'Salvem la Ceràmica' planteja unitat d'acció de Diputació i municipis per a reivindicar a Govern i Generalitat «solucions urgents»

L'equip de govern de la Diputació de Castelló, integrat per PSPV i Compromís, i el principal partit en l'oposició, el PP, han consensuat el manifest 'Salvem la Ceràmica', en el qual es mostra el «màxim suport» a les organitzacions que representen el sector -Ascer, Asebec i Anfecc-, comprometent-se en aquest sentit a «treballar amb plena unitat d'acció i a reivindicar amb fermesa solucions urgents davant totes les administracions competents i amb capacitat real d'ajudar al sector, en particular al Govern d'Espanya i al govern de la Generalitat Valenciana».El manifest, coordinat des de la Diputació, serà ratificat també pels ajuntaments dels municipis amb indústria ceràmica -Castelló, Vila-real, Almassora, Onda, l'Alcora, Nules, Moncofa, Betxí, Sant Joan de Moró, Cabanes, la Vall d'Alba, la Vall d'Uixó, Xilxes, Vilafamés, Llucena, Ribesalbes, la Pobla Tornesa i Figueroles, a més de les tres localitats integrades al costat d'això en el Pacte Territorial per l'Ús dels Municipis Ceràmics, com són Borriana, Les Alqueries i Costur.En el manifest es deixa patent que els alcaldes i alcaldesses dels principals municipis ceràmics veuen com les veïnes i veïns «estan patint els efectes negatius d'aquesta crisi». Per això, es recull que, «com a responsables públics, no podem romandre impassibles davant un dels pitjors escenaris que es recorden en la història recent del nostre territori i que posa en escac el nostre futur».La situació del nostre sector tauleller, tal com s'apunta en el manifest, «és dramàtica i les conseqüències afecten el benestar econòmic i social de tota la província, en posar en perill el nostre sector industrial més rellevant», per la qual cosa es ressalta que «el futur de la nostra província depén de com isquem d'aquesta situació».En aquest sentit, i atés que el marc temporal establit per la Unió Europea «permet una major ambició en ajudes directes per al sector», la Diputació i els ajuntaments «sol·licitem amb urgència mesures contundents que suposen l'arribada de més ajudes directes i de major abast que les establides en els RD 6/2022 i 11/2022 per part del Govern d'Espanya».Amb la finalitat de defensar els termes d'aquest manifest, els participants es comprometen a crear una taula de seguiment del "Pacte per la defensa del sector ceràmic de Castelló" de la qual formen part representants de l'administració i dels agents econòmics i socials implicats.El sector de la fabricació de taulells i paviments ceràmics és un dels sectors més dinàmics i innovadors d'Espanya i en l'àmbit mundial està posicionat com a líder quant a desenvolupament tecnològic, disseny i qualitat del producte. Una de les principals característiques és l'alta concentració geogràfica de la indústria a la província de Castelló.Concretament, es localitza a les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa i l'Alcalatén i, aproximadament, el 94% de la producció nacional té el seu origen en aquesta província, on se situen el 80% de les empreses del sector. La dependència del mateix per a la nostra província es veu reflectida en el fet que dona manteniment a més de 73.000 famílies, entre ocupació directa, indirecte i induït, i suposa prop del 30% de l'ocupació total de la província de Castelló.El clúster ceràmic és un sector amb una alta capacitat productiva. Des de l'any 2012 ha tingut una taxa anual de creixement compost del 3,4% i quant a la facturació, el sector ha anat augmentant les seues vendes a una taxa anual composta del 5,1% des de l'any 2012.No obstant això, en l'últim any, les empreses i treballadors del sector pateixen una tempesta perfecta derivada d'una conjunció de factors que han posat contra les cordes al sector ceràmic. La nostra indústria està travessant una de les pitjors crisis dels últims anys. La crisi del gas, l'increment dels costos energètics, les noves traves comercials i aranzelàries, la guerra d'Ucraïna, el tancament dels mercats d'Algèria, la incertesa en el subministrament de les matèries primeres, la desigualtat respecte a altres països competidors, com Itàlia, on existeixen majors incentius per part del govern, i la falta d'ajudes directes a les nostres empreses ens situa en una crisi sense parangó que ha portat al sector al tancament definitiu d'algunes empreses i a uns 9.000 treballadors afectats per un ERTO.