El desequilibri pels sobrecostos energètics obliga a recórrer al préstec previst en el pressupost de Vila-real

Benlloch: “Hemos intentado evitar el endeudamiento con el uso de remanentes pero no hay otra opción si queremos asegurar los servicios públicos”

Guardar

aj vila real
aj vila real
L'Ajuntament de Vila-real ha iniciat l'expedient per a la concertació de l'operació de préstec prevista al pressupost que permetrà pagar les últimes resolucions urbanístiques heretades de la gestió del Partit Popular, davant la impossibilitat de fer front a aquestes obligacions amb recursos propis, en un moment en què el consistori travessa una situació financera delicada; a les crisis pel deute i l'urbanisme de l'etapa del PP i les conseqüències de la pandèmia, s'ha sumat l'escalada en els preus de l'energia, que ha tingut un fort impacte en els costos energètics municipals, malgrat tots els esforços dels últims anys per reduir el consum.L'alcalde de Vila-real, José Benlloch, ha rubricat aquests dies la incoació de l'expedient per a la sol·licitud d'un crèdit amb el qual afrontar les resolucions urbanístiques per import de 873.992 euros, corresponents en la seua majoria a l'expropiació de terrenys per al jardí de Jaume I (807.970 euros), a la qual se sumen altres resolucions per l'obertura de l'avinguda França valorades en 66.022 euros. "Encara que aquesta operació de préstec estava prevista en el pressupost de 2022, hem intentat no recórrer a l'endeutament i pagar aquestes quantitats amb romanents, però els sobrecostos energètics, que han triplicat la despesa en electricitat i quadruplicat la factura del gas, han sigut una nova garrotada per a les arques municipals, de manera que no tenim una altra opció si volem assegurar la viabilitat dels serveis públics", relata l'alcalde. Sobre aquest tema, insisteix que, amb el panorama energètic que afronta l'Ajuntament de Vila-real, "no tenim marge econòmic per a afrontar més pagaments urbanístics com aquest si volem continuar prestant els serveis que la ciutadania mereix; serveis que no hem deixat d'ampliar en els últims anys, amb l'objectiu de millorar les oportunitats, l'atenció a les persones i la qualitat de vida a la nostra ciutat perquè Vila-real no perda el tren. Per això, no tenim més opció que fer front a aquest nou pague via préstec", sentència.Dels prop de 870.000 euros als quals ascendirà el crèdit, la major part es destinaran a l'expedient pel jardí de Jaume I, amb un total de 807.970 euros, que corresponen a la quantitat pendent de pagament després d'abonar, el desembre de 2019, els 340.573,94 euros de la valoració municipal dels terrenys. En sentència de juny de 2021, es va estimar el valor del solar en 1.148.544,29 euros, enfront dels 2.062.727,16 euros que van reclamar els propietaris. D'altra banda, també es pagaran 66.022 euros corresponents a altres resolucions per l'obertura de l'avinguda França.Malgrat la necessitat d'haver de recórrer a endeutament per a afrontar aquestes obligacions, "aquest equip de govern ha fet els deures perquè aquesta nova operació de crèdit no dispare el deute municipal", remarca el primer edil. Així, tal com consta en el pressupost de 2022, si en aquest moment l'endeutament municipal supera el 68%, aquest percentatge es reduirà en més de deu punts a final de 2022, quedant en un 57%. "La previsió és que únicament ens endeutem per a pagar aquestes resolucions, mentre que amortitzarem tres milions d'euros", insisteix Benlloch.L'alcalde ha tornat a lamentar el llast que suposa l'urbanisme del Partit Popular en la gestió municipal. "Aquesta manera de gestionar no l'han tinguda en altres municipis del nostre entorn, que ara poden afrontar els reptes del futur sanejats i amb garanties. A Vila-real, no obstant això, hem de continuar gestionant empastres que ens han deixat en una situació delicadíssima, després de pagar ja en aquests últims 10 anys més de 33 milions d'euros en sentències i altres empastres heretats del Partit Popular", agrega l'alcalde, qui recorda que a aquesta xifra cal sumar el préstec de 20 milions d'euros que va subscriure el PP en 2010 i pel qual "acabarem pagant 28 milions d'euros en 2026".

Arxivat a:

Destacats