"Sóc filla d'una dona i mare d'altra dona, i el que no vull per a mi no el vull per a la resta de dones".
María José Tormo, regidora d'Igualtat, Inclusió i Benestar Social d'Almassora, assegura que la pandèmia de la COVID-19 ha visibilitzat la crueltat de la violència masclista i cal educació i recursos per part de tots els governs perquè les generacions joves acaben amb aquesta violència al futur. Així, celebra la participació cada vegada més gran en actes relacionats i assegura que aquest 25-N, Dia Internacional de l'eliminació de la Violència Masclista, Almassora diu NO a aquesta desigualtat més clar que mai.
Com heu adaptat la programació d'aquest 25-N a la pandèmia de la COVID-19?
Seguint les mesures de Salut Pública, que són les que marquen aquesta situació greu de la pandèmia que estem vivint. Evidentment, limitant molt l'aforament i restringint molt les activitats.Hem fet una campanya que diu NO a la violència de gènere. Són uns cartells que hem publicitat i on convidem a tota la ciutadania a què els penge en els seus murs de Facebook o se'ls imprimisca per a posar-los en les seues finestres o balcons. En aquests cartells posa "Almassora diu NO a la violència de gènere".També hem fet un vídeo que emetrem en les xarxes socials, on elles donen el seu xicotet testimoni de com es pot eixir d'una relació de maltractament i tindre una vida lliure. Ha quedat superbonic i l'ha fet una becària de l'Ajuntament. Estem contents perquè serà un vídeo prou testimonial de dones que viuen i han viscut desgraciadament unes relacions de maltractament. Hui en dia són dones totalment diferents i alliberades.També farem una instal·lació artística a la façana de l'Ajuntament. La tindrem exposada del 20 al 30 de novembre.Farem una actuació que és un monòleg a càrrec de Sandra Lerma en la Casa de la Cultura. La protagonista de l'obra fuig de dos éssers malvats del patriarcat i de l'amor romàntic. Es tracta d'una dona elegant i sofisticada que es qüestiona la programació de gènere a través de l'humor i la ironia i amb una mirada esperpèntica, però amb elegància i complicitat. És superdivertida i una sàtira. Aquesta activitat és completament gratuïta, com totes les que fem des d'Igualtat i es farà el diumenge dia 22 ací en la Casa de la Cultura. Per motius de la pandèmia l'aforament és limitat.
Necessitem posar més política d'igualtat i més inversió en aquest tema"
Acabarem la setmana amb la lectura d'un manifest i un minut de silenci per les dones assassinades en la porta de l'Ajuntament perquè enguany ens ha tocat molt de prop, en plena pandèmia. Necessitem posar més política d'igualtat i més inversió en aquest tema. A causa de la pandèmia el nombre de dones assassinades segueix sent terrible i molt dolent.
Quin paper juguen les administracions públiques en aquesta lluita?
Des de la meua administració tenim l'agent d'Igualtat, que és psicòloga i té un màster en aquest tema. També tenim diverses associacions i en aquest moment portem el projecte junt amb Creu Roja. És un programa d'empoderament i acompanyament en temes legals i personals a les víctimes de maltractament. Des de Benestar Social els donem instruments per a eixir al món laboral. El nombre de dones que depèn econòmicament del seu maltractador és elevat, per desgràcia. Es tracta de què elles sàpien que per si mateixa poden sortir tant en l'àmbit personal com econòmic, no és necessari tindre un home que damunt t'està maltractant i matant.També tenim un projecte en Càritas que es diu Junts. Tractem de tindre aquestes dones psicològicament ateses, a aquestes dones i als menors, que són les víctimes més dolentes perquè són menors i no es poden defensar. Jo pense que l'educació és molt important. Si tu en ta casa només veus violència, seràs violent. Açò s'ha de tallar de soca-rel. Tenim un programa amb Leia, el departament de menors de Benestar Social, on una psicològica, una educadora duen a terme el tema psicològic i les necessitats del menor.La veritat és que estic molt orgullosa dels meus treballadors de Benestar Social perquè es porta des d'eixe departament un seguiment molt exhaustiu en els temes dels menors. Ha sigut un any molt dur per a nosaltres.
Aquesta pandèmia ha ajudat més a visibilitzar a dones que estan patint i han hagut de conviure confinades amb els seus maltractadors. Ha tingut conseqüències molt greus. A Almassora hi ha hagut assassinats masclistes...
Ha sigut molt cruel. Tu estàs confinada amb el teu maltractador i vivint les 24 hores del dia en eixa persona que t'està fent mal i maltractant. És horrible. Nosaltres hem portat el seguiment des de Benestar social a través de telefonades cada dia en les dones que tenim localitzades que són víctimes de maltractament. En cap moment vam dir que érem de Benestar Social i cridàvem per veure si estava viva. Quan una dona o l'home agarrava el telèfon diem que érem d'una companyia de telèfon, per exemple.
De quina manera doneu seguretat a les víctimes perquè es posen en contacte amb vosaltres?
Està el telèfon de maltractament local. A les farmàcies també poden dir-ho. És veritat que hi ha molta gent que té molta por encara a denunciar. Jo anime a tot el món que diga alguna cosa perquè si ja portant un seguiment passen aquestes coses perquè se salten les mesures i els distanciaments... si no es denuncia, no podem actuar.Tenim una xarxa molt localitzada de dones que pateixen i les cridem per saber si estan bé i per veure què necessiten. Sóc molt pesada amb aquest tema perquè si no hi ha consciència, no es pot fer res, i inclòs així de vegades no s'arriba a temps. És la primera causa mortal sense cap sentit i com a societat hem de pensar en què estem fallant.
Si no es denuncia, no podem actuar"
Jo sóc dona i mare d'una dona. L'educació que li done a la meua filla és completament empoderada, però espere no haver de viure una situació així mai. I el que no vull viure jo no ho desitge ni per a cap dona ni per a cap filla. És un tema que des de totes les administracions ens hem de bolcar. No poden ser aquestes xifres. Hi ha 41 dones assassinades per violència masclista. Tenim aquestes xifres que només són dones assassinades pels seus homes, però aquí també pren el tràfic de dones i una mutilació genital, l'explotació sexual... Són números que no es claven ací i haurien de clavar-se perquè és violència de gènere. Soles maten pel fet de ser dona. És una cosa amb la qual estic molt involucrada i em lleva molt la son aquest tema.La violència psicològica és horrible perquè una galtada la pots oblidar, però eixe continu depreciatiu, infravalorat, és horrible i és molt complicat de superar. Per això necessitem molta ajuda psicològica i necessitem recursos econòmics per a invertir en la violència, en contra de la violència masclista per part de tots els governs, des del més amunt fins a la porta ciutadana que són els ajuntaments.
En Almassora estem molt conscienciats i fiquem tots els recursos que tenim al nostre abast com és la Policia Local, la Guàrdia Civil, la taula de Viogén on tracten i es revisen tots els casos que tenim que ens venen nous. També tenim psicòlegs. Som pioners i tenim controlats els instituts en xarrades contra les drogues, les addiccions. Són dos psicòlegs que tenim contractats. A banda tractem en els adolescents el tema de la violència. Estem tenint una recessió i cada vegada són més adolescents les que pateixen també a mans dels seus nuvis. A aquestes edats està aflorant la violència de gènere i desgraciadament els seus pares no s'assabenten.
Com participa la ciutadania en actes com el del 25-N o els que feu al llarg de l'any sobre aquest assumpte?
En Almassora cada vegada la població està més involucrada. Ens ha costat perquè no s'havia fet mai. Vam crear la Regidoria d'Igualtat des que vam entrar al govern fa 5 anys perquè els socialistes estem molt conscienciats en el tema. Era una regidoria nova i ens ha costat molt de treball que la gent es consciencie, però s'està donant una bona resposta. La població cada vegada s'involucra i participa més en cada acte, taller i xarrada.
Com són les persones que hi participen?
Tenim molta varietat. Jo sóc molt pesada i pense que si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. Hem anat a les associacions. Ens hem colat per la porta de les seues activitats i ens hem donat a conéixer com a Regidoria d'igualtat. Vivim la sexualitat des del col·lectiu LGTBI. He anat clavant-me en associacions, en instituts i he sigut jo la que he tocat la porta perquè si esperes que vagen, és impossible. Si et coles per la porta, al final veuen si els interessa. Et dónes a conéixer i la gent acudeix a allò que fas. Estic molt contenta per eixe tema.
Com a regidora de l'equip de govern que ha creat aquesta regidoria, quin balanç fas d'aquests anys?
Molt positiu perquè és una població de quasi 127.000 habitants i el tema de la Regidoria d'Igualtat comprén molts temes i àmbits. Era molt necessària. Pense que un municipi o una societat ha de ser feminista o no ser. La dona és el motor del món i està capacitada per a fer-ho tot. Hem d'estar més presents que mai en tots els treballs i tots els àmbits de la societat. Sense una dona el món no funciona: comencem per donar la vida a un altre ésser humà.Per altra banda, sóc regidora de Benestar social i tenim un projecte d'empoderament i acompanyament legal a dones maltractades i crec que estem aconseguint grans coses des d'ambdues àrees.
