L'equip de govern de la Diputació de Castelló portarà al ple del mes de febrer una moció per a reclamar a les entitats bancàries i a altres organismes a "oferir una atenció personalitzada en finestreta durant l'horari que les oficines estiguen obertes al públic, per a facilitar una atenció més comprensible a la ciutadania i, especialment, a la gent gran i a persones amb diversitat funcional".La moció, presentada pels portaveus de PSPV i Compromís -les dues formacions de l'equip de govern-, també contempla la petició que "aquestes entitats no cobren comissions per conceptes derivats del servei d'atenció a les persones que no tenen les habilitats per a poder fer, de manera autònoma, les diferents gestions en els caixers automàtics i que s'aplique una tarifació social en l'aplicació de comissions, en funció de les característiques de cada client".Així mateix, se sol·licita "que els productes financers que s'oferisquen per part d'aquestes entitats als clients siguen transparents i comprensibles", apuntant que "la claredat en la redacció ha de ser una norma per a no confondre a les persones i fer-les contractar productes que es desconeixen o incórrer en despeses innecessàries i abusives".Dins de la proposta de l'equip de govern, que s'emportarà a debat en la sessió plenària del dimarts 15 de febrer, es recull "promoure la instal·lació de caixers automàtics en tots els municipis de la província, molt especialment després del progressiu tancament de sucursals". Al costat d'això, es considera necessari que els poders públics competents "legislen i regulen una normativa bancària més justa i solidària, especialment per a les persones més vulnerables".
Pla de servei rural financer
D'altra banda, des de l'equip de govern de la Diputació es demana a la Generalitat Valenciana i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies que pose en marxa "un pla de servei rural financer en aquelles entitats locals que no disposen d'una oficina bancària ni atenció presencial". Aquest pla, tal com proposa l'equip de govern, hauria d'incloure la reactivació del servei bancari en les poblacions que no van tindre cap mena de servei financer, basat en paràmetres de responsabilitat social, ètica bancària i compromís amb el territori. A més, hauria de contemplar tallers i formació d'alfabetització digital dirigits a la reducció i erradicació de la bretxa digital rural en la Comunitat Valenciana.Finalment, es proposa traslladar aquest acord a les direccions generals dels bancs amb seu a la província de Castelló, a l'Associació Espanyola de Banca, així com en el Consell de la Generalitat, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes, a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i al Síndic de Greuges.
Exposició de motius
En la seua argumentació, l'equip de govern destaca que en els últims temps la prestació i la qualitat dels serveis bancaris presencials en la població s'han reduït de manera extraordinària, un procés que "s'ha vist agreujat per la digitalització, les fusions i també per la pandèmia, amb la implantació de la cita prèvia, les limitacions d'accés a les oficines i les restriccions d'horaris d'atenció".Aquesta és una situació que afecta la població en general, però sobretot, als col·lectius de persones majors i amb diversitat funcional, "que veuen els seus drets vulnerats per la manca d'una atenció específica que els ajude a exercir-los de manera adequada i segura". Amb aquest fenomen "estem davant una situació de maltractament als col·lectius més vulnerables i, en definitiva, en la població en general".La banca en línia i la reducció de personal obliga els usuaris a operar a través dels caixers automàtics, del telèfon mòbil i de l'ordinador. Aquest fet, que afecta a tota la ciutadania, "té una major afectació a les persones d'edat avançada (que no estan acostumades a utilitzar les noves tecnologies) o a les persones amb diversitat funcional".Per a l'equip de govern de la Diputació de Castelló, "l'atenció individualitzada i de qualitat, la formació en drets bancaris, la detecció de problemes específics en el cas de cada client, han de ser les premisses a partir de les quals el sector atenga les necessitats de la seua clientela, especialment, en els casos en què aquesta patisca el risc de no poder exercir els seus drets com a consumidor per situacions concretes de vulnerabilitat".Amb tot això, se subratlla que "si les entitats bancàries, per si mateixes, no són capaces de trobar i implementar iniciatives que es puguen alinear amb els criteris i valors de la Responsabilitat Social, hauran de ser les administracions públiques, com a garants dels drets de la ciutadania i en la seua representació, els qui asseguren l'assumpció d'aquests compromisos de manera reguladora".
