Orpesa va acollir este divendres amb gran expectació la xarrada-col·loqui sobre la presència de la dona en el món taurí, en este esdeveniment “IV Març de la Dona Taurina”, que se celebra cada any al voltant del Dia 8M, es van abordar tant la història com els reptes actuals de les dones en esta tradició. L'acte va reunir a destacades figures de l'àmbit taurí com Aranza Moreno, alumna de l'Escola Taurina de Castelló, Rocío Mir, Alguacililla de la plaça de Bous de València, Miguela Pastor, metge taurí, i Montse Arribas, periodista i Aficionada Taurina, a més va comptar amb una audiència entregada que va seguir amb interés cada intervenció, comptant en la primera fila de butaques amb l'Alcaldessa d'Orpesa, Araceli De Moya, membres de la Corporació Municipal i membres de la Junta Directiva de la Penya Sense DNI, organitzadors de la xarrada.
La regidora de Família, Mari Carmen Saura, va obrir el col·loqui amb una afirmació contundent: "La tauromàquia és cultura i, per tant, no té gènere ni color polític". A partir d'ací, Montse Arribas, periodista de la COPE, va oferir una visió històrica a través d'un poema amb al·lusions al cavall i a dones toreres de segles passats. També va recordar la trajectòria de dos germanes castellonenques que van destacar en la tauromàquia fins a la Guerra Civil, així com l'evolució del rejoneo femení.
Va ser precisament Saura qui va obrir el torn de preguntes interessant-se per l'origen de la relació de cada una d'elles amb el món taurí i les dificultats trobades en el seu camí. Mentres que Montse va reconéixer haver percebut actituds masclistes, la resta va coincidir que la seua experiència ha sigut majorment de respecte i professionalitat.
Miguela Pastor va respondre a la qüestió sobre com abordar en pocs segons el canvi de mentalitat que implica passar d'espectadora a intervindre en la plaça, especialment en situacions d'emergència. Es va parlar de la falta de recursos mèdics en alguns escenaris i de la diferència entre assistir a un ferit en una plaça, on hi ha un equip organitzat, i al carrer dels festejos “Bous al carrer”, on el personal sanitari es troba més exposat.
Rocío Mir va explicar el paper de l'alguacilillo: obrir plaça, saludar al president, arreplegar la clau de torils i actuar com a enllaç entre el rodeig i la llotja presidencial. Va compartir a més una anècdota d'un enfrontament desagradable viscut l'any passat i va detallar com en eixa ocasió algú va voler utilitzar el capot estratègicament per a guanyar temps mentres es decidix la concessió de trofeus. També va esmentar un indult a València i casos de sancions a banderillers per excedir-se en el seu temps enfront del bou.
Aranza Moreno, la participant més jove, va explicar les diferències entre un bou "bo" i un "dolent", destacant l'emoció que generen els dos en la lídia. També va parlar sobre la importància de la tècnica, referint-se a figures com Enrique Ponce, i sobre el repte de compaginar la seua passió taurina amb els seus estudis en Emergències Sanitàries.
Un altre dels temes tractats va ser la superstició existent en el món taurí respecte al personal d'infermeria, així com el pes de l'economia en el sector. Es va esmentar com alguns interessos econòmics afecten el desenrotllament del toreig, com a França es dona cabuda a toreros que a Espanya no troben tantes oportunitats, i com les diferències entre festejos en places i al carrer impacten en el finançament dels esdeveniments.
Montse Arribas va destacar la importància de respectar les normes per a garantir el benestar animal, assenyalant la diferència entre els festejos en pobles i en places, i recordant la normativa vigent des de 2015. També es va esmentar la figura de Manolo Molés i la seua reflexió sobre la diferència entre els festejos al carrer i en la plaça, així com la situació dels ramaders i el paper dels ajuntaments en el finançament dels esdeveniments taurins.
El públic va seguir la xarrada amb gran atenció i respecte, demostrant la seua admiració per les ponents i pels temes tractats. Com a tancament, l'Ajuntament d'Orpesa va entregar un detall artesanal a cada una de les participants, agraint la seua contribució a la difusió i reflexió sobre la dona en la tauromàquia.