El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha subratllat que les obres de reforma de l'edifici Jutge Borrull permeten a la Generalitat "recuperar un edifici històric i emblemàtic de la ciutat per a posar-lo al servei dels castellonencs".
Així l'ha destacat el cap del Consell després de visitar l'immoble recentment reformat per la Generalitat on ha signat amb l'alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco, un protocol d'intencions per a la cessió d'una part d'este edifici a l'Ajuntament de Castelló i amb el qual ha destacat que "és un dia històric" amb el qual Consell "complix amb un nou compromís per a Castelló".
En el seu discurs, Carlos Mazón ha advocat per destinar "una de les joies de la corona de Castelló tan volguda, desitjada i esperada pels castellonencs a l'atenció integral de les polítiques socials entre diferents administracions".
En este sentit, ha subratllat la importància de l'ús compartit d'este edifici entre diferents administracions per a "una millor coordinació dels serveis socials i una atenció més pròxima a les persones que més el necessiten".
Així, ha manifestat que "Borull s'obri a la societat", a més de fer referència a la presència en l'immoble de la ceràmica de Castelló, "que contribuïx a visibilitzar el molt, bo i del que és capaç la Comunitat". A més, ha avançat que en el primer trimestre de l'any es durà a terme l'equipament de l'immoble.
El president també ha posat en valor l'esforç del Consell per a posar en marxa este projecte "des del diàleg, la generositat i la coordinació" enfront de "la discrepància, el desacord i la polèmica entre administracions" de l'anterior Executiu valencià, al mateix temps que ha agraït la labor de la Conselleria i de l'Ajuntament "per aconseguir un acord que tots volíem per a la reobertura de Borull i que es va arribar a pensar que era impossible".
En este sentit, ha ratificat el seu compromís "de continuar resolent el dèficit d'inversions a la província, les seues reivindicacions i tots els projectes que estaven dificultant el seu creixement, especialment els relatius a les polítiques socials".
Sobre este tema, ha posat com a exemple la reobertura del CICU a Castelló "per a millorar l'atenció de les urgències sanitàries que mai va haver de centralitzar-se" i la "històrica demanda" de la residència de la tercera edat del carrer Onda, entre altres, que demostren que "és l'hora de Castelló".
En referència a l'acord d'intencions signat amb l'Ajuntament de Castelló sobre l'edifici Jutge Borrull, Carlos Mazón ha explicat que la Generalitat cedirà l'ús de la planta baixa, les dos primeres plantes completes del bloc que dona al carrer germans Bou i la meitat de la tercera planta durant un període inicial de deu anys prorrogables de cinc en cinc fins a un màxim previst de vint anys. A més, l'ús de la sala d'actes del sisé pis serà compartit entre les dos administracions.
Amb la conclusió d'estes obres de reforma integral, l'antiga seu de l'Audiència Provincial de Castelló, que està situada en la Plaça Jutge Borrull, es posen al servei de la ciutadania al voltant d'11.000 metres quadrats de superfície guanyats per a ús administratiu.
La Generalitat preveu instal·lar en l'edifici les dependències de la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge; dependències de la Conselleria de Justícia; Junta de Personal; i els serveis territorials de Labora i de Treball.
L'Ajuntament assumirà la contractació de la seguretat de l'edifici complet, les assegurances de responsabilitat civil i els costos de manteniment de la superfície l'ús de la qual tindrà cedit. A més, l'immoble quedarà exempt d'abonar l'Impost de Béns immobles (IBI). Per part seua, la Generalitat, després de fer-se càrrec del finançament necessari per a la reforma, quedarà a càrrec del manteniment, els subministraments i la neteja.
Durant el seu recorregut per les noves instal·lacions, el president ha estat acompanyat per la consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, l'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco i la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina.
Cofinançat amb fons FEDER
L'obra ha consistit en una reforma integral d'este edifici emblemàtic de principis dels anys 70 per a dotar-lo de tots els requisits propis d'un edifici del segle XXI destinat a prestar servei públic a la ciutadania.
Les obres es van iniciar el maig de 2021 i la inversió total ha sigut de 24,3 milions d'euros. L'empresa encarregada d'executar els treballs de remodelació ha sigut l'UTE Condisa-Ortiz.
Del total de la quantitat invertida en la reforma, 3,8 milions d'euros han sigut cofinançats al 60%, de manera que 2,3 milions procedixen de finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER 2021-2027 de la Comunitat Valenciana.
Sostenibilitat i eficiència energètica
En la reforma s'ha prestat especial atenció a l'accessibilitat universal, la sostenibilitat i eficiència energètica, amb la implementació de sistemes d'energia neta mitjançant panells fotovoltaics situats en coberta, la instal·lació de sistemes de climatització i il·luminació molt més eficients, així com la millora de l'aïllament tèrmic i acústic mitjançant la construcció d'una nova envolupant de l'edifici.
Així mateix, s'impulsa la relació amb l'espai urbà en crear un pòrtic d'accés a doble altura que connecta la plaça pública amb el gran pati interior de l'edifici que s'ha obtingut gràcies a la demolició de tot l'enrevessat sistema de comunicacions verticals de l'antic edifici, i que es convertix en l'element en el qual s'articula l'edifici per a obtindre uns espais interiors confortables, i lluminosos dels quals mancava l'edifici original.
A més, per a reduir la petjada de carboni i l'efecte d'illa de calor urbana, la coberta de l'edifici es dota d'una zona enjardinada al costat de la qual se situa una sala polivalent amb possibilitat de subdivisió i adaptació a les necessitats que servirà per a la celebració d'esdeveniments institucionals.
Igualment, s'ha tingut especial cura en el disseny de les façanes, que s'han resolt mitjançant una pell de ceràmica extrusionada, dissenyada ex profeso per a esta obra en col·laboració amb la indústria de la zona, que segons les necessitats funciona com un tancament opac o com una gelosia al fet que tamisa la llum del sol i protegix el tancament envidrat de l'edifici, representant un exponent de l'alt desenvolupament tecnològic del sector ceràmic de la província de Castelló.