L'Ajuntament de Peníscola ha anunciat la seua voluntat d'executar la compra del recinte del Centre d'Estudis abans d'un any

L'Ajuntament de Peníscola va celebrar ahir el Debat sobre l'Estat del Municipi, un Ple en sessió extraordinària en el qual es va posar segons el parer dels ciutadans de la localitat la capacitat dels seus gestors públics d'afrontar la primera meitat del mandat, a través del debat que es va establir entre els portaveus dels grups municipals i l'alcalde.El Ple, que es va retransmetre en directe a través del web municipal i de la televisió comarcal, va estar obert al públic i va comptar amb la participació de Javier Mateu, portaveu de Ciutadans; Juan Marcos Bayarri, portaveu de Compromís; Isabel Esbrí, portaveu del grup municipal socialista; Raquel París, com a portaveu de l'equip de govern popular, i el mateix alcalde, Andrés Martínez, que va definir el clima de la sessió al seu acabament com a "cordial", malgrat la negativa de la regidora no adscrita a grup polític després de la seua separació del grup municipal socialista, Núria Calduch, a intervenir en el debat apel·lant al poc temps assignat per a la seua intervenció, com que no és portaveu de grup.Durant la sessió, tant l'alcalde com el conjunt de portaveus van al·ludir al context de pandèmia que ha condicionat el mandat des del seu inici, arrancant amb dos temporals marítims que van afectar de manera "devastadora" el litoral de la població, en paraules del mateix primer edil.Martínez va centrar la seua primera intervenció a destacar algunes fites de la gestió del seu govern en aquest període, com l'execució d'obres de reconstrucció del litoral amb una inversió de dos milions d'euros, la posada en marxa del Pla de Reactivació amb més de quatre milions d'euros, la posada en marxa de plans d'ocupació local, ajudes per a pimes i autònoms de caràcter municipal, l'eliminació de taxes com la d'ocupació de via pública o la taxa municipal per a la recollida de fems, així com l'execució del major modificat de crèdit de la història de l'Ajuntament per a quadruplicar els recursos per a atendre les peticions de les famílies en matèria d'emergència social.L'alcalde va tindre també paraules per al record de les víctimes de l'ensulsiada que va tindre lloc el mes d'agost del passat any, succés que va qualificar d'un dels més durs que ha viscut la població en la seua història recent.

Balanç del govern, àrea per àrea

Durant la seua participació, Raquel París, portaveu del govern municipal, va posar l'accent en la cohesió de l'equip i la seua capacitat de reacció davant els reptes que ha plantejat aquesta primera meitat del mandat, i va destacar especialment la gestió de les àrees de Serveis Socials i Hisenda, amb María Jesús Albiol i Dolo Bayarri al capdavant de la seua gestió respectivament, al·ludint a la multiplicació de recursos que es van posar a la disposició de més de 500 famílies afectades greument per la crisi sociosanitària, així com a l'esforç realitzat per a refer el pressupost municipal per complet per a afrontar les necessitats que plantejava la crisi, destinant mig milió d'euros de l'Ajuntament a ajudes a autònoms i pimes, aconseguint al voltant de mig milió d'euros per a plans d'ocupació i renunciant al cobrament d'un milió i mig d'euros en eliminar la taxa d'ocupació de via pública i la taxa municipal de fems.En matèria d'inversions i obres, va destacar l'esforç del regidor de l'àrea, Jorge Rovira, per a la realització contrarellotge de les obres de reconstrucció del litoral després dels temporals, així com la posada en marxa de projectes com el nou gimnàs municipal, el nou parc de cal·listènia, la nova pista multiesportiva, la reurbanització de l'avinguda de la Mar, les millores en enllumenat públic en les zones nord i sud de la població, o la restauració del paviment de les Fontetes, en l'accés al nucli antic.Va destacar la gestió mediambiental de l'edil Miguel Castell després d'haver aconseguit realitzar la neteja i dragatge de la Marjal, finançat parcialment per la Generalitat, i impulsat un ambiciós pla de posada en valor d'aquesta, a més del pla d'educació per a la sostenibilitat per als centres educatius de la localitat.En matèria de cultura i festes, París va destacar la tasca del seu company Ramón Simó, que en plena pandèmia va multiplicar un 300% el nombre de cites i esdeveniments culturals, remarcant la recuperació de la programació cultural en el Palau de Congressos després d'anys de reivindicacions a l'Institut Valencià de Cultura.

L'aposta per l'activitat turística

L'alcalde, Andrés Martínez, va ser molt contundent en la seua defensa del sector, reivindicant els esforços duts a terme per a la seua reactivació, "malgrat estar embolicats per les pitjors circumstàncies possibles, hem sigut capaços de motivar la demanda turística, aprofitar cadascun dels mesos en què la mobilitat estava permesa perquè les més de 1500 famílies que viuen del sector hagen pogut treballar; hem suportat molt millor que altres destinacions la crisi en el sector turístic provocada per la COVID-19 i no ens hem conformat a aguantar el rumb, hem continuat treballant per aprofitar cada oportunitat per a crear producte, desestacionalitzar i dinamitzar l'activitat econòmica".En aquest sentit, Martínez va fer referència al recent exemple de campanya promocional duta a terme de la mà de Ferrero Rocher, "que ens ha permés posicionar-nos com a destinació també d'hivern, la qual cosa ha valgut perquè en aquests mesos passats s'haja sostingut un flux constant de visitants a la nostra població i ara afrontem la Setmana Santa vinent amb bones sensacions" valorava.

Promeses i tasques pendents

La portaveu del govern municipal va aprofitar el debat per a exposar el compromís de l'equip per impulsar nous projectes l'any que queda fins a final del mandat. "Afrontem els anys esdevenidors amb la il·lusió de la reconquesta de la normalitat, per a la qual tenim grans plans" assegurava París, anunciant la voluntat del govern local d'executar l'opció a compra del Centre d'Estudis, "que els recorde, l'esquerra ens va obligar a comprar posant-li preu en lloc de cedent-lo al poble" incidia, fent referència a l'alienació que el Govern llavors socialista va dur a terme per al recinte, a benefici de l'empresa pública de gestió patrimonial Segipsa, amb la qual l'Ajuntament degué arribar a un acord de lloguer per a poder entrar i emprar aquest espai fins llavors tancat i situat en ple centre, amb el qual es van crear 400 places de pàrquing per part del consistori i en el qual s'ha rehabilitat ja un dels tres edificis, "amb la seua total recuperació podrem destinar a usos culturals i museístics les actuals dependències municipals en el nostre nucli antic, concentrant els serveis públics en els edificis del mateix recinte, tal com vam fer amb els Serveis Socials municipals".També va destacar l'execució del Pla de Sostenibilitat Turística, pel qual l'Ajuntament rep una aportació de dos milions d'euros, més el milió que es compromet a aportar en tres anualitats, per a la millora de la mobilitat sostenible, creant nous pàrquings i millorant també l'accés per als vianants i amb bicicleta cap a la zona sud."I, per descomptat, continuarem apostant per la dinamització dels sectors econòmics, amb més promoció, més creació de producte turístic fora de la temporada d'estiu, tot, sense deixar de costat la premissa d'atendre els més vulnerables, posant les persones en el centre de la nostra gestió; cosa que podrem emprendre encara amb majors facilitats quan aquest Ajuntament deixe d'haver de pagar les sentències urbanístiques que l'esquerra per la seua nefasta gestió, ens va deixar en herència" finalitzava.

Reivindicacions a administracions superiors

Durant el debat també va haver-hi temps de reclamar a les administracions superiors obres i inversions encallades, com l'obra de restauració de la Porteta després dels desperfectes ocasionats pels temporals fa 25 mesos, pendent d'execució per part de la Generalitat, l'ampliació del col·legi, la ubicació d'una base d'ambulància, la millora de la seguretat en l'accés per la CV141 o la finalització de les connexions de l'estació depuradora amb la nova estació de bombament, totes competències del govern autonòmic.Al Govern central també es va deixar en evidència la negativa d'actuar en la protecció del litoral i els penya-segats del tómbol, per a protegir-lo dels futurs temporals marítims i els seus efectes, l'agilitació de permisos per a la construcció de la senda per als vianants en el litoral sud o la ubicació d'un nou punt accessible a la platja sud, així com col·laboració en la lluita contra el "top manta".L'alcalde, Andrés Martínez, va apel·lar al fet que les administracions superiors abandonen el "sectarisme" i afronten els projectes necessaris en la població, recordant que el treball realitzat ha comptat amb el suport i la lleialtat del conjunt de la corporació malgrat les discrepàncies polítiques. L'alcalde finalitzava realçant l'esforç del govern local que els ha dut a terme "sense oblidar l'important, posant en el centre les persones i les seues necessitats més bàsiques, per a avançar conquistant objectius fins a l'anhelada normalitat. Junts hem sigut capaços de continuar invertint, de continuar creixent, malgrat tot, demostrant que una manera de governar sense oblidar la nostra tradició i la nostra identitat, enfocats en la llibertat, és possible".