánchez s'ha compromés a canviar el model de finançament en la seua legislatura, un problema fonamental pels valencians. El 9 d'Octubre va vindre Pablo Casado i va dir el mateix.

És una bona notícia, crec. Tant l'actual president del govern, com el líder de l'oposició diuen públicament que posaran remei al fet que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada del país.Hem de dir que en aquests quatre anys hem anat posant remei. Des del primer dia vam explicitar el problema: que hi havia un forat en el nostre pressupost d'almenys 1,325 milions d'euros i el vam situar en el pressupost.El que no volíem era que fins que no s'acabara de tancar el nou sistema, els valencians continuaren tenint pitjors serveis públics. Ara ja s'ha produït una convergència en la mitjana espanyola pel que fa a la despesa. El que no s'ha produït és respecte als recursos, i és on està el problema. És evident que Espanya necessita una solució que garantisca la singularitat dels territoris i la igualtat dels espanyols visquen on visquen.

'En la legislatura pròxima, una de les primeres prioritats que ha de tindre el govern que vinga, serà el finançament autonòmic.'

Per a nosaltres, aquest és el full de ruta per on volem avançar. Crec que en la legislatura pròxima, una de les primeres prioritats que ha de tindre el govern que vinga, serà el finançament autonòmic, Pedro Sánchez ho va dir amb tota claredat.

Espera que siga el canvi real del model de finançament?

Per descomptat. Espanya no pot continuar així. Primer, perquè hi ha un problema no només en la Comunitat Valenciana, sinó general. Els experts diuen que el conjunt del sistema autonòmic té un dèficit estructural de 17 mil milions d'euros anuals. Per a nosaltres encara és més, estem en la pitjor situació. Per tant hem de donar resposta: no estem parlant d'una qüestió identitària, ni de tindre més competències... sinó d'allò que afecta més directament als ciutadans. Dels quatre pilars del benestar, tres es gestionen per les comunitats autònomes: educació, sanitat i protecció social i dependència.

'És necessari que els tres pilars siguen ben finançats perquè les comunitats puguem desenvolupar adequadament la prestació d'aquests serveis fonamentals.'

Soles hi ha un altre, les pensions, que gestiona l'estat. És necessari que els tres pilars siguen ben finançats perquè les comunitats puguem desenvolupar adequadament la prestació d'aquests serveis fonamentals.

Tot i no tindre aquests recursos, el Botànic any rere any ha apostat més per la inversió en educació i en acabar amb la lacra del PP: els barracons. Amb el Pla Edificant, com és l'educació del futur del Botànic? Veurem el final dels barracons a la Comunitat?

Sí, per suposat. Sempre hi ha moments determinats que caldrà fer alguna actuació... però aquesta legislatura serà la de l'Edificant, que li donarà solució a tot el problema de l'edificació educativa. Estem actuant quasi en el 60% de tots els col·legis i instituts de la Comunitat Valenciana. Uns són reparacions profundes i altres noves construccions. Estem parlant d’uns 700 centres, que significa una inversió enorme, mil milions d'euros. És la major inversió en edificació educativa que s'ha produït mai en la Generalitat.

'És la major inversió en edificació educativa que s'ha produït mai en la Generalitat.'

Per altra banda, no pensem només en els edificis, perquè l'escola també és la comunitat educativa... això és el que més ens importa. Hem augmentat quasi 8,000 nous professors i professores. En aquest temps, esperem que quan acabe la legislatura, totes les xiquetes i xiquets de 2 anys tinguen una plaça gratuïta.Donar igualtat d'oportunitats és una tasca fonamental. Pensar que ho anem a aconseguir en els anys vinents és el que ens inspira.

Com és possible que, tenint menys recursos, s'aprofiten tant els diners del Botànic per a fer educació, sanitat, mesures de dependència...? Hi ha algun secret?

Crec que la Comunitat Valenciana inspire confiança és positiu. Finalment hem tingut més recursos perquè ha funcionat millor l'activitat econòmica, també és gràcies a l'escenari d'estabilitat, diàleg social i honradesa, etc. tot ha fet que l'economia vaja millor i hem tingut més recursos.Per altra banda, s'ha actuat amb la màxima eficiència, i les partides reivindicatives s'han posat a funcionar. Cada any hem posat 1,325 milions. També és cert que l'Estat, conscient de la realitat, no ens ha perseguit.

'Periodista no es deixa de ser mai. Jo ja fa molts anys que estic fora del periodisme, però sempre m'he considerat periodista i per a mi és una manera d'entendre el món.'

Vosté ha sigut periodista, ha passat per ràdio, per la premsa... Quin record té d'aquesta època i en quina mesura el Ximo periodista li aporta al Ximo President?

Periodista no es deixa de ser mai. Jo ja fa molts anys que estic fora del periodisme, però sempre m'he considerat periodista i per a mi és una manera d'entendre el món. Jo he sigut vocacionalment periodista, i per raons d'històries del moment com la transició, l'autogovern... vaig prendre l'opció de la política. Però va ser sempre com una cosa transitòria. Mai vaig pensar que aniria a dedicar-me tants anys a la política.En el moment de la transició, és veritat que les línies entre periodisme i política estaven més desdibuixades, perquè s'estava plantejant la consideració de l'autogovern, les llibertats, la democràcia... tot això era assumpte de tots aquells que estimaven la democràcia i l'autogovern. Per tant, en un moment determinat vaig caure a aquest costat, però la meua voluntat era caure a l'altre.El periodisme és una passió, va molt més enllà d'una circumstància professional.

Ahir va ser un dia històric, es va exhumar al dictador Franco. Precisament la Comunitat Valenciana ha sigut líder en exhumacions, en l'aposta per la memòria històrica. Quin balanç fas d'aquesta gestió en els últims 4 anys del Botànic i d'aquesta segona part que ara comenceu?

El període anterior vam aprovar la llei de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, que volia desenvolupar la llei de memòria històrica estatal. Ha anat molt més enllà en el finançament de distintes accions reparadores que es volen fer.Hi ha una qüestió ben evident: fins que no es repare tot el que ha estat una memòria oblidada de tantes persones que van estar assassinades, o absolutament arruïnades de tota possibilitat de futur... fins que no es repare tot aquest gran dolor en les famílies, la veritat és que no hi haurà una veritable justícia. El que va passar ahir és un fet de justícia democràtica. No era tolerable que per un dia més, un dictador continuara sent un lloc de peregrinació i d'adoració cívica.

'Hi ha moltes persones emocionades pensant, com és el meu cas, en els meus abuelos... persones que en un moment determinat varen sofrir repressió perquè un personatge va pegar un cop d'estat i que durant 40 anys va exercir el poder des de l'autoritarisme i el totalitarisme..'

Això ha estat producte també del que va ser la transició, que jo valore molt però que eren unes condicions molt complicades. En cap país d'Europa s'estava entenent que encara estigues en un lloc de privilegi el dictador que va produir tant de mal a tantes persones.Per tant, crec que hi ha moltes persones emocionades pensant, com és el meu cas, en els meus abuelos... persones que en un moment determinat varen sofrir repressió perquè un personatge va pegar un cop d'estat i que durant 40 anys va exercir el poder des de l'autoritarisme i el totalitarisme.És una cosa que hem de superar, s'ha anat superant a través d'aquests 40 anys de constitució, però ara és moment d'acabar de tancar ferides. Només es poden tancar des del respecte, el reconeixement i la memòria.

Ahir anunciava en les Corts que la Generalitat tindrà pressupostos per a 2020. Què em pot avançar, quines seran les línies d'aquests pressupostos del Botànic de l'any que ve?

En principi, el fet important és que nosaltres apostem per l'estabilitat. Per això hi ha pressupostos. Podríem fer com la Comunitat de Madrid que ha decidit que fins que no hi haja govern d'Espanya i pressupostos generals, no faran pressupostos. Nosaltres assumim la nostra responsabilitat, anem a fer-los. Uns pressupostos amb voluntat d'estabilitat en temps d'incertesa, per a generar ocupació, i un escenari favorable a la inversió.En segon lloc, uns pressupostos que consolidaran l'estat del benestar. Continuaran aprofundint en la millora de la prestació dels serveis públics fonamentals i superant les situacions d'exclusió que hi ha a la nostra societat, atenent a les persones que tenen més dificultats.En tercer lloc, una defensa a l'autogovern. No volem centralització, sinó continuar impulsant un projecte propi... que vol estar compartit amb la resta d'Espanya, però propi.

Després de l'exitós servei nocturn de Metrovalencia, i la pròxima línia 10 de metro, em pot avançar si el metro arribarà a altres localitats valencianes de la zona de l'Horta?

La nostra perspectiva és que, efectivament, ha d'anar augmentant la xarxa. Ara bé, el que hem de fer és acabar allò que ens hem compromés. En aquesta legislatura, està clar que Natzaret estarà ja cosit amb la ciutat a través del metro. En els mesos vinents farem un plantejament general per veure com som capaços d'augmentar la capacitat d'invertir. En això volem continuar, avançant també en la col·laboració publico-privada, per tal d'anar més apresa a l'hora de cobrir les necessitats de la població.

Com afronta el Consell el problema del despoblament, que pateixen més les comunitats d'interior? Quins són els grans reptes?

En primer lloc, hem posat a l'agenda aquesta qüestió. Hem generat l’agenda valenciana antidespoblament, que pretén buscar totes les sinergies possibles per tal d'aturar un procés que no ha de ser irreversible, però és molt complex. La decisió de viure en un lloc o altre no està motivada només per raons econòmiques, que ho està, sinó també culturals. Hi ha una atracció enorme cap a les ciutats en tot el món.Nosaltres vivim una dicotomia molt gran: en 20 km de costa viu el 80% de la població. Aleshores, hem de buscar una reforma, no imposant a ningú on ha de viure, però sí donant possibilitats de viure, a aquelles persones que vulguen, en el món rural. A més, intentar dinamitzar-lo i donant totes les oportunitats.En primer lloc, hem de fer que la prestació pública de serveis tinga les mateixes garanties. Que no es tanquen les coles, per exemple. Que s'avance en tot el que és la proximitat als serveis de sanitat. Per exemple, estem posant caixers automàtics per tal que les persones majors puguen tindre accés als diners, que d'altra manera haurien de desplaçar-se... hi ha una sèrie de mesures relacionades amb els serveis.

'Hem de buscar maneres que els ciutadans puguen viure en dignitat en el món rural, significa ocupació,'

Però després hi ha una altra, tot el que és l'ocupació. Buscar maneres que els ciutadans puguen viure en dignitat en el món rural, significa ocupació, significa treball. Cal buscar fórmules diverses per a garantir que aquestes iniciatives que existeixen es recolzen, i les que ja estan presents, tinguen tot el suport.En tercer lloc, també és una mirada més cap al futur, de certa reconversió. Garantir la sostenibilitat donant més fortalesa a l'aportació ecològica que fan les comarques d'interior i que han de tindre alguna compensació.

El 10 de novembre ens toca votar. Quina visió té del que passarà l'11 de novembre? Com està el panorama?

En principi el més important és el 10, que els ciutadans i ciutadanes voten amb llibertat. A mi m'agradaria que hi haguera, òbviament, un govern còmplice amb la Comunitat Valenciana, que ens entenguera. Per tant, que poguérem desenvolupar tots els projectes comuns.Si s'haguera aprovat el pressupost que va portar Pedro Sánchez al Congrés a principis d'any, no hi hauria eleccions i els valencians haguérem tingut el millor pressupost de la història. Hagueren sigut molts diners per a l'economia valenciana, i tindríem recursos per a la dependència, per a activitats culturals... que ara no tenim per l'estranya aliança entre els independentistes catalans, el PP i Ciutadans. I això va resultar absolutament negatiu per als valencians.Què passarà el 10? Crec que els valencians han de prendre nota de què va passar, i espere que finalment opten per una solució positiva. En qualsevol cas, els ciutadans tenen la paraula i espere que, a partir del 10, se'ls faça cas i que el dia 11 es comencen les converses perquè abans de final d'any hi haja un govern.

'Per a mi el meu repte polític és la Comunitat Valenciana i el més gran honor per a una persona que va entrar en política per l'autogovern, precisament és ser president de l'autogovern,'

Per acabar ja, on es veu d'ací a 4 anys, o 10 anys?

No cal fer càlculs tan a llarg termini... jo no sé on vaig a estar. Per ara, aquests quatre anys estaré defensant els interessos dels valencians i valencianes; i després, estiga on estiga, també. En qualsevol cas, per a mi el meu repte polític és la Comunitat Valenciana i el més gran honor per a una persona que va entrar en política per l'autogovern, precisament és ser president de l'autogovern. Jo quan entre cada dia ací al Palau de la Generalitat, done gràcies als valencians per haver-me donat l'oportunitat de defensar allò que crec que és la Comunitat Valenciana.