Des dels anys 80, com a coordinador artístic de la Fura dels Baus, i des dels 90, ja en solitari, la carrera de Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) ha desenvolupat un univers particular que ell denomina Marcelaxia. Este univers reflectix el seu interés per diversos elements, com el còmic, l’Art Brut, les avantguardes dels anys 60, les tradicions populars i l’ecoagricultura. Un cosmos que es completa amb la seua inclinació per aspectes de la condició humana, com ara la menja, el sexe o la mort.
El treball d’Antúnez té el cos i el dibuix com a elements centrals, es mou en l’esfera de l’art de la instal·lació i la performance, i ha estat impregnat per la col·lectivitat, la tecnologia digital i els procediments col·laboratius. Durant este temps, l’artista ha desenvolupat diversos procediments, entre els quals destaca la Sistematúrgia. El nucli d’este sistema és la interacció digital amb l’usuari.
Des de 2009, realitza obres col·laboratives, de vegades utilitzant la tecnologia i altres no, en les quals grups de persones alienes a l’artista participen en la creació i producció d’una obra. Com a resultat d’esta feina, ha col·laborat amb diversos col·lectius convocats per participar en el procés de creació. L’extensa experiència en processos de participació que proposa en les seues obres tecnològiques interactives, així com les accions realitzades als anys 80 amb la Fura dels Baus, s’amplia i es transforma en estes obres col·laboratives. En este context ha produït, entre altres, les accions Alsaxy (2015), Tracapello (2017) i Verapau Bolet (2023).
En l’actualitat, està treballant en el projecte Natura Centrum Est, on cerca maneres de formalitzar les seues idees amb la voluntat de situar el relat de la Naturalesa al centre del debat.
Marcel·lí Antúnez Roca és conegut internacionalment per les seues accions interactives i per les seues instal·lacions robòtiques. També és reconegut per les seues experiències performatives amb el col·lectiu la Fura dels Baus als anys 80, col·lectiu del qual fou cofundador.
Les seues accions, instal·lacions, dibuixos i vídeos han estat presentats en nombrosos museus, festivals i teatres de tot el món, com ara la Villette de París, l’I.C.A. de Londres, el FILE de São Paulo, el Centre Cultural de Tòquio, el Centre Cultural DOM de Moscou, el DEAF de Rotterdam, el Performing Arts de Seül (Corea) i La Méduse de Quebec (Canadà).
Antúnez ha rebut, entre altres, les següents distincions i premis: primer premi al Festival Étrange de París (1994) per la pel·lícula Frontón; el millor New Media al Noveaux Cinéma / Noveaux Médias de Mont-real (1999) per la performance interactiva Afàsia; Premi Max als nous llenguatges escènics (2001) per Afàsia i per l’acció interactiva Epizoo; menció honorífica al Premi Ars Electrònica (2003) per l’acció interactiva Pol; Premi Ciutat de Barcelona en categoria Multimèdia (2003) pel muntatge Mondo Antúnez; Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Visuals (2014) per l’exposició Sistematúrgia, Accions, Dispositius i Objectes al Arts Santa Mònica de Barcelona, i l’Art Excellence Award (2015) al Japan Media Arts Festival per l’acció Ultraorbism.