El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha afirmat que el Consell està treballant en un acord per a tirar avant la llei de pressupostos de 2025 amb el suport del grup parlamentari VOX “amb l'objectiu de dotar de recursos a la Comunitat Valenciana per a garantir una recuperació àgil i efectiva, i la revitalització del nostre territori”.
Així ho ha avançat en una declaració institucional en Les Corts al costat de la vicepresidenta primera i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, Susana Camarero i consellera d'Economia i Hisenda, Ruth Merino, on ha assenyalat que “no és només un acord de pressupostos sinó un pla d'impuls de la Comunitat Valenciana”.
En este sentit, ha indicat en els pròxims dies s'espera concretar amb Vox, al qual ha agraït la seua col·laboració, “un ampli programa de mesures polítiques i pressupostàries que marcaran un abans i un després, perquè donaran l'empenyiment positiu que la Comunitat Valenciana necessita i mereix en este moment”. Així mateix, ha avançat que dijous que ve “portarà al Consell els pressupostos que s'estan negociant”.
El president ha ratificat la seua aposta per uns “comptes públics realistes, eficaços i eficients i que estan obertes a totes les aportacions, amb l'esperança que este acord puga ser valorat al marge de les sigles o el color polític”.
Per al màxim representant de l'Executiu valencià “és el nostre deure prioritzar a les persones i garantir que esta regió avance cap a un futur millor, amb justícia, solidaritat i sense demora”.
Així mateix, ha sol·licitat a tots alacantins, castellonencs i valencians, amb independència de la seua ideologia que “acosten el muscle per a tirar avant un repte col·lectiu que només podrem superar units”.
Per a Carlos Mazón, “la reconstrucció de la Comunitat Valenciana ha de consolidar-se sobre una planificació econòmica sòlida i efectiva, centrada en pilars fonamentals com la sanitat, l'educació, la vivenda, els servicis socials, els autònoms, les empreses i les famílies”, i ha subratllat que per a això “estos pressupostos són crucials amb la prioritat posada en les persones afectades i la revitalització econòmica i social del nostre territori”.
Per a això, ha incidit en el seu compromís per a continuar fent passos cap avant en la reconstrucció i en la recuperació de tot el potencial de la nostra regió “amb una Comunitat Valenciana fiscalment competitiva” a més de “reforçar els servicis socials, reparar el nostre camp i garantir la llibertat dels pares a triar la llengua en la qual vulguen escolaritzar als seus fills”.
Acords per a avançar
Durant el seu discurs, el cap del Consell ha avançat que la Generalitat promourà una iniciativa en el Comité de les Regions, que genere nous suports, per a exigir que les inversions en infraestructures hidràuliques que salven vides no estiguen condicionades per criteris mediambientals obligatoris i extrems derivats de l'aplicació literal del Pacte Verd Europeu.
Per a Mazón, “la protecció del medi ambient és també un objectiu d'este Consell”, encara que ha defés que “este no ha d'estar condicionat a impedir les infraestructures necessàries per a evitar catàstrofes o limitar el desenrotllament econòmic de la nostra regió”.
Igualment, ha anunciat que en els pròxims pressupostos s'impulsaran “mesures de suport real al camp” entre les quals ha destacat rebaixes fiscals de l'Impost de Transmissions Patrimonials per a finques agràries i l'eliminació de taxes per als pescadors”.
El cap del Consell també ha assenyalat que s'estan ultimant noves ajudes i rebaixes d'impostos addicionals a les ja anunciades “per a alleujar la càrrega de les famílies i empreses afectades”.
Aposta per les infraestructures hídriques i el sector primari
El màxim representant de l'Executiu valencià ha reiterat el compromís del Consell per “apostar per les infraestructures hídriques i les obres necessàries per a la prevenció”. Per això, ha fet referència a la inversió de 30 milions d'euros a millorar i reforç de canalitzacions de barrancs o 25 milions d'euros per a recuperar l'embassament de Buseo.
Així mateix, ha explicat l'aposta per la reutilització d'aigües depurades per al que s'han destinat 43 milions d'euros que “ens convertixen en líders de reutilització d'aigües per a risc” enfront de les polítiques de dessalació del Govern d'Espanya.
Igualment ha posat en valor els 18 milions d'euros per a la modernització de regadius o els 35 milions d'euros apara fera costat als agricultors a conservar la sanitat de les seues produccions mentres continuem reivindicant a Brussel·les la revisió dels acords comercials, les clàusules espill, els controls en frontera i equiparació en els tractaments fitosanitaris, així com l'augment del pressupost per a reforçar l'assegurança agrària fins als 33,43 milions d'euros.
De la mateixa manera, ha apel·lat a l'eliminació del Consell de l'Horta que va impedir les obres en el barranc de la Saleta i va multiplicar l'abandó de terres en l'horta, així com a seguir amb la simplificació administrativa per a recolzar l'activitat en el sector primari.
Fracàs de la política migratòria
Durant la seua intervenció, el president ha titllat de “fracàs la política migratòria” de l'Executiu central i ha retret al Govern que es negue a atendre les comunitats autònomes que “portem mesos denunciant la saturació dels centres de menors i de menors no acompanyats, i en canvi tard segons a acceptar trossejar el control de fronteres i la política migratòria”.
En este sentit s'ha mostrat “orgullós dels migrants legals que contribuïxen amb el seu esforç i sacrifici a tirar avant la Comunitat Valenciana”, i ha asseverat que “és injust comparar-los amb el problema que sí que representa la immigració il·legal”.
Al respecte, ha confirmat que la Comunitat Valenciana “ha desbordat el límit de la seua capacitat, i no admetrà més repartiments de la immigració il·legal que promociona el Govern central”, al mateix temps que ha manifestat la intenció de la Generalitat “de buscar fórmules legals perquè els menors no acompanyats que hagen arribat al nostre territori puguen tornar amb els seus pares i famílies”. Per això, ha demandat que la immigració il·legal massiva “necessita ser abordada amb una nova política migratòria a nivell nacional i europea”.
Així mateix, ha reclamat a Delegació del Govern que “faça públic el nombre total de persones detingudes per pillatge, aprofitant la crisi de la riuada per a robar en domicilis i comerços”. Per a Mazón, “no podem permetre que hi haja persones que han perdut tot a causa de la riuada i que, damunt, vegen com ixen impunes els autors dels saquejos i els actes de pillatge en les seues pròpies cases i negocis durant els dies posteriors al 29-O”.
Centrats en la reconstrucció
El cap del Consell ha reiterat el compromís del Consell per “recuperar, reconstruir i avançar” enfront d'aquells centrats en el “rèdit polític” i ha remarcat que la Generalitat “està executant les ajudes a una velocitat molt superior a la del Govern malgrat l'infrafinançament i sense cap ajuda directa de l'Executiu central a la Generalitat per a afrontar la recuperació”.
Per a Carlos Mazón, “una veritable reconstrucció ha de fonamentar-se en, primer, la reparació immediata dels afectats amb ajudes directes, sense impostos i sense burocràcia”.
Igualment, en segon lloc, s'ha referit a “preparar a la Comunitat Valenciana” perquè este tipus de catàstrofes no tornen a ocórrer per al que ha considerat necessària “la revisió dels sistemes d'emergència i protocols i la construcció d'infraestructures hídriques per a evitar inundacions que no es vegen frenades per la rigidesa normativa i pel dogmatisme climàtic com ocorria amb la Llei de l'Horta”.
A més, el president ha reclamat “lleialtat institucional i col·laboració entre Administracions perquè cap Comunitat Autònoma està en condicions d'assumir sola totes les tasques de reconstrucció amb els seus propis recursos, especialment per la regió més perjudicada per la falta de reforma del sistema de finançament autonòmic”.
Així, el cap del Consell ha reiterat la “necessitat de treballar junts per a prioritzar als ciutadans, deixant a un costat les discrepàncies quan es tracta de reconstruir i enfortir la nostra terra”.
En esta línia, ha lamentat la falta d'inversions en matèria de canalització de barrancs per part del Govern central que “hagueren evitat gran part de les conseqüències de la riuada”. Així mateix, ha reclamat el sistema d'alerta primerenca, que se li va negar a la Comunitat Valenciana i que, si té l'Ebre, que “hauria minimitzat l'impacte de la riuada i salvat vides” com va reconéixer el mateix Govern d'Espanya.