La Vall d'Uixó troba un tresor del segle III a. C. en el Poblat de Sant Josep

Durant l'excavació arqueològica realitzada en 2021 en el Poblat de Sant Josep es va trobar un tresor que ahir va ser presentat en societat. L'Ajuntament de la Vall d'Uixó va donar a conéixer en un acte en el hall de l'Auditori la troballa d'una parella d'arracades d'or, un penjoll d'or de manera ovalada i sis monedes de plata emeses en la seca d'Arse (Sagunt) entre el segle II i III a. C..Aquest tresor es va trobar mentre un equip d'arqueòlogues treballava en l'excavació de l'ensulsiada del carrer 3 del poblat, relacionat amb la destrucció d'aquesta zona per un gran incendi. Aquesta excavació va estar sufragada per l'Ajuntament, dins de la seua vocació per "continuar posant en valor el patrimoni històric local, no sols per atraure el turisme, sinó també per a conéixer les nostres arrels", tal com va expressar l'alcaldessa, Tania Baños.Tant les joies d'or com les monedes van ser trobades entre les toves de l'ensulsiada provocada per l'incendi. Les monedes són una dracma, quatre semiovals i un divisor de plata. En l'anvers de la primera es pot veure un personatge masculí (que s'ha identificat com Hèracles) i en el revers un animal en actitud de córrer, que la majoria d'autors identifiquen amb un bou. Els semiovals presenten en el seu anvers un personatge femení i en el revers una roseta de huit pètals.En la presentació van ser presents l'arqueòloga i restauradora Ana Viciach, que va donar els detalls de les peces; la directora del Museu i Arxiu Municipal, María Luisa Rovira, que va donar compte de la importància d'aquesta troballa; i de Ruth Sanz, diputada provincial de Cultura que va mostrar el suport de la Diputació de Castelló a aquesta mena de projectes. Baños va destacar que enguany continuaran els treballs d'excavació amb una inversió de 15.000 euros, que podria ampliar-se amb l'arribada de fons europeus.El Poblat de Sant Josep és un jaciment arqueològic amb una llarga ocupació, encara que els períodes històrics més importants són l'ibèric (segle VI-II a. C.) i el romà (segles IV-V a. C.). Les excavacions dels últims anys han permés documentar l'extrem nord de l'assentament ibèric, que està tancat per una muralla i protegit per una gran torre. A l'interior transcorre un carrer des d'on s'accedeix a mà esquerra a les cases i a mà dreta a la torre situada en l'exterior. Aquesta zona va quedar destruïda a la fi del segle III a. C. a causa del gran incendi.