La nova passarel·la fixa de formigó de l'Estany de la Vila o Clot de la Mare de Déu ja està oberta, després d'acabar la setmana passada d'instal·lar les baranes galvanitzades i les comportes metàl·liques, últims elements constructius que faltaven per a poder estrenar el desitjat pont estable, segons ha avançat l'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont.Encara que la seua culminació ha hagut d'esperar a penes unes setmanes a causa d'un problema de proveïment de l'empresa de galvanitzacions que havia de tractar el material metàl·lic de baranes i comportes, que ha retardat la seua instal·lació; l'Ajuntament, per fi, ha pogut donar per finalitzada l'obra per a poder comptar amb un pont definitiu per a substituir a la tradicional passarel·la de grava i terra que desapareixia amb cada temporal.Després de nou mesos d'execució de les obres, la nova passarel·la fixa situada entre el carrer els Terrasses i el carrer el Fanal, dins de la servitud de trànsit de Costes, ocupa 6 metres d'amplària i és una actuació cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en el marc de l'estratègia Edusi del Programa de Desenvolupament Sostenible.Es tracta d'una estructura preparada per a suportar el pas de vehicles, encara que és d'ús per als vianants i d'accés restringit a vehicles rodats d'emergència com a ambulància, protecció civil, bombers.La nova passarel·la fixa podrà ser depassada per l'aigua i suportarà les càrregues d'arrossegament produïdes per l'avinguda de projecte d'un període de retorn de 500 anys.També per a facilitar l'eixida de l'aigua cap a la mar, el pont compta amb baranes amb puntals o barres verticals fàcilment desmuntables, en cas de necessitat i amb una comporta de regulació del nivell de les aigües del Clot tipus tajadera d'obertura manual.Amb aquesta comporta es podrà mantindre el nivell d'aigua de l'Estany, que és lleugerament superior al de la mar i que disminueix cada vegada que es produeix el trencament de la passarel·la actual, després de les cada vegada més freqüents crescudes del riu.La resta de comportes són abatibles de tipus clapeta de canal o sobreeixidor compensades estàticament per al seu funcionament a partir de l'empenyiment que provoque el flux d'aigua quan abast una certa altura associada a cabals a causa de crescudes per pluges intenses.L'1 de setembre del passat any, es va signar l'acta de replanteig que va suposar el tret d'eixida per a l'inici de la seua construcció. Els primers treballs van consistir en la construcció d'una ataguia temporal per a canalitzar i desviar el flux d'aigua per a aconseguir una àrea de treball seca.També es va desviar la línia de baixa tensió i de l'aigua potable, així com la canalització per al desguàs del Clot mentre s'efectuen les obres i la plataforma per a l'execució de les pilotes de formigó armat.Posteriorment, la màquina pilotadora va col·locar a la fi d'any els 20 pilotes de formigó armat de 9 metres de profunditat i 650 mm de diàmetre que faran les vegades de fonaments d'aquesta estructura esperada durant dècades.Cal recordar que es va modificar el projecte inicial perquè durant l'execució de les obres es va observar la necessitat d'executar actuacions noves. Així, en el projecte modificat es van incloure diferents millores com l'execució d'un desviament de la línia aèria de baixa tensió, necessària per a permetre la realització dels treballs de fonamentació profunda, i també la substitució de marcs prefabricats de formigó per lloses prefabricades que permet tindre una major capacitat de desguàs, ja que amb les perilloses s'elimina la grossària dels marcs.A més, el projecte modificat contemplava també el soterrament de la línia de baixa tensió i de la telefonia a través de la futura passarel·la, i la substitució de les comportes en acer estructural previstes inicialment per acer estructural galvanització, amb una millora considerablement enfront de la corrosió en un ambient marí, al mateix temps que comportarà un menor manteniment a realitzar pel personal de Via Pública o de l'empresa encarregada del manteniment del Clot i, per tant, una racionalització de la despesa pública.
Destacats