El Consorci Provincial de Bombers aprova sense vots en contra un pressupost de 21,8 milions d'euros per a 2022

L'Assemblea del Consorci Provincial de Bombers presidida per José Martí ha aprovat hui sense cap vot en contra el seu pressupost de 2022, que ascendeix a 21.853.212,31 euros, xifra que suposa un increment percentual del 6,73% respecte a 2021. El Consorci disposarà el pròxim exercici 1.377.674,08 euros més.Com és habitual, la major part d'aquests recursos es destinaran al capítol I, despeses de personal, que absorbeix el 68% del pressupost (14.861.954 euros), encara que també destaca una partida pròxima a 2 milions d'euros per a escometre diverses inversions.Els pressupostos de 2022 contemplen la creació de 9 noves places en el Consorci: 5 oficials caps de servei, un tècnic de prevenció de riscos, un altre de manteniment i un tercer de programació, així com un operador del Centre de Coordinació Provincial.D'aquesta manera, l'equip de govern progressista de la Diputació de Castelló continua enfortint al Consorci amb la creació de noves places, ja que a les 9 del pròxim any cal sumar les 15 de bombers que s'han creat en 2021, la qual cosa en paraules del president José Martí, «posa de manifest la voluntat decidida de reforçar l'apartat de personal perquè els operaris del 'buque insignia' de la Diputació puguen prestar servei en les millors condicions possibles».Sobre aquest assumpte, el diputat de Bombers, Abel Ibáñez, ha assenyalat que «estem treballant per a revertir la situació en la qual es trobava el Consorci en l'estiu de 2019, quan clarament faltaven places que ara a poc a poc anem creant, i tampoc hi havia borsa de treball». Una realitat que feia que el servei es ressentira i que fóra necessari incrementar el nombre d'hores extraordinàries.Ibáñez ha destacat que la creació de 9 noves places en 2022 permetrà donar satisfacció a una de les reivindicacions històriques dels representants sindicals que durant les 24 hores del dia siga present un oficial cap en el Consorci, al contrari del que succeeix ara fins ara, que hi ha caps de guàrdia localitzats que s'incorporen al lloc de treball en cas d'emergència. Una situació que, segons Ibáñez, «no és la ideal».