Onda i ASCER aborden la crisi energètica del sector ceràmic i el desafiament de la descarbonització

Guardar

Ascer Onda  ceramica
Ascer Onda ceramica
L'Ajuntament Onda i l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER) han mantingut una trobada per a consolidar la seua relació i generar sinergies de cara al futur del clúster ceràmic del municipi. Carmina Ballester, alcaldessa d'Onda, i Alberto Echavarría, secretari general de l'organització, han abordat temes com el desafiament de l'augment dels costos energètics i els terminis poc realistes en matèria de descarbonització.En la jornada de treball la patronal taulellera també ha insistit que el Govern d'Espanya i la Unió Europea han de posar més facilitats a les empreses perquè invertisquen en l'I+D+i necessari per a adaptar els seus processos a fonts d'energies alternatives al gas amb la finalitat de reduir les emissions de CO₂ en l'horitzó 2030.Sobre aquest tema, Ballester ha comentat que "l'escolta activa entre empresa i Administració ha de prevaldre a l'hora de traçar junts una estratègia energètica que acabe amb la sagnia de preus que està ofegant als nostres sectors productius. El Govern d'Espanya i la Unió Europea han d'escoltar les nostres empreses i revisar la legislació per a fer possible una transició verda escalonada. L'objectiu tots el compartim i ningú el qüestiona: reduir la dependència del gas i augmentar l'ús de fonts renovables. Però no podem exigir a les nostres empreses que arriben ràpidament a la meta quan ens hem oblidat de construir la carretera".El secretari d'ASCER, Alberto Echavarría ha traslladat "l'agraïment a l'Ajuntament per l'excel·lent nivell de col·laboració així com pel seu acompanyament al sector i a les empreses ceràmiques instal·lades en la localitat. També felicitar el consistori pels èxits recents que el converteixen en un pol d'atracció d'empreses".

Incentius fiscals

D'altra banda, l'Ajuntament d'Onda ha presentat a ASCER els avantatges competitius per a invertir a Onda, com les modernes instal·lacions, ubicació estratègica, assessorament laboral o els incentius fiscals i bonificacions en els impostos de l'IAE i ICIO, que arriben fins al 95% en el cas d'instal·lar energies renovables.A més, el consistori ha reeditat la línia d'Ajudes al Foment de la Contractació, l'objectiu de la qual és fomentar la inserció dels veïns i veïnes, realitzant aportacions econòmiques de fins a 4.000 euros per a les empreses que contracten persones desocupades del municipi. I també està en marxa l'Oficina d'Acceleració Empresarial, un servei gratuït a les empreses amb la finalitat d'agilitar els tràmits i solucionar les seues necessitats en la màxima brevetat.

Clúster ceràmic

Les empreses dedicades a la ceràmica i a ocupacions derivades de la mateixa donen treball a més de 4.000 persones a Onda. És el sector que més ocupacions genera en la localitat i un dels clústers més potents de la província. Les companyies localitzades a Onda exporten a països dels 5 continents.Encara que el sector va superar sense problemes de la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus, en l'actualitat s'enfronta a la important pujada dels costos de l'energia. Segons la mateixa ASCER, amb l'evolució del preu del gas s'estima que la factura sectorial del gas puge més d'un 146% respecte a l'any passat, en el qual es van pagar 678 milions d'euros.El seu un altre gran repte és la reducció de les emissions de CO₂, per les quals ha d'abonar uns drets d'emissió a la Unió Europea (UE). Fins al moment, la UE entén la situació excepcional del clúster, que no pot evitar generar CO₂ en la seua activitat, i dona unes assignacions gratuïtes a les empreses per a eludir part dels pagaments per drets, però aquesta cessió finalitzarà en 2030. Per a 2050 està fixat el nivell zero d'emissió per la UE. El cost per al sector per la compra de drets d'emissió es va multiplicar per 6 en 2021 passant d'11 milions d'Euros a 66 milions l'últim any, a causa de la retallada en l'assignació de drets i a l'alça del preu de la tona de CO₂.El sector està fent esforços constants per a disminuir aquesta emanació i des dels anys huitanta s'han reduït un 60% les emissions. En l'actualitat, es consideren possibilitats com el biogàs, l'electrificació o l'hidrogen per a aconseguir els objectius de descarbonització, però no existeixen en el mercat tecnologies disponibles.
Destacats